Data: 16-6-1932
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
No s\u00e9 si s\u00f3c el m\u00e9s o el menys indicat per a parlar d’aquest\u00a0Llibre Verd<\/em>\u00a0que dos estimats amics meus i compatricis, Vicen\u00e7 Prat i Anselm Corrons, han publicat a Manresa. El primer l’ha escrit i el segon l’ha il\u00b7lustrat. I no dic que l’un l’ha escrit molt b\u00e9 i l’altre l’ha il\u00b7lustrat encara millor, perqu\u00e8 no vull que de bon comen\u00e7ament el lector imparcial tingui la sensaci\u00f3 que el patriotisme local em cega. Amb aquestes coses, els manresans hi som molt mirats.<\/p>\n Si alguna caracter\u00edstica pr\u00f2pia tenim, \u00e9s una mena de pudor, que no t\u00e9 res a veure amb la mod\u00e8stia, que ens priva de lliurar-nos a certes expansions d’euf\u00f2ria comarcal. Per exemple: els meus amics Prat i Corrons no m’han enviat cap exemplar del seu llibre, com jo tampoc els en vaig enviar cap quan, potser fa dos anys, tamb\u00e9 en vaig publicar un de llibre.<\/p>\n S’erraria el que consider\u00e9s aquest tret del car\u00e0cter local com una possible tend\u00e8ncia a la mala educaci\u00f3. No. La mala educaci\u00f3 ens la reservem per ocasions m\u00e9s importants. El que passa \u00e9s que, en general, creiem que els amics en som massa d’amics perqu\u00e8, sense m\u00e9s ni m\u00e9s, els obliguem, en certa manera, a compartir les nostres febleses liter\u00e0ries.<\/p>\n Si els barcelonins hi reflexionen una mica, s’adonaran que en mig del brillant assalt de les comarques catalanes sobre Barcelona, el nom de Manresa i del Pla de Bages sona amb una grisor particular. Els empordanesos, els vigatans, els del Vall\u00e8s, els tarragonins, els lleidatans, tenen un prestigi s\u00f2lid, colorit, que els destaca sense compliments. En canvi, els manresans -per culpa, potser, del nostre paisatge, tan modest- fem la viu-viu, sense piafar poc ni molt. Mancats de pintors que passegessin les gr\u00e0cies del nostre pa\u00eds per les exposicions, faltats de literats que en contessin els seus m\u00e8rits i -si el meu amic Farreras i Duran no s’ha d’ofendre- dir\u00e9 que sense pol\u00edtics que fessin brillar el nom de Manresa amb una resplendor singular, ens trobem, vulgues que no, obligats a traginar d’amagatotis el nostre orgull local.<\/p>\n Potser, aprofundint les q\u00fcestions, trobar\u00edem en aquest peu for\u00e7at de discreci\u00f3 en qu\u00e8 es mouen els manresans per Catalunya, l’explicaci\u00f3 que un cert humor, la ironia i una por desesperada al rid\u00edcul siguin el refugi m\u00e9s planer, el tret m\u00e9s destacat del car\u00e0cter dels meus conciutadans.<\/p>\n Ens guardarem prou de dir si aix\u00f2 \u00e9s un m\u00e8rit o un defecte. en el pitjor dels casos es pot afirmar amb el cap ben alt que, potser, \u00e9s una comoditat. Una de les poques comoditats que ens permetem els natius de la comarca m\u00e9s inconfortable de Catalunya<\/p>\n ***<\/p>\n El lector ens perdonar\u00e0, segurament, aquesta petita excursi\u00f3 pel camp de la psicologia manresana. Per\u00f2 \u00e9s que aquest\u00a0Llibre Verd<\/em>\u00a0que motiva el present article, malgrat les seves aparences de banalitat, \u00e9s un llibre tan profundament, tan sentidament manres\u00e0; hi batega d’una manera tan viva l’esperit de la Manresa del meu temps, que no hi hauria pas hagut manera -lectors parcials com som d’aquest llibre tamb\u00e9 parcial, segons confessi\u00f3 de l’autor- de separar la pura emoci\u00f3 ciutadana que el perfuma dels m\u00e8rits literaris que cont\u00e9. El llibre, escrit amb una prosa que, si els qualificatius no estiguessin tan desacreditats, dir\u00edem que \u00e9s \u00e0gil i nerviosa, no pret\u00e9n altra cosa que explicar, sense cap mena de pretensi\u00f3, la hist\u00f2ria de Manresa d’aquests darrers anys. Per les seves p\u00e0gines desfila tota la vida local -pol\u00edtica, cultura, esport, indifer\u00e8ncia- descrita d’una manera gens objectiva: una preocupaci\u00f3 d’escepticisme humor\u00edstic per part de l’autor no arriba a treure del llibre un aut\u00e8ntic sabor racial. Sota la prosa seca, tallant a estones agressiva, de Vicen\u00e7 Prat, batega una tendresa insubornable. Fet i fet, aquest llibre, que als ulls d’algun beneit pot semblar un pamflet, \u00e9s escrit per un gran enamorat de la seva ciutat.<\/p>\n Altrament, el Llibre Verd t\u00e9, al meu entendre, un positiu valor de document; anys a venir, els manresans amics de les recerques trobaran en aquesta obra un testimoni vivent de la Manresa de l’avant i post-dictadura, que in\u00fatilment cercarien en els documents freds i exact\u00edssims de l’Arxiu municipal.<\/p>\n El que ja no s\u00e9 \u00e9s si per apreciar totes les gr\u00e0cies del llibre, \u00e9s indispensable el requisit que el lector sigui manres\u00e0. En el pr\u00f2leg, el mateix autor apunta aquesta temen\u00e7a. El que puc assegurar \u00e9s que si els lectors no manresans trobessin en Un\u00a0Llibre Verd<\/em>\u00a0sols la meitat\u00a0 del plaer que jo he experimentat en llegir-lo, Vicen\u00e7 Prat podria sentir-se orgull\u00f3s de la seva obra.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73811","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73811","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73811"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}