Data: 25-6-1931
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
Qui hagi tingut la sort d’assistir al m\u00edting de dilluns passat a la Monumental, tindr\u00e0 un record inesborrable per tot el que li resta de vida. En parlar dels espectacles extraordinaris que pot fornir la Naturalesa o el material hum\u00e0, el cronista t\u00e9 una sortida f\u00e0cil si s’agafa a l’adjectiu indescriptible. Per la nostra part, hem de confessar que no ens queda m\u00e9s remei, en voler parlar d’aquest acte fabul\u00f3s que fou el m\u00edting de l’Esquerra, d’apel\u00b7lar tamb\u00e9 a aquest passe-partout del periodisme informatiu. S\u00ed, senyors, l’espectacle de la nit del dilluns \u00e9s indescriptible.<\/p>\n
Cinquanta, seixanta, setanta mil persones… \u00c9s igual. Figureu-vos tota la immensitat de la pla\u00e7a de toros presa per assalt per una multitud incomptable. Figureu-vos la Monumental ocupada totalment per una gernaci\u00f3 fabulosa, d’aquella mateixa manera especial i inimitable que els nostres ciutadans saben fer desapar\u00e8ixer les l\u00ednies formals d’un tramvia, per convertir-lo en una massa humana, informe, que avan\u00e7a dificultosament vers el camp de futbol… Figureu-vos una olla immensa plena de caviar; la suma astron\u00f2mica dels granets negres ha esborrat tot vestigi d’arquitectura. La pla\u00e7a ha desaparegut per convertir-se en el motllo que ha creat una concavitat \u00fanica, sobrenatural, feta de pits, de testes i de bra\u00e7os. Figureu-vos…<\/p>\n
\u00c9s a dir, m\u00e9s val que no insistim. Que cada lector s’agafi pel seu compte l’adjectiu indescriptible i que en la seva fantasia s’imagini l’espectacle m\u00e9s inimaginable que pugui bastir amb el material viu de les multituds.<\/p>\n
***<\/p>\n
M\u00edting de l’Esquerra…<\/p>\n
Hom es pregunta si un partit que, en un moment donat, pot mobilitzar la gentada que dilluns a la nit es va llen\u00e7ar al carrer, t\u00e9 necessitat de fer m\u00edtings. Davant d’un fet d’aquesta naturalesa, desapareix el m\u00edting, desapareixen els oradors, i l’acte -l’Acte- ja est\u00e0 fet per la sola pres\u00e8ncia inn\u00famera dels ciutadans.<\/p>\n
Quina valor tenen les frases, les promeses, les afirmacions, davant l’espectacle emocionant d’aquella multitud reunida? L’Esquerra, la Rep\u00fablica, la Llibertat… Abstraccions, s\u00edmbols, que no superen en for\u00e7a ni en poesia la meravella d’aquell cos monstru\u00f3s, viu, panteixant, d’aquell tros de Poble.<\/p>\n
***<\/p>\n
Les ovacions ressonen a la pla\u00e7a amb un soroll de l’altre m\u00f3n. Tots els oradors, en comen\u00e7ar, han de fer constar llur emoci\u00f3 i la grandiositat de l’espectacle que contemplen.<\/p>\n
I ve un moment que es fa un silenci sepulcral i la veu de l’orador, ampliada pel truc inhum\u00e0 de l’altaveu, domina tota la pla\u00e7a. La veu monstruosa, passada per l’alamb\u00ed de\u00a0 l’electricitat, \u00e9s l’\u00fanica veu possible, raonable en aquell moment. Una veu natural, humana, encara que es sent\u00eds perfectament, quedaria m\u00e9s estrangers, m\u00e9s deslligada de l’espectacle, que no pas aquest so met\u00e0l\u00b7lic, artificial, que tenen les paraules que ara ressolen dintre d’aquest cubell fant\u00e0stic.<\/p>\n
***<\/p>\n
Ve un moment que dieu: hi ha un sol home que es mereixi parlar tot sol dintre d’aquest marc impressionant? Aquest escenari excepcional, \u00e9s fet a la mida de l’home?<\/p>\n
S\u00ed, hi ha un home. \u00c9s aquesta figura venerable que es dre\u00e7a all\u00e0 lluny al centre d’una tribuna flamejant de banderes. Quan aquest home s’aixeca i la seva sola pres\u00e8ncia desencadena la tempesta de les ovacions, quan el voleiar dels mocadors pinta de blanc la taca fosca de la pla\u00e7a, sentiu que aquest espectacle \u00e9s a la mesura d’un sol home i del seu dest\u00ed.<\/p>\n
El clam de la multitud llen\u00e7a cap a les estrelles el nom glori\u00f3s de Francesc Maci\u00e0.<\/p>\n
***<\/p>\n
No \u00e9s fins despr\u00e9s, fins al cap de moltes hores, que penseu amb les eleccions, els vots, les urnes. Hi penseu una estona, i arribeu a la reflexi\u00f3:<\/p>\n
– Despr\u00e9s d’aix\u00f2 no estan fetes, ja, les eleccions?<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73806","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73806","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73806"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}