(\u201cMirador\u201d, 11-6-1931)<\/p>\n
Seguint el costum franc\u00e8s que vol que cada diumenge els ministres surtin de Par\u00eds i se’n vagin a tal o tal banda a realitzar actes de pol\u00edtica governamental, els homes de la Generalitat de Catalunya han empr\u00e8s tamb\u00e9 una tasca feixuga de romiatge dominical, mig tur\u00edstic, mig apost\u00f2lic. Cada diumenge, els cotxes oficials de la Generalitat fan voleiar les seves banderes per les carreteres del pa\u00eds. En els pobles on passen, hi ha l’alegria dels domassos i el venerable Francesc Maci\u00e0 \u00e9s objecte, cada vint-i-cinc quil\u00f2metres, d’una rebuda triomfal.<\/p>\n
Diumenge passat, la caravana victoriosa va agafar la ruta de Manresa. Els cotxes de les personalitats varen flanquejar el Montserrat i l’avinentesa simb\u00f2lica fou degudament aprofitada pels oradors que despr\u00e9s havien de parlar. Els pobles i les ciutats reben En Maci\u00e0 i els seus acompanyants amb un entusiasme delirant. El preu d’aquesta acollida sense precedents, s\u00f3n els discursos. Des dels balcons, des de dintre els cotxes, des dels escenaris, Francesc Maci\u00e0 ha de parlar de Catalunya i de la Rep\u00fablica. El poble aplaudeix, llen\u00e7a els capolls enlaire, fa voleiar els mocadors; les dones es llencen materialment en bra\u00e7os de l’il\u00b7lustre cabdill, i aquest, entre par\u00e0graf i par\u00e0graf, ha de repartir somriures i besades.<\/p>\n
Diumenge passat, l’arribada a Manresa estava anunciada per a les deu del mat\u00ed. Les autoritats populars, administratives i eclesi\u00e0stiques s’esperaven a l’entrada de la ciutat. Passava el temps, i la caravana oficial no arribava.<\/p>\n
– A veure si vindran amb el tren -f\u00e9u un personatge-. Recordo que l’any 1909 el rei tamb\u00e9 ens f\u00e9u una sortida per l’estil.<\/p>\n
***<\/p>\n
La jove generaci\u00f3 tenia una idea vaga de l’exist\u00e8ncia de les famoses Bases de Manresa. Hom no en tenia una not\u00edcia gaire m\u00e9s aprofundida de la que el mateix nom indicava: unes Bases, a Manresa… Se sabia que les Bases les havien fet uns joves de barba negra, i, ara, eren els homes de barba blanca els que retreien el record.<\/p>\n
Finalment, la brillant commemoraci\u00f3 d’aquest moment hist\u00f2ric del catalanisme, que s’acaba de celebrar, ha fet reviure amb tota l’esplendor i l’exactitud desitjades el record de les c\u00e8lebres Bases. Els diaris i els oradors ens han cantat la lletania gloriosa dels noms il\u00b7lustres i de les seves ambicions, les quals, en l’any 1892, tenien un aire de follia. Totes les ombres venerables han estat evocades. En l’acte del diumenge, al Kursaal de Manresa, les esmentades ombres no tingueren, per dir-ho aix\u00ed, un moment de tranquil\u00b7litat. Els oradors se les passaven de m\u00e0 en m\u00e0, i les ombres, en la seva abs\u00e8ncia lluminosa, rebien ovacions i ovacions… De tant en tant, la testa venerable del senyor Pau Font de Rubinat, l’\u00fanic supervivent dels que feren les Bases de Manresa, s’acotava, a l’escenari, com demanant perd\u00f3 de la seva pres\u00e8ncia material en l’acte<\/p>\n
***<\/p>\n
El balan\u00e7 aritm\u00e8tic de la diada \u00e9s: quinze discursos al Kursaal, davant de tres mil persones.<\/p>\n
– Catalunya, el poble de Catalunya, la llibertat de Catalunya, l’Estatut de Catalunya…<\/p>\n
Aquests temes foren el canem\u00e0s dels quinze discursos. La personalitat i la fantasia de l’orador tenia cura de presentar-los amb una safata m\u00e9s o menys brillant. El primer premi d’aquesta mena de jocs florals del catalanisme pol\u00edtic, se l’endugu\u00e9, de molt llarg, En Jaume Bofill, que pronunci\u00e0 una pe\u00e7a orat\u00f2ria de tot primer ordre. Despr\u00e9s, es feren remarcar la cabellera realista de Joan Estelrich i la cabellera rom\u00e0ntica de Ventura Gassol… Si la seva joventut no l’hagu\u00e9s posat fora de tota sospita, el poeta de la Generalitat hauria tingut molta feina a demostrar que ell no hi era entre els que estructuraven les Bases de Manresa.<\/p>\n
Despr\u00e9s dels quinze discursos del mat\u00ed, tres discursos a l’Ajuntament, en la inauguraci\u00f3 d’una placa. Els divuit parlaments semblaven suficients de moment, i a l’hora del dinar no hi hagueren brindis. Per\u00f2 vingu\u00e9 l’Aplec sardanista del bosc de les Marcetes, i … quatre discursos m\u00e9s. Arribats en aquest punt, la caravana oficial va dividir-se. Alguns, entre ells En Maci\u00e0, marxaren cap a Berga.<\/p>\n
De Manresa a Berga marxen tres l\u00ednies paral\u00b7leles: el tren, la carretera i el riu Llobregat. De tant en tant, cansats, potser, per la monotonia del viatge, aquests elements de mapa s’entretenen una mica, s’entrecreuen, canvien les posicions, salten l’un pel damunt de l’altre, per\u00f2 aix\u00f2 no dura gaire i el tren, el riu i la carretera continuen amunt, disciplinadament. Passen les col\u00f2nies fabrils, uniformes, regulars: la f\u00e0brica, a baix, a la vora del riu; m\u00e9s amunt, l’edifici on viuen els obrers, amb els prestatges de les eixides; a dalt de tot, l’esgl\u00e9sia. Curi\u00f3s sandvitx arquitect\u00f2nic, amb alguna cosa de s\u00edmbol.<\/p>\n
Ja som a Berga. Diumenge de Patum. Hem pujat a Queralt i hem admirat el panorama tal com D\u00e9u mana i tal com sol\u00b7liciten els berguedans. De retorn a la ciutat, hem dit, seguint el protocol, que la vista de Queralt era molt millor que la de Montserrat, cosa que tampoc ha deixat de produir bona impressi\u00f3 entre els amics de la localitat.<\/p>\n
Aquest any, la Patum \u00e9s republicana. Hom ha tret la corona de l’\u00c0guila i com que aix\u00f2, pel que sembla, va desesperar alguns tradicionalistes, s’han repartit profusament unes fulles que diuen:<\/p>\n
“Poble bergad\u00e0, desvetlla’t.- El que representa l’\u00e0liga. – El reposat i majestu\u00f3s ball de l’\u00e0liga Reial representa com Berga a l’empar de la corona reial i sota el dol\u00e7 domini dels seus monarques, viu tranquil\u00b7la i majestuosa sense por ni temor de cap classe.- De l’Enciclop\u00e8dia Espasa.”<\/p>\n
L’\u00c0liga, sense corona, ha fet el seu ball amb la mateixa gr\u00e0cia i dignitat de sempre. I tota la festa, aquesta festa meravellosa de la Patum, s’ha desenrotllat amb m\u00e9s \u00e8xit que mai. A la mitja part, discursos. El senyor Puig i Ferreter troba la manera de lligar la Patum amb la pol\u00edtica i diu al poble que aix\u00ed com dels ballets populars com els que acabem de veure, Stravisnki n’ha fet un producte apte per a la sensibilitat de tot el m\u00f3n, de les nostres tradicions i del folklore catalanista n’ha de sorgir una estructuraci\u00f3 pol\u00edtica que, com els ballets russos, pugui anar per tot arreu.<\/p>\n
Discurs de Ventura Gassol: pol\u00edtica i poesia. Les muntanyes, l’Estatut, el Pi de les Tres Branques, Catalunya…<\/p>\n
***<\/p>\n
A baix, a la Pla\u00e7a, barrejat amb la gent bellugadissa que fuig del foc dels coets, trobem un vell, molt vell. Duu barretina i vestit de vellut. Ah, si l’hagu\u00e9s vist En Ventura Gassol!<\/p>\n
– Us agrada la Patum? – li preguntem.<\/p>\n
– Molt! A mi m’agrada tot el que \u00e9s alegre. Mireu, no he estalviat mai. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s divertir-se. S\u00f3c molt trempat, jo. I si tingu\u00e9s diners, encara en seria m\u00e9s de trempat…<\/p>\n
Cam\u00ed de Barcelona, amb el cap ple encara del traqueteig de la jornada, les paraules del vell de Berga ens revenen a la boca amb el gust fresc d’un brotet de menta<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73804","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73804","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73804"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}