Data: 7-5-1931
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
L’adveniment de la Rep\u00fablica obre un per\u00edode de llibertat del qual \u00e9s d’esperar que es beneficiar\u00e0 tamb\u00e9 el cinema. Un exemple d’aix\u00f2 el tenim amb la represa d’El creuer Potemkin, que actualment obt\u00e9 al Cinema Catalunya el mateix \u00e8xit extraordinari que l’acompany\u00e0 en les comptades representacions que el govern civil de la monarquia en va permetre al T\u00edvoli, ara fa uns mesos. Per la seva banda, al Coliseum anuncien el film de Jannings La darrera ordre, l’estrena del qual fou prohibida, ara fa dos anys. \u00c9s de creure que, seguint aquesta t\u00f2nica, finalment tindrem ocasi\u00f3 d’admirar la majoria de films que la censura ens ha privat de veure. Aquesta circumst\u00e0ncia, entre altres avantatges ens oferir\u00e0 el de poder demostrar p\u00fablicament fins a quin punt arribava l’estupidesa, la incomprensi\u00f3 i l’analfabetisme de les persones encarregades d’exercir la censura cinematogr\u00e0fica.<\/p>\n
***<\/p>\n
Arribats a aquest punt, ha arribat l’hora de plantejar amb tota claredat el problema de la censura en els films. Cal esperar del nou ordre de coses establerts que ni per un moment m\u00e9s tolerar\u00e0 el sistema de censura que hem patit fins ara. Per si la censura no fos ja de per si una cosa prou odiosa, a Barcelona ens trobem amb l’agreujant que les persones que l’exercien no han fet res m\u00e9s que demostrar la manca m\u00e9s elemental d’intel\u00b7lig\u00e8ncia. D’aquesta manera hem vist trossejats i estrafets una s\u00e8rie de films. Perqu\u00e8 la censura no en tenia prou amb tallar els trossos que li semblaven suspectes; a m\u00e9s a m\u00e9s, s’entretenia a canviar el sentit dels films i fins la identitat dels personatges. En la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica de la famosa novel\u00b7la de Stendhal, El Roig i el Negre, la censura barcelonina va considerar convenient presentar Mme. de Renal com la neboda i no la muller; en el Potemkin, l’alegria dels mariners revolucionaris en veure que els seus companys dels altres vaixells feien causa com\u00fa amb ells, era presentada com l’alegria natural perqu\u00e8 el tsar els perdonava…<\/p>\n
Podr\u00edem citar mil exemples reveladors del cretinisme de la censura cinematogr\u00e0fica. Hom va arribar fins a tallar el fragment d’un film en el qual hi havia un miny\u00f3 que lliscava per la barana d’una escala, perqu\u00e8, segons sembla, l’escena podia constituir un mal exemple pels infants que tenen una\u00a0 barana a la seva disposici\u00f3.<\/p>\n
Aquest criteri de portera es pot dir que resumeix i simbolitza tota la tasca d’aquests burots de la moral i del patriotisme (!) que tenien, i no sabem si encara tenen, a les seves mans, la censura cinematogr\u00e0fica. \u00c9s d’esperar, com d\u00e8iem, que el nou ordre de coses posar\u00e0 un l\u00edmit a aquesta disbauxa d’analfabetisme. Si la censura es considera indispensable, almenys que sigui encarregada a gent responsable i intel\u00b7ligent. \u00c9s el m\u00ednim que es pot exigir.<\/p>\n
***<\/p>\n
Ja que en el present article parlem de les relacions de la pol\u00edtica i el cinema, val la pena d’aprofitar l’ocasi\u00f3 que el tema ens ofereix per dir quatre coses sobre l’atenci\u00f3 que les nostres editores de films han dedicat als darrers fets pol\u00edtics.<\/p>\n
En la secci\u00f3 d’actualitats dels cinemes de Barcelona hem vist tres mostres diferents del partit que han tret els cameramen del pa\u00eds de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica. Ben mirat, de Rep\u00fabliques no se’n proclamen cada dia i tot fa preveure que valia la pena de dedicar una mica d’atenci\u00f3 a aquests documentals d’un valor hist\u00f2ric tan alt. Doncs b\u00e9; si ens hem de referir a les proves que hem vist, sols hi ha la labor del cameraman de la Paramount a Madrid que sigui mitjanament acceptable. Almenys, la fotografia \u00e9s clara, el film \u00e9s sonor i hom pot sentir la veu d’Alcal\u00e0 Zamora i d’Indalecio Prieto.<\/p>\n
En canvi, els que s’han encarregat de filmar aquests moments hist\u00f2rics de Barcelona s’han oblidat que existia un invent que feia que el cinema ja no fos mut. Fa pena de pensar que s’ha perdut l’ocasi\u00f3 d’enregistrar els crits de la multitud, els parlaments d’En Maci\u00e0 i dels altres capdavanters del moviment. Imagineu-vos el valor extraordinari que, temps a venir, tindria aquest documental hist\u00f2ric. I fa m\u00e9s pena, sobretot, quan veiem en totes les revistes d’actualitats una bona fotografia i una bona sonoritzaci\u00f3 dels fets m\u00e9s banals. A Barcelona no ha estat possible que la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica fos servida cinematogr\u00e0ficament amb la mateix perfecci\u00f3 que cada setmana veiem dedicada, per exemple, a la manera de fabricar paners a la Indoxina o a la inauguraci\u00f3 d’algun congr\u00e9s agr\u00edcola per un obscur sots-secretari del govern belga.<\/p>\n
Fins la tronadeta rua de carnaval barcelonina va mer\u00e8ixer els honors d’una actualitat parlant, i un esdeveniment de molta m\u00e9s envergadura no ha pogut tenir el mateix tracte.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73803","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73803","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73803"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}