Data: 23-4-1931
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
Amb la mateixa celeritat amb qu\u00e8, quan vingu\u00e9 la dictadura, tota la gent t\u00e8rbola, feble i indesitjable del pa\u00eds va c\u00f3rrer a allistar-se en els rengles actius de la Uni\u00f3 Patri\u00f2tica, ara hem vist una infinitat d’aquests curiosos ciutadans guarnint llurs solapes amb lla\u00e7ades cridaneres dels colors triomfants i llan\u00e7ant uns visques a la Rep\u00fablica que feien tremolar els arbres de la Rambla. L’espectacle ininterromput de la baixesa humana agafa en aquests moments d’excepci\u00f3 un relleu escandal\u00f3s. Si no fos que el panorama general est\u00e0 dignificat per la noble pres\u00e8ncia d’uns quants homes \u00edntegres, de bona voluntat, que li encomanen una lluminositat de puresa, l’ocasi\u00f3 seria que ni pintada per permetre’s els m\u00e9s negres escepticismes sobre la condici\u00f3 de la humanitat visible.<\/p>\n
Cal estar en gu\u00e0rdia contra aquests grimpadors de totes les situacions. Cal vigilar de prop les activitats d’aquests arribistes sense escr\u00fapols. Cal procurar que els llocs estrat\u00e8gics del nou ordre de coses estiguin ocupats per gent digna i honorable, de principis arrelats; no per republicans nous de trinca.<\/p>\n
Per altra banda hi ha els mon\u00e0rquics dits conven\u00e7uts. \u00c9s clar que en el moment actual resulta una mica dif\u00edcil de descobrir l’exist\u00e8ncia d’algun d’aquests mon\u00e0rquics, per\u00f2 suposant que amb el temps es decideixin a tornar a treure el cap, ser\u00e0 curi\u00f3s de veure com es produeixen. Un republic\u00e0 sense Rep\u00fablica compta amb un bagatge d’idees i d’arguments que li donen personalitat pr\u00f2pia. Vegi’s, si no, la feina eficac\u00edssima que han dut a cap els republicans espanyols sota el regnat d’Alfons XIII. En canvi, un mon\u00e0rquic sense rei -ens referim principalment als mon\u00e0rquics d’aqu\u00ed- no pot oferir altra cosa que l’espectacle d’un grotesc delirant.<\/p>\n
Els servidors i els entusiastes de la Monarquia no poden justificar llur posici\u00f3 pol\u00edtica d’altra manera que no sigui reconeixent impl\u00edcitament la seva tend\u00e8ncia irremissible a fer de lacais. Pol\u00edticament, el mon\u00e0rquic no \u00e9s res m\u00e9s que un lacai de m\u00e9s o menys categoria. Tenen del lacai, la incondicional subordinaci\u00f3 i admiraci\u00f3 per l’amo; la impossibilitat de cr\u00edtica a prop\u00f2sit d’ell; el reconeixement t\u00e0cit de llur insignifican\u00e7a davant d’un poder indiscutible i incontrolable, poder d’ordre div\u00ed… El mon\u00e0rquic espanyol est\u00e0 situat davant del seu rei exactament igual que el salvatge de la tribu m\u00e9s primitiva davant del seu monarca.<\/p>\n
***<\/p>\n
La Monarquia comptava a Barcelona amb un prestigi bastant est\u00e8s, primer entre les senyores dites de l’aristocr\u00e0cia i, despr\u00e9s, entre els familiars d’aquestes senyores. El monarquisme, aqu\u00ed, no passava d’\u00e9sser un pretext d’eleg\u00e0ncia o de distinci\u00f3. Les senyores admiraven en les revistes gr\u00e0fiques les toilettes de donya Vict\u00f2ria, i els senyors tenien com a m\u00e0xima aspiraci\u00f3 que, un bon dia, en el tennis o en el polo, el rei es decid\u00eds a donar-los un copet a l’esquena, dedicar-los un somriure, o b\u00e9 deixar-se oferir foc per la cigarreta.<\/p>\n
Monarquisme de magazine, de rast\u00e0. Com a argument definitiu per raonar llurs sentiments de lacai, us deien que el rei era molt simp\u00e0tic. Alfons XIII coneixia aquesta seva fama i feia tots els possibles per no defraudar-la. Simp\u00e0tic… Compliment delicat que fa la gl\u00f2ria de les cupletistes i que pot donar la fortuna a les senyores del mig m\u00f3n.<\/p>\n
Es podria dir que el monarquisme era a casa nostra un sentiment purament femen\u00ed. Femenina, aquesta voluptuositat de doblegar l’espinada davant d’un senyor totpoder\u00f3s; femenina, aquesta admiraci\u00f3 incondicional per tot el que venia del rei, comen\u00e7ant pel seu somriure i acabant pel color dels seus mitjons; femenina, tota aquesta passi\u00f3 per con\u00e8ixer els detalls \u00edntims de la vida dels monarques. Tot el prestigi de la Monarquia s’aguantava a base dels potins i de les xerrameques de tocador amb els reis i de la dotzena de fam\u00edlies que els voltaven com a mat\u00e8ria primera.<\/p>\n
\u00c9s evident que una instituci\u00f3 mantinguda nom\u00e9s pel miratge de tota aquesta societat in\u00fatil i afemellada no podia resistir gaire l’onada viva i apassionada de tot un poble of\u00e8s, ultratjat. La Monarquia, podrida de totes les podridures, no ha pogut suportar ni un instant el contacte directe amb la realitat del carrer. Ni un crit, ni una protesta, no s’ha aixecat a favor de la instituci\u00f3 corrompuda. Els senyors i les senyores s’han limitat a vessar quatre ll\u00e0grimes davant la trista sort d’aquestes infantitas que, pobretes!, ara no tindran m\u00e9s remei que anar a fruir els milions que el seu pare va fer a l’esquena del poble, per aquests castells i pels balnearis de luxe… Tot el sentimentalisme servil, grotesc i provinci\u00e0 est\u00e0 avui al costat d’aquesta fam\u00edlia funesta. A l’altra banda, hi ha tot un poble gel\u00f3s dels seus drets i de les seves llibertats.<\/p>\n
Mentre les dames d’honor ploriquegen i els lacais platins van a oblidar llurs penes pels cabarets i els restaurants de Par\u00eda, hi ha tot un pa\u00eds que es disposa a marxar noblement pels camins de la dignitat, de la llibertat i de la just\u00edcia. La tria no \u00e9s dubtosa. Per una banda, mitja dotzena de fam\u00edlies que han perdut el seu poder absolut sobre vint milions d’\u00e0nimes que s’han alliberat de la m\u00e9s vil de les tuteles. L’home de cor, l’home de seny, no t\u00e9 pas altra soluci\u00f3 que posar-se coratjosament al servei de la Rep\u00fablica.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73802","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73802","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73802"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}