Data: 9-4-1931
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
En tal dia com avui, els ciutadans de Barcelona estan dividits en dos grups copiosos i respectables. D’una banda, els que es presenten per regidors. De l’altra, els que no es presenten. Un cert sentit del pudor i de les conveni\u00e8ncies democr\u00e0tiques ha fet possible, despr\u00e9s d’exemplars i nombrosos sacrificis, que el segon grup fos superior al primer. Sembla que els partits pol\u00edtics s’han adonat que una massa de candidats superior a la de votants, podia provocar en el poble una leg\u00edtima sorpresa i una possible desmoralitzaci\u00f3.<\/p>\n
Gr\u00e0cies a aquesta saludable iniciativa dels dirigents de la pol\u00edtica local, s’ha aconseguit que, diumenge vinent, siguin 200.000 electors els que hagin d’escollir entre 234 candidats. Tal com anaven les coses, era perfectament l\u00edcit de preveure un redu\u00eft panorama de 234 votants elegint entre 200.000 candidats. Sortosament, les eleccions ja s\u00f3n a la vora i no \u00e9s f\u00e0cil que un nou partit d’esqerres surti a la palestra animat dels millors prop\u00f2sits i de tres dotzenes m\u00e9s de candidats nous de trinca. De manera que cal suposar que les xifres no variaran de tal com les presentem.<\/p>\n
Cal celebrar-ho, per raons d’estad\u00edstica i de comoditat.<\/p>\n
***<\/p>\n
Per un home que volti pels caf\u00e8s, per les redaccions i per les penyes d’amics, com \u00e9s el cas del que escriu aquestes ratlles, la febre electoral arriba a agafar-li unes proporcions d’obsessi\u00f3. A l’hora de l’aperitiu, a la de sopar, a les dues de la matinada, hom fa un recompte entre els presents, i sempre resulta que els que van per regidor tenen majoria. Arriba un moment que resteu positivament avergonyit, perqu\u00e8, una de dues: o sou home d’una relaci\u00f3 social de prim\u00edssimo cartello o b\u00e9 un pobre infeli\u00e7 que ni sou bo per candidat…<\/p>\n
El que diem no \u00e9s pas literatura. El que escriu aquestes ratlles, cada dia, de mitja tarda a mitja nit, t\u00e9 ocasi\u00f3 d’alternar amb els candidats seg\u00fcents: M\u00e0rius Gifreda, Duran Reinals, L\u00f3pez Llaus\u00e0s, Camps Margarait, Barbey, Amadeu Vives, Sagnier, Ventall\u00f3, Casanoves, Pere Comes. Lluh\u00ed Vallesc\u00e0, Joaquim Xirau, Casanelles, Claudi Ametlla, Vicens Bernades, etc., etc. Arriba un moment que el panorama de la vida se us presenta irremeiablement en la forma confusion\u00e0ria d’un photomontatge electoral. El paisatge urb\u00e0 desapareix: els carres ja no s\u00f3n carrers, sin\u00f3 part\u00edcules de districte; els vostres amics ja no viuen a tal o tal banda, sin\u00f3 que voten en aquella o en aquella altra secci\u00f3. Us diuen:<\/p>\n
– Ha estat bonic el partit d’aquesta tarda, al camp del Barcelona- i en lloc de preguntar qui ha guanyat, mentalment situeu el camp de Les Corts al districte VII i penseu en les possibilitats electorals a base d’esport i ciutadania.<\/p>\n
Un altre us explica:<\/p>\n
– Quina corridassa ha fet En Bienvenida!<\/p>\n
I la frase us suggereix que la Monumental es troba al districte IX i que el jove Bienvenida potser no faria un mal paper com a candidat de la “Derecha Liberal Republicana”…<\/p>\n
***<\/p>\n
I despr\u00e9s venen els c\u00e0lculs, els pron\u00f2stics i l’aritm\u00e8tica posada al servei de la fantasia electoral. Els entesos en la mat\u00e8ria us passegen davant dels ulls la m\u00e0gia de la l\u00f2gica que fa saltar com uns gossets domesticats els fantasmes de les majories i les minoris. Que si la Lliga, que si l’Acci\u00f3 Catalana Republicana, que si les Esquerres, que si les quaranta menes de radicals…<\/p>\n
Si no fos que la ci\u00e8ncia dels entesos \u00e9s una ci\u00e8ncia aut\u00f2noma i personal que no est\u00e0 mai d’acord amb la d’un altre ent\u00e8s, el joc de les eleccions perdria tota mena d’emoci\u00f3. El meu amic Kirchner, per exemple, prestigi\u00f3s electorer de la Lliga, t\u00e9 l’especialitat del pessimisme negre aplicat indistintament a totes les candidatures. Que al quart sembla que ho t\u00e9 segur la Lliga? S\u00ed, s\u00ed… El senyor Kirchner treu del fons de la seva experi\u00e8ncia una s\u00e8rie d’arguments que fan trontollar els optimismes m\u00e9s desenfrenats.<\/p>\n
Que el sis\u00e8 sembla m\u00e9s aviat favorable a l’Acci\u00f3 Catalana Republicana? No us hi engresqueu massa. Hi ha seixanta tres societats que v\u00e9s a saber per quin cant\u00f3 es decantaran, etc. etc.<\/p>\n
Que potser no hi ha dubtes del republicanisme de la barriada de Gr\u00e0cia? Poc \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de fer-s’hi il\u00b7lusions. Hi ha el prestigi del senyor Nonell, etc. etc.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’escoltar mitja hora el t\u00e8cnic senyor Kirchner, teniu la sensaci\u00f3 exacta que tots, absolutament tots els candidats, no tenen altra soluci\u00f3 que anar a l’aigua.<\/p>\n
***<\/p>\n
En aquestes altures, el bon periodista t\u00e9 un bon tema\u00a0 a explotar: \u00e9s l’interviu amb el senyor que no es presenta per regidor. Aquest senyor fa de mal trobar, ho reconeixem, per\u00f2 un cop ben reconeguda aquella quarantena de pisos i aquella dotzena de tert\u00falies, el senyor que no es presenta per regidor us cau entre mans, alegre i confiat.<\/p>\n
– Vost\u00e8 -li diem- no t\u00e9 ganes d’anar a defensar els interessos de la ciutat?<\/p>\n
– Ai, no me’n parli! Fa uns dies que no em deixen viure tranquil. Pel carrer, al despatx, a l’escala de casa meva, fins en l’interior de la fam\u00edlia, em miren de cua d’ull, la gent m’assenyala, les senyores xiuxiuegen a la meva esquena:<\/p>\n
“- Mira-te’l! No va per regidor!”<\/p>\n
I, despr\u00e9s, tot el rosari de lamentacions: Qui ens ho havia de dir! I semblava un home ben vist! V\u00e9s a saber si hi ha algun punt fosc en la seva vida… Per\u00f2 no; sempre tenia la soluci\u00f3 de presentar-se pels radicals!<\/p>\n
El senyor que no es presenta per regidor va pel carrer arrambat a les parets, com en els dies de pluja, mentre els seus conciutadans candidats fatxendegen pel mig de la vida, traient el pit, repartint somriures i barretades.<\/p>\n
– Cregui’m -ens diu per terminar-. quan tingui l’edat, no es deixi seduir per la popularitat; no es vulgui distingir dels altres; no vulgui passar per un original: presenti’s per regidor!<\/p>\n
***<\/p>\n
No tothom t\u00e9 la sort del comte de G\u00fcell, candidat important de la Lliga, el qual es pot permetre el luxe d’abandonar la ciutat en plena febre electoral i anar a a Par\u00eds a ensenyar postals de Barcelona als secretaris del senyor Briand.<\/p>\n
El comte de G\u00fcell no fa m\u00edtings, no va per les cases, no visita els rectors de les parr\u00f2quies del districte. Tan tranquil est\u00e0 pel resultat?<\/p>\n
Un electorer de la Lliga ens en d\u00f3na la soluci\u00f3:<\/p>\n
– \u00c9s que hi ha dues menes de candidats: els que conv\u00e9 ensenyar i els que conv\u00e9 amagar.<\/p>\n
***<\/p>\n
Despr\u00e9s hi ha els qui es dediquen a passar pel sed\u00e0s de la cr\u00edtica corrosiva la vida p\u00fablica i privada de cada un dels 234 aspirants a regidors. La collita \u00e9s sempre considerable. Hom troba tots els elements necessaris per llen\u00e7ar, amb \u00e8xit complet, una fulla de chantage impressionant. Per\u00f2 la fulla no surt. \u00c9s preferible fer una mica de xerrameca per les penyes de caf\u00e8:<\/p>\n
– Que si aquest, all\u00f2; que si aquell, all\u00f2 altre…<\/p>\n
En mig de la llista de la bugada salta un nom particularment brillant:<\/p>\n
– Caram! En Ribera Rovira era radical?<\/p>\n
– Naturalment! Un home que ha estat mon\u00e0rquic, republic\u00e0, espanyolista, catalanista, centralista, separatista i fins portuguesista, per qu\u00e8 no pot \u00e9sser, tamb\u00e9, radical?<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73799","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73799","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}