Data: 19-2-1931
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
Cada any, en parlar de la Rua, els entesos us diuen, indefectiblement:<\/p>\n
– Ui! Quina difer\u00e8ncia amb la de l’any passat!…<\/p>\n
Per on hem arribat a la conclusi\u00f3 que les rues\u00a0 no comencen a \u00e9sser realment bones fins que ha passat un any. Com el vi dintre les b\u00f3tes, l’esperit de les rues agafa sabor i prestigi a mesura que va reculant l’objectiu que les enfoca. Per aix\u00f2, la rua d’ara fa dos anys era molt millor que la de l’any passat, i la d’aquest any superar\u00e0 amb tots els ets i uts la de l’any que ve. I ja em permetreu que no parli de la rua d’ara fa deu anys, o vint, o trenta, perqu\u00e8 si volgu\u00e9s posar aquest tema sobre la taula no tindria pas altre remei que llen\u00e7ar uns aut\u00e8ntics esgarips d’entusiasme.<\/p>\n
Aquestes remarques ens podrien portar a la seg\u00fcent conclusi\u00f3: que les rues, en si, s\u00f3n sempre ensopides i que no ens decidim a apreciar-les fins que ja han passat. No per enyorament o per un sentit de justa reparaci\u00f3, sin\u00f3, precisament, perqu\u00e8 ja han passat.<\/p>\n
***<\/p>\n
Cal convenir que la Rua, si es celebra a l’Exposici\u00f3, tal com s’ha fet enguany, t\u00e9 un cent per cent de guanyat. Primer, perqu\u00e8 la monumentalitat perspectivesca i arquitect\u00f2nica lliga amb tot i, principalment, amb aquesta mis\u00e8ria encartonada i interina de la faramalla del Carnaval. Segon, perqu\u00e8 els barcelonins tenen, aix\u00ed, la sensaci\u00f3 que l’Exposici\u00f3 no \u00e9s una cosa absolutament in\u00fatil. I en aquests moments d’arbitris arbitraris, aquesta mena de conviccions s\u00f3n molt saludables pels ciutadans. Almenys, des d’un punt de vista municipal.<\/p>\n
Hi ha una cosa que em molesta de la Rua. \u00c9s aquesta afici\u00f3 desmesurada a convertir les carrosses en material de propaganda comercial. No pot haver-hi alegria en aquests conglomerats de jovent que, enfilats dalt d’un cami\u00f3 art\u00edsticament -aquesta \u00e9s la paraula- guarnit, llencen reclams d’espec\u00edfics, d’espardenyes o d’aparells de r\u00e0dio. De tant en tant, tiren una serpentina escadussera i tres boles de neu de segona m\u00e0. Aquestes noies i aquests joves no us els sabeu imaginar d’altra manera que esclavitzats per l’ull de l’amo. Sota de la seva disfressa, hi descobriu la t\u00e8trica realitat del guardapolvo, catalanista i mercantil.<\/p>\n
Aquest any hi ha hagut un veritable exc\u00e9s de carrosses comercials. De tal manera, que quan v\u00e8ieu una carrossa sense senyals aparents de referir-se a una ind\u00fastria determinada, era ben l\u00edcit el dubte de si no es tractaria, a la millor, del reclam secret i rec\u00f2ndit d’un negoci\u00e0s en el qual tinguessin part els Jesu\u00eftes.<\/p>\n
***<\/p>\n
Si tots no estigu\u00e9ssim cansats de dir que Barcelona \u00e9s la ciutat m\u00e9s dem\u00f2crata del m\u00f3n, bastaria nom\u00e9s donar un cop d’ull al Ball de l’Art\u00edstic perqu\u00e8 aquesta veritat ens aparegu\u00e9s amb una claredat meridiana, que sembla que \u00e9s la millor mena de claredat que hi ha. Al Ball de l’Art\u00edstic no hi va pas all\u00f2 que, amb un sospir elegant, en diem el tot Barcelona, sin\u00f3 que hi va, senzillament, tot Barcelona. Del marqu\u00e8s d’Alella a la depend\u00e8ncia de Can Vehils, de la gent de l’Eq\u00fcestre a la de l’Esquerra de l’Eixample, de les flors m\u00e9s delicades de Can Llibre a la modesta ex-virtut m\u00e9s recent, dels pol\u00edtics de la Lliga als Rabassaires, passant per Acci\u00f3 Catalana, pels comunistes i pels frares de Pompeia. Les senyores riques i les senyores pobres, les grans cocottes i les petites, l’honestedat en l’opul\u00e8ncia i l’honradesa en la mis\u00e8ria.<\/p>\n
M\u00e9s que la gard\u00e8nia de la distinci\u00f3, el Ball de l’Art\u00edstic \u00e9s el clavell de la democr\u00e0cia. Aix\u00f2 pot \u00e9sser degut a qu\u00e8 les capacitats selectes de la ciutat no siguin suficients per omplir el marc esplendor\u00f3s del Liceu, i pot \u00e9sser degut tamb\u00e9 a qu\u00e8 la decoraci\u00f3 de l’Alarma, opulent, democr\u00e0tica i cridanera, tingui la for\u00e7a suficient per xuclar, en pes, el riu hum\u00e0 de la Rambla i atraure’l, en una meravella de confusi\u00f3, dintre del Liceu. Potser \u00e9s per aix\u00f2 que l’escen\u00f2graf Alarma, l’heroi de mil balls, fou aixecat en triomf, dilluns passat, en mig del xivarri de la festa.<\/p>\n
***<\/p>\n
M\u00e0scares…<\/p>\n
Ha passat l’\u00e8poca en qu\u00e8 les senyores i els senyors tiraven materialment la casa per la finestra per poder sortir per Carnaval amb una disfressa sensacional. Mirem el Ball de l’Art\u00edstic, i trobarem molta m\u00e9s fantasia que riquesa. No obstant, veiem una senyora imponent vestida de l’\u00e8poca rom\u00e0ntica, que atreu les mirades de tothom. La llegenda vol que el vestit d’aquesta dama fos calcat del que duia Greta Garbo en Romance. Aix\u00f2 sembla que va motivar trenta visites al F\u00e9mina i una sessi\u00f3 especial dedicada a la modista de la senyora perqu\u00e8 pogu\u00e9s copsar tots els matisos de l’eleg\u00e0ncia de l’estrella n\u00f2rdica. El resultat ha esta excel\u00b7lent i aquesta dama rossa ha salvat una mica les ess\u00e8ncies de la gran tradici\u00f3.<\/p>\n
***<\/p>\n
El Carnaval t\u00e9 una trag\u00e8dia. \u00c9s la del marit que es veu obligat a fer la bombe amb la fam\u00edlia i acaba propassant-se amb l’esposa pr\u00f2pia.<\/p>\n
Quan aix\u00f2 passa, algunes llotges del Liceu es tornen un xic m\u00e9s vermelles.<\/p>\n
***<\/p>\n
Mentre al Ball de l’Art\u00edstic els admiradors d’En Samitier el passejaven a coll-i-be i el bar americ\u00e0 s’ofegava en mig de la bromera del xampany, quatre passos m\u00e9s enll\u00e0, al Teatre Romea, tenia lloc un drama femen\u00ed i actual. Era el ball de les dependentes. El jurat havia elegit la reina del ram, en mig del general entusiasme. Per\u00f2 heus ac\u00ed que al tercer ball despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3, una certa nerviositat comen\u00e7a a ensenyorir-se de la sala. Sembla que hom ha descobert que la reina no \u00e9s dependenta. La not\u00edcia s’escampa com una serpentina i deu minuts despr\u00e9s a cada rac\u00f3 del teatre hi ha una mica de m\u00edting.<\/p>\n
Bell exemple de ferocitat femenina, la tendra reina \u00e9s objecte d’aquells tres mil dos-cents quaranta improperis. Una dona grossa, amb una veu greu i potent, de la millor tradici\u00f3 de la Revoluci\u00f3 Francesa, fa un crit impressionant:<\/p>\n
– Usurpadora!<\/p>\n
La reina, per\u00f2, iniciada ja en els sans costums de les millors tradicions mon\u00e0rquiques, no vol abandonar el tron de cap de les maneres. En la seva cara hi ha un intent de ganyota de menyspreu per la multitud, signe de les m\u00e9s excel\u00b7lents disposicions din\u00e0stiques.<\/p>\n
Finalment, la reina no t\u00e9 m\u00e9s remei que abandonar el ball. I no ho fa, precisament, sota d’un arc de triomf. Sortosament, un grup de joves li fa una ovaci\u00f3.<\/p>\n
No s’ha perdut tot…<\/p>\n
***<\/p>\n
El Carnaval que fa La Criolla ha tingut, tamb\u00e9, el seu ball d’apatxes. Sembla que van anar-hi tots els lladres del districte.<\/p>\n
– I qu\u00e8?<\/p>\n
I res. Al final de la festa mancaven, nom\u00e9s, vint-i-cinc culleretes de caf\u00e8. O sigui una mitjana veritablement rid\u00edcula. En la majoria d’establiments on anem la gent honrada el cap\u00edtol de desaparicions \u00e9s molt m\u00e9s crescut.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73797","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73797","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73797"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}