Data: 5-9-1929
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
Un moment abans d’arribar a Cadaqu\u00e9s, tots els turistes que s’estimen, paren el cotxe, treuen el kodak i disparen una magn\u00edfica fotografia. En primer terme, el poble girat d’esquena, amb el nucli de l’esgl\u00e9sia al mig; una silueta blanca d’angles rectes que es retallen sobre el fons blau del mar. En algun diumenge de gran animaci\u00f3 els turistes han hagut de fer cua per poder disparar la m\u00e0quina des del lloc prec\u00eds.<\/p>\n
Aix\u00f2, venint per la banda de terra. Arribant pel cant\u00f3 del mar, Cadaqu\u00e9s us d\u00f3na una benvinguda inoblidable. La fotografia a fer \u00e9s igualment espl\u00e8ndida, per\u00f2 el moviment de la barca en compromet la realitzaci\u00f3 de mala manera.<\/p>\n
El nucli central de Cadaqu\u00e9s, els carrerons que semblen les potes blanques de la paret dol\u00e7a i equilibrada de l’esgl\u00e9sia, tremolen davant la invasi\u00f3 dels arquitectes. Aquestes cases s\u00f3n, encara, un moment de pulcritud, un encert delici\u00f3s sobre la pedra agra i desesperada de la costa. Els antics paletes tenien el sentit de la precisi\u00f3, l’instint de respectar l’ambient; les velles cases de Cadaqu\u00e9s s\u00f3n una meravella.<\/p>\n
Els arquitectes i els nous rics han volgut imposar-se sobre el paisatge i les cases noves s\u00f3n taques de desencert i de vulgaritat, s\u00f3n la incomprensi\u00f3 de l’aigua i de la pedra, dels oliverars i de les herbes apagades. \u00c9s per aix\u00f2 que les parets, les finestres i les portes d’aquestes casetes pintades de cal\u00e7 no mantenen gaireb\u00e9 mai la l\u00ednia recta ni una posici\u00f3 vertical absoluta. Sembla que ballen o que tenen por, apretant-se les unes amb les altres. No por del mar irascible o del vent desolador, sin\u00f3 por dels inventors de mansardes i dels fabricants de teulades de melmelada.<\/p>\n
<\/p>\n
***<\/p>\n
Aquest gran edifici amb intencions feudals que s’aixeca a l’esquerra de Cadaqu\u00e9s, de cara al mar, encomana un punt de sinistre a la calma de la badia. Dintre del paisatge suau i ponderat que l’envolta, aquesta mena de castell de cartolina retallada resulta una cosa tan absurda com ho fora, posem per cas, un gu\u00e0rdia civil en uniforme de gala passejant-se al mig d’una colla de pescadors.<\/p>\n
Per les nits, l’enorme casal agafa un aire dram\u00e0tic -dramatisme de narraci\u00f3 de Conan Doyle-. Fa l’efecte que en una de les seves habitacions hi deu jeure un home assassinat i, al seu costat, el detall magn\u00edfic del tel\u00e8fon que ha caigut per terra. Despr\u00e9s, surt la lluna i posa un bany de plata sobre el vermell brut de les parets de ma\u00f3…<\/p>\n
Aquesta casa pertany actualment als senyors Mart\u00ed Codol\u00e0, els quals la varen heretar d’un oncle seu. Als Mart\u00ed Codol\u00e0, que s\u00f3n una gent fina i com cal, la cara els cau de vergonya cada vegada que contemplen aquest esgarip arquitect\u00f2nic.<\/p>\n
Quin dia hi tirarem una bomba?<\/p>\n
<\/p>\n
***<\/p>\n
Cadaqu\u00e9s t\u00e9 un lot escollit d’estiuejants il\u00b7lustres per oferir a la curiositat dels forasters. Eduard Maquina, Salvador Dal\u00ed, Juli Vallmitjana, el pintor Meifr\u00e8n, el futbolista Samitier, el futbolista Sagi…<\/p>\n
L’Eduard Marquina viu a Can Pitxot, una casa espl\u00e8ndida que des de l’altra banda de la badia oposa la seva gr\u00e0cia i la seva finor al t\u00e8tric palau dels Mart\u00ed Codol\u00e0. Can Pitxot \u00e9s un encert que honora la gent que l’han edificat. Una gran casa pintada de blanc, de l\u00ednies pures i senzilles. Davant de la porta, la taca verda d’un xiprer encomana al lloc un prestigi insuperable.<\/p>\n
La fam\u00edlia Pitxot gaudeix d’una fama llegend\u00e0ria. Qui m\u00e9s qui menys, tothom en t\u00e9 una per contar d’aquesta gent. Tot plegat es pot resumir dient que els Pitxot s\u00f3n una gent plena de simpatia i de cordialitat. Durant tot l’estiu tenen la casa plena de convidats. Quan, a les primeres hores de la tarda, la gent comen\u00e7a d’abandonar la platja en vistes al dinar, la majoria fan cap a Can Pitxot. Hi ha dies que han arribat a reunir a l’entorn de la taula m\u00e9s de cinquanta estiuejants.<\/p>\n
Per dona una idea de la capacitat hospital\u00e0ria d’aquesta fam\u00edlia, citarem tan sols un cas. Resulta que un dia es va presentar a Can Pitxot un senyor angl\u00e8s. Era un cavaller correct\u00edssim, d’una pur\u00edssima estampa brit\u00e0nica. Com a bon angl\u00e8s, no parlava altre idioma que el seu, i encara gr\u00e0cies. Amb penes i treballs hom va arribar a descobrir que aquest senyor havia entaulat coneixen\u00e7a amb un dels nois Pitxot, en un rac\u00f3 d’Europa que a hores d’ara encara no s’ha pogut esbrinar quin era. Donava la casualitat que aquella temporada el noi Pitxot que deia con\u00e8ixer l’angl\u00e8s era absent de Cadaqu\u00e9s. Aix\u00f2 no fou obstacle perqu\u00e8 el senyor estranger s’instal\u00b7l\u00e9s a la casa i s’hi pass\u00e9s tot un meset, en pla de convidat. El bon home no podia parlar absolutament amb ning\u00fa, perqu\u00e8 ning\u00fa no l’entenia. Aquesta abstenci\u00f3 obligada de tota llei de conversa no semblava pas enutjar-lo en gran manera. Es banyava, fumava les seves pipes i escoltava amb una delicada atenci\u00f3 el que deien els altres. Un cop o dos a la setmana somreia una mica.<\/p>\n
Un dia, a l’hora de dinar, es va anunciar que aquell vespre, l’Eduard Marquina donaria una lectura \u00edntima de la seva obra En Flandes se ha puesto el sol, que acabava d’enllestir. Mai no s’ha sabut com, per\u00f2 es veu que l’angl\u00e8s va tenir la sospita del que havia de passar aquell vespre. Aix\u00ed \u00e9s que, a l’hora de sopar, el singular convidat va compar\u00e8ixer correctament vestit de smoking, davant l’estupefacci\u00f3 general. L’home va escoltar atentament els quatre actes de l’obra i despr\u00e9s, sempre tan correcte, va felicitar a En Marquina.<\/p>\n
Finalment, va arribar el dia que l’angl\u00e8s va fer les maletes i va tocar el dos. A hores d’ara a Can Pitxot encara no saben qui era aquell senyor tan polit que es va passar tot un mes a casa seva.<\/p>\n
<\/p>\n
***<\/p>\n
El sentit obsequi\u00f3s de la gent de Cadaqu\u00e9s no s’acaba pas amb els Pitxot. El senyor Gast\u00f3 Escofet tamb\u00e9 s’apunta un bon tanto, en aquest aspecte.<\/p>\n
El senyor Escofet t\u00e9 un magn\u00edfic canot i una feblesa tota especial per omplir-lo de convidats. El fet de veure’l tot el sant dia traginant gent amb el canot, ara cap a Roses, ara cap al Port de la Selva, \u00e9s un espectacle familiar als ulls dels habituals de Cadaqu\u00e9s. El senyor Escofet, en aquests instants, se sent totalment feli\u00e7 i, des de lluny, fa unes grans salutacions a tothom, amb la gorra d’oficial de marina.<\/p>\n
Sembla, per\u00f2, que cada temporada arriba un moment en qu\u00e8 el senyor Escofet ja no troba absolutament ning\u00fa que es vulgui passejar amb el seu canot. Llavors, el bon home envia un recadet a Figueres i l’endem\u00e0 el podeu veure exhibint l’embarcaci\u00f3 tota plena d’hermanos de la Doctrina Cristiana. Quan incl\u00fas els hermanos li han fallat -diuen les males lleng\u00fces-, el senyor Escofet omple el canot de pedres, les cobreix cada una amb una gorra, s’asseu al tim\u00f3 i giravolta graciosament d’una banda a l’altra de la badia.<\/p>\n
Les aparences estan salvades.<\/p>\n
<\/p>\n
***<\/p>\n
En una habitaci\u00f3 del segon pis de Can Dal\u00ed, l’amic Salvador hi pinta aquelles teles que, uns mesos m\u00e9s tard, faran fer uns grans marramaus a tots els putrefactes de Barcelona. Es lleva molt de mat\u00ed, en unes hores, a la nostra manera de veure, absolutament intempestives, i es posa a treballar com un desesperat. Es pren el temps just per banyar-se i per torrar-se sota d’un sol de just\u00edcia.<\/p>\n
En Salvador Dal\u00ed (pare), que \u00e9s un cavaller magn\u00edfic, d’un atractiu i d’una simpatia irresistible, veu amb molt bons ulls les activitats del seu fill.<\/p>\n
– Jo -ens deia una vegada- vaig dos anys endarrerit en relaci\u00f3 al noi. Ara em comencen a agradar les coses que va pintar dos anys enrere. Ell diu que no valen res… El que pinta ara, si vol que li sigui franc, li dir\u00e9 que no ho entenc. Estic segur, per\u00f2, d’aqu\u00ed dos anys ja m’agradar\u00e0…<\/p>\n
Malgrat del sobre-realisme, els Dal\u00ed s\u00f3n una gent que toquen molt de peus a terra. \u00c9s en aquesta casa on he menjat la millor sopa d’escorpra de tota la meva vida. Est\u00e0 vist que, mentre el sobre-realisme no es fiqui a la cuina, sempre ens entendrem.<\/p>\n
L’estiu passat es va presentar un home a can Dal\u00ed. Era un franc\u00e8s del Rossell\u00f3 que parlava un patu\u00e8s ple de pintoresc i d’imprevist. Portava una barba tenyida una mica de ros, per la pols de tantes carreteres. Era aquesta mateixa pols i els \u00e0pats tristos i escassos el que li havia estropellat l’idioma.<\/p>\n
– S\u00f3c l’home del fum…, va dir per tota presentaci\u00f3.<\/p>\n
L’home del fum s’havia assabentat que a can Dal\u00ed tenien una xemeneia que no els tirava prou b\u00e9, i ell venia a arreglar les coses. Posse\u00efa un secret meravell\u00f3s i ple de misteri per treure el fum de la casa. No li havia fallat mai.<\/p>\n
L’home del fum es va posar tot seguit a la feina. De bones a primeres es va abraonar amb la campana de la xemeneia i amb un no-res els maons van rodar per terra. Despr\u00e9s va comen\u00e7ar a experimentar; es va enfilar xemeneia amunt i va tornar de l’excursi\u00f3 amb el somriure als llavis i la barba plena de sutge.<\/p>\n
– No es creguin pas, ja li tinc el peu al coll, va dir.<\/p>\n
El fet \u00e9s que els dies anaven passant i la xemeneia no es decidia a millorar. L’home del fum presentava cada dia un aspecte m\u00e9s lamentable. Es passava hores i hores ajagut a sota la xemeneia, la pipa a la boca, amb una mirada trista cap enlaire.<\/p>\n
– Pas que s’hi encaparrin -deia-. Estudio els tripijocs de l’aire.<\/p>\n
Breu: l’home del fum va fracassar d’una manera deplorable. Al cap de deu dies, el senyor Dal\u00ed, amb el cor ple de pena, li va dir que potser fora millor que ho deix\u00e9s c\u00f3rrer, que ja havien vist la seva bona voluntat… L’home del fum estava desolat. No se’n sabia avenir.<\/p>\n
– Qu\u00e8 diran de mi a Fran\u00e7a quan n’hauran not\u00edcia…!<\/p>\n
Va marxar amb les ll\u00e0grimes als ulls. Durant dos dies, els \u00e0pats de la fam\u00edlia Dal\u00ed van \u00e9sser una mica tristos.<\/p>\n
<\/p>\n
***<\/p>\n
Mentre que en Joaquim Xirau i els seus germans, enfilats a casa seva, dalt d’unes roques, es dediquen a la filosofia i a les q\u00fcestions socials i pol\u00edtiques, els futbolistes Sagi i Samitier s\u00f3n partidaris de la cultura f\u00edsica. A les vuit del mat\u00ed ja s\u00f3n a la platja i no se’n mouen fins a les quatre de la tarda. Davant l’admirada atenci\u00f3 de la col\u00f2nia, En Sagi es dedica de vegades a fer jugar els muscles del seu cos. N’ha fet tanta de cultura f\u00edsica, que li han sortit impensadament una s\u00e8rie de muscles in\u00e8dits, amb els quals la ci\u00e8ncia no hi comptava.<\/p>\n
En aquesta petita recensi\u00f3 de societat no ens podem pas descuidar el jove Salisacs, que t\u00e9 quinze gramoles i dos milions de discos.<\/p>\n
Tamb\u00e9 hi ha a Cadaqu\u00e9s el pintor Meifr\u00e8n. Un dels salons del Casino, precisament, est\u00e0 decorat per ell. En aquestes pintures, Cadaqu\u00e9s sembla un poble n\u00f2rdic on s’hi desenrotllen drames ibsenians. Al mig del sal\u00f3 hi ha un gran retrat de l’autor de quan encara duia aquelles barbasses que feien esgarrifar.<\/p>\n
Les pintures donen a a questa habitaci\u00f3 del Casino un aire t\u00e8tric. Quan la cambra est\u00e0 a les fosques, les ex-barbes d’En Meifr\u00e8n deuen voletejar per all\u00ed com un ocellot misteri\u00f3s.<\/p>\n
<\/p>\n
***<\/p>\n
A Cadaqu\u00e9s hi ha una casa singular. La porta no est\u00e0 situada a la planta baixa, com totes les portes de la majoria de les cases. Una escala gaireb\u00e9 impracticable s’enfila fins a l’entrada, que es troba a uns tres metres del carrer; per\u00f2 entre l’escala i l’entrada existeix el buit, una soluci\u00f3 de continu\u00eftat que el propietari salvava amb una post que portava sempre sota del bra\u00e7, com si fos una d’aquestes grans serviettes que usen els savis alemanys.<\/p>\n
Aquest home meravell\u00f3s es va passejar bastant temps per les carreteres de l’Empord\u00e0 ficat en una barca de vela, a la qual havia posat rodes i feia arrossegar per un cavall guenyo.<\/p>\n
La casa anormal i la figura del seu amo representen en la calma llunar de Cadaqu\u00e9s el gra de pebre de la follia, necessari en totes les fermentacions positivament espirituals.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73765","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73765","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73765"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}