{"id":73755,"date":"1929-04-15T18:47:26","date_gmt":"1929-04-15T17:47:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/?post_type=articles&#038;p=73755"},"modified":"2026-04-13T17:43:50","modified_gmt":"2026-04-13T16:43:50","slug":"carco-i-henry-de-montherland","status":"publish","type":"articles","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/articles\/carco-i-henry-de-montherland\/","title":{"rendered":"Carco i Henry de Montherland"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: right;\">Data: 15-4-1929<br \/>\nPublicaci\u00f3: L&#8217;Om<\/p>\n<p>Amb pocs dies de difer\u00e8ncia, Francis Carco ha publicat el seu llibre &#8220;Printemps d\u00c8spagne&#8221; i Henry de Montherland &#8220;La petitte infantine de Castille&#8221;. S\u00f3n dos llibres sobre coses d&#8217;Espanya i en tots dos es dedica una especial atenci\u00f3 a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n<p>Carco ja va donar un aven\u00e7 de la seva obra en el setmanari parisenc &#8220;Gringoire&#8221;, on va publicar quatre grans cap\u00edtols en forma de reportatge trepidant sobre la &#8220;belle vie \u00e0 Barcelone&#8221;. Aquest &#8220;avant-gout&#8221; del seu llibre va indigestar de bell antuvi una s\u00e8rie de comentaristes locals. Que si la mala fe, que si les ganes de buscar cinc peus al gat&#8230; Els articles de Carco sobre Barcelona tenen un gran defecte: \u00e9s que no estan gaire ben fets. M\u00e9s clar: que s\u00f3n molt inferiors a l&#8217;obra general de l&#8217;autor &#8220;J\u00e9sus la Caille&#8221;. Carco va passar massa de pressa per Barcelona. Va tenir el temps just de treure&#8217;n una impressi\u00f3 cinematogr\u00e0fica. Els seus escrits es ressenten precisament d&#8217;aquest cinematografisme. L&#8217;home no va disposar de la calma que li convenia per veure, per adonar-se del que era Barcelona. Arrib\u00e0 al Baixador del Passeig de Gr\u00e0cia amb un itinerari ja assenyalat, a base de Paral\u00b7lel, de carrer del Cid i de carrer de Migdia, i l&#8217;escriptor va treure tot el partit possible de la seva r\u00e0pida visi\u00f3.<\/p>\n<p>Situar-se davant del llibre de Carco amb una posici\u00f3 patri\u00f2tica i xovinista, \u00e9s exagerat. Creure que Carco va venir a Barcelona disposat nom\u00e9s a treure els drapets al sol als nostres estimats conciutadans, \u00e9s simplement rid\u00edcul. Jo crec que el llibre de Carco es pot combatre molt i molt, per\u00f2 nom\u00e9s des d&#8217;un punt de vista literari. Al cap i a la fi, no compta res m\u00e9s del que ha vist. Hi haur\u00e0 en alguns fragments una certa complac\u00e8ncia en carregar el color, per\u00f2, qui gosar\u00e0 retreure-li aquesta normal\u00edssima vel\u00b7leitat d&#8217;artista? Per la meva part, ho repeteixo: &#8220;Printemps d&#8217;Espagne&#8221; no m&#8217;acaba d&#8217;agradar. No per les seves punibles falsedats, ni per la pretesa visi\u00f3 pejorativa, sin\u00f3 pura i simplement per motius d&#8217;ordre literari. Seria grotesc de pensar que Francis Carco hagu\u00e9s vingut expressament a Barcelona per a retreure&#8217;n els &#8220;magueraux&#8221;, els invertits i les prostitutes. Cal con\u00e8ixer nom\u00e9s una mica la seva obra per a veure que aquests s\u00f3n els seus herois predilectes. El que li ha passat, simplement, \u00e9s que no &#8220;domina&#8221; la gent de l&#8217;Arc del Teatre i de &#8220;La Criolla&#8221; amb la mateixa precisi\u00f3 que el personal i el paisatge de la &#8220;rue Pigalle&#8221; i de la &#8220;Place Blanche&#8221;.<\/p>\n<p>Unes reflexions molt semblants es poden fer sobre &#8220;La petite infantine de Castille&#8221;, de Montherland. Fa l&#8217;efecte que ja comen\u00e7aria d&#8217;\u00e9sser hora que la nostra gent s&#8217;adon\u00e9s que aquest m\u00f3n i aquestes habituds que ens v\u00e9nen a &#8220;descobrir&#8221; els escriptors estrangers, existeixen realment a Barcelona. El fet que els literats locals, v\u00edctimes d&#8217;un rid\u00edcul pudor imposat per alguns cr\u00edtics influents i per la majoria de lectors catalans, no s&#8217;atreveixin a atacar certs temes i certes realitats de la nostra actualitat ciutadana, enormement vius, no ens dona cap dret per posar-nos a cridar com uns desesperats cada vegada que vingui un senyor de m\u00e9s enll\u00e0 dels Pirineus, i, a la seva manera, descrigui l&#8217;aspecte t\u00e8rbol, ple de color i de car\u00e0cter, de la vida barcelonina<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73755","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73755","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}