Data: 11-4-1929
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
Sherlock Holmes encengu\u00e9 novament la seva pipa -aquella famosa pipa en forma d’interrogant-, s’aixec\u00e0 de la butaca, don\u00e0 tres volts per l’habitaci\u00f3 i, en comen\u00e7ar el volt que feia quatre, s’atur\u00e0 en sec i digu\u00e9:<\/p>\n
– \u00c9s un f\u00e0stic. Fa m\u00e9s de quinze dies que no hi ha hagut cap crim misteri\u00f3s.<\/p>\n
El seu amic Watson, que assegut davant la taula del despatx estava corregint un original de Conan Doyle, aixec\u00e0 el cap vivament, esguard\u00e0 amb atenci\u00f3 el seu amic, i confirm\u00e0, amb aire conven\u00e7ut:<\/p>\n
– Realment \u00e9s un f\u00e0stic.<\/p>\n
En vista de que estaven absolutament d’acord, ni l’un ni l’altre cregueren oport\u00fa allargar la conversa. Sherlock segu\u00ed passejant i Watson reprengu\u00e9 la seva feina.<\/p>\n
Amb aix\u00f2, passaren un parell d’hores, transcorregudes les quals Sherlok i Watson continuaren en les seves respectives activitats fins una hora m\u00e9s tard. Feia, ja, 180 minuts del seu di\u00e0leg, i la cosa no portava pas l’aire d’amenitzar-se poc ni molt, quan son\u00e0 el timbre de la porta.<\/p>\n
– \u00c9s el timbre -afirm\u00e0 Watson.<\/p>\n
– No. \u00c9s un crim! -correg\u00ed Sherlock, amb els ulls estranyament il\u00b7luminats.<\/p>\n
– \u00c9s el timbre que ens anuncia un crim -rectific\u00e0 Watson.<\/p>\n
– No. \u00c9s un crim que ens anuncia el timbre -ratific\u00e0 Sherlock.<\/p>\n
Watson contempl\u00e0 Sherlock, sense contenir la seva admiraci\u00f3. Despr\u00e9s, li deman\u00e0 tabac per la pipa i despr\u00e9s entr\u00e0 el criat acompanyant un home.<\/p>\n
El nouvingut, com tots els nouvinguts que anaven a parar a casa del fam\u00f3s detectiu, anava estranyament vestit. Portava barret, coll, corbata, camisa, americana, armilla, pantalons, mitjons i sabates, per\u00f2 Holmes remarc\u00e0 de seguida que aquell barret, coll, corbata, etc., tenien un aire sospit\u00f3s. Per qu\u00e8? Ah, fills meus, aix\u00f2 \u00e9s demanar massa! De totes maneres, \u00e9s probable que ho sapiguem m\u00e9s endavant.<\/p>\n
– Jo… -comen\u00e7\u00e0 el nouvingut.<\/p>\n
– Calleu! -interromp\u00e9 Holmes-. No digueu res fins que jo us pregunti.<\/p>\n
Amb aquestes, el fam\u00f3s detectiu encengu\u00e9 la seva pipa i reprengu\u00e9 els seus viatges de cap a cap de l’habitaci\u00f3. Watson remarc\u00e0, per\u00f2, que, ara, els seus passos eren molt m\u00e9s r\u00e0pids i nerviosos. Aix\u00f2 dur\u00e0 una horeta i mitja. El nouvingut, amb el barret als dits, no havia gosat moure’s del costat de la porta, tal com estava quan va entrar. Watson contemplava l’escena amb un somriure misteri\u00f3s.<\/p>\n
– Seieu! -orden\u00e0 Holmes al nouvingut.<\/p>\n
Aquest es va asseure.<\/p>\n
Sherlock despenj\u00e0 un viol\u00ed de la paret i es pos\u00e0 a tocar la Serenata de Toselli. Aix\u00f2 dur\u00e0 cinc minuts justos, despr\u00e9s dels quals s’assegu\u00e9, f\u00e9u espetegar els dits, i digu\u00e9 al foraster:<\/p>\n
– Encara que us sembli estrany, tota aquesta estona jo he estat treballant per vos. Comen\u00e7o ja a tenir formada una idea bastant definida del vostre cas. Sobretot, no em digueu ni una sola paraula que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del que us pregunti. Un sol mot indiscret, d’inexpert en aquests afers, podria tirar per terra tota la bastida de les meves den\u00fancies.<\/p>\n
– Senyor, jo… -interromp\u00e9 el foraster amb veu llastimosa; per\u00f2 un gest imperi\u00f3s de Watson el redu\u00ed al silenci.<\/p>\n
Homes f\u00e9u com aquell que no s’hagu\u00e9s adonat de l’incident i continu\u00e0:<\/p>\n
– V\u00f3s sou fill\u00a0 de Londres, oi?<\/p>\n
– S\u00ed, senyor.<\/p>\n
– Porteu cap document vostre?<\/p>\n
– S\u00ed, senyor.<\/p>\n
– A veure’l?<\/p>\n
El nouvingut allarg\u00e0 a Holmes un document personal d’identitat. Aquest se’l mir\u00e0 uns instants i el deix\u00e0 damunt la taula.<\/p>\n
– V\u00f3s sou casat -continu\u00e0.<\/p>\n
– S\u00ed, senyor.<\/p>\n
– Teniu tres fills.<\/p>\n
– No, senyor -digu\u00e9 t\u00edmidament el foraster.<\/p>\n
– Teniu tres fills! -afirm\u00e0 Holmes amb energia.<\/p>\n
– No, senyor. Els tenia quan van estendre’m aquest document, per\u00f2 de llavors en\u00e7\u00e0 se m’ha mort un.<\/p>\n
Holmes l’escolt\u00e0, nervi\u00f3s, i digu\u00e9:<\/p>\n
– Mireu, si heu de comen\u00e7ar a contradir-me, m\u00e9s val que pleguem.<\/p>\n
– Per\u00f2, senyor, faci’s c\u00e0rrec…<\/p>\n
Un cop de puny de Watson damunt la taula, tall\u00e0 en sec el petit discurs. El bon home contempl\u00e0 els dos senyors tot escorregut, i s’empetit\u00ed, encara, dintre la seva humilitat.<\/p>\n
Els ulls blaus d’Holmes baixaren del sostre, on havien estat fixats uns moments, i s’aturaren sobre el foraster. Era una mirada freda, incisiva. A la fi, Holmes trenc\u00e0 el silenci, i digu\u00e9 calmosament repenjant-se sobre cada paraula:<\/p>\n
– Per qu\u00e8 m’enganyeu?<\/p>\n
El foraster qued\u00e0 esbala\u00eft. I, mig tartamudejant:<\/p>\n
– Que jo us enganyo? D\u00e9u meu, senyor, no us he dit cap mentida! Us ho juro!<\/p>\n
– Per enganyar -segu\u00ed Holmes amb el mateix to- no s’ha pas de parlar. No totes les mentides s\u00f3n verbals.<\/p>\n
– Francament, no us entenc, confess\u00e0 el foraster amb sincera convicci\u00f3.<\/p>\n
– Oh, est\u00e0 clar que no m’enteneu -replic\u00e0 Sherlock amb aire probablement mofeta-. De moment, no us conv\u00e9 pas gaire d’entendre’m…<\/p>\n
El foraster no contest\u00e0. Es limit\u00e0 a arronsar les espatlles amb gest aclaparat.<\/p>\n
– Segons diu el document que m’heu ensenyat -continu\u00e0 Holmes- v\u00f3s viviu al carrer Rivers. Abans de venir aqu\u00ed, heu passat pel carrer Saint James, o sigui un barri completament oposat al vostre. Heu passat pel carrer Saint James i, davant meu, heu fet tots els possibles per amagar-m’ho.<\/p>\n
– No recordo -interromp\u00e9 el foraster- que hagi dit ni un sol mot sobre aquest afer…<\/p>\n
– Evidentment. No heu dit un sol mot, per\u00f2 ja us he explicat abans que no era pas aix\u00f2 l’important. En el carrer Saint James, hi ha una sucursal de Tel\u00e8grafs. Davant d’aquesta sucursal, hi estan fent obres, i a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2 tot el carrer est\u00e0 ple d’un fanguet roig que no existeix a cap m\u00e9s altra banda de Londres. Les vostres sabates estaven brutes d’aquest fanguet roig, per\u00f2, abans d’entrar aqu\u00ed, v\u00f3s heu tingut molta cura a netejar-les. De totes maneres, no ho heu fet pas prou b\u00e9 perqu\u00e8 no rest\u00e9s una miqueta de fang delator. N’ha quedat prou perqu\u00e8 jo sab\u00e9s que hav\u00edeu passat pel carrer Saint James. Ja veieu que la vostra estratagema ha resultat in\u00fatil.<\/p>\n
El foraster oferia un aspecte desolat. Obria la boca, com un peix fora de l’aigua, per\u00f2 les paraules no li sortien. La mirada freda i tallant d’Holmes se la sentia fins a dins dels ossos i aix\u00f2 l’acabava d’atabalar. Finalment trob\u00e0 manera d’explicar-se una mica:<\/p>\n
– \u00c9s evident que he passat pel carrer Saint James. Precisament he anat a l’oficina de Tel\u00e8grafs de la qual us he parlat.<\/p>\n
– Ah, heu anat a Tel\u00e8grafs? -interromp\u00e9 Holmes, amb un crit de triomf.<\/p>\n
– S\u00ed, senyor. A m\u00e9s, si m’he escurat el fang de les sabates, abans d’entrar, no ha estat per cap prop\u00f2sit criminal, sin\u00f3 simplement per no embrutar-vos el pis…<\/p>\n
– Per a no embrutar el pis! No veieu que l’excusa \u00e9s massa pueril, massa banal perqu\u00e8 ens l’empassem?<\/p>\n
I en un carnet de notes on havia estat apuntant coses des de que el foraster entr\u00e0 a l’habitaci\u00f3, hi va escriure: “Mancat d’imaginaci\u00f3”.<\/p>\n
Mentrestant, Holmes s’havia aixecat i de la biblioteca en tragu\u00e9 un volum. Era la col\u00b7lecci\u00f3 de la revista “London News”, corresponent al segon semestre de l’any 1840. La fullej\u00e0 amb gran atenci\u00f3 i, detenint-se tot de sobte, pregunt\u00e0 al foraster:<\/p>\n
– Heu dit que se us havia mort un fill?<\/p>\n
– S\u00ed, senyor. L’any passat, pel mes de maig…<\/p>\n
Homes no contest\u00e0. Torn\u00e0 el volum a la seva pla\u00e7a, s’assegu\u00e9 damunt la taula de Watson, i amb un posat una mica absent es pos\u00e0 a comptar els perdigons que hi havia dintre un escura-plomes de vidre. Mig girat d’esquena al foraster, sense ni tan sols mirar-se’l, reprengu\u00e9 l’interrogatori:<\/p>\n
– V\u00f3s fumeu?<\/p>\n
– De vegades…<\/p>\n
– Us he preguntat si fumeu. Respongueu s\u00ed o no.<\/p>\n
– Doncs, s\u00ed.<\/p>\n
– Us agrada passejar pel riu, amb barca?<\/p>\n
– No ho s\u00e9; no ho he fet mai. Per\u00f2 em sembla que no m’agradaria. S\u00f3c molt propici al mareig…<\/p>\n
– Ah!, sou propici al mareig -digu\u00e9 Holmes repenjant-se sobre cada s\u00edl\u00b7laba-. I per qu\u00e8 fumeu, doncs, si no heu anat amb barca?<\/p>\n
– Com heu dit?<\/p>\n
Holmes repet\u00ed la pregunta.<\/p>\n
– Perdoneu, per\u00f2 no se m’havia acudit mai que aquestes dues activitats poguessin guardar cap relaci\u00f3 entre elles…<\/p>\n
– Fixeu-vos b\u00e9 amb el que em contesteu -digu\u00e9 Holmes- i sobretot, no em torneu a enganyar!<\/p>\n
Una pausa segu\u00ed a aquestes paraules. Finalment, el foraster, fent un gest de s\u00faplica, digu\u00e9:<\/p>\n
– Senyor; em voleu deixar explicar?<\/p>\n
– No!<\/p>\n
Nova pausa, que aquesta vegada va trencar Holmes:<\/p>\n
– Ahir a la nit, v\u00e0reu anar al teatre?<\/p>\n
– No, senyor…<\/p>\n
– Per qu\u00e8, no?<\/p>\n
– Qu\u00e8 s\u00e9 jo, pobre de mi! Probablement pel mateix motiu que no hi anir\u00e9 avui i que no hi vaig anar abans d’ahir…<\/p>\n
– Us agrada la melmelada?<\/p>\n
– Aix\u00f2 dep\u00e8n…<\/p>\n
– Dep\u00e8n de qu\u00e8?<\/p>\n
– De la mateixa melmelada. Si \u00e9s de prunes m’agrada; si no \u00e9s de prunes, no m’agrada.<\/p>\n
– La vostra dona, \u00e9s rossa o bruna?<\/p>\n
– Ni rossa ni bruna.<\/p>\n
– Com s’ent\u00e9n aix\u00f2?<\/p>\n
– No ho s\u00e9. El m\u00e9s probable \u00e9s que sigui cosa de l’edat. T\u00e9 els cabells totalment blancs.<\/p>\n
– \u00c9s gelosa, la vostra dona?<\/p>\n
– Molt!<\/p>\n
– Com ho sabeu?<\/p>\n
– Que com ho s\u00e9? Com hi ha m\u00f3n, tinc els meus motius! I d’una gelosia perillosa, dem\u00e9s. Quan s’enfurisma, es pot ben dir que no s’est\u00e0 de res. Ni ara amb els anys que tinc, i que en certa manera ja he fet a tots, em deixa tranquil…<\/p>\n
– Us pega?<\/p>\n
– De vegades, s\u00ed senyor.<\/p>\n
– Amb qu\u00e8?<\/p>\n
– Aix\u00f2 dep\u00e8n de l’estri que tingui m\u00e9s a la vora. Una escombra, un bast\u00f3, els espolsadors… De totes maneres, si t\u00e9 temps de triar, les seves prefer\u00e8ncies s\u00f3n pel bast\u00f3.<\/p>\n
– I qu\u00e8 d\u00e8ieu en aquell telegrama?<\/p>\n
El foraster obr\u00ed uns ulls com unes taronges, com unes taronges plenes d’admirada sorpresa.<\/p>\n
– Quin telegrama?<\/p>\n
– El que heu enviat abans de venir aqu\u00ed<\/p>\n
– Senyor, no he enviat cap telegrama.<\/p>\n
– Ja ho sabia.<\/p>\n
– Ah s\u00ed? Doncs, cregui que ho celebro. He anat a Tel\u00e8grafs, simplement, per demanar al meu fill, que treballa a la sucursal del carrer Saint James, que em don\u00e9s l’adre\u00e7a de vost\u00e8s.<\/p>\n
Homes es don\u00e0 un cop de m\u00e0 al front i somrigu\u00e9 amb certa desil\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n
– S\u00ed -digu\u00e9- ara ja s\u00e9 el que em direu: que veniu per l’anunci, oi?<\/p>\n
El foraster hi pos\u00e0 la cara de satisfacci\u00f3 pr\u00f2pia de l’home que s’ha tret un gran pes de sobre.<\/p>\n
– Ai, gr\u00e0cies a D\u00e9u! -digu\u00e9-. S\u00ed, senyor, vinc per l’anunci. He llegit que vost\u00e8s necessitaven un jardiner, i com que fa tres mesos que estic sense feina…<\/p>\n
– S\u00ed, s\u00ed -interromp\u00e9 Holmes amb aire mig amargat-. Ara direu que de jovenet n’hav\u00edeu fet, de jardiner, que teniu un gran amor a l’ofici, encara que heu passat molts anys treballant en una fundici\u00f3…<\/p>\n
– Just, exacte! Per\u00f2 com ho heu endevinat aix\u00f2?<\/p>\n
– Oh, si nom\u00e9s hagu\u00e9s endevinat aix\u00f2 rai! Doncs, mireu, ho sento molt, per\u00f2 heu fet tard. Aquest mat\u00ed hem concedit la pla\u00e7a.<\/p>\n
Holmes toc\u00e0 un timbre i a l’instant aparegu\u00e9 el criat.<\/p>\n
– Podeu acompanyar aquest home a la porta.<\/p>\n
El foraster s’acomiad\u00e0 i digu\u00e9 algunes paraules d’excusa.<\/p>\n
– Que sabeu quina hora \u00e9s? -pregunt\u00e0 abans d’anar-se’n.<\/p>\n
– Les nou del vespre -digu\u00e9 Watson.<\/p>\n
A l’escoltar aix\u00f2, el foraster hi pos\u00e0 una cara de gran esfere\u00efment.<\/p>\n
– Les nou del vespre, ja! -s’exclam\u00e0-. Ai, la meva dona! La que m’espera quan arribi a casa!<\/p>\n
I el nostre home desaparegu\u00e9 amb un posat tremendament abatut.<\/p>\n
Un cop es quedaren sols Watson i Holmes, aquest, senyalant la porta per on acabava de sortir el foraster, digu\u00e9:<\/p>\n
-\u00c9s un dels homes m\u00e9s vius que m’he topat en tota la vida.<\/p>\n
– Voleu dir? -replic\u00e0 Watson amb aire de dubte.<\/p>\n
– I tant! Cal veure nom\u00e9s amb la finor que ha fet el seu paper.<\/p>\n
– Creieu que ha representat algun paper extraordinari? digu\u00e9 Watson, que no acabava de veure la cosa tan clara.<\/p>\n
– Per\u00f2 \u00e9s que sou orb, amic meu? Aquest personatge est\u00e0 complicat en un crim. Quin crim?, em preguntareu. Ah, senyor, aqu\u00ed est\u00e0 precisament la gr\u00e0cia, la seva gr\u00e0cia en despistar-ho, m\u00e9s ben dit. Ell ha vingut aqu\u00ed, per veure si est\u00e0vem informats.<\/p>\n
– Per qu\u00e8 l’heu deixat marxar, doncs?<\/p>\n
– Perqu\u00e8 he vist que no hi havia res a fer. Quan m’ha dit all\u00f2 de la melmelada de seguida m’he adonat que l’home no “cantaria”. He prosseguit el di\u00e0leg, per tantejar-lo, per\u00f2 en veure que per aquest cant\u00f3 no en traur\u00edem res, jo mateix li he facilitat la sortida amb all\u00f2 de l’anunci.<\/p>\n
– Per\u00f2, voleu dir que aquest home no venia precisament per l’anunci, i per res m\u00e9s?<\/p>\n
– Ai, amic Watson, i que en sou d’innocent. Us agraden massa les solucions simples, veliaqu\u00ed. La veritat \u00e9s sempre complicada. Podeu estar ben segur que aquest home est\u00e0 complicat en un crim. El meu nas, sortosament, no m’enganya mai…<\/p>\n
<\/p>\n
***<\/p>\n
<\/p>\n
L’endem\u00e0, Holmes i Watson seien en la mateixa habitaci\u00f3 en qu\u00e8 els hem deixat. El gran detectiu fumava la seva famosa pipa en forma d’interrogant i el seu amic estava fullejant un diari. De sobte, Watson, f\u00e9u un gran crit:<\/p>\n
– Qu\u00e8 passa? -digu\u00e9 Holmes.<\/p>\n
– Mireu qu\u00e8 diu el diari! -i amb el dit assenyalava una nota de la secci\u00f3 dels fets diversos.<\/p>\n
Holmes lleg\u00ed, en veu alta:<\/p>\n
– “Ahir, entre deu i onze del vespre, es va cometre un crim a la casa n\u00famero 320 del carrer de Rivers (pis cinqu\u00e8, tercera porta). La v\u00edctima fou Ernest Gaynor, de 65 anys, casat, amb dos fills. El mat\u00e0 a cops de bast\u00f3 la seva dona. Sembla que el motiu del crim no \u00e9s altre que un afer de gelosia. Segons ha manifestat l’assass\u00ed, el seu marit arrib\u00e0 molt tard a casa. Intent\u00e0 explicar el seu retard dient que dos senyors l’havien entretingut amb motiu d’un anunci. Naturalment, la muller no es va creure l’explicaci\u00f3. Sorg\u00ed una gran disputa, acabada amb baralles. Un cop de bast\u00f3 en el pols esquerre deix\u00e0 sense vida l’infortunat “calavera”…<\/p>\n
Acabada la lectura, Holmes i Watson es miraren llargament, sense obrir la boca. Finalment, Holmes, digu\u00e9:<\/p>\n
– Ho veieu, ho veieu, com el meu nas no m’enganya mai? Quan jo us deia que aquest home estava complicat en un crim, sabia el que em pensava. L’\u00fanic que no se’m va arribar a acudir fou d’atribuir-li precisament el paper de v\u00edctima. Per\u00f2 pel dem\u00e9s…<\/p>\n
Watson no sabia pas com demostrar la seva admiraci\u00f3 pel seu fam\u00f3s amic. Una abra\u00e7ada forta, cordial, emocionada, fou el seu tribut d’homenatge a aquell cervell excepcional.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73748","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73748","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73748"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}