Data: 21-2-1929
\nPublicaci\u00f3: Mirador<\/p>\n
Hotel Florida del Tibidabo. Els jugadors del “F.C.Barcelona” eren all\u00ed, dipositats en conserva, abans dels grans partits amb l'”Espa\u00f1ol”. Espectacle curi\u00f3s, als ulls d’un inexpert, el d’un equip de futbol dedicat al dolce far niente. Per ci per lla els jugadors joves es dediquen a escampar la boira de l’avorriment: amb entreteniments de fam\u00edlia ben avinguda. Hom juga al d\u00f2mino, al “pingpong”, a la manilla, sota l’ull endormiscat i vagament vigilant de l’entrenador. Un senyor, que a jutjar pel seu posat seri\u00f3s i inexpressiu, deu \u00e9sser de la junta, es mira jugar els nois amb un aire paternal i entendrit. Els “asos”, per\u00f2, no comparteixen aquests esplais ingenus. Els veureu aja\u00e7ats en els sillonassos, dedicats al cultiu integral d’una mandra transcendent. Seuen amb l’aire desabusat i una mica absent dels grans personatges. Hi canviem quatre paraules de compliment.<\/p>\n
L'”as” de futbol, contr\u00e0riament a la idea equivocada que en t\u00e9 el gran p\u00fablic, \u00e9s un home perfectament sociable, per\u00f2 de poques paraules. La seva conversa no \u00e9s pas molt v\u00e0ria i brillant, per\u00f2, en canvi, sap callar amb una dignitat que impressiona. L'”as” de futbol us escolta una mica amb l’aire del que sent ploure, per\u00f2 aquesta circumst\u00e0ncia no \u00e9s motivada per una falta d’atenci\u00f3, com alg\u00fa podria creure. No. \u00c9s una resultant directa i fatal de la sensaci\u00f3 interna de la seva tremenda import\u00e0ncia. \u00c9s evident que si els grans literats del nostre pa\u00eds sabessin anar pel carrer, asseure’s en un caf\u00e8, i saludar les amistats amb aquest to de grandesa, una mica deixat anar, que cultiven els esportius famosos, el prestigi popular de la literatura catalana augmentaria considerablement.<\/p>\n
En un dels salonets de l’Hotel que donen a la banda de Barcelona hi trobem En Josep Samitier. Est\u00e0 repapat en una butaca, al costat d’un gran finestral. La seva silueta es retalla sobre el fons magn\u00edfic de la ciutat. Dir\u00edeu que es tracta d’una curiosa composici\u00f3 fotogr\u00e0fica d’aire m\u00e9s o menys simb\u00f2lic: el bust d’en Sami enganxat sobre el pl\u00e0nol de Barcelona. El nas li ve a parar si fa no fa, a l’al\u00e7ada del carrer de Diputaci\u00f3, entre Balmes i Rambla de Catalunya.<\/p>\n
– Samitier -li diem- et venim a fer una interviu…<\/p>\n
Aquesta proposici\u00f3 li deuen haver fet unes quatre mil vegades, m\u00e9s aviat m\u00e9s que menys. Aix\u00ed \u00e9s que l’escolta sense impressionar-se poc ni gaire.<\/p>\n
– Ah!, com vulguis -ens contesta amb un somriure condescendent.<\/p>\n
– \u00c9s una interviu una mica especial -li expliquem-. Voldr\u00edem que ens parl\u00e9ssiu d’art i de literatura.<\/p>\n
El nostre amic ens mira una mica sorpr\u00e8s.<\/p>\n
– D’art i de literatura? I qu\u00e8 vols que et digui, jo?<\/p>\n
– Veur\u00e0s. El tema t\u00e9 molt m\u00e9s inter\u00e8s del que et penses…<\/p>\n
I aqu\u00ed ens lliurem a una llarga i met\u00f2dica dissertaci\u00f3. Hem arribat en un moment -diem- en qu\u00e8 tot \u00e9s confusionisme. Tots plegats cerquem les distraccions pels viaranys m\u00e9s insospitats. Els ateus es fan cat\u00f2lics, els pintors fan literatura, els escriptors s’arrapen a un estil pict\u00f2ric… Tothom es despla\u00e7a una mica, tot buscant la diversi\u00f3. Al gran p\u00fablic tamb\u00e9 li ha arribat aquest gust pel desenfocament. Li plau m\u00e9s de saber qu\u00e8 pensa un arquitecte de la medicina i un metge de l’arquitectura, que no pas escoltar llurs opinions professionals. Per altra banda, un senyor que parli del meu ofici no pot oferir-nos mai unes perspectives tan picants d’imprevist i d’originalitat…<\/p>\n
En Samitier no ens amaga la seva malfian\u00e7a sobre el tema que li proposem.<\/p>\n
– No s\u00e9 veure -diu- que l’opini\u00f3 d’un home d’esport sobre literatura hagi d’\u00e9sser m\u00e9s ni menys interessant que la d’un empleat de banca.<\/p>\n
– No hi ha cap motiu per creure el contrari -objectem-, per\u00f2 el que ens interessa, de moment, \u00e9s con\u00e8ixer la posici\u00f3 d’un gran professional de futbol, l’esport m\u00e9s popular, davant del moviment intel\u00b7lectual catal\u00e0.<\/p>\n
– La meva posici\u00f3, en aquest cas, \u00e9s d’una absoluta simpatia, est\u00e0 clar. Ara, que l’art i la literatura m’interessen, si fa no fa, com a la majoria de la gent que passa pel carrer i seu a les terrasses dels caf\u00e8s.<\/p>\n
– Ui, ui, que en saps de fugir d’estudi! Ja veur\u00e0s, concretarem m\u00e9s: creus que l’esport perjudica la cultura?<\/p>\n
El nostre amic es posa les mans al cap.<\/p>\n
– Mare de D\u00e9u, no me l’han feta poques vegades aquesta pregunta! A mi i a tots els esportius una mica assenyalats. Per\u00f2, naturalment, sempre contestem el mateix: que no, que no la perjudica.<\/p>\n
– Perfectament; ja ens ho esper\u00e0vem. Ara una altra pregunta: creus que la cultura perjudica l’esport?<\/p>\n
Samitier es posa a riure, sense dissimular.<\/p>\n
– Home aix\u00f2 ja \u00e9s m\u00e9s original, per\u00f2 una cosa no t\u00e9 res a veure amb l’altra. \u00c9s com si em fessis dir qu\u00e8 m’agrada m\u00e9s: la xocolata desfeta o anar en tramvia.<\/p>\n
– I per qu\u00e8 no? Et penses que aix\u00f2 no \u00e9s un tema ben period\u00edstic? Es fan moltes intervius a base d’elements no pas tant importants com la xocolata i els tramvies. Per\u00f2 si t’he preguntat aix\u00f2 que t’ha fet riure tant, \u00e9s perqu\u00e8 crec que, realment la cultura perjudica l’esport. M’agradaria que tu pensessis com jo.<\/p>\n
– Si t’interessa… No hi tinc cap inconvenient.<\/p>\n
– Molt agra\u00eft! Per\u00f2 trobo que haur\u00edem de desenrotllar el tema d’una manera m\u00e9s clara i convincent.<\/p>\n
– I per qu\u00e8 no? Per exemple: a mi em carrega bastant aquesta mania dels intel\u00b7lectuals esportius de barrejar-nos sempre amb els grecs. No hi ha cap banquet de gent d’esport en el qual no s’aixequi un senyor i ens parli de Gr\u00e8cia, d’Ol\u00edmpia i de P\u00edndar… Em fa l’efecte que tot aix\u00f2 no t\u00e9 res que veure amb nosaltres.<\/p>\n
– Jo crec el mateix.<\/p>\n
– Podr\u00edem dir, doncs -segueix En Samitier, que es comen\u00e7a d’engrescar amb el tema- que la cultura no perjudica l’esport en si, per\u00f2 que perjudica molt els oradors esportius i que encara perjudica m\u00e9s a l’auditori que se’ls ha d’escoltar.<\/p>\n
– D’acord. I ara, si et sembla, parlarem d’una altra cosa.<\/p>\n
Mentrestant, s’ha anat fent fosc i el paisatge geom\u00e8tric de la ciutat es va emplenant de puntets lluminosos. Arriba un moment en que la cosa agafa un aire absolutament escenogr\u00e0fic. Barcelona, mirada des d’aqu\u00ed dalt, a les primeres hores del vespre, s’assembla molt m\u00e9s a un tel\u00f3 de fons que s’exhibia en una revista del Paral\u00b7lel, que no pas a una ciutat de deb\u00f2. Si no fos que els primers termes s\u00f3n prou a la nostra vora per a poder apreciar llur veritat, dir\u00edem que de l’altra banda del finestral est\u00e0 a punt de sortir una evoluci\u00f3 de segones tiples bo i cantant el “couplet” de l’Exposici\u00f3 de Barcelona. Despr\u00e9s cauria la cortina i En Samitier i jo aplaudir\u00edem com uns desesperats.<\/p>\n
– Els futbolistes, no obstant -ens diu el nostre amic- hem d’\u00e9sser amics de la lectura vulguis no vulguis. Els llargs viatges que ens veiem obligats a fer constitueixen un element preci\u00f3s per al desenvolupament de les possibilitats liter\u00e0ries del futbolista. El que ni en el mon\u00f2ton traqueteig del tren es decideix per la lectura, pots ben dir que \u00e9s un home ben perdut per a la causa de l’esperit.<\/p>\n
– Aix\u00ed, gaireb\u00e9 podr\u00edem dir que la formaci\u00f3 cultural del futbolista dep\u00e8n en bona part de la capacitat ferrovi\u00e0ria de l’equip on juga. No \u00e9s aix\u00f2?<\/p>\n
– No pas d’una manera absoluta, est\u00e0 clar, per\u00f2 s’hi acosta. En certa manera, podria contar els seus esplais literaris per quil\u00f2metres. Jo portaria ben b\u00e9 aquells cinquanta mil quil\u00f2metres de novel\u00b7la de costums…<\/p>\n
– \u00c9s ben curi\u00f3s tot aix\u00f2, amic Samitier. Per tant, podem suposar que amb un parell m\u00e9s d’excursions que fessin a Am\u00e8rica, tots els del “Barcelona” acabarien subscriptors de la F.B.M…<\/p>\n
– No s\u00e9 exactament, si ens agafaria per aquest cant\u00f3. Fora possible, tamb\u00e9, que acab\u00e9ssim formant una orquestrina de “tangos”.<\/p>\n
– Jo crec que pels mateixos motius que l’altra gent, si fa no fa. No puc creure en una disposici\u00f3 especial de l’esportista per a entusiasmar-se particularment amb les can\u00e7ons argentines. La psicologia del futbolista \u00e9s un conglomerat perfecte dels defectes i les virtuts d’aix\u00f2 que en diem l'”home del carrer”. I a l’home del carrer li agraden els tangos, veliaqu\u00ed. En el fons, ja saps que tots som uns sentimentals…<\/p>\n
Ha aparegut un cambrer, blanqu\u00edssim, correct\u00edssim. Amb una certa emoci\u00f3 serveix una cervesa a En Samitier. La mateixa emoci\u00f3 continua en abocar-nos una copeta de rom, i el preci\u00f3s l\u00edquid es vessa generosament sobre el nostre plat. Ves per on, ens convertim en uns vulgars “profiteurs” de l’anomenada d’altri.<\/p>\n
– M’agrada molt el teatre- continua En Samitier- sobretot el teatre l\u00edric i amb prefer\u00e8ncia el g\u00e8nere de music-hall. Quan va venir darrerament a Barcelona vaig tenir inter\u00e8s a fer-me amic amb Maurici Chevalier, pel qual sento una gran admiraci\u00f3. En parlar del teatre catal\u00e0 he d’assenyalar particularment les meves prefer\u00e8ncies per En Sagarra, amb el qual m’uneix una bona amistat.<\/p>\n
Uns quants senyors ens v\u00e9nen a interrompre. S\u00f3n admiradors d’En Samitier que han pujat de Barcelona per visitar-lo. Li diuen frases amables, encoratjadores, i li donen uns copets a l’espatlla plens de respectuosa amistat. Samitier rep els homenatges amb un somriure estereotipat de gran “vedette”.<\/p>\n
Sortim a fora. Hi fa un vent de mil dimonis. El gran mirador del Tibidabo va dedicant el seu gest sospit\u00f3s a la ciutat. Prenem el petit “Peugeot” que ens ha de portar a la Pla\u00e7a de Catalunya. A cada revolt de la carretera, Barcelona, com aquestes senyores de certa edat que surten al vespre pels volts de la Rambla ens va fent l’ullet; un ullet cansat i sense mal\u00edcia<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73747","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73747","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73747"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}