Data: 7-5-1926
\nPublicaci\u00f3: El Pla de Bages<\/p>\n
A la gentil amiga M.O.<\/p>\n
Amb una amable reincid\u00e8ncia, veig que a Manresa, un cop passats els dies graves de Quaresma, hom torna organitzar les dansants. Molt b\u00e9, estupendament b\u00e9. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa perfectament ensopegada que no pot m\u00e9s que mer\u00e8ixer el meu modest, per\u00f2 sincer\u00edssim aplaudiment.<\/p>\n
B\u00e9 \u00e9s veritat que ens tes dansants, \u00e7o que menys interessa \u00e9s el te. Tampoc a la dansa li escau un paper gaire important. \u00c9s igual. La part m\u00e9s abellidora d’aquesta mena de festes va a c\u00e0rrec dels “caussers” enginyosos, els quals amb la seva v\u00e8rbola brillant i florida assoleixen donar a la reuni\u00f3 un “cachet” altament distingit, un ambient amable de bany maria. Els veureu que, com alades papallones, van de taula en taula, de grup en grup; ac\u00ed deixen anar una frase feli\u00e7, all\u00e0 un xisto insinuant. Les noies riuen i les mam\u00e0s somriuen.<\/p>\n
Els tes dansants, a m\u00e9s a m\u00e9s, ofereixen una avinentesa \u00fanica per a dir mal de la gent. Quina bella cosa, dir mal de la gent! Constitueix, potser, la plasmaci\u00f3 m\u00e9s alta de la civilitzaci\u00f3 i de la sociabilitat. Un te dansant en el qual hom no malparli del pr\u00f2xim, no \u00e9s un te, ni \u00e9s dansant, ni \u00e9s res. Jo suposo que els meus amics que assisteixen a aquestes festes del “Mundial” hauran sabut posar-se al to escaient i si algun dia m’\u00e9s perm\u00e8s d’acompanyar-los, podr\u00e9 escoltar les an\u00e8cdotes m\u00e9s picants i els “potins” m\u00e9s salats de la setmana.<\/p>\n
Ah, quina altra cosa no seria de Manresa si ens hagu\u00e9ssim adonat abans d’organitzar tes amb dansa! Amb tota seguretat que el senyor Merino no hauria dit, com ara fa poc, que com un pueblo grande<\/em>. Tot \u00e9s comen\u00e7ar, per\u00f2. Sense adonar-nos-en, d’aqu\u00ed un quan temps tindrem engiponada una vida de societat que ser\u00e0 la joia de les fam\u00edlies i l’enveja dels terrassencs. I com per art d’encantament sorgiran els cronistes especialitzats, els quals ens faran m\u00e9s alegre el viure, des dels peri\u00f2dics locals. Jo enyoro molt aquelles elevad\u00edssimes cr\u00f2niques que escrivia el car\u00edssim company De Pujades, a l’entorn de les distingides reunions del Casino, ai!, de bona mem\u00f2ria.<\/p>\n Vinguin tes dansants, senyors! Amb aix\u00f2 i els quaranta gu\u00e0rdies municipals que ens prepara l’Ajuntament, Manresa agafar\u00e0 tot un altre aspecte. I quan vingui un foraster, despr\u00e9s de portar-lo a la Seu, a la Cova i al Casino, li direm, amb un escaient rubor d’orgull, com aquell qui no hi d\u00f3na import\u00e0ncia:<\/p>\n – Ara, sap? anirem una estona al te dansant…<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73744","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73744","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73744"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}