Data: 4-5-1926
\nPublicaci\u00f3: El Pla de Bages<\/p>\n
Des del divendres de la setmana passada, que Mr. C. K. Chesterton, el gran escriptor angl\u00e8s, una de les primeres figures de l’actual moment literari mundial, ha estat passejant la seva c\u00f2rpora imponent pels carres de la nostra ciutat. Ni a l’Ateneu, ni a la Universitat, ni en les redaccions dels diaris, ning\u00fa no sabia res de la pres\u00e8ncia del formidable escriptor brit\u00e0nic a Barcelona. Mr. Chesterton ha pogut passar quatre dies a la capital de Catalunya, completament desapercebut. No obstant, la seva tranquil\u00b7litat no podia durar gaire, i el dimarts, l’autor de la “Petita Hist\u00f2ria d’Anglaterra” tingu\u00e9 la mala pensada d’aturar-se davant l’aparador d’una llibreria, a la Virreina. Anava acompanyat de la seva esposa i d’una senyoreta anglesa resident a Barcelona. El llibreter va creure recon\u00e8ixer a Mr. Chesterton en el senyor que estava actuant enfront del seu establiment, i com sigui que la senyoreta que hem citat parl\u00e9s l’espanyol, el nostre home va dirigir-s’hi i amb tota mena de reserves va aventurar una possibilitat:<\/p>\n
– Aquest senyor que vost\u00e8 acompanya, t\u00e9 una gran semblan\u00e7a amb Chesterton…<\/p>\n
– I est\u00e0 clar que s’hi assemblea, com que \u00e9s ell mateix, en carn i ossos!<\/p>\n
L’inc\u00f2gnit rest\u00e0, doncs, esva\u00eft. El llibreter f\u00e9u entrar el gran brit\u00e0nic al seu establiment. Va mostrar-li una pila de llibres i revistes, que ell va fullejar amb gran curiositat. En ensenyar-li un volum de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Chesterton f\u00e9u amb la m\u00e0 un gest de repulsi\u00f3. La senyoreta acompanyant ho va aclarir:<\/p>\n
– Ni Blasco Ib\u00e1\u00f1ez ni El Caballero Audaz, no li agraden gens, sap?, els troba molt dolents…<\/p>\n
L’endem\u00e0, dimecres, vaig anar al Mag\u00e8stic Hotel d’Anglaterra a fer-li un interviu per a “La Noche”. Chesterton sembl\u00e0 restar molt sorpr\u00e8s\u00a0 de que l’hagu\u00e9ssim “descobert”, per\u00f2 fent-se c\u00e0rrec de que ja no hi havia res a fer, va presentar-se d\u00f2cilment a contestar les meves preguntes.<\/p>\n
Chesterton parla molt malament el franc\u00e8s, gaireb\u00e9 tan malament com jo; aix\u00ed \u00e9s que v\u00e0rem entendre’ns perfectament. Va dir-me coses molt interessants, les quals, com que ja han estat publicades, potser no valdr\u00e0 la pena de repetir. De totes maneres, em plau de remarcar el seu entusiasme per les nostres Rambles. -S\u00f3n una cosa \u00fanica en el m\u00f3n- va dir-me.<\/p>\n
Chesterton, f\u00edsicament, \u00e9s un home formidable. Us apareix una muntanya humana. Al seu costat, hom se sent empetitit fins a la darrera proporci\u00f3. T\u00e9 una por tremenda als seus Intervius. -Com que jo he estat periodista -va dir-me- s\u00e9 com les gastem, els de l’ofici. A la millor, dieu una cosa i despr\u00e9s llegiu astorat al peri\u00f2dic, tot el rev\u00e9s d’all\u00f2 que vol\u00edeu. I \u00e9s que els periodistes som uns mestres de l’art de l’ensarronada. Fem veure que entenem de tot i no entenem de res. De totes les coses, en parlem amb un aplom que d\u00f3na la impressi\u00f3 de que sabem de qu\u00e8 va.<\/p>\n
El dijous, tots els diaris de Barcelona ja parlaven de Chesterton. La tranquil\u00b7litat se li havia anat en orris. Sopar al P.E.N. Club, confer\u00e8ncia a la Universitat, confer\u00e8ncia al British Club, \u00e9s a dir, tota la reguitzella d’actes que hom es plau d’organitzar per fer la guitza als homes c\u00e8lebres. Tinc una mica de remordiment d’haver estat jo qui hagi privat a Chesterton de passar per Barcelona amb la placidesa del burg\u00e9s turista enrolat a l’organitzaci\u00f3 tenebrosa de l’Ag\u00e8ncia Coock. De totes maneres em consola pensar que el llibreter va tenir la bona idea de venir-me a confiar la gran not\u00edcia de la descoberta; de no topar-se amb mi, l’hauria dita igualment a algun altre company, el qual tampoc hauria tingut gaires escr\u00fapols d’anar a treure a Chesterton del seu dol\u00e7 inc\u00f2gnit.<\/p>\n
Fet i fet, per\u00f2, en aquesta feina del periodisme, que s’ha de pujar a batzegades i cops de colze, qui primer hi \u00e9s, primer mol.<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73743","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73743","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73743"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}