{"id":73742,"date":"1926-01-11T12:19:11","date_gmt":"1926-01-11T11:19:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/?post_type=articles&#038;p=73742"},"modified":"2026-04-13T17:44:13","modified_gmt":"2026-04-13T16:44:13","slug":"el-meu-gra-darena","status":"publish","type":"articles","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/articles\/el-meu-gra-darena\/","title":{"rendered":"El meu gra d&#8217;arena"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: right;\">Data: 11-1-1926<br \/>\nPublicaci\u00f3: El Pla de Bages<\/p>\n<p>La febre homenatg\u00edvola -diguem-ne febre- ha fet, a Catalunya, veritables estralls. Aqu\u00ed, hem homenatjat el vetes i fils que amplia el negoci; el militar que torna de l&#8217;\u00c0frica; el bur\u00f2crata que ascendeix un grau en l&#8217;escalaf\u00f3; el senyor que ha publicat un llibre de versos; el senyor que possiblement publicar\u00e0 un altre llibre de versos, etc., etc. En fi: aqu\u00ed ja hem homenatjat a tothom que tingu\u00e9ssim per on agafar-lo. Som molt pocs els mortals que ens hem escapat de les activitats homenatjadores dels nostres pr\u00f2xims.<\/p>\n<p>Tot aix\u00f2 ha produ\u00eft que la paraula &#8220;homenatge&#8221; agaf\u00e9s un cert regust tronadet, que no hi ha qui li tregui de sobre. I en aquestes altures, arriba que hem de fer un Homenatge de deb\u00f2, seri\u00f3s, l\u00f2gic; un homenatge en lletra maj\u00fascula. Ah fillets de D\u00e9u, quin trasbals, quins mals de cap, quines preocupacions per a demostrar que aquesta vegada la cosa va de deb\u00f2! No obstant, cal recon\u00e8ixer que els que s&#8217;han empr\u00e8s aquesta \u00e0rdua tasca han reeixit bellament i avui, per sort de tots, l&#8217;Homenatge de Catalunya a Santiago Russinyol, brilla esplendent, a ple sol, amb els reflexes de l&#8217;or m\u00e9s pur.<\/p>\n<p>En la primera \u00e8poca de la nostra joventut -a manca d&#8217;anys, ja ens permetreu, si us plau, que dividim la nostra joventut en \u00e8poques -ja \u00e9rem uns admiradors sincer\u00edssims de l&#8217;obra de Russinyol. Ell i Folch i Torres constitu\u00efren les nostres primeres lectures en catal\u00e0. I mentre el segon -cada dia se&#8217;ns esfuma m\u00e9s entre les boires de l&#8217;oblit, de Russinyol en guardem un record simp\u00e0tic i optimista, que a trav\u00e9s del temps es guarda m\u00e9s bo i m\u00e9s pur, talment com el vi de les botes seculars.<\/p>\n<p>L&#8217;actual generaci\u00f3 liter\u00e0ria ha estat injusta, molt injusta, amb l&#8217;autor d'&#8221;El Poble gris&#8221;. Hem passat una \u00e8poca de trascendentalisme, amb savis que feien de literats i literats que feien de savis. Tant l&#8217;una cosa com l&#8217;altra, perfectament avorrides. I Russinyol, tingu\u00e9 la desgr\u00e0cia de no \u00e9sser savi i, el que \u00e9s pitjor, de no voler ser-ne. Aix\u00f2 i les faltes d&#8217;ortografia, no li perdonaran mai els nostres intel\u00b7lectuals d&#8217;ara. Per\u00f2, nosaltres, pel damunt de l&#8217;ortografia i de la cultura de laboratori, hi v\u00e8iem aquell esperit, aquella gr\u00e0cia, aquella frescor que traspua per totes les escletxes la seva obra, i aix\u00f2 ens entusiasmava i ens feia estimar-lo.<\/p>\n<p>Russinyol \u00e9s un mestre de l&#8217;art de saber riure. Ell ho ha vist tot, ho ha tastat tot, ha ficat el nas per tot arreu. I aix\u00ed el veiem donar la volta a Catalunya en carro -ara, aquesta feta hauria establert un r\u00e8cord esportiu-, i emprendre un romiatge art\u00edstic a l&#8217;Argentina, i convertir-se en un sacerdot del Barri Llat\u00ed, i emocionar-se discretament davant de l&#8217;art escenogr\u00e0fic de la bella It\u00e0lia, i viatjar sempre, amunt i avall, amb l&#8217;aire d&#8217;un home eternament jove. All\u00ed on n&#8217;hi ha hagut, ha pintat jardins, m\u00e9s enll\u00e0 s&#8217;ha limitat a fer el plaga. I totes les situacions les ha resolt amb un acudit i de tot arreu n&#8217;ha tret un llibre, viu, salat i pintoresc, que era com una gaia finestra oberta sobre el paisatge. I tot aix\u00f2, amanit amb el bagatge d&#8217;an\u00e8cdotes m\u00e9s formidable que hagi pogut presentar ning\u00fa. I mentrestant, ha fet drames, com\u00e8dies, novel\u00b7les, articles i contes. I tot arreu hi ha deixat l&#8217;empremta del seu humor inimitable. Unit al seu, Russinyol ha escampat pel m\u00f3n el nom de Catalunya.<\/p>\n<p>Ara, despr\u00e9s de mig segle de portar una vida que ens atrevim a qualificar d&#8217;exemplar, Russinyol se&#8217;ns acosta, encara jove, encara fresc, un xic cansat pel pes de tanta gl\u00f2ria, i es deixa fer un homenatge.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"template":"","class_list":["post-73742","articles","type-articles","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles\/73742","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/articles"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/articles"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-maria-planes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73742"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}