{"id":73953,"date":"2024-07-05T09:56:06","date_gmt":"2024-07-05T08:56:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/?page_id=73953"},"modified":"2024-07-05T10:16:30","modified_gmt":"2024-07-05T09:16:30","slug":"fragments-destacats-de-les-memories","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/fragments-destacats-de-les-memories\/","title":{"rendered":"Fragments destacats de les mem\u00f2ries"},"content":{"rendered":"

Una preparaci\u00f3 per a anar al servei militar que no fou necess\u00e0ria<\/strong><\/p>\n

\u00abB\u00e9, com que l\u2019any 36 jo entrava a fer el servei militar, i els que sabien la instrucci\u00f3 militar solament servien deu mesos, hi havia oficials de l\u2019ex\u00e8rcit ja retirats que particularment els pagaves una quota i, fora de les hores de treball, t\u2019ensenyaven la instrucci\u00f3. D’aquesta manera, et rebaixaven dos mesos de vida militar. Per tant, jo havia d’estar a les 6 del mati en un descampat del carrer del C\u00f3s, junt amb d’altres, on el tinent Carabies, ja retirat, ens ensenyava la instrucci\u00f3 militar, que durava una hora\u00bb.<\/p>\n

\u00abEl 18 de juliol del any 36, estava treballant a la f\u00e0brica de cintes de seda de Perram\u00f3n i Badia, a la carretera de Vic. Quan devien ser cap al dos quarts d’una vaig baixar de la bastida que tenia sobre els telers de cintes i vaig veure un grup de mec\u00e0nics, l’encarregat i treballadores d’aquesta f\u00e0brica reunits; vaig pensar que passava alguna cosa fora del normal. Quan em vaig afegir al grup em van dir que la r\u00e0dio havia llen\u00e7at la not\u00edcia que Franco s’havia aixecat contra la Rep\u00fablica al Marroc. Quan vaig plegar, a la una, al carrer no es parlava d’altra cosa. Aquesta feta havia de canviar la vida i la mort de totes les persones d’Espanya\u00bb.<\/p>\n

\u00abB\u00e9, davant d’aquests fets, la massa obrera, sindicats i partits comen\u00e7aren a unir-se i a armar-se amb les armes que podien, comen\u00e7aren a desballestar i a cremar esgl\u00e9sies i convents. A l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Dom\u00e8nec, jo vaig veure com aquests incontrolats, amb gran f\u00faria, ho treien tot dels altars i altres objectes, [ho portaven] a la placeta i ho cremaven tot\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

El Regiment Pirinenc n\u00fam.1 de Catalunya<\/strong><\/p>\n

\u00abCom que ja s’havien format brigades del POUM, de la CNT, de Partits Socialistes i d\u2019 Esquerres, etc. i jo entrava a fer el servei el novembre d’aquell mateix any, v\u00e0rem saber que a Barcelona la Generalitat de Catalunya estava formant el Regiment Pirinenc n\u00fam.1 de Catalunya, amb la seva companyia d\u2019esqu\u00ed. Cinc membres del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amics d’excursions i esquiades, v\u00e0rem anar cap al carrer de Balmes on hi havia un col\u00b7legi ja abandonat. All\u00e0 es reorganitzava aquell Regiment. Tots \u00e9rem gent de muntanya i catalanistes\u00bb.<\/p>\n

\u00abAl cap d’uns quants dies, ens demanaren que ingress\u00e9ssim en aquella caserna, ens donaren la roba, les sabates i els esqu\u00eds, per\u00f2 no armes, i ens enviaren cap al xalet de la Molina. Entre una cosa i una altra, fins a mig desembre no arrib\u00e0rem en aquest xalet. Per armament nom\u00e9s ten\u00edem quatre fusells i unes quantes bombes de m\u00e0…\u00bb.<\/p>\n

\u00abAl poble de Bellver de Cerdanya, com que nosaltres pertany\u00edem a la Generalitat de Catalunya, ens demanaren ajuda perqu\u00e8 els de Puigcerd\u00e0, que eren tots de la FAI i eren els que tenien el control de tota la ciutat, volien que aquest poble tamb\u00e9 pass\u00e9s a les seves mans … En assabentar-se el Cojo de M\u00e0laga, el capitost d’aquell poble, del que vol\u00edem fer, ho va fer a la nostra caserna. Segurament que tant la ciutat com aquest poble, tant d’una banda com de l’altra, devien tenir espies entre ells, ja que a la nit, devien ser cap a les cinc de la matinada, ens avisaren que ens llev\u00e9ssim, per\u00f2 sense fer soroll, ja que est\u00e0vem envoltats pels de la FAI. El sentinella de la porta, amb l\u2019\u00fanic fusell de qu\u00e8 dispos\u00e0vem, entr\u00e0 a dintre del xalet. Est\u00e0vem envoltats per molts fusells, metralladores i llan\u00e7agranades\u00bb.<\/p>\n

\u00abTota la companyia d\u2019esqu\u00ed agaf\u00e0rem el tren de Barcelona cap a Barbastre i d’all\u00e0, amb camions, cap al poble de Torla, l\u2019\u00faltim poble tocant als Pirineus. Hav\u00edem de rellevar-ne uns que estaven a Bujaruelo, a dins dels Pirineus. Aqu\u00ed a Torla hi pass\u00e0rem tres o quatre dies abans de fer el relleu. La gent d’aquest poble no ens mirava gaire b\u00e9; no devien estar contens dels que hi havien estat fins a la nostra arribada, ja que eren d’una brigada anarquista, per\u00f2 al cap de tan sols un dia de ser all\u00e0 ja ens van tenir en un altre concepte ja que ens van oferir la seva amistat i si vol\u00edem allotjament\u00bb.<\/p>\n

\u00abComen\u00e7\u00e0rem a fer patrulles pel Pirineu Aragon\u00e8s i destacaments d’uns vuit o deu dies en diferents barraques de pastor que hi havia en ple Pirineu. El meu esquadr\u00f3, quatre i el cabo, ens destinaren a la Vall d’Otal en una cabana de pedra amb teulada de pissarra, per\u00f2 hav\u00edem de posar els nostres impermeables a sobre la teulada ja que quan plovia ens entrava molta aigua\u00bb.<\/p>\n

\u00abEl capit\u00e0 ens feu desplegar tot envoltant la muntanya. Jo era a la segona secci\u00f3. La primera, a la nostra dreta i la tercera, a la nostra esquerra. An\u00e0vem pujant muntanya amunt tots desplegats. Quan ja \u00e9rem a m\u00e9s de mitja muntanya, vingu\u00e9 un enlla\u00e7 de la 1a secci\u00f3, on hi havia el capit\u00e0, i ens va dir que ens tir\u00e9ssim a terra ja que al capdamunt de la muntanya hi havien observat moviment. Tan bon punt estigu\u00e9rem a terra, comen\u00e7aren a xiular les bales a sobre nostre. Jo, per sort, vaig trobar una pedra de pissarra i me la vaig posar davant del cap com a protecci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00abAl migdia arrib\u00e0rem al punt destinat. Era la muntanya a sobre de la vall del Balneari de Panticosa, on hi havia una presa d’aigua que feia anar una central el\u00e8ctrica que donava llum a tota la ciutat d\u2019Osca. Nosaltres hav\u00edem de fer volar aquesta presa; des d\u2019all\u00e0 on est\u00e0vem situats v\u00e8iem com l’enemic estava esquiant al vessant d’aquesta muntanya, on m\u00e9s avall hi havia el balneari. Nosaltres est\u00e0vem esperant unes mules que ens havien de portar els explosius. Mentre ens esper\u00e0vem, alguns dels nostres no varen ser prou prudents i es devien deixar veure ja que els de baix comen\u00e7aren a disparar a la posici\u00f3 en qu\u00e8 est\u00e0vem. An\u00e0vem esperant les mules que ens havien de portar els explosius i aquests no varen arribar\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019Ex\u00e8rcit Roig de la Rep\u00fablica elimina el Regiment Pirinenc de la Generalitat<\/strong><\/p>\n

\u00abUn dia vingu\u00e9 la not\u00edcia que venien a rellevar-nos i que desfeien aquest regiment per incorporar-nos a una altra brigada. El relleu va ser fet per una colla de la FAI, que es veu que en aquell temps era la que manava m\u00e9s.<\/p>\n

Nosaltres deix\u00e0rem la caserna a les seves mans i, cam\u00ed avall cap a Torla. En arribar en un descampat, el capit\u00e0 ens va reunir al seu voltant i ens digu\u00e9 el que feia al cas i ens insinu\u00e0 que si alg\u00fa volia passar la frontera ell faria els ulls grossos, per\u00f2 que tingu\u00e9ssim present que ser\u00edem considerats com a desertors. Ning\u00fa no va desertar, nom\u00e9s dos quan estaven fent gu\u00e0rdia a Bujaruelo. Arrib\u00e0rem a Torla ja de nit i ens qued\u00e0rem a dormir en un prat dins dels sacs de dormir. Al mat\u00ed vingueren uns camions i, cap a Javierre a uns 30 Km. m\u00e9s avall. Aqu\u00ed s’acaba el Regiment Pirinenc n\u00fam.1 de Catalunya amb la seva corresponent companyia d\u2019esqu\u00ed\u00bb.<\/p>\n

\u00abEn arribar a Javierre ens reuniren en una placeta amb el comissari de la Brigada, quan al nostre Regiment Alp\u00ed no hav\u00edem tingut mai cap comissari pol\u00edtic, per\u00f2 aqu\u00ed s\u00ed, comissari de companyia, de batall\u00f3, de brigada i de divisi\u00f3, o sigui tot pol\u00edtic. ”Per aix\u00f2 v\u00e0rem anar tan b\u00e9!”… Feta aquesta arenga, ens repartiren en diferents companyies. Ja no recordo pas el n\u00famero de la companyia ni del batall\u00f3; solament s\u00e9 que era la 72 Brigada, que venia de Guadalajara i que, segons ells, havien guanyat una batalla als italians\u00bb.<\/p>\n

\u00abArrib\u00e0rem en plena nit, tot fosc, ja que \u00e9rem a la trinxeres d’aquest front i per tant tot estava completament fosc, sense cap claror de lluna. M\u2019indicaren que em fiqu\u00e9s en una cova sota terra per passar-hi la nit \u2013all\u00e0 tot estava soterrat-. En ficar-me a dintre no vaig veure res, per\u00f2 s\u00ed que vaig trobar tres o quatre cossos que hi estaven estirats. Vaig mirar d’acomodar-me de la millor manera que vaig poder per acabar de passar la nit. Al cap d’una bona estona vaig sentir que alguna cosa corria per sobre meu; naturalment, no podia ser res m\u00e9s que una rata que estava buscant menjar\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Bales enemigues per totes bandes<\/strong><\/p>\n

\u00abCamin\u00e0rem m\u00e9s d’una hora quan, de sobte v\u00e0rem sentir les bales que passaven per sobre nostre, per\u00f2 [no venien] de la muntanya que ten\u00edem el nostre costat i que est\u00e0vem passant, sin\u00f3 de darrere d’aquesta. Jo vaig tenir el pressentiment que d\u2019aquella no en sortiria. Comen\u00e7ava a fer-se fosc i en passar per un terrapl\u00e8 que devia tenir uns deu o quinze metres per arribar al final, vaig fer com si m\u2019entrebanqu\u00e9s i em vaig deixar caure rodolant per aquell terrapl\u00e8 fins a baix … Les que tenien m\u00e9s perill eren les granades rompedores, que exploten a l\u2019aire i llencen las bales que porten de dalt cap a terra, o sigui que si no tens teulada que et protegeixi [vas llest]. Ficat en aquell forat, jo m’anava picant el turmell amb un roc perqu\u00e8 si l\u2019endem\u00e0 em feien visitar pel metge del batall\u00f3 pogu\u00e9s demostrar que aix\u00f2 era veritat, ja que si era per covardia em podien afusellar\u00bb.<\/p>\n

\u00abQuan v\u00e0rem ser a m\u00e9s de mitja [muntanya] comen\u00e7aren a disparar els d’aquesta banda. Hagu\u00e9rem d’anar-nos amagant all\u00e0 on pod\u00edem mentre an\u00e0vem pujant. El foc era tan intens que moltes branques dels pins es trencaven i queien a sobre nostre. V\u00e8iem que ells estaven ben atrinxerats i que tots, sense cap excepci\u00f3, hagu\u00e9rem rebut, sense tenir cap resultat positiu, ja que l\u2019artilleria no havia preparat l’atac bombardejant abans aquesta posici\u00f3. El comandament de la companyia orden\u00e0 la retirada. No obstant aix\u00f2, all\u00e0 es qued\u00e0 el company Camprub\u00ed de la nostra ex-companyia d\u2019esqu\u00ed, un altre toc de dol per a nosaltres\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Posar en perill la pr\u00f2pia vida per a soc\u00f3rrer ferits<\/strong><\/p>\n

\u00abQuan v\u00e0rem sentir que ens cridaven que an\u00e9ssim a buscar un ferit, arrossegant-nos per terra com serps arrib\u00e0rem al costat del ferit i, arrossegant-lo per terra, v\u00e0rem arribar a un marge que hi havia a sota de les bales i bombes que estaven explotant per aqu\u00ed i per all\u00e0. Port\u00e0rem el ferit en aquella roca on hi havia el sanitari i [aquest] li feu la primera cura i digu\u00e9 que s’havia de baixar a baix on hi havia la central de cures; [per arribar-hi] hi havia, com a m\u00ednim, m\u00e9s d’una hora de baixada. All\u00e0 hi havia dos portalliteres m\u00e9s, que devien ser de l’altra companyia, i en sentir aix\u00f2 digueren que ja l\u2019hi baixarien ells. Jo els vaig respondre, tot autoritari, que nosaltres l\u2019hav\u00edem tret d’all\u00e0 i ser\u00edem nosaltres qui l\u2019hi portar\u00edem, i aix\u00ed ho v\u00e0rem fer, baixant muntanya avall fins arribar a la central de cures\u00bb.<\/p>\n

\u00abV\u00e0rem sortir del cau i ens digueren que hi havia dos portalliteres de l’altra companyia que portaven un altre ferit de la batalla del migdia i que s\u2019havien perdut i que els enseny\u00e9ssim el cam\u00ed i que els ajud\u00e9ssim. Ja ens tens tots quatre de cara avall, en una nit fosca -no ten\u00edem ni claror de lluna-, fosca com la gola del llop, com es diu col\u00b7loquialment. Aqu\u00ed qu\u00e8iem i all\u00e0 ens aixec\u00e0vem … Repos\u00e0rem una mica mentre ells miraven el seu ferit i [llavors] varen dir que ja era mort i que ja el pod\u00edem deixar all\u00e0 mateix, abandonat\u00bb.<\/p>\n

\u00abEn fer-se de nit, vingu\u00e9 l’atac de la infanteria. Vam resistir molt; nosaltres est\u00e0vem al costat de la metralladora [juntament] amb els seus tres components. De cop, el metrallador que tirava caigu\u00e9 a terra com un sac; una bala li havia perforat el casc de ferro itali\u00e0 que portava, penetrant-l\u2019hi a dintre del cervell. Nosaltres, tal com era la nostra obligaci\u00f3, el vam treure d’all\u00e0 i en el seu lloc se n\u2019hi pos\u00e0 un altre, del servei de la metralladora\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019Ex\u00e8rcit Roig arma una nova unitat de muntanya<\/strong><\/p>\n

\u00ab… ens digueren que a Girona s’estava reorganitzant un regiment pirinenc, que tamb\u00e9 s’havia retirat de l\u2019Alt Arag\u00f3 i que a Girona s’estava reorganitzant. Cap all\u00e0 f\u00e9rem la nostra marxa. Ens acomiad\u00e0rem dels companys que anaven cap a l\u2019Ebre, desitjant-nos sort a tots i part\u00edrem cadasc\u00fa [cap] al seu dest\u00ed.<\/p>\n

En arribar la caserna del regiment pirinenc, la nostra sorpresa fou molt gran en trobar-nos molts, per\u00f2 molts companys de l’ex-companyia d\u2019esqu\u00ed, inclosos sergents, tinents i el capit\u00e0 Balaguer. V\u00e0rem estar molt contens de poder-nos tornar a reunir. A mi em destinaren a la companyia de la plana major, a transmissions, i aix\u00ed vaig quedar enquadrat en aquest batall\u00f3\u00bb.<\/p>\n

\u00abEns portaren a la muntanya, al cim de la qual hi ha una ermita de Sant Joan de l’Erm. Com que aqu\u00ed ja hi havia posicions, ja comen\u00e7aren a fer-les ocupar pel nostre batall\u00f3, agafant tota la muntanya avall fins arribar a les pedres de Aul\u00f3, unes grans pedres que hi havia a sobre del poble de Llavors\u00ed on des d\u2019 all\u00e0 es dominava tota la carretera i el poble de Llavors\u00ed\u00bb.<\/p>\n

\u00abM\u00e9s amunt hi havia una companyia de gu\u00e0rdies d\u2019assalt. Era un cos de gu\u00e0rdia de seguretat que la Rep\u00fablica havia creat, ja que en un d’aquests bombardejos varen passar per all\u00e0 a la vora dos gu\u00e0rdies d’aquests, que en una manta en portaven un dels seus, amb uns crits que feia; el portaven al lloc de cures. Despr\u00e9s sab\u00e9rem que un ob\u00fas li havia tallat les cames\u00bb.<\/p>\n

\u00abAqu\u00ed \u00e9rem molt a prop del poble de T\u00edrvia, que estava tot abandonat. Durant el dia un es quedava de gu\u00e0rdia a buscar maduixes o patates pels camps de T\u00edrvia. Aqu\u00ed, mentre buscava patates -que se\u2019n trobaven algunes, per\u00f2 molt petites- ten\u00edem una posici\u00f3 franquista a l’esquerra nostra, molt enrera, a l’altra banda de la carretera. Amb els prism\u00e0tics em devien veure i m’anaven disparant, per\u00f2 com que era tan lluny les bales queien mortes\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Retirada i tornada<\/strong><\/p>\n

\u00abEls primers dies de gener de 1939 ens digueren que hav\u00edem d’anar cap a Fran\u00e7a, que la guerra estava perduda. Comen\u00e7\u00e0rem a pujar amunt i ja trob\u00e0rem el cam\u00ed fet; es veia que ja n\u2019hi havien passat molts. V\u00e0rem llen\u00e7ar els heli\u00f2grafs, els esqu\u00eds i tot el material que port\u00e0vem menys les armes per si de cas les necessit\u00e0vem. En aquest cam\u00ed, a m\u00e9s de nosaltres, v\u00e0rem trobar-hi gent gran i dones amb canalla. Comen\u00e7\u00e0rem a baixar ja en territori franc\u00e8s i a baix a la vall ja v\u00e0rem trobar els gendarmes que ens esperaven. Ens feren deixar totes les armes i el qui portava esqu\u00eds, tamb\u00e9. Ens portaren a S\u00e8ish, un poblet d’all\u00e0 a la vora. Puj\u00e0rem a dalt a l’ajuntament i ens comen\u00e7aren a proposar [si vol\u00edem anar cap] a Franco o [cap a] Negr\u00edn. Quasi tots els nostres [van triar] cap a Franco, tant per tant cap a casa\u00bb.<\/p>\n

\u00abEns feren pujar els de Franco a un autocar i ens portaren a Saint Girons, una ciutat per on passava el tren que ens portaria a Hendaia. Quan v\u00e0rem ser a dalt del tren, ens donaren menjar -un bon tros de pa franc\u00e8s i embotit- i en el tren de tercera, per\u00f2 encoixinat, [ja ens tens] cap a Hendaia. Pel cam\u00ed, dos trens llargs, tamb\u00e9 plens de [gent], arrib\u00e0rem a Hendaia, i all\u00e0 ens deixaren al peu del pont. Travess\u00e0rem el pont tot sols i a l’altra banda ja hi havia la gu\u00e0rdia civil que ens esperava amb les gavetes i una cara com un tres deus\u00bb.<\/p>\n

\u00abEns feren formar, passaren revista de tot el que port\u00e0vem i de les nostres persones, es quedaren el que els va semblar i, formats, ens portaren cap a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Ir\u00fan, ens ficaren en un tren de c\u00e0rrega molt llarg ja que \u00e9rem molts i cap a Le\u00f3n. Pel cam\u00ed, passant pel Pa\u00eds Basc, v\u00e0rem parar en algunes estacions. Moltes dones, principalment, ens venien a veure i tamb\u00e9 per mirar si hi havia algun dels seus estimats o coneguts. Alguna tamb\u00e9 ens portava alguna cosa per menjar\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els camps de presoners de Le\u00f3n<\/strong><\/p>\n

\u00abArrib\u00e0rem a Le\u00f3n ja de nit i ens portaren en un camp que suposo que abans havia estat un convent de monges i despr\u00e9s un hospital. Ens feren entrar per una porta i a dintre era com una nau que ja estava plena de gom a gom de gent. Nosaltres, veient aquest panorama, encara que \u00e9rem a primers de gener, com que ten\u00edem sacs de dormir ens qued\u00e0rem a fora al pati. Per\u00f2, i ca, els de la porra, que tamb\u00e9 eren presoners com nosaltres, per\u00f2 que tenien un altre tracte i una autoritat que se’ls havia donat, comen\u00e7aren a dir: \u201cPa dentro, todos! Pa dentro todos!\u201d…<\/em>\u00bb<\/p>\n

\u00abLa caserna i l\u2019esgl\u00e9sia, com que una estava al costat de l\u2019altra, tot junt era el Camp de Sant Marcos. Es deia que en aquest camp hi havia de deu a dotze mil internats. Jo crec que era molt possible que aix\u00ed fos per la quantitat de gent que \u00e9rem tan sols a dintre de l\u2019esgl\u00e9sia, ja que despr\u00e9s ens ficaren a dintre … A fora, al pati, repartien el poc menjar amb cues molt llargues. De tant en tant, et donaven sardines de llauna; en donaven una per a vint-i-cinc o trenta si eres dels \u00faltims\u00bb.<\/p>\n

\u00abVaig passar aproximadament un altre mes en aquesta sala, i entre un lloc i un altre ja devia fer m\u00e9s de dos mesos [que hi era] i els meus avals no arribaven. Suposo que els meus pares feien el que podien; es veu que hi posaven molts impediments per fer-los. Jo, com a voluntari de l\u2019Ex\u00e8rcit Republic\u00e0 en aquest camp jo estava destinat a un Batall\u00f3 de Treballadors i em vaig salvar d’anar-hi perqu\u00e8 el meu company Antoni Fort s’havia pogut col\u00b7locar a les oficines d’aquest camp. Aix\u00ed que va poder, m’hi va col\u00b7locar a mi i gr\u00e0cies a ell no vaig anar a parar en aquests batallons\u00bb.<\/p>\n

\u00ab… hi havia l’oficina d’un alferes de la Guardia Civil. En aquesta hi passaven aquells, segons deien, que havien fet morts i, cada dos per tres, se sentien uns crits de dolor, que segons deien [eren perqu\u00e8] els estomacava amb un vit de bou \u2013verga de bou usada com a porra o fuet- per fer-los declarar, si es pensava que no deien la veritat. Alguna vegada entrava a la nostra oficina i parlant deia: ”A estos que s’han te\u00f1ido las manos de sangre que los dejen para mi, pero vosotros que no hab\u00e9is hecho nada os mandar\u00eda a todos a casa’<\/em>‘\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan creus que ja s\u2019acaba, torna a comen\u00e7ar<\/strong><\/p>\n

\u00abDespr\u00e9s d’un viatge llarg, [est\u00e0vem] tots contents pensant que ja s’havia acabat tot i pensant a comen\u00e7ar una vida nova … Comen\u00e7aren, per\u00f2, de c\u00f3rrer rumors que les quintes del 36 i del 37 de la zona roja haurien d\u2019ingressar al servei militar, i aquest rumor es feu realitat. Ens varen quintar, ens feren anar a la caserna Lepanto de Barcelona, darrera del parc. All\u00e0 ens quintaren i a esperar el sorteig<\/p>\n

… En el sorteig, em toc\u00e0 la caserna d’Infanteria Am\u00e8rica n\u00fam. 23 de Pamplona. Ens feren presentar a la caserna Lepanto de Barcelona. Un cop all\u00e0, ens ficaren en un tren de c\u00e0rrega i en marxa … Arribo a casa el setembre del any 1942, o sigui que des de l\u2019agost del 36 fins al setembre del 42 vaig passar sis anys corrent per aquests mons de D\u00e9u, amb els seus corresponents perills<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una preparaci\u00f3 per a anar al servei militar que no fou necess\u00e0ria \u00abB\u00e9, com que l\u2019any 36 jo entrava a fer el servei militar, i els que sabien la instrucci\u00f3 militar solament servien deu mesos, hi havia oficials de l\u2019ex\u00e8rcit ja retirats que particularment els pagaves una quota i, fora de les hores de treball, […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":5,"footnotes":""},"class_list":["post-73953","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73953","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73953"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73953\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73953"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}