{"id":73951,"date":"2024-07-05T09:55:49","date_gmt":"2024-07-05T08:55:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/?page_id=73951"},"modified":"2024-07-09T13:22:52","modified_gmt":"2024-07-09T12:22:52","slug":"text-integre-de-les-memories","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/text-integre-de-les-memories\/","title":{"rendered":"Text \u00edntegre de les mem\u00f2ries"},"content":{"rendered":"

Josep Compte Teixid\u00f3: \u00abMem\u00f2ries i vida d\u2019un soldat del Regiment Pirinenc n. 1 de Catalunya, Cia. d\u2019Esqu\u00ed\u00bb.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

CANC\u00d3 MUNTANYENCA<\/u><\/em><\/p>\n

Jo tinc una tenda, oh tenda estimada, que em permet l’estada lluny del bullici, sota el sol i enmig del perfum del vell prat, envoltat de verd marat i ple de flors, del prat envoltat de pics i cims i llum. Un cop dalt la carena i prop del cel blav\u00edssim, veiem la tenda, en un lloc acollidor, que ens espera i ens aguarda com l’amic millor.<\/p>\n

Au, companys! Cantem-li tots eixa can\u00e7\u00f3 i deixem que el cant digui tot l\u2019amor que duem a la tenda amiga que reposa en el vellut verd i gras del prat tot dient-li S A L U T.<\/p>\n

Au, companys! Cantem-li tots eixa can\u00e7\u00f3\u2026<\/p>\n

 <\/p>\n

HIMNE de l\u2019EX\u00c8RCIT POPULAR de 1937<\/u><\/em><\/p>\n

Un dia tr\u00e0gic, la gent m\u00e9s innoble d’aquesta terra en desfeien la pau!. Els vil feixistes, dre\u00e7ats contra el poble, volien fer-lo per sempre un esclau. Vingu\u00e9 la guerra sens treva i ferotge al nord, al centre, al sud i al llevant i arreu d’Espanya s\u2019al\u00e7\u00e0 la gran lleva dels voluntaris que lluiten cantant.<\/p>\n

ENDAVANT, AMB F\u00daRIA I DISCIPLINA ESFONDRAREM L’ABISME, EL CRIMINAL FEIXISME, L’EX\u00c8RCIT POPULAR, ENDAVANT.<\/p>\n

Per\u00f2 nosaltres, a m\u00e9s a m\u00e9s de la gl\u00f2ria, volem la for\u00e7a que dona la unitat, per la total i immediata vict\u00f2ria, com un sol home marxem al combat. Passa la tropa i el poble l’aclama, rengles de ferro i fusell rutilant, l\u2019esguard enlaire i dessota la flama de la bandera que ens fa tots germans. ENDAVANT………<\/p>\n

ENDAVANT AMB F\u00daRIA I DISCIPLINA ESFONDRAREM L’ABISME, EL CRIMINAL FEIXISME, L’EX\u00c8RCIT POPULAR, ENDAVANT.<\/p>\n

 <\/p>\n

INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Aquesta narraci\u00f3 \u00e9s tot el curs de la meva vida, \u00e9s veritablement el que he passat des de la meva infantesa, joventut, maduresa i vellesa. S\u00e9 de molts altres que, entre la guerra del 36 i el camp de concentraci\u00f3, hi han passat m\u00e9s de 10 anys, i molts que hi van deixar la vida, o sigui que n\u2019hi varen haver molts que ho varen passar pitjor que jo, per\u00f2 d’altres que ho passaren millor.<\/p>\n

JOSEP COMPTE<\/p>\n

 <\/p>\n

1r cap\u00edtol<\/strong><\/p>\n

Vaig n\u00e0ixer el 2 de febrer de 1915 a la col\u00f2nia t\u00e8xtil de Filatures Llaudet, Col\u00f2nia del Pag\u00e8s, a Sant Joan de les Abadesses. El meu pare Joan treballava de paleta en aquesta f\u00e0brica i la meva mare, com a teixidora.<\/p>\n

La meva germana Remei tenia set anys m\u00e9s que jo, entremig d’ella i jo hi varen haver dues germanes m\u00e9s que varen morir. L’una es deia Elvira; de l’altra, no en recordo el nom. L\u2019\u00faltim vaig ser jo, el m\u00e9s petit de la casa.<\/p>\n

Quan tenia 4 anys l’empresa constructora Orriols i Roca de Barcelona deman\u00e0 al meu pare si volia anar com a encarregat a la seva empresa. Crec que aquesta empresa devia haver fet alguns treballs en aquella f\u00e0brica i devia haver vist en ell un home que els convenia. Naturalment, com que era una millora per a ell i la fam\u00edlia, ho va acceptar.<\/p>\n

La primera feina fou fer uns pisos a Puig-reig. All\u00e0 ens instal\u00b7l\u00e0rem en un pis. No ho recordo gaire b\u00e9, per\u00f2 segurament hi pass\u00e0rem uns dos anys. En aquest temps em recordo de dues coses: una, que jo passava un rierol que hi havia darrere d’aquells pisos. Un tros m\u00e9s lluny hi havia un casa de pag\u00e8s i al seu voltant, un paller. Abans feien una pila molt alta amb un pal clavat a terra perqu\u00e8 els aguant\u00e9s la pila de palla que treien del blat despr\u00e9s de batre; aix\u00f2 era el paller. Doncs b\u00e9, jo era all\u00e0, inconscient del que feia, ja que devia tenir cinc anys, i portava una capsa de llumins i se’m va acudir d\u2019encendre\u2019n un. Aquest llum\u00ed, sense voler, em caigu\u00e9 a terra; no cal dir que s\u2019encengu\u00e9 la palla i en direcci\u00f3 al paller. Jo, veient aix\u00f2, vaig marxar corrent esporuguit cap a casa sense dir res a ning\u00fa. Despr\u00e9s, m\u00e9s tard\u201a em va sortir una granissada al cul que no podia seure enlloc. Havia de menjar dret. M’hi posaven uns pegats de vidre, que la meva mare em feia trencar, de manera que qued\u00e9s com pols per fer el pegat. Per reposar a la galeria, que ten\u00edem coberta, la meva mare em posava una manta a terra i aix\u00ed podia reposar una mica durant el dia.<\/p>\n

En acabar la feina aqu\u00ed a Puig-reig, l’empresa ens envi\u00e0 a Horta de Aviny\u00f3 per una obra que tamb\u00e9 varen fer en aquest poble, on v\u00e0rem passar aproximadament un any i mig. Aqu\u00ed, un carro de trabuc de la mateixa empresa va atropellar el meu pare, que va estar molts dies sense poder treballar. D\u2019aqu\u00ed ens enviaren a la Col\u00f2nia del Cort\u00e9s, a uns tres o quatre km de Manresa, on varen fer les estacions i ponts, entre ells el pont de cal Nenus, del ferrocarril de Manresa a S\u00faria, ja que a S\u00faria hi havia una mina de potassa. Nosaltres ens est\u00e0vem al primer pis d’una casa que havia llogat l’empresa i el segon, el pis de sobre nostre, era per als operaris que treballaven en aquesta empresa. Nosaltres, algunes nits, no pod\u00edem quasi dormir del xivarri i de les raons que sent\u00edem per sobre nostre, ja que la majoria d’aquest personal eren vinguts d\u2019Andalusia. Segur que en aquells anys va venir a treballar cap aqu\u00ed el m\u00e9s dolent que hi havia de per all\u00e0. L’empresa va donar al meu pare una pistola per tal que es pogu\u00e9s defensar. Anys m\u00e9s tard, a \u00faltims de juliol del 36, remenant aquesta pistola se’m va disparar i em vaig travessar un dit de la m\u00e0. \u00c9s clar que era una pistoleta petita!<\/p>\n

Tamb\u00e9 tinc molt present que, de tant en tant, amb una tartana que l’empresa deixava al meu pare, a la nit an\u00e0vem cap a Manresa per una carretera que en aquell temps era tota de grava aixafada i amb molts sots; amb la llum de la tartana, que era una espelma a dintre la farola, amb prou feines es veia el cam\u00ed. A Manresa, hi port\u00e0vem la meva germana Remei, que llavors devia tenir uns 14 anys, perqu\u00e8 tenia mal en un genoll on se li feia aigua. Per treure-li aquesta aigua, segons em digueren, li posaven unes agulles calentes per fer-li fondre l’aigua, o sigui que devia patir molt mentre li feien la cura. Despr\u00e9s [torn\u00e0vem] cap a la Col\u00f2nia del Cort\u00e9s amb la tartana, de fosc, amb sotracs i quasi sense llum. Aix\u00f2 hagu\u00e9rem de fer-ho diverses vegades.<\/p>\n

L\u2019arribada a Manresa<\/em><\/p>\n

Despr\u00e9s d’acabades les estacions i ponts d’aquesta l\u00ednia de Manresa a S\u00faria, l’empresa havia de fer uns pisos al carrer de Sobrerroca de Manresa i uns altres al carrer de Santa Ll\u00facia, a darrera mateix d’aquests altres del Sobrerroca; aquest nom li ve que tota estava constru\u00efda sobre una roca i els darreres d\u2019aquestes cases baixaven uns quatre metres del nivell del carrer de dalt.<\/p>\n

Aix\u00f2 ho s\u00e9 perqu\u00e8 en aquesta que varen fer, la del costat a la planta baixa, hi havia el taller de Pintura Decorativa Bonaventura Corrons a la qual, anys m\u00e9s tard, jo ingressaria com a aprenent.<\/p>\n

Aqu\u00ed, en aquesta ciutat, ens instal\u00b7l\u00e0rem en un entresol; a sota hi ten\u00edem uns baixos per a nosaltres. Era al carrer Passatge d\u2019en Coma, 14. Al davant hi havia la f\u00e0brica de teixits de can Roca. Tots aquests carrers eren de terra, quan no hi havia fang.<\/p>\n

Vaig anar a l’escola dels Germans de les Escoles Cristianes, que llavors portaven sotana, un coll blanc i dues tiretes blanques sota el coll, d’uns tres cent\u00edmetres per cinc cada un d’aquests dos. En aquest col\u00b7legi hi havia sis classes comen\u00e7ant per la primera, que era la dels m\u00e9s petits, i a aix\u00ed anaven pujant. A mi, de la tercera em van posar a la quarta. No calia que els diumenges an\u00e9ssim tots a missa.<\/p>\n

Aqu\u00ed vaig fer amistat amb l\u2019Antoni Roca, ja que sempre f\u00e8iem el viatge junts de l\u2019escola a casa, perqu\u00e8 vivia a prop nostre. El seu pare era l’encarregat de la f\u00e0brica del Gas i vivien en una casa de planta baixa dintre d’aquest recinte. En aquesta casa del [n\u00fam.] 14 hi vivien dues germanes, la Pepeta i la Trini, bones persones, amb qui f\u00e9rem bona amistat. M\u00e9s tard, un cos\u00ed meu que ten\u00edem a casa i que tamb\u00e9 treballava de paleta des que v\u00e0rem marxar de Sant Joan de las Abadesses, es va casar amb la Trini, la petita.<\/p>\n

La que portava la casa era la Pepeta. Tenien un terreny gran cultivable, amb molts cirerers, on, quan era el temps, els diumenges ens ajunt\u00e0vem molta colla i an\u00e0vem a collir les cireres, per\u00f2 tamb\u00e9 a menjar-ne.<\/p>\n

Del passatge d’en Coma, an\u00e0rem a viure al carrer del Bruc, m\u00e9s al centre de la ciutat, en un pis molt gran, ja que l’empresa, al pare, li pagava el pis. El preu del lloguer era de 50 ptes. que, en aquell temps, ja era dels carets.<\/p>\n

La meva germana, quan \u00e9rem en aquest pis, anava a cosir en els tallers de confecci\u00f3 de la casa Jorba. Jo continuava a l’escola dels Germans Cristians. En l\u2019encreuament del carrer del Bruc amb la carretera de Cardona, per Sant Joan hi feien una gran foguera. Un parell de dies abans, ja an\u00e0vem pels pisos a buscar tots els estris que ens donaven per a la foguera. Com que l’espai que ten\u00edem era gran, f\u00e8iem una gran foguera i, de petards i petards, no en faltaven pas.<\/p>\n

A prop de casa, al mateix carrer, hi havia una muntanyeta al costat mateix de la l\u00ednia del tren de Manresa a Berga, que ens disput\u00e0vem, a cops de rocs, els del nostre carrer i els del carrer de Carri\u00f3. Com que era al nostre carrer la consider\u00e0vem ben nostra, i per aix\u00f2 la defens\u00e0vem amb espases fetes de fusta Ten\u00edem terribles batalles entre nosaltres i nom\u00e9s de miracle no ens f\u00e8iem mal. Tamb\u00e9 recordo que al carrer del Bruc, que llavors era tot de terra, hi havia un marge d’uns dos metres i escaig, que jo saltava des de dalt, per\u00f2 una vegada vaig estar a punt de tocar de cap a terra. Jo, de jove, era molt intr\u00e8pid, per\u00f2 nom\u00e9s si veia que tenia probabilitats de fer-ho, si no, no ho feia.<\/p>\n

 <\/p>\n

2n cap\u00edtol<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, ja ens hav\u00edem establert definitivament a Manresa, perqu\u00e8 la meva mare havia dit al meu pare que ja n’hi havia prou de voltar amunt i avall. Llavors, ell marxava a les feines que tenia a fora, estava uns quinze dies sense venir. Me\u2019n recordo que quan venia l’anava a esperar al baixador de Manresa, que era all\u00e0 a la muntanyeta de terra que ens disput\u00e0vem amb els del carrer de Carri\u00f3. El meu pare passava part del dissabte i el diumenge amb nosaltres i tornava a marxar.<\/p>\n

Despr\u00e9s els meus pares varen comprar un terreny d’uns 9m de fa\u00e7ana per uns 25m de fond\u00e0ria a la muntanya del Puigberenguer, a sobre mateix del carrer de Barcelona, a prop de l\u2019Escorxador de Manresa, on a sota mateix passava una gran s\u00e8quia d’aigua. Com que el meu pare era sempre a fora, van donar a fer-la a un amic seu, tamb\u00e9 paleta, que es deia Farr\u00e0s i que vivia en aquesta ciutat amb la seva fam\u00edlia. Aquest paleta, el seu fill i un manobre varen comen\u00e7ar las obres. Jo anava llavors, a l\u2019edat de 12 anys, a un col\u00b7legi al carrer de Jaume I, a l’escola del mestre Oller, per\u00f2 em feren plegar per anar a vigilar i a ajudar a l’obra. Jo era jove, i amb 12 anys que tenia, em feien anar com un ninot. Les bromes pesades i no pesades me les emportava totes. V\u00e0rem fer uns baixos amb un jard\u00ed gran, un primer pis, un segon pis m\u00e9s petit, per\u00f2 amb un terrat gran a darrera i un balc\u00f3 a la part de davant. La caixa de l’escala la v\u00e0rem pujar una mica m\u00e9s, m\u00e9s tard i hi posar\u00edem un colomar. Quan va estar l’estructura feta i coberta es varen parar les obres, ja que els interiors els van anar fent quan podien el meu pare i en Peret, el nebot que ten\u00edem amb nosaltres des que hav\u00edem baixat de Sant Joan de les Abadesses.<\/p>\n

En acabar el primer pis, encara que faltava fer els altres, ens n\u2019hi v\u00e0rem anar a viure. De tant en tant, anava a buscar el pa a un forner del Poble Nou i gaireb\u00e9 sempre hi trobava una colla d\u2019aquest barri que, quan tornava, m\u2019apedregaven. Jo tamb\u00e9 m\u2019hi tornava, per\u00f2 al final, com que eren m\u00e9s, amb la bossa del pa havia d’arrencar a c\u00f3rrer cap a casa.<\/p>\n

B\u00e9, jo ja tenia 14 anys, i la Pepeta, aquella amiga nostre, mestressa de la casa del Passatge d\u2019en Coma 4, em trob\u00e0 feina per fer d’aprenent de barber a la barberia Creus al carrer del Bruc, a prop d’all\u00e0 on hav\u00edem viscut abans i amb el consentiment de tots, ja que era un ofici molt net. Jo, com que encara no discorria prou, vaig dir que s\u00ed.<\/p>\n

Vaig passar-hi m\u00e9s d’un any, per\u00f2 no vaig aguantar m\u00e9s. El dilluns, que era festa, m’hi feien anar per plegar tots els plecs, que eren com uns tovallons blancs que es posaven sobre el pit per afaitar. Per aquestes dues hores em donaven 30 cts. i per tota la setmana, des de dimarts fins tot el diumenge, una pesseta. Els horaris eren de 9 a 2\/4 de 3 i de 2\/4 de 4 fins a les 8 o fins que hi havia gent. El dimecres en sort\u00edem a quarts de 10 o a les 10, i aix\u00f2 si no era m\u00e9s tard, i el dissabte de les 9 a les 3, anant b\u00e9. Com que d\u2019aqu\u00ed fins a casa hi tenia un quart i mig ben bo, anava a dinar i hi tornava [de seguida]. La tarda del dissabte [hi anava] cap a quarts de 5 fins cap a les 12 de la nit, que s’acabaven els clients.<\/p>\n

El diumenge, de les 9 a les 4 o m\u00e9s tard, i total per una pesseta a la setmana. Comproveu la difer\u00e8ncia, ja que la primera setmana que vaig anar d’aprenent de pintor fent 9 hores cada dia i tenint el diumenge de festa, em van donar 10 ptes. i us asseguro que vaig estar molt m\u00e9s b\u00e9 i tranquil.<\/p>\n

Aquesta empresa de pintura decorativa, B. Corrons, en aquell temps a Manresa, com a pintura decorativa era considerava la millor de la ciutat. Quan vaig entrar-hi vaig formar part de la plantilla; \u00e9rem quatre operaris i quatre aprenents, jo de primer any. En D\u00edaz, que era fill d’un gu\u00e0rdia civil, aprenent de segon any, en Celest\u00ed Puigcerb\u00e9, de quart any i en Comas, que ja acabava l\u2019aprenentatge. Els operaris eren en Jaume, que era el primer operari, en Salvador Planas \u00e0lies \u201cEl cap gros” i dos m\u00e9s dels quals no recordo el nom. Aix\u00f2 s\u00ed, cada dia al mat\u00ed havia d\u2019 anar al taller i al vespre, plegant de la feina, tamb\u00e9, que era al carrer de Sobrerroca n\u00fam. 40, carrer que donava a la pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament.<\/p>\n

Qui m’havia de dir que molts anys m\u00e9s tard jo em quedaria aquesta empresa? Coses de la vida, que mai se sap fins que t’hi trobes.<\/p>\n

Vaig passar els quatre anys d’aprenentatge m\u00e9s un any de mig d\u2019oficial i vaig acabar l\u2019ofici als 20 anys. Anteriorment, per mitj\u00e0 d’uns companys que tenia, m\u2019havia fet soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Alguns vespres an\u00e0vem al Centre i all\u00e0 planej\u00e0vem les excursions pel diumenge. Marx\u00e0vem al mat\u00ed, cap all\u00e0 les sis o les set, amb la motxilla Bergam, que les feia un company que tenia un botiga on feien guarniments per als cavalls, les mules etc. Com deia, marx\u00e0vem al mat\u00ed de Manresa a peu. Camin\u00e0vem camp a trav\u00e9s unes tres hores fins arribar al poble de Mura. M\u00e9s enll\u00e0, hi havia una font molt maca sota una gran penya, ”La Font de la Pola”, on descans\u00e0vem una estona i despr\u00e9s ens enfil\u00e0vem muntanya amunt fins a dalt del Montcau, que fa com una esquena d’ase. A l’altra banda d’aquesta muntanya, cap a sota de tot, hi ha les coves dels \u00f2bits. Despr\u00e9s puj\u00e0vem a una altra que \u00e9s all\u00e0 al costat mateix, una mica m\u00e9s alta, que, si no recordo malament, \u00e9s Sant Lloren\u00e7 del Munt, i d\u2019aqu\u00ed agaf\u00e0vem la carretera de Terrassa fins a l\u2019estaci\u00f3 del tren que ens portava cap a Manresa, Aix\u00ed, amb aquesta excursi\u00f3 pass\u00e0vem el diumenge.<\/p>\n

Una altra excursi\u00f3 que tamb\u00e9 sol\u00edem fer, de tant en tant, en una tarda del diumenge, [era aquesta]: marx\u00e0vem a les dues havent dinat, agaf\u00e0vem el tren de Manresa a Sant Vicen\u00e7 de Castellet, a uns tres km. de Manresa; all\u00e0 baix\u00e0vem, pass\u00e0vem el poble i el pont sobre el riu Cardener, pass\u00e0vem muntanyes i vinyes en direcci\u00f3 a la muntanya de Montserrat, puj\u00e0vem a la carretera que dona la volta a aquesta muntanya i agaf\u00e0vem la canal de Sant Jeroni com si f\u00e9ssim escalada, ja que era molt dret, i fins arribar a dalt de Sant Jeroni, fent la mateixa ruta que feia el funicular, sin\u00f3 que ell ho feia per fora de la roca i nosaltres ho f\u00e8iem per la canal. Un cop a dalt, repos\u00e0vem una mica i [altra cop] avall cap al Monestir de Montserrat sense fer parada. En aquest lloc agaf\u00e0vem un tros de la l\u00ednia del cremallera, despr\u00e9s deix\u00e0vem la via i [tir\u00e0vem] recte avall cap a Monistrol, pass\u00e0vem el poble i cap a l\u2019estaci\u00f3 dels catalans. Agaf\u00e0vem el tren, i cap a Manresa, i hi arrib\u00e0vem cap all\u00e0 a quarts de vuit m\u00e9s o menys. Amb cinc o sis hores f\u00e8iem aquest recorregut.<\/p>\n

Naturalment que n\u2019hi havien moltes d’altres, per\u00f2 com que nom\u00e9s dispos\u00e0vem d’un dia a la setmana, ja que es treballava de quaranta vuit a cinquanta cinc hores setmanals i encara no hi havien vacances, era dif\u00edcil fer excursions llargues.<\/p>\n

Vingu\u00e9 la temporada d\u2019esqu\u00ed. Per nosaltres, el m\u00e9s assequible eren els Rasos de Peguera. De baix a Berga als Rasos passant per la Font Negra, hi ten\u00edem una hora i mitja ben bona, El nostre Centre havia fet un acord amb una casa de pag\u00e8s gran de Corbera que estava situada a sota dels Rasets i que un cop all\u00e0 en mitja hora \u00e9rem a dalt. Quasi sempre cap a les set o a les vuit del dissabte agaf\u00e0vem el carrilet de Manresa a Olvan ja que Berga quedava m\u00e9s alt i no hi arribava la l\u00ednia de tren. Llavors amb uns cotxes que tenia la Companyia ens pujaven fins a Berga on agaf\u00e0vem la motxilla i els esqu\u00eds cap a Corbera en plena nit. Deurien ser m\u00e9s o menys cap all\u00e0 les onze quan hi arrib\u00e0vem, ens feien un sopar d\u2019 un plat de patates bullides amb oli i una botifarra negra, tot per una pesseta i a dormir fins cap all\u00e0 les set del mati. Agaf\u00e0vem tot l’equip i cap amunt, fins a la Font de Tagas, esmorz\u00e0vem en aquesta font, ja tot nevat, i torn\u00e0vem a agafar tot el equip, puj\u00e0vem per una canal i all\u00e0 ja \u00e9rem on ens pos\u00e0vem els esqu\u00eds als peus. Puj\u00e0vem ja esquiant cap a dalt dels Rasos superiors, on hi havia la creu d’en Cabr\u00e9. A sota d\u2019aqu\u00ed, en una petita vall, hi tenien el refugi els del Centre Excursionista Montserrat, els nostres competidors en l\u2019esqu\u00ed, gent de m\u00e9s categoria que nosaltres.<\/p>\n

Despr\u00e9s de tot el mat\u00ed i part de la tarda, cap a les quatre o les cinc, ja f\u00e8iem la tornada. Pass\u00e0vem altra vegada per Corbera sense fer-hi parada, pass\u00e0vem pel poble d’Espinalbet de quatre cases, agaf\u00e0vem un cam\u00ed de carro per on tamb\u00e9 pujaven cotxes de vint o vint-i-cinc places. Nosaltres tamb\u00e9 hi hav\u00edem pujat alguna vegada, per\u00f2 nom\u00e9s arribava al Pi de les Tres Branques.<\/p>\n

B\u00e9, an\u00e0vem baixant fins a Berga on agaf\u00e0vem el cotxe que ens portava a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019 Olvan i d\u2019aqu\u00ed cap a casa. Una altra vegada que vol\u00edem fer aquest mateix cam\u00ed, ens v\u00e0rem trobar que quan v\u00e0rem arribar a Berga ja nevava molt, per\u00f2 nosaltres, que an\u00e0vem quatre, cap amunt tot i que cada cop nevava m\u00e9s i era tot fosc; no v\u00e8iem res, ens v\u00e0rem perdre i v\u00e0rem anar a parar en una casa de pag\u00e8s que es deia l’Estany. V\u00e0rem trucar per si ens deixaven dormir a la pallissa, ens digueren que s\u00ed, ens colg\u00e0rem d’herba seca i all\u00e0 pass\u00e0rem la nit. Al mat\u00ed v\u00e0rem veure per all\u00e0 la vora un boc molt gros que roncava i ens mirava molt malament. Don\u00e0rem les gr\u00e0cies i ens encamin\u00e0rem cap a Corbera. Continuava nevant molt i molt, esmorz\u00e0rem a Corbera i despr\u00e9s en comptes d’anar cap amunt, cap als Rasos, v\u00e0rem anar cap al Pi de les Tres Branques, on sab\u00edem que pujava un cotxe del nostre centre, ja que aquell dia hav\u00edem de fer la cursa social d\u2019esqu\u00ed. Efectivament, els v\u00e0rem trobar all\u00e0, per\u00f2 la cursa es va suspendre pel mal temps i a la tarda torn\u00e0rem cap a casa.<\/p>\n

La primera vegada que vaig anar a esquiar tamb\u00e9 varen fer la cursa social d\u2019esqu\u00ed. Tant s\u00ed com no, em feren entrar a la cursa. Jo m’hi oposava perqu\u00e8 era la primera vegada que em posava els esqu\u00eds als peus, per\u00f2 com que nom\u00e9s eren dotze per fer una mica m\u00e9s grossa la colla hi vaig prendre part. La cursa devia tenir m\u00e9s o menys uns quatre km. Cada minut en sortia un, i no cal dir que quan vaig sortir la feina va ser meva per aguantar-me sobre els esqu\u00eds i lliscar sobre la neu. Vaig anar seguin el tra\u00e7at de la cursa caient moltes, moltes vegades i aixecant-me unes altres quantes, per\u00f2 la sorpresa va ser que encara en vaig deixar dos a darrera meu, que l\u2019any anterior ja havien esquiat tot l’any.<\/p>\n

L’any seg\u00fcent ja vaig participar al campionat de Manresa. V\u00e0rem sortir de la meta uns trenta-cinc o quaranta corredors. Tot i tenint dificultats amb la fixaci\u00f3 de la part esquerra que em col\u00b7locava l\u2019esqu\u00ed de costat sense que el pogu\u00e9s desfer, vaig haver d\u2019arribar esquiant sobre un sol esqu\u00ed i encara vaig quedar des\u00e8 i vaig obtenir una medalla.<\/p>\n

Tamb\u00e9 vaig c\u00f3rrer dos anys els campionats de Catalunya. Tots dos anys vaig estar de pega; el primer any, se’m va enganxar un tub de cera a sota de l\u2019esqu\u00ed esquerre. Jo notava que aquest esqu\u00ed no lliscava com l’altre i en arribar, en treure’m els esqu\u00eds, vaig trobar-me l\u2019envoltori d’un tub de cera enganxat a sota de l\u2019esqu\u00ed. Segur que si no hagu\u00e9s sigut per aix\u00f2 hauria estat m\u00e9s endavant, ja que de vuitanta [que \u00e9rem] vaig quedar el vint-i-dos.<\/p>\n

L’any sobre, no s\u00e9 si la ruta de la cursa estava mal marcada o qu\u00e8, ens v\u00e0rem despistar, ja que em vaig trobar amb un company del meu equip que tamb\u00e9 anava en la mateixa direcci\u00f3. Tamb\u00e9 vaig fer el vint-i-dos; semblava que estigu\u00e9s identificat amb aquest numero.<\/p>\n

Durant uns quatre anys seguits, el campi\u00f3 d\u2019aquestes curses va ser Ernest Mullor, del centre Excursionista de Catalunya, amb qui, m\u00e9s o menys dos anys m\u00e9s tard, ens trobar\u00edem a la Companyia d\u2019Esqu\u00ed del Regiment Pirinenc N\u00fam.1 de Catalunya.<\/p>\n

 <\/p>\n

3r cap\u00edtol<\/strong><\/p>\n

B\u00e9, com que l\u2019any 36 jo entrava a fer el servei militar, i els que sabien la instrucci\u00f3 militar solament servien deu mesos, hi havia oficials de l\u2019ex\u00e8rcit ja retirats que particularment els pagaves una quota i, fora de les hores de treball, t\u2019ensenyaven la instrucci\u00f3. D’aquesta manera, et rebaixaven dos mesos de vida militar. Per tant, jo havia d’estar a les 6 del mati en un descampat del carrer del C\u00f3s, junt amb d’altres, on el tinent Carabies, ja retirat, ens ensenyava la instrucci\u00f3 militar, que durava una hora. Despr\u00e9s, amb la bicicleta que els meus pares m\u2019havien comprat, una de vella per 50 ptes. (en aquell temps la setmanada d’un operari era m\u00e9s o menys de 60 ptes. que era el que jo guanyava; en Badia, que representava ser l’encarregat de la casa B. Corrons, tenia un sou setmanal de 75 ptes), arribava a casa, esmorzava i altra vegada la bicicleta i a treballar, tot i que hi havia vegades que havia d’anar-hi a peu, perqu\u00e8 all\u00e0 on treballava no podia deixar la bici.<\/p>\n

El 18 de juliol del any 36, estava treballant a la fabrica de cintes de seda de Perram\u00f3n i Badia, a la carretera de Vic. Quan devien ser cap al dos quarts d’una vaig baixar de la bastida que tenia sobre els telers de cintes i vaig veure un grup de mec\u00e0nics, l’encarregat i treballadores d’aquesta f\u00e0brica reunits; vaig pensar que passava alguna cosa fora del normal. Quan em vaig afegir al grup em van dir que la r\u00e0dio havia llen\u00e7at la not\u00edcia que Franco s’havia aixecat contra la Rep\u00fablica al Marroc. Quan vaig plegar, a la una, al carrer no es parlava d’altra cosa. Aquesta feta havia de canviar la vida i la mort de totes les persones d’Espanya.<\/p>\n

B\u00e9, davant d’aquests fets, la massa obrera, sindicats i partits comen\u00e7aren a unir-se i a armar-se amb les armes que podien, comen\u00e7aren a desballestar i a cremar esgl\u00e9sies i convents. A l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Dom\u00e8nec, jo vaig veure com aquests incontrolats, amb gran f\u00faria, ho treien tot dels altars i altres objectes, [ho portaven] a la placeta i ho cremaven tot. Una vergonya per al nostre pa\u00eds, que no hauria d’arribar a aquests extrems, i menys assassinar moltes persones perqu\u00e8 eren de dretes. Un dia d’aquests vaig veure un mort en una cuneta d’una carretera a prop de Sallent. Tamb\u00e9 s\u2019 aprofitava per [dur a terme] venjances personals. En fi, tot era un caos.<\/p>\n

En aquests dies, en un dissabte i diumenge, jo pintava el nom de l’empresa en una furgoneta d’una perfumeria en un local d’aquesta empresa i mentre treballava l’amo em parlava que estaven requisant cotxes, camions o vehicles de transport. Ell em digu\u00e9: \u201cSi vinguessin a buscar aquesta, primer la cremo!\u201d. No havia pas passat ni quart d’aquesta dita, que es present\u00e0 un grup de milicians armats que venien a buscar la furgoneta i sense acabar-la de pintar se la varen emportar, i l’amo sense posar-hi cap pega, muts i a la g\u00e0bia. Davant de la for\u00e7a, callar i prou.<\/p>\n

Com que ja s’havien format brigades del POUM, de la CNT, de Partits Socialistes i d\u2019 Esquerres, etc. i jo entrava a fer el servei el novembre d’aquell mateix any, v\u00e0rem saber que a Barcelona la Generalitat de Catalunya estava formant el Regiment Pirinenc n\u00fam.1 de Catalunya, amb la seva companyia d\u2019esqu\u00ed. Cinc membres del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amics d’excursions i esquiades, v\u00e0rem anar cap al carrer de Balmes on hi havia un col\u00b7legi ja abandonat. All\u00e0 es reorganitzava aquell Regiment. Tots \u00e9rem gent de muntanya i catalanistes.<\/p>\n

Al cap d’uns quants dies, ens demanaren que ingress\u00e9ssim en aquella caserna, ens donaren la roba, les sabates i els esqu\u00eds, per\u00f2 no armes, i ens enviaren cap al xalet de la Molina. Entre una cosa i una altra, fins a mig desembre no arrib\u00e0rem en aquest xalet. Per armament nom\u00e9s ten\u00edem quatre fusells i unes quantes bombes de m\u00e0, excepte algun com ara jo, que particularment tenia rev\u00f2lver o pistola, no ten\u00edem res m\u00e9s d’armament.<\/p>\n

Comen\u00e7\u00e0rem fent pr\u00e0ctiques militars i d\u2019esqu\u00ed. En una d’aquestes [pr\u00e0ctiques] instal\u00b7l\u00e0rem tres tendes de campanya a dalt del cim mateix de la Pica d’Estats, on ja hi havia uns 30 cm. de neu. All\u00e0, sis dels nostres companys hi passaren uns quinze dies. Una vegada, per portar-los el subministrament, em va tocar a mi juntament amb quatre companys m\u00e9s. En arribar-hi, estaven tots a dintre de cada tenda; de calefacci\u00f3, tenien un fogonet d’esperit de vi. Estaven tots ficats a dintre del sac de dormir i hi passaven la major part del dia. Segurament devien tenir alguns llibres per llegir. Despr\u00e9s d’aquests dies, tornaren a la caserna del xalet. Mentrestant, la resta de la companyia anava fent pr\u00e0ctiques militars i d\u2019esqu\u00ed. Un dia, per\u00f2, que devia ser a primers de febrer del 37, el capit\u00e0 Balaguer, que acabada la guerra va ser afusellat per Franco, era a Barcelona per mirar si a nosaltres ens donaven armament. Al poble de Bellver de Cerdanya, com que nosaltres pertany\u00edem a la Generalitat de Catalunya, ens demanaren ajuda perqu\u00e8 els de Puigcerd\u00e0, que eren tots de la FAI i eren els que tenien el control de tota la ciutat, volien que aquest poble tamb\u00e9 pass\u00e9s a les seves mans. Vet-ho-aqu\u00ed que el tinent que estava al comandament de la nostra companyia, tinent Xandri, que despr\u00e9s tamb\u00e9 fou afusellat com el capit\u00e0, agaf\u00e0 deu homes amb tres o quatre fusells, deixant-ne un de sol per fer la gu\u00e0rdia de la porta del xalet, i amb unes quantes bombes de m\u00e0 se n\u2019anaren cap al poble de Bellver per refor\u00e7ar-los. La cosa no acab\u00e0 pas aix\u00ed. En assabentar-se el Cojo de M\u00e0laga, el capitost d’aquell poble, del que vol\u00edem fer, ho va fer a la nostra caserna. Segurament que tant la ciutat com aquest poble, tant d’una banda com de l’altra devien tenir espies entre ells, ja que a la nit, devien ser cap a les cinc de la matinada, ens avisaren que ens llev\u00e9ssim, per\u00f2 sense fer soroll, ja que est\u00e0vem envoltats pels de la FAI. El sentinella de la porta, amb l\u2019\u00fanic fusell de qu\u00e8 dispos\u00e0vem, entr\u00e0 a dintre del xalet. Est\u00e0vem envoltats per molts fusells, metralladores i llan\u00e7agranades.<\/p>\n

Quan es va fer clar -suposo que ho pactaren amb el tinent nostre- ens vam haver de rendir, perqu\u00e8 sense tenir cap arma no pod\u00edem fer altra cosa. Entraren, es feren amos del xalet, menjaren els nostres subministraments i nosaltres [vam quedar] retinguts all\u00e0 dins. Vingu\u00e9 la nit i cap a les dotze o aix\u00ed enviaren tres dels nostres companys, un amb cada patrulla dels de la FAI, per anar a trobar el tinent Xandri, que venia disposat a tot, amb uns 40 cent\u00edmetres de neu en plena nit tot cridant \u201cXandri! Xandri!\u201d, fins que de cop i volta aquesta patrulla es va trobar envoltada per la nostra que venia a rescatar-nos. Davant dels fets i tenint ells tants hostatges, deixaren les armes i tamb\u00e9 els feren presoners.<\/p>\n

L’endem\u00e0 arrib\u00e0 el capit\u00e0 de Barcelona, que portava una metralladora, fusells i explosius. En posar els peus a terra ja es trob\u00e0 envoltat pels de la FAI, els quals es quedaren l’armament i els feren presoners a Puigcerd\u00e0.<\/p>\n

Un dels nostres es pogu\u00e9 escapar. En arribar a Barcelona, se n\u2019an\u00e0 tot seguit cap al Palau de la Generalitat. Devien ser cap a les vuit del mat\u00ed, i es pensava que no hi trobaria ning\u00fa encara, per\u00f2 hi trob\u00e0 el conseller Ventura Gasol, a qui expos\u00e0 la situaci\u00f3 en qu\u00e8 ens trob\u00e0vem. Immediatament agaf\u00e0 el tel\u00e8fon. No sabem a qui va telefonar, segurament al capitost de la FAI, i li va dir que si al migdia no est\u00e0vem alliberats faria pujar una for\u00e7a armada que posaria les coses al seu lloc. Ens deixaren anar tot seguit amb el nostre equip i els esqu\u00eds cap a l\u2019estaci\u00f3 de la Molina, tota una retirada. Agaf\u00e0rem el tren cap a Barcelona. En arribar a la caserna del carrer de Balmes, v\u00e0rem demanar on era el nostre comandant Benet, i exig\u00edrem acaloradament que anessin a fer fora aquells malnascuts del xalet i que vol\u00edem armes. No ens en donaren perqu\u00e8 devien pensar, o potser no en tenien, que s’hauria armat un bon cacau i que ja en ten\u00edem prou entre aquests problemes i la guerra.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, v\u00e0rem estar una setmana o aix\u00ed fent instrucci\u00f3 militar sense armes al camp del carrer de Balmes, en un solar. Quan baix\u00e0vem tots formats cant\u00e0vem l’himne de l\u2019exercit popular: “Un dia tr\u00e0gic, la gent m\u00e9s innoble d’aquesta terra ens desfeien la pau, els vil feixistes dre\u00e7ats contra el poble, volien fer-lo per sempre un esclau. Vingu\u00e9 la guerra sens treva i ferotge, al Nord, al Centre, al Sud i al Llevant i arreu d’Espanya s\u2019al\u00e7\u00e0 la gran lleva dels voluntaris que lluiten cantant: Endavant, amb f\u00faria i disciplina enfons\u00e0rem l’abisme, el criminal feixisme, l\u2019Ex\u00e8rcit Popular, endavant. Per\u00f2 nosaltres, a m\u00e9s de la gl\u00f2ria volem la for\u00e7a que dona la unitat… Per la total i immediata vict\u00f2ria, com un sol home anem al combat, passa la tropa i el poble l’aclama, rengles de ferro i fusell rutilant, l’esguard enlaire i dessota la flama de la bandera que ens fa a tots germans … Endavant, amb f\u00faria i disciplina enfonsarem l\u2019abisme, el criminal feixisme. L’EX\u00c8RCIT POPULAR, endavant”.<\/p>\n

Arrib\u00e0vem a la caserna del carrer de Balmes, din\u00e0vem i ten\u00edem la tarda lliure, per\u00f2 un dia a la nit vingueren a dormir a la caserna tots els oficials de la companyia, cosa que no havien fet mai. Aquella nit no va passar res, per\u00f2 l\u2019endem\u00e0 ja no vingueren, i ens pens\u00e0rem que havia estat una falsa alarma, per\u00f2 vet-ho-aqu\u00ed que en plena nit vingueren les patrulles de control de la FAI, els anarquistes, i es feren amos de la caserna, o sigui que torn\u00e0vem a estar a les seves mans. Aix\u00f2 demostrava que les autoritats del pa\u00eds no tenien cap for\u00e7a, que ells eren els que disposaven de tot. Aquest conglomerat de partits i sindicats, en qu\u00e8 cada un tirava per la seva banda, crec que va ser la causa de la derrota d’aquesta Rep\u00fablica. En tenir armament, tots volien imposar el seu partit.<\/p>\n

De totes maneres, l\u2019endem\u00e0 de tot aix\u00f2 ens deixaren anar a fer instrucci\u00f3 com abans. An\u00e0rem al solar del carrer de Balmes i a mitja instrucci\u00f3 el capit\u00e0 Balaguer ens reun\u00ed al seu voltat i ens digu\u00e9: \u201cHavent dinat us emporteu el m\u00e9s imprescindible i dissimuladament, com si an\u00e9ssiu a passeig, marxeu cap a casa vostra. Ja us avisarem quan hagueu de tornar\u201d.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix ho v\u00e0rem fer. En Pujol i jo agaf\u00e0rem el m\u00e9s imprescindible i com si anessin a passeig an\u00e0rem cap a la pla\u00e7a de Catalunya per agafar el tren cap a Manresa. Per\u00f2, com que encara faltava una mitja hora per la sortida del tren, v\u00e0rem tornar a dalt de la pla\u00e7a de Catalunya, esperant [que pass\u00e9s] aquesta mitja hora. De cop i volta, v\u00e0rem sentir molts trets a l\u2019edifici de la Telef\u00f2nica del Portal del \u00c0ngel. Aqu\u00ed comen\u00e7aren els Fets de Maig del 1937, moment en qu\u00e8 fins i tot sortiren els tancs pels carrers de Barcelona. M\u00e9s tard, sab\u00e9rem que molts companys de la nostra companyia anaren a defensar la Generalitat amb el poc armament que tenien. Nosaltres, com que no sab\u00edem el que passava, ens n\u2019an\u00e0rem cap a casa tal com ens havien dit.<\/p>\n

Pass\u00e0rem quatre o cinc dies a casa, i llavors ens notificaren que torn\u00e9ssim a incorporar-nos, i aix\u00ed ho v\u00e0rem fer. V\u00e0rem estar m\u00e9s d’una setmana a la caserna del carrer de Balmes i llavors ens donaren un mosquet\u00f3 i municions. El mosquet\u00f3 \u00e9s un fusell amb un can\u00f3 un pam m\u00e9s curt. Tota la companyia d\u2019esqu\u00ed agaf\u00e0rem el tren de Barcelona cap a Barbastre i d’all\u00e0, amb camions, cap al poble de Torla, l\u2019\u00faltim poble tocant als Pirineus. Hav\u00edem de rellevar-ne uns que estaven a Bujaruelo, a dins dels Pirineus. Aqu\u00ed a Torla hi pass\u00e0rem tres o quatre dies abans de fer el relleu. La gent d’aquest poble no ens mirava gaire b\u00e9; no devien estar contens dels que hi havien estat fins a la nostra arribada, ja que eren d’una brigada anarquista, per\u00f2 al cap de tan sols un dia de ser all\u00e0 ja ens van tenir en un altre concepte ja que ens van oferir la seva amistat i si vol\u00edem allotjament. Es veu que els altres n\u2019havien abusat, exigint coses. Aix\u00f2, nosaltres no ho v\u00e0rem fer mai. Si an\u00e0vem a comprar pag\u00e0vem el que ens deien. Encara que nosaltres, en fer el relleu cap a Bujaruelo, hav\u00edem de [continuar] tenint contacte amb aquest poble, Torla, pel correu i pel tel\u00e8fon, ja que Bujaruelo estava a uns dos km. Doncs b\u00e9, est\u00e0vem en un lloc que abans havia estat habitat per alguna fam\u00edlia que devia tenir bestiar, on hi havia una era per batre i tamb\u00e9 hi havia un pont all\u00e0 mateix per on passava un rierol. Aquest pont era tot de pedra, d’un metre i mig d’ample, i solament era per a persones i bestiar. Est\u00e0vem instal\u00b7lats en aquest lloc de Bujaruelo, com la nostra caserna temporal.<\/p>\n

Comen\u00e7\u00e0rem a fer patrulles pel Pirineu Aragon\u00e8s i destacaments d’uns vuit o deu dies en diferents barraques de pastor que hi havia en ple Pirineu. El meu esquadr\u00f3, quatre i el cabo, ens destinaren a la Vall d’Otal en una cabana de pedra amb teulada de pissarra, per\u00f2 hav\u00edem de posar els nostres impermeables a sobre la teulada ja que quan plovia ens entrava molta aigua. All\u00e0 mateix, a uns sis metres, hi passava un rierol que d\u00e9u-n\u2019hi do l’aigua que hi baixava. M\u00e9s amunt, quasi al final d’aquesta vall, hi havia un gran corral per al bestiar, per\u00f2 en aquell temps no n\u2019hi havia pas.<\/p>\n

Durant el dia, f\u00e8iem patrulles pels cims d\u2019aquelles muntanyes. Durant una d\u2019aquestes [patrulles], v\u00e0rem trobar la flor d\u2019Edelweis, que \u00e9s una flor que nom\u00e9s es fa a m\u00e9s de dos mil cinc-cents metres d’al\u00e7ada. Era l’emblema del nostre Regiment Pirinenc n\u00fam.1 de Catalunya, ja que un cop dissecades duren molts anys.<\/p>\n

Un dia, quan ens varen portar el subministrament, ens varen portar ous per fer. Com que de gana n\u2019hi havia prou, all\u00e0 hi havia unes herbes que s\u2019assemblaven molt als espinacs i, per tant, f\u00e9rem truita d’espinacs. Ens la menj\u00e0rem amb molt de gust, per\u00f2 al cap d’una hora tots, per\u00f2 tots, hagu\u00e9rem d’anar a evacuar. Nom\u00e9s ens faltava aix\u00f2! Una purga per acabar-ho d’arreglar!<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquests dies en aquesta cabana, ens rellevaren. El Pa\u00eds Basc s’estava enfonsant pels atacs que tenien dels franquistes. Per aix\u00f2 ordenaren al nostre capit\u00e0 de buscar les posicions enemigues i atacar-les, tal com havien de fer tots els fronts de batalla de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, perqu\u00e8 d\u2019aquesta manera els franquistes es vegessin obligats a treure forces del Pa\u00eds Basc.<\/p>\n

Per aix\u00f2, un dia quasi tota la companyia, amb tot l’equip i l\u2019armament de qu\u00e8 dispos\u00e0vem, an\u00e0rem muntanyes amunt en busca de l\u2019enemic. Puj\u00e0rem i baix\u00e0rem per aquesta part del Pirineu Aragon\u00e8s. Des de la part on \u00e9rem nosaltres al final hi passava un rierol molt petit d’aigua, el pass\u00e0rem i comen\u00e7\u00e0rem a pujar per aquesta part, tota llisa, sense cap matoll, amb tot d’herba com si fos gespa. El capit\u00e0 ens feu desplegar tot envoltant la muntanya. Jo era a la segona secci\u00f3. La primera, a la nostra dreta i la tercera, a la nostra esquerra. An\u00e0vem pujant muntanya amunt tots desplegats. Quan ja \u00e9rem a m\u00e9s de mitja muntanya, vingu\u00e9 un enlla\u00e7 de la 1a secci\u00f3, on hi havia el capit\u00e0, i ens va dir que ens tir\u00e9ssim a terra ja que al capdamunt de la muntanya hi havien observat moviment. Tan bon punt estigu\u00e9rem a terra, comen\u00e7aren a xiular les bales a sobre nostre. Jo, per sort, vaig trobar una pedra de pissarra i me la vaig posar davant del cap com a protecci\u00f3. Les bales xiulaven per tot arreu. Era tot pelat, sense cap punt on refugiar-nos. Llavors vingu\u00e9 l’ordre de retirada, arrossegant-nos fins al capdavall d’aquella muntanya. All\u00e0 baix, si n\u2019arribava una ja no tenia for\u00e7a. Mireu si eren altes aquelles muntanyes que de dalt a baix les bales ja quasi no arribaven. El capit\u00e0 va prendre una bona decisi\u00f3 en fer-nos retirar, ja que va veure que ning\u00fa hauria arribat a dalt. Sense tenir res per amagar-nos hauria estat un su\u00efcidi. Pass\u00e0rem el rierol i ens enfil\u00e0rem per all\u00e0 on hav\u00edem vingut. En ser a mitja muntanya, com que ja es feia fosc, el capit\u00e0 ens feu acampar en un petit pla. No port\u00e0vem tendes ni mantes, nom\u00e9s l’impermeable. Ens v\u00e0rem estirar per dormir, per\u00f2 cap all\u00e0 les deu de la nit comen\u00e7\u00e0 a ploure i a pedregar. S\u2019hi va posar un gruix de pedra d’uns cinc o sis cm i, amb l’impermeable posat, an\u00e0vem voltant per all\u00e0 aguantant el temporal. Quan es feu clar, el capit\u00e0 ens digu\u00e9: \u201cInstal\u00b7larem el fusell metralladora aqu\u00ed i quan baixin per veure si han fet alguna baixa els dispararem\u201d. Aix\u00ed es va fer, per\u00f2 quan ells baixaren solament es veien de la mida d’una mosca. V\u00e0rem disparar-los, per\u00f2 no crec que els arrib\u00e9s cap bala, i retorn\u00e0rem cap a la caserna, altra vegada muntanyes amunt i muntanyes avall, unes cinc hores m\u00e9s o menys. Arrib\u00e0rem cansats i [encara m\u00e9s per] la nit passada sense dormir pel temporal i la pedra. Suposo que els franquistes d’aquella posici\u00f3 devien saber que \u00e9rem la companyia d\u2019esqu\u00ed ja que un dels nostres es deix\u00e0 la motxilla en el lloc del tiroteig.<\/p>\n

Ens donaren un parell de dies de descans i altra vegada cap a la muntanya, on ens v\u00e0rem tornar a perdre i passarem cap a territori franc\u00e8s. Torn\u00e0rem enrera i despr\u00e9s d’haver caminat tot el sant dia, descans\u00e0rem per passar la nit al mig d’un pedregar on per cada banda ens passava aigua d’un rierol. Malgrat les pedres, pogu\u00e9rem dormir unes hores. Quan es feu clar, altra vegada motxilla i armament, rierol amunt. Al migdia arrib\u00e0rem al punt destinat. Era la muntanya a sobre de la vall del Balneari de Panticosa, on hi havia una presa d’aigua que feia anar una central el\u00e8ctrica que donava llum a tota la ciutat d\u2019Osca. Nosaltres hav\u00edem de fer volar aquesta presa; des d\u2019all\u00e0 on est\u00e0vem situats v\u00e8iem com l’enemic estava esquiant al vessant d’aquesta muntanya, on m\u00e9s avall hi havia el balneari. Nosaltres est\u00e0vem esperant unes mules que ens havien de portar els explosius. Mentre ens esper\u00e0vem, alguns dels nostres no varen ser prou prudents i es devien deixar veure ja que els de baix comen\u00e7aren a disparar a la posici\u00f3 en qu\u00e8 est\u00e0vem. An\u00e0vem esperant les mules que ens havien de portar els explosius i aquests no varen arribar. Es comen\u00e7ava a fer fosc i el capit\u00e0 orden\u00e0 la retirada. Un tros m\u00e9s avall ens qued\u00e0rem a passar la nit. L’endem\u00e0 al mat\u00ed, altra vegada amunt i avall. Cap al migdia arrib\u00e0rem a la caserna de Bujaruelo.<\/p>\n

[Vam estar] unes setmanes m\u00e9s fent patrulles i estades de vuit a deu dies en posicions i en aquestes barraques, on durant el dia tamb\u00e9 f\u00e8iem patrulles. Un dia vingu\u00e9 la not\u00edcia que venien a rellevar-nos i que desfeien aquest regiment per incorporar-nos a una altra brigada. El relleu va ser fet per una colla de la FAI, que es veu que en aquell temps era la que manava m\u00e9s.<\/p>\n

Nosaltres deix\u00e0rem la caserna a les seves mans i, cam\u00ed avall cap a Torla. En arribar en un descampat, el capit\u00e0 ens va reunir al seu voltant i ens digu\u00e9 el que feia al cas i ens insinu\u00e0 que si alg\u00fa volia passar la frontera ell faria els ulls grossos, per\u00f2 que tingu\u00e9ssim present que ser\u00edem considerats com a desertors. Ning\u00fa no va desertar, nom\u00e9s dos quan estaven fent gu\u00e0rdia a Bujaruelo. Arrib\u00e0rem a Torla ja de nit i ens qued\u00e0rem a dormir en un prat dins dels sacs de dormir. Al mat\u00ed vingueren uns camions i, cap a Javierre a uns 30 Km. m\u00e9s avall. Aqu\u00ed s’acaba el Regiment Pirinenc n\u00fam.1 de Catalunya amb la seva corresponent companyia d\u2019esqu\u00ed.<\/p>\n

En arribar a Javierre ens reuniren en una placeta amb el comissari de la Brigada, quan al nostre Regiment Alp\u00ed no hav\u00edem tingut mai cap comissari pol\u00edtic, per\u00f2 aqu\u00ed s\u00ed, comissari de companyia, de batall\u00f3, de brigada i de divisi\u00f3, o sigui tot pol\u00edtic. ”Per aix\u00f2 v\u00e0rem anar tan b\u00e9!”… Feta aquesta arenga, ens repartiren en diferents companyies. Ja no recordo pas el n\u00famero de la companyia ni del batall\u00f3; solament s\u00e9 que era la 72 Brigada, que venia de Guadalajara i que, segons ells, havien guanyat una batalla als italians. Hi havia molts analfabets. Aix\u00f2 no vol dir que fossin males persones, no, per\u00f2 eren molt diferents de nosaltres en moltes coses. A l’Argem\u00ed i a mi ens toc\u00e0 la mateixa secci\u00f3. Aquest bon amic era de Terrassa; tenia m\u00e9s estudis que jo, per\u00f2 era un bon amic, que tenia una promesa i, pel que deia, se l\u2019estimava molt ja que cada dos per tres solia parlar d’ella. Ens trob\u00e0vem separats de la resta de la nostra excompanyia d\u2019esqu\u00ed, cosa que per mi i em penso que per tots els altres companys tamb\u00e9 [era dif\u00edcil], ja que tots \u00e9rem gent m\u00e9s o menys culta sense cap acci\u00f3 pol\u00edtica, solament gent de la nostra terra que estimava Catalunya i la muntanya, aix\u00ed com [tamb\u00e9] el nostre capit\u00e0 i els tinents que, com era molt l\u00f2gic, havien de guardar les distancies, [per\u00f2] no per aix\u00f2 deixaven de ser companys nostres. Prova d’aix\u00f2 fou que, quan ens acabaren de rellevar, ens reun\u00ed al seu voltant exposant el cas i la situaci\u00f3 de la nostra companyia, donant-nos a entendre que si alg\u00fa volia passar la frontera, ell faria els ulls grossos. Aix\u00f2 demostra [que era] un bon company, com tots nosaltres, encara que, entre bromes, tots ens pos\u00e0rem un mot, com per exemple, els del Bogatell, ”els de Badalona” el deu mis\u00e8ries, els de Matar\u00f3 ”els cap grossos”; a mi em deien el pilonet i tants d\u2019altres que ara no recordo. En fi, broma per\u00f2 sense cap mala paraula. Bons companys.<\/p>\n

B\u00e9, com que n\u2019hi havia alguns dels nostres la quinta dels quals no estava encara demanada, el nostre capit\u00e0 hi interced\u00ed molt, perqu\u00e8 aquests poguessin tornar a casa. Si no arriba a ser per ell no els hagueren deixar marxar. A nosaltres, llavors, ens havien destinat en una de las seves companyies que era en un poble a sota de Javierre, per on passava el riu Gallego. En marxar cinc o sis de la nostra companyia d\u2019esqu\u00ed, els que ens qued\u00e0vem els vam acompanyar fins al riu. Mentre passaven el riu i s’allunyaven, nosaltres an\u00e0vem cantant l’emigrant: \u201cOh, dol\u00e7a Catalunya, P\u00e0tria del meu Cor, que, quan de tu s’allunya, d\u2019enyoran\u00e7a es mor.\u201d No cal dir que a tots ens queien les ll\u00e0grimes. Aix\u00ed v\u00e0rem acomiadar els nostres companys, entre ells el meu amic Pujol de Manresa.<\/p>\n

 <\/p>\n

4t cap\u00edtol<\/strong><\/p>\n

Al poble de Javierre, hi v\u00e0rem passar quatre o cinc dies i marx\u00e0rem cap a les trinxeres, a primera l\u00ednia, a la vora del poble de Laguarta, en barraques dintre terra. Jo, juntament amb un altre company dels seus, \u00e9rem els encarregats de la llitera, o sigui de treure els ferits de les batalles.<\/p>\n

Un dia em vaig trobar molt malament. Vaig anar a veure el sanitari de la companyia, que era a uns deu minuts muntanya avall. All\u00e0 em mir\u00e0, em pos\u00e0 el term\u00f2metre i devia tenir molta febre ja que em fer esperar per evacuar-me a l\u2018hospital de Bolta\u00f1a. Al cap d’una hora, vingu\u00e9 una mula amb el seu menador, que portava una alforja i a cada banda una mena de cadira de ferro. Em varen asseure en una i a l’altra n\u2019hi assegueren un altre que tamb\u00e9 devia estar malalt, i cap avall! V\u00e0rem estar m\u00e9s de mitja hora anant avall, amb una baixada sense cap cam\u00ed i, amb el vaiv\u00e9 de la mula. A cada moment em veia a sota les seves potes. A la fi, arrib\u00e0rem a la carretera. All\u00e0 vam haver d\u2019esperar que pass\u00e9s un cami\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit que ens puj\u00e0 a dintre la caixa i ens port\u00e0 a l\u2019 hospital.<\/p>\n

Vaig passar vuit dies entremig de malalts i ferits, en un ambient carregat de males olors i de medecines de tota classe. Em v\u00e0rem donar l’alta, ja que la febre ja m’havia passat i jo, content de poder marxar d’aquell ambient tan pesat. Comparant-ho amb els hospitals d’avui dia, aix\u00f2 \u00e9s gl\u00f2ria i all\u00f2 era un infern. Hem de pensar, per\u00f2, tamb\u00e9 que all\u00f2 era en temps de guerra.<\/p>\n

Ja torno a estar agafant camions cap a Laguarta, enfilant-me muntanya amunt cap el meu lloc de la companyia, que en aquell moment era la de portalliteres, a les ordres d’un sanitari. Uns dies m\u00e9s tard ens rellevaren i amb camions ens portaren al front d\u2019Arag\u00f3, a Farlete, a prop de Saragossa. Arrib\u00e0rem en plena nit, tot fosc, ja que \u00e9rem a la trinxeres d’aquest front i per tant tot estava completament fosc, sense cap claror de lluna. M\u2019indicaren que em fiqu\u00e9s en una cova sota terra per passar-hi la nit \u2013all\u00e0 tot estava soterrat-. En ficar-me a dintre no vaig veure res, per\u00f2 s\u00ed que vaig trobar tres o quatre cossos que hi estaven estirats. Vaig mirar d’acomodar-me de la millor manera que vaig poder per acabar de passar la nit. Al cap d’una bona estona vaig sentir que alguna cosa corria per sobre meu; naturalment, no podia ser res m\u00e9s que una rata que estava buscant menjar. Aquestes no eren com les que solen c\u00f3rrer alguna vegada per casa; aquestes eren molt m\u00e9s grosses, i per aix\u00f2 la vaig sentir. Si no, potser ni l’hauria sentit, ja que estava molt cansat i, malgrat la incomoditat del lloc, dormia.<\/p>\n

Ens llev\u00e0rem. Per sort l\u2019artilleria enemiga no disparava. Est\u00e0vem esperant una cuba que havia de portar-nos aigua, ja que era ple estiu i hi havia molta set i tots ten\u00edem la cantimplora buida. Per fi arrib\u00e0 la cuba, obriren l’aixeta i tothom hi pos\u00e0 la seva cantimplora per poder-la omplir, per\u00f2 \u00e9rem tants i [amb] tanta la set que una colla que van veure que no hi podien arribar van tombar la cuba. Llavors l’aigua sortia pel costat i per baix. No cal dir que se\u2019n va perdre m\u00e9s que no pas se\u2019n va aprofitar. All\u00e0 era un pa\u00eds molt sec. L’endem\u00e0 d’aquesta feta, cap a les set del vespre, form\u00e0rem la nostra companyia amb tot l’armament i ens pos\u00e0rem en marxa. [Quan passava] aix\u00f2 mai no et deien el que s\u2019anava a fer. Nom\u00e9s [hav\u00edem de] seguir i prou. Camin\u00e0rem m\u00e9s d’una hora quan, de sobte v\u00e0rem sentir les bales que passaven per sobre nostre, per\u00f2 [no venien] de la muntanya que ten\u00edem el nostre costat i que est\u00e0vem passant, sin\u00f3 de darrere d’aquesta. Jo vaig tenir el pressentiment que d\u2019aquella no en sortiria. Comen\u00e7ava a fer-se fosc i en passar per un terrapl\u00e8 que devia tenir uns deu o quinze metres per arribar al final, vaig fer com si m\u2019entrebanqu\u00e9s i em vaig deixar caure rodolant per aquell terrapl\u00e8 fins a baix. En arribar a baix, vaig anar pujant amb el peu coix i com que la companyia ja havia passat tota, la vaig seguir fent el coix fins que la vaig perdre. Em vaig resguardar en un forat que vaig trobar perqu\u00e8 les bales passaven per sobre, per\u00f2 passaven. Les que tenien m\u00e9s perill eren les granades rompedores, que exploten a l\u2019aire i llencen las bales que porten de dalt cap a terra, o sigui que si no tens teulada que et protegeixi [vas llest]. Ficat en aquell forat, jo m’anava picant el turmell amb un roc perqu\u00e8 si l\u2019endem\u00e0 em feien visitar pel metge del batall\u00f3 pogu\u00e9s demostrar que aix\u00f2 era veritat, ja que si era per covardia em podien afusellar. En aquest combat hi perd\u00e9 la vida en Calpe, de l\u2019excompanyia d\u2019esqu\u00ed. Pass\u00e0 la companyia i jo, anant a peu coix, la vaig seguir. Un company de la companyia, en Guivernau, em digu\u00e9: \u201cAgafa\u2019t amb mi\u201d. Naturalment ho vaig fer, si no volia demostrar que era fals. Em va saber molt greu abusar d’aquest bon company, per\u00f2 no tenia cap m\u00e9s soluci\u00f3 si no volia demostrar que era una com\u00e8dia. Despr\u00e9s, m\u00e9s tard, el sanitari de la companyia em deia: \u201cSi esto no es verdad te la vas a palmar\u201d<\/em>, per\u00f2, per sort, no em varen fer cap revisi\u00f3. Cada dia m\u2019anava fent menys el coix de mica en mica fins que la cosa pass\u00e0.<\/p>\n

Tamb\u00e9 he de dir que jo anava amb uns pantalons kaki que havia trobat per all\u00e0, d’un ferit. Una cama estava tota plena de sang. Vaig tallar fins al genoll el tros brut de sang ja que el que portava era encara de l\u2019excompanyia i ja el tenia estripat per tot arreu, o sigui que portava una cama llarga i una de curta. Ens retir\u00e0rem darrera les trinxeres a descansar.<\/p>\n

Torn\u00e0rem a anar endarrere cap a uns prats extensos d’herba d’espart tot molt sec, per aix\u00f2 en deien Los Monegros<\/em>. Arrib\u00e0rem al poble de Monegrillo; all\u00e0 hi f\u00e9rem una parada i vaig aprofitar per veure si trobava l’Anton Roca, un amic de la inf\u00e0ncia i de moltes excursions i d\u2019esquiades. Doncs s\u00ed, el vaig trobar. Estava endollat d’ajudant de cuina del seu batall\u00f3. Parl\u00e0rem de la nostra situaci\u00f3 i de la guerra. Pass\u00e0rem una estona junts i despr\u00e9s ens acomiad\u00e0rem, bo i desitjant-nos sort.<\/p>\n

Arribaren els camions, hi puj\u00e0rem i ens portaren cap a Sabi\u00f1anigo, a prop del riu Gallego. En un descampat ens feren deixar les motxilles i solament [agaf\u00e0rem] les municions i les armes. Travess\u00e0rem el riu amb aigua d’uns setanta cm. fins arribar a l’altre costat. All\u00e0 trob\u00e0rem la carretera d’Huesca a Biescas i tot un carrer de cases que ens feren inspeccionar. En una d\u2019elles hi trob\u00e0rem una sopera plena d\u2019ous i vam dir, amb tres o quatre que \u00e9rem, que ens far\u00edem una truita de la forma que pogu\u00e9ssim, per\u00f2 vet aqu\u00ed que en el moment de fer-la el cornet\u00ed ens toc\u00e0 llamada<\/em>, i no tingu\u00e9rem altra opci\u00f3 que deixar-ho per despr\u00e9s, si \u00e9s que hi pod\u00edem tornar. Arrib\u00e0rem a la formaci\u00f3 i ens feren tornar a passar el riu per anar a buscar les motxilles, per\u00f2 v\u00e0rem tenir una sorpresa ja que les v\u00e0rem trobar totes regirades. Segur que qui m\u00e9s qui menys va trobar a faltar alguna cosa, com jo que tamb\u00e9 em vaig trobar que em faltava alguna, que ara no recordo, per\u00f2 els comandaments no varen fer res per esbrinar-ho. Segur que havien sigut els que v\u00e0rem deixar [all\u00e0] per tal que guardessin les motxilles.<\/p>\n

Torn\u00e0rem a passar el riu i ens vam parar all\u00e0 mateix on hav\u00edem estat abans. Ens reun\u00edrem els tres o quatre que hav\u00edem descobert els ous per anar a fer la gran truitada, per\u00f2, sorpresa altra vegada! Quan arrib\u00e0rem al lloc ja hi v\u00e0rem trobar una bona colla que se’ls estaven menjant i nosaltres sense dir res torn\u00e0rem cap a la companyia. Ens tornaren a fer caminar per la carretera fins a prop de Biescas; all\u00e0 ens repartiren en barraques coves ja que a sobre d’aquestes muntanyes ja hi havia les trinxeres enemigues. Va comen\u00e7ar a ploure tot el dia i tot l’endem\u00e0, i nosaltres, ficats a dins les barraques aguantant. Despr\u00e9s d’aquesta pluja, tornaren a reunir la companyia i [an\u00e0rem] fins al poble de Biescas. Ens enfil\u00e0rem en una muntanya davant d’aquest poble i al costat d’aquesta, per\u00f2 molt m\u00e9s enll\u00e0, hi havia una altra posici\u00f3 enemiga com aquesta que ens anaven disparant, per\u00f2 com que era tan lluny les bales arribaven mortes; si et tocaven, per\u00f2, et podien deixar un bon senyal. Quan v\u00e0rem ser a m\u00e9s de mitja [muntanya] comen\u00e7aren a disparar els d’aquesta banda. Hagu\u00e9rem d’anar-nos amagant all\u00e0 on pod\u00edem mentre an\u00e0vem pujant. El foc era tan intens que moltes branques dels pins es trencaven i queien a sobre nostre. V\u00e8iem que ells estaven ben atrinxerats i que tots, sense cap excepci\u00f3, hagu\u00e9rem rebut, sense tenir cap resultat positiu, ja que l\u2019artilleria no havia preparat l’atac bombardejant abans aquesta posici\u00f3. El comandament de la companyia orden\u00e0 la retirada. No obstant aix\u00f2, all\u00e0 es qued\u00e0 el company Camprub\u00ed de la nostra excompanyia d\u2019esqu\u00ed, un altre toc de dol per a nosaltres. Arribant a baix, ens donaren menjar, [i vam poder] reposar i dormir.<\/p>\n

L’endem\u00e0 al mat\u00ed, altra volta, cap a una altra muntanya, tamb\u00e9 molt alta, de per all\u00e0 al voltant d’aquest poble. Comen\u00e7\u00e0rem a pujar i quan v\u00e0rem ser m\u00e9s amunt ja v\u00e0rem sentir bales que xiulaven; davant nostre ja atacava una altra companyia. V\u00e0rem veure-hi morts, entre ells el sergent Francesc Mestres de Badalona, tamb\u00e9 de la nostra excompanyia. An\u00e0rem pujant, amagant-nos all\u00e0 on pod\u00edem, fins arribar a unes roques, i a prop d’aquesta trinxera instal\u00b7l\u00e0 el sanitari per a les primeres cures. Jo, com ja he dit abans, era portalliteres i juntament amb un altre company hav\u00edem d’anar a treure els ferits d\u2019all\u00e0 on queien o sigui que tamb\u00e9 est\u00e0vem exposats. Quan v\u00e0rem sentir que ens cridaven que an\u00e9ssim a buscar un ferit, arrossegant-nos per terra com serps arrib\u00e0rem al costat del ferit i, arrossegant-lo per terra, v\u00e0rem arribar a un marge que hi havia a sota de les bales i bombes que estaven explotant per aqu\u00ed i per all\u00e0. Port\u00e0rem el ferit en aquella roca on hi havia el sanitari i [aquest] li feu la primera cura i digu\u00e9 que s’havia de baixar a baix on hi havia la central de cures; [per arribar-hi] hi havia, com a m\u00ednim, m\u00e9s d’una hora de baixada. All\u00e0 hi havia dos portalliteres m\u00e9s, que devien ser de l’altra companyia, i en sentir aix\u00f2 digueren que ja l\u2019hi baixarien ells. Jo els vaig respondre, tot autoritari, que nosaltres l\u2019hav\u00edem tret d’all\u00e0 i ser\u00edem nosaltres qui l\u2019hi portar\u00edem, i aix\u00ed ho v\u00e0rem fer, baixant muntanya avall fins arribar a la central de cures. Deix\u00e0rem el ferit all\u00e0 i comen\u00e7\u00e0rem a pujar. Devien ser poc menys de les dues de la tarda, i ten\u00edem molta gana ja que des que s’havia fet clar que no ens havien donar res; m\u00e9s amunt, per\u00f2, per sort v\u00e0rem trobar un xusco de pa tot brut de fang. Al mat\u00ed havia plogut i molt segur que les mules el devien haver perdut quan portaven el subministrament a dalt, ja que els nostres ja tenien la posici\u00f3 i per aix\u00f2 ja els pujaven el subministrament [per on] nosaltres an\u00e0vem i una mica m\u00e9s amunt v\u00e0rem trobar una pomera on per sort encara trob\u00e0rem tres pomes, per\u00f2 cap m\u00e9s, i entre el pa i les pomes ens pass\u00e0 la gana. Arrib\u00e0rem a dalt a la posici\u00f3 i els nostres ja estaven fent el parapet de l\u2019altra banda d\u2019aquesta posici\u00f3 que havien pres. Ens donaren el menjar que ens tocava i pass\u00e0rem la tarda per all\u00e0 i cap a dormir a les coves de l\u2019enemic, que les tenien fetes.<\/p>\n

Cap a les onze de la nit, quan est\u00e0vem adormits, v\u00e0rem sentir veus que ens cridaven. V\u00e0rem sortir del cau i ens digueren que hi havia dos portalliteres de l’altra companyia que portaven un altre ferit de la batall\u00e0 del migdia i que s\u2019havien perdut i que els enseny\u00e9ssim el cam\u00ed i que els ajud\u00e9ssim. Ja ens tens tots quatre de cara avall, en una nit fosca -no ten\u00edem ni claror de lluna-, fosca com la gola del llop, com es diu col\u00b7loquialment. Aqu\u00ed qu\u00e8iem i all\u00e0 ens aixec\u00e0vem. Abans he dit que devien ser cap all\u00e0 les onze i no \u00e9s cert, ja que [devien] ser cap all\u00e0 les cinc de la matinada ja que quan es feia clar ja \u00e9rem al capdavall de la muntanya. Repos\u00e0rem una mica mentre ells miraven el seu ferit i [llavors] varen dir que ja era mort i que ja el pod\u00edem deixar all\u00e0 mateix, abandonat. Jo els vaig dir que el pod\u00edem portar a la central, [per\u00f2] ells digueren que no i que no, que ja era mort i que no hi havia res a fer. Com que era el seu ferit, [els] vaig dir: \u201cVosaltres mateixos!\u201d, i all\u00e0 es va quedar. Segurament que els sanitaris de la central el devien trobar i ja el devien enterrar.<\/p>\n

B\u00e9, nosaltres dos torn\u00e0rem cap a la posici\u00f3, ens donaren el subministrament i ens pass\u00e0rem la tarda prenent el sol que feia, per\u00f2, cap all\u00e0 les cinc de la tarda, l’artilleria -la boxa, que li d\u00e8iem nosaltres, perqu\u00e8 en llen\u00e7ava cinc o sis de seguits com una metralladora- doncs comen\u00e7\u00e0 a disparar cap a la nostra posici\u00f3, i ja ens tens ficats a dintre les trinxeres aixoplugant-nos, si ten\u00edem sort, i a dintre de la trinxera no n\u2019hi caigu\u00e9 cap. V\u00e8iem com atacaven primer amb l’artilleria, per destruir tot el que poguessin. V\u00e0rem aguantar tota la resta de la tarda aquest bombardeig. En fer-se de nit, vingu\u00e9 l’atac de la infanteria. Vam resistir molt; nosaltres est\u00e0vem al costat de la metralladora [juntament] amb els seus tres components. De cop, el metrallador que tirava caigu\u00e9 a terra com un sac; una bala li havia perforat el casc de ferro itali\u00e0 que portava, penetrant-l\u2019hi a dintre del cervell. Nosaltres, tal com era la nostra obligaci\u00f3, el vam treure d’all\u00e0 i en el seu lloc se n\u2019hi pos\u00e0 un altre, del servei de la metralladora. El sanitari que tamb\u00e9 era all\u00e0 i digu\u00e9 que era mort, ens digu\u00e9 a nosaltres dos que el tragu\u00e9ssim a fora de la trinxera. Aix\u00ed ho f\u00e9rem, [mentre] les bales xiulaven per tot arreu. De tant en tant, el sanitari ens feia sortir de la trinxera per comprovar si veritablement estava mort, ja que no devia tenir la seguretat de si ho estava [o no]. En comptes de ser ell, que era el sanitari i que era el m\u00e9s ent\u00e8s, ens ho feia fer a nosaltres. Tamb\u00e9, com tots, devia tenir una por que es cagava. Vingu\u00e9 la nit i els combats continuaven cada vegada m\u00e9s intensos. Feia ja molta estona que sent\u00edem a venir les bales des de la nostra dreta, on hi havia una altra posici\u00f3 nostra, fet que demostrava que aquella ja havia caigut en poder de l\u2019enemic. Quan ja devien ser, com a m\u00ednim, les onze de la nit, v\u00e0rem sentir la veu de retirada i aix\u00ed ho vam fer, anant cap al darrera d’aquesta muntanya on hi havia el comandament del batall\u00f3. El comandant [estava] enfadat perqu\u00e8 deia que ell no havia donat aquesta ordre i ens orden\u00e0 de tornar a la posici\u00f3 abandonada. En aquest cas, el nostre comissari es veu que s\u2019hi opos\u00e0, i llavors emprengu\u00e9rem la retirada fins a Biescas.<\/p>\n

M\u00e9s amunt d’aquest poble, no gaire m\u00e9s, hi havia el fort\u00ed de Santa Elena, que tallava la carretera que anava cap al balneari de Panticosa, on nosaltres, la companyia d\u2019esqu\u00ed, hav\u00edem estat, al Pirineu Aragon\u00e8s, esperant els explosius per fer volar la presa de Panticosa i que no varen arribar.<\/p>\n

Anys m\u00e9s tard, acabada la guerra, amb una furgoneta Citroen que llavors tenia, ja que la meva feina m’ho demanava, en la setmana de la Festa Major de Manresa, vaig fer aquest viatge amb el Quim, l’operari major que tenia com a encarregat, ja que la meva muller no va voler venir. Vaig visitar aquest fort\u00ed. Hi havia una petita esgl\u00e9sia i, una mica m\u00e9s amunt, un edifici que devia haver estat un convent de frares o de monges, amb unes parets gruixudes que, com a m\u00ednim, feien uns noranta cent\u00edmetres i una mica m\u00e9s cap enll\u00e0, una bauma molt llarga i de pedra i tota una paret, tamb\u00e9 de pedra, posada per ells amb arpilleres i, perqu\u00e8 no els falt\u00e9s aigua, tenien un saltant petit, per\u00f2 all\u00e0 mateix, o sigui que podien haver resistit molt de temps en aquest fort\u00ed de Santa Elena.<\/p>\n

B\u00e9, all\u00e0 a Biescas ens tingueren un dia de rep\u00f2s i despr\u00e9s vingu\u00e9 un altre atac que ens feu seguir riu avall, cap a una vall molt gran que hi havia. Ens feren estirar-nos cos a terra, mentre anaven caient bales mortes al nostre voltant, all\u00e0 a la posici\u00f3 que havien guanyat i despr\u00e9s perdut. Estant estirat a terra, jo m’hi vaig adormir. Quan varen donar l’orde de retirada, devien veure que, sense protecci\u00f3 d’artilleria, hi hauria un desfeta sense res de positiu, ja que en tot aquell sector no en ten\u00edem; [aix\u00ed doncs] torn\u00e0rem cap el poble.<\/p>\n

L’endem\u00e0 d’aquesta feta, un dia ben pluj\u00f3s, ens tornaren a formar i, amb tot l’equip i carretera amunt cap a Torla, camin\u00e0rem tot plovent un parell d’hores. Ja era ben fosc quan pass\u00e0rem el t\u00fanel de Gotefablo i a l\u2019altra banda d’aquest hi havia un poblet. All\u00e0 ens feren ficar en cases particulars. En la que em vaig ficar jo n\u2019hi vaig trobar tres del cos de tren -aix\u00ed anomenaven els que feien el transport de subministrament de tot en el front-. Estaven ben asseguts a la vora de la llar de foc prenent el seu caf\u00e8. No crec que els faltes res, ja [que] portant el subministrament per al front ja es devien espavilar que no els falt\u00e9s res, cosa molt l\u00f2gica. Suposo que qualsevol ho hauria fet.<\/p>\n

B\u00e9, parl\u00e0rem de la guerra. Jo els devia explicar les nostres batalles i ells em digueren: ”Por la patria se tiene que sufrir!”<\/em>. Jo vaig pensar: \u201cDe sofrir [aix\u00ed] com vosaltres jo ja n\u2019estaria m\u00e9s que content i agra\u00eft\u201d.<\/p>\n

L’endem\u00e0 vingueren els camions, o potser ja eren aqu\u00ed, i aquells que hi havia a la casa eren alguns dels xofers. Puj\u00e0rem als camions i ens portaren altra vegada al front de Laguarta, per\u00f2 a una altra posici\u00f3 on no hav\u00edem estat. A mi, llavors, em canviaren de feina i em posaren a transmissions de la companyia i el meu amic Argem\u00ed, a la del batall\u00f3.<\/p>\n

Un dia, estan en aquesta posici\u00f3, em comunicaren, per mitj\u00e0 de l\u2019aparell de llums [que] ten\u00edem per comunicar-nos a les nits, i [mentre] jo estava de gu\u00e0rdia, el seg\u00fcent: ”Ma\u00f1ana, el soldado Jos\u00e9 Compte bajar\u00e1 a este puesto de mando para unos ex\u00e1menes”<\/em>. Em va estranyar molt. Despr\u00e9s vaig comprendre que el meu amic hi havia intervingut. Ell m’explic\u00e0 que ens farien uns petits ex\u00e0mens per anar a l’escola de guerra. Ens feren fer una operacions de les quatre regles i poca cosa m\u00e9s, ja que penso que els que ens ho feien fer poca cosa devien saber. En fi, f\u00e9rem aix\u00f2 i vaig tornar cap amunt a la posici\u00f3. La nit seg\u00fcent el meu company estava de gu\u00e0rdia i jo dormia. Em despert\u00e0 tot seguit [dient] que des de baix al batall\u00f3 havien comunicat el seg\u00fcent missatge: ”Ma\u00f1ana se presentar\u00e1 en este puesto de mando el soldado Jos\u00e9 Compte con todo su equipo”<\/em>. La resta de la nit ja no vaig dormir [m\u00e9s], pensant que de moment sortia d’aquell infern. Al mat\u00ed vaig agafar tot el meu equipatge i [me\u2019n vaig anar] cap avall al lloc de comandament. Ja hi vaig trobar el meu amic Argem\u00ed que m’esperava tot content: ”Ens n\u2019anem cap a casa, cap a casa!”. Efectivament, ens donaren els passis i [nosaltres] muntanyes avall fins a la carretera. V\u00e0rem pujar en un cami\u00f3 que ens port\u00e0 fins a Barbastre; all\u00e0 agaf\u00e0rem el tren fins a Lleida i d\u2019aqu\u00ed, cap als nostres pobles. Jo vaig baixar a Manresa i l’Argem\u00ed, a Terrassa, bo i quedant que el dia tal ens trobar\u00edem a Paterna (Val\u00e8ncia). En arribar a casa, com que la meva fam\u00edlia no ho sabia ni la meva n\u00f2via tampoc, tots v\u00e0rem estar la mar de contens de poder-nos veure despr\u00e9s de m\u00e9s d’un any i en aquelles circumstancies de guerra.<\/p>\n

Vaig estar un o dos dies a casa i despr\u00e9s [vaig marxar] cap a Val\u00e8ncia. Vaig agafar el tren fins a Barcelona i d\u2019all\u00e0 a Val\u00e8ncia. Suposo que devien ser cap all\u00e0 les dotze quan em vaig encaminar cap a Paterna on hi havia l’escola de guerra i pel cam\u00ed vaig veure que venien en direcci\u00f3 contr\u00e0ria una colla d’uns vuit o deu soldats i quina no seria la meva sorpresa que entre ells [hi havia] el meu amic Argem\u00ed i tots els altres companys de la companyia d\u2019esqu\u00ed, que tamb\u00e9 s\u2019havien escapolit de la 72a brigada. Com que ells ja venien de l’escola, digueren que fins l’endem\u00e0 no ten\u00edem els ex\u00e0mens. [Llavors] an\u00e0rem a transports militars on ens assignaren un lloc per anar a menjar i a dormir. L’endem\u00e0, cap a l’escola militar, on f\u00e9rem els ex\u00e0mens, i a continuaci\u00f3 ens donaren un paper a cada un on deia: ”El soldado fulano de tal ha hecho sus correspondientes ex\u00e1menes para lo cual se le avisar\u00e1 oportunamente”<\/em> i amb aquest [paper] hav\u00edem d’anar a transports militars i, com que v\u00e0rem comentar que si an\u00e0vem all\u00e0 molt provablement ens farien un passi per anar altra vegada cap a la brigada, prengu\u00e9rem la decisi\u00f3 entre tots, que cadasc\u00fa s’espavil\u00e9s per tornar a casa seva, esperant el resultats dels ex\u00e0mens, i que despr\u00e9s ja ens comunicar\u00edem entre nosaltres. Ens acomiad\u00e0rem i cada un [se\u2019n va anar] a la seva. Jo vaig trobar un cami\u00f3 que, a sobre de la caixa, hi portava un remolc tan gran com la caixa, o sigui que vaig haver de pujar a dalt de tot. Despr\u00e9s, un altre que em deix\u00e0 a l\u2019estaci\u00f3, per\u00f2 no recordo quina, del carrilet dels catalans que anava a Manresa. All\u00e0 ja vaig [anar] amb un tren de passatgers, per\u00f2 ja eren cap a les deu del vespre. El tren arrib\u00e0 a l\u2019estaci\u00f3 de Sant Boi on feu una parada llarga. De cop, es varen apagar tots els llums de tot el poble, o sigui que qued\u00e0rem completament a les fosques i sense lluna. Poc despr\u00e9s [es va sentir] un soroll d’un avi\u00f3 i una gran explosi\u00f3. Jo em vaig ficar a sota d’un dels banc del tren, per\u00f2 solament havia estat una explosi\u00f3. Aquesta, per\u00f2, si no toc\u00e0 la m\u00e0quina del tren devia tocar per all\u00e0 la vora ja que va avariar la m\u00e0quina i mat\u00e0 el maquinista. Vet aqu\u00ed que el tren no pogu\u00e9 continuar. Vaig buscar un lloc per dormir i vaig trucar a una casa explicant el cas, ja [que], segons m’havia [dit] un de l\u2019estaci\u00f3, era com un alberg i segurament [hi trobaria lloc]. Tot i la gran foscor, [amb] una espelma m’ensenyaren un dormitori i all\u00e0 em vaig quedar. Despr\u00e9s, a mi em convenia d’anar al lavabo i cada cop m\u00e9s; jo no sabia qu\u00e8 fer i al final vaig prendre una decisi\u00f3: vaig desplegar un diari que portava i all\u00e0 vaig fer les meves necessitats, i vaig llen\u00e7ar-lo per una finestra que em sembl\u00e0 que donava en un pati. Aix\u00ed vaig quedar descansat. No crec que tingu\u00e9s [cap] altra soluci\u00f3. L’endem\u00e0, quan es comen\u00e7ava a fer clar, vaig sortir d’aquesta casa cap a la carretera i un cami\u00f3 que va passar em port\u00e0 a Manresa, esperant els resultats o les not\u00edcies dels meus companys.<\/p>\n

Mentre, durant tots aquests dies, els franquistes varen desencadenar una gran ofensiva a tot el front d\u2019Arag\u00f3. Tingueren molts combats la divisi\u00f3 43 i la brigada 72, en la qual est\u00e0vem enquadrats nosaltres. Arribaren del riu Ebre i fins arribar als Pirineus catalans. V\u00e0rem estar de sort de no ser-hi! Ves a saber el que ens podria haver passat! O sigui que el front ja el ten\u00edem a casa nostra.<\/p>\n

Mentre esper\u00e0vem el resultat, jo sortia per la ciutat i les patrulles de control que trobava alguna d\u2019elles em demanaven la documentaci\u00f3, els ensenyava el document de l’escola i jo tan tranquil. Els meus amics m’avisaren que ja tenien els resultats i que tal [dia] ens trobar\u00edem a Barcelona. Em vaig acomiadar de la fam\u00edlia sense saber el meu dest\u00ed. V\u00e0rem trobar-nos i ens notificaren els aprovats i els no [aprovats]. Els aprovats eren quatre, entre ells l’Argem\u00ed, l\u2019\u00edntim company meu i tres altres, entre els quals no estava incl\u00f2s jo. V\u00e0rem buscar un bar per anar a dinar i all\u00e0 discut\u00edrem [qu\u00e8] farien uns i altres. A l\u2019hora de dinar tots van beure vi, i jo all\u00e0 en vaig tornar a beure ja que des de molt petit no n\u2019havia begut m\u00e9s. [Per qu\u00e8?] Doncs, us explicar\u00e9 que quan tenia uns sis o set anys vaig agafar una trompa quan vaig passar tres o quatre setmanes a la caseta del Pag\u00e8s on vivien els meus avis, ja que ell era capat\u00e0s i es cuidava de l\u2019estat de les carreteres des de Camprodon fins a Olot. Tenia diverses brigades, i cadascuna es cuidava d’un tros que tenia assenyalat. Per aix\u00f2 disposava de la casa, d\u2019una tartana, d\u2019un carro de trabuc i d\u2019una egua molt maca, blanca, clapada amb un color gris fosc. Tenien el corral darrere d’aquesta caseta i l\u2019 egua havia de passar per dintre, per un passad\u00eds d’uns dos metres d’amplada, per anar darrere la quadra. Aqu\u00ed, en aquest passad\u00eds, hi havia una escala de fusta de tres metres i mig de llargada que portava als dormitoris de la casa. A sota d’aquesta escala, hi tenien una gran bota de vi d’uns cent litres aproximadament ja que en aquell temps molts compraven el vi en botes. B\u00e9, com que jo veia que de tant en tant treien el vi d’all\u00e0, un dia em va venir l’acudit de posar-hi la boca i obrir una mica l’aixeta. No cal dir que vaig agafar una bona trompa i per aix\u00f2 vaig avorrir-lo, i fins l’any 38 aqu\u00ed a Barcelona no en vaig tornar a beure.<\/p>\n

Tornant al dinar dels companys, els que havien aprovat optaren per anar cap a l’Ebre, on estaven destinats com a tinents. El meu amic Argem\u00ed anava cap a la mort, ja que a l\u2019Ebre es van lliurar les batalles m\u00e9s terribles de la guerra. Anys m\u00e9s tard, per un de l\u2019excompanyia d\u2019esqu\u00ed, tamb\u00e9 de Terrassa, vaig saber, tal com ja em pensava, que aix\u00ed era.<\/p>\n

A nosaltres, els no aprovats, ens digueren que a Girona s’estava reorganitzant un regiment pirinenc, que tamb\u00e9 s’havia retirat de l\u2019Alt Arag\u00f3 i que a Girona s’estava reorganitzant. Cap all\u00e0 f\u00e9rem la nostra marxa. Ens acomiad\u00e0rem dels companys que anaven cap a l\u2019 Ebre, desitjant-nos sort a tots i part\u00edrem cadasc\u00fa [cap] al seu dest\u00ed.<\/p>\n

En arribar la caserna del regiment pirinenc, la nostra sorpresa fou molt gran en trobar-nos molts, per\u00f2 molts companys de l’excompanyia d\u2019esqu\u00ed, inclosos sergents, tinents i el capit\u00e0 Balaguer. V\u00e0rem estar molt contens de poder-nos tornar a reunir. A mi em destinaren a la companyia de la plana major, a transmissions, i aix\u00ed vaig quedar enquadrat en aquest batall\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

5\u00e8 cap\u00edtol<\/strong><\/p>\n

A Girona, hi v\u00e0rem estar m\u00e9s o menys una setmana. Despr\u00e9s, amb tot l\u2019equip, amb el mosquet\u00f3, l’aparell de llums i heli\u00f2grafs, o sigui un tr\u00edpode amb tres miralls en qu\u00e8 un es fica el sol en l’altre i l\u2019 \u00faltim ho fa moure fent punts i ratlles -cada lletra t\u00e9 els seus punts i ratlles- i tamb\u00e9 banderes, que utilitz\u00e0vem en cas de no fer prou sol. En fi, aquest era el nostre equip. Ens portaren a la muntanya, al cim de la qual hi ha una ermita de Sant Joan de l’Erm. Com que aqu\u00ed ja hi havia posicions, ja comen\u00e7aren a fer-les ocupar pel nostre batall\u00f3, agafant tota la muntanya avall fins arribar a les pedres de Aul\u00f3, unes grans pedres que hi havia a sobre del poble de Llavors\u00ed on des d\u2019 all\u00e0 es dominava tota la carretera i el poble de Llavors\u00ed. Un sergent de la excompanyia d\u2019esqu\u00ed, en Sagal\u00e0s, era fill d’aquell poble i hi havia viscut molts anys i precisament estava entre nosaltres. Nosaltres, com a transmissors, ens qued\u00e0rem una mica m\u00e9s enrera de la posici\u00f3, per\u00f2 quasi cada nit hi havia uns vuit o deu atacs en aquestes pedres, ja que com que dominava tota la carretera no podien passar el subministrament per a totes les posicions que tenien fins a la frontera. Per aix\u00f2 no estaves mai tranquil, ni de nit ni de dia, perqu\u00e8 de dia la seva artilleria no parava de disparar-nos. Un del cops que nosaltres est\u00e0vem estirats sota uns pins amb una mica de marxa, un ob\u00fas va quedar empotrat sobre el pi a sota del qual nosaltres \u00e9rem. No va explotar per sort, per\u00f2 ens va deixar caure una pols que suposo que devia ser p\u00f3lvora o alguna cosa aix\u00ed, que en comptes d’explotar devia sortir per darrera de l\u2019ob\u00fas perqu\u00e8 ens va deixar bruts d’una pols com rogenca. M\u00e9s amunt hi havia una companyia de gu\u00e0rdies d\u2019assalt. Era un cos de gu\u00e0rdia de seguretat que la Rep\u00fablica havia creat, ja que en un d’aquests bombardejos varen passar per all\u00e0 a la vora dos gu\u00e0rdies d’aquests, que en una manta en portaven un dels seus, amb uns crits que feia; el portaven al lloc de cures. Despr\u00e9s sab\u00e9rem que un ob\u00fas li havia tallat les cames.<\/p>\n

Aquestes pedres d’Aul\u00f3, com he dit abans, estaven situades sobre el poble de Llavors\u00ed. Aquesta posici\u00f3 estava defensada per una colla de la nostra companyia i en un atac en ple dia van ferir el sergent Barnils, de Terrassa, de l\u2019excompanyia d\u2019esqu\u00ed. Era una ferida a la cuixa, res greu. Nosaltres, d’aquesta, en d\u00e8iem la ferida dels quinze milions, ja que abans, a la rifa de Nadal, la grossa era d’aquesta quantitat. Pass\u00e0rem en aquesta posici\u00f3 unes setmanes i despr\u00e9s ens rellevaren i an\u00e0rem a l\u2019encreuament de la Vall Ferrera amb la Vall d’Aneu, on passaven uns rierols, un a cada vall. Aqu\u00ed mateix, en aquest encreuament, hi havia una muntanya molt alta, com totes les d’aquests Pirineus, per\u00f2 tan dreta que les mules no hi podien pujar. Per tant, el subministrament d’aquesta posici\u00f3 l\u2019hav\u00edem de fer els de transmissions. A una distancia d’uns cinquanta metres, m\u00e9s o menys, es constru\u00efren unes barraques on s\u2019instal\u00b7laren una parella de manera permanent a cada una d\u2019elles. La primera pujava tot el que feia falta als de dalt el cim, ho deixava a la segona barraca i aix\u00ed successivament fins arribar a dalt. Era pesat fer el viatge pel fort pendent, per\u00f2 ten\u00edem moltes hores per reposar. Una nit, em donaren uns prism\u00e0tics i em digueren que an\u00e9s al cim d’aquesta [muntanya] per observar les transmissions que feien els franquistes amb els aparells de llums. Em vaig estirar sobre una roca plana i amb els prism\u00e0tics vaig mirar tota la nit, durant la qual no van parar mai de fer senyals, per\u00f2 no vaig poder entendre mai res ja que tot ho devien transmetre xifrat. Al mat\u00ed vaig tornar al lloc de comandament del batall\u00f3 i els vaig dir que no havia pogut entendre res, ja que tot ho transmetien xifrat.<\/p>\n

Un altre dia ens destacaren a mi i a un company a mitja muntanya del darrera; ten\u00edem la nostra posici\u00f3 amb l\u2019heli\u00f2graf i un aparell de llum, per poder rebre les transmissi\u00f3 dels de dalt i nosaltres enviar-les al lloc de comandament. Aqu\u00ed \u00e9rem molt a prop del poble de T\u00edrvia, que estava tot abandonat. Durant el dia un es quedava de gu\u00e0rdia a buscar maduixes o patates pels camps de T\u00edrvia. Aqu\u00ed, mentre buscava patates -que se\u2019n trobaven algunes, per\u00f2 molt petites- ten\u00edem una posici\u00f3 franquista a l’esquerra nostra, molt enrera, a l’altra banda de la carretera. Amb els prism\u00e0tics em devien veure i m’anaven disparant, per\u00f2 com que era tan lluny les bales queien mortes. Poca [cosa] et podien fer si et tocaven. [Despr\u00e9s] f\u00e8iem una mica de foc, f\u00e8iem bullir les patates i ens les menj\u00e0vem.<\/p>\n

M\u00e9s tard, la plana major de la nostra companyia ens feu anar el poble d’\u00c0reu. Aqu\u00ed encara hi havia alguna fam\u00edlia que hi vivia, potser dues nom\u00e9s. El poble era molt petit; ens instal\u00b7l\u00e0rem en cases abandonades i tamb\u00e9 an\u00e0rem a buscar patates en algun camp que hi havia per all\u00e0. Aqu\u00ed, en aquell temps, collien les patates llaurant la terra; les m\u00e9s petites es quedaven per collir i nosaltres les aprofit\u00e0vem. Un dia, a aquests habitants, els compr\u00e0rem un garr\u00ed i ells mateixos ens el cuinaren i ”f\u00e9rem una gran festa”.<\/p>\n

Ja comen\u00e7ava a nevar, quan ens feren agafar tot l’equip i muntanyes amunt! Camin\u00e0rem unes tres hores. Quan v\u00e0rem arribar al cim d’un coll, des d\u2019 all\u00e0 v\u00e8iem tota la Vall Farrera, a sota el poble de Lladorre i, m\u00e9s amunt, el poble de Tavascan. Baix\u00e0rem avall fins a Lladorre i all\u00e0 ens qued\u00e0rem uns dies; ja estava tot blanc de neu amb un gruix que ja permetia portar els esqu\u00eds.<\/p>\n

Ja feia uns dies [que \u00e9rem] en aquest poble quan ens feren anar a Tavascan. Aqu\u00ed ens ficaren en una pallissa d\u2019herba seca que era per al bestiar, encara que en aquell temps no n’hi havia ni un, [d\u2019animal]. Per tal de subministrar la posici\u00f3 d’aquesta muntanya que ten\u00edem al davant, tamb\u00e9 [ho ferem] amb estafetes en barraques com [hav\u00edem fet] en l’altra que ja hem explicat abans, solament amb la difer\u00e8ncia que estaven en grutes i era tot blanc, [de manera que] quan els port\u00e0vem el subministrament per dalt, quan sortien semblaven esquimals que sortien de dintre d\u2019un igl\u00fa. Els de dalt de tot tenien com una [mena de] cabana de fusta i una estufa de carb\u00f3 per escalfar-se. No crec que s’ho passessin gaire be; v\u00e0rem passar uns quants dies fent aquest servei i dormint a la pallissa.<\/p>\n

Els primers dies de gener de 1939 ens digueren que hav\u00edem d’anar cap a Fran\u00e7a, que la guerra estava perduda. Comen\u00e7\u00e0rem a pujar amunt i ja trob\u00e0rem el cam\u00ed fet; es veia que ja n\u2019hi havien passat molts. V\u00e0rem llen\u00e7ar els heli\u00f2grafs, els esqu\u00eds i tot el material que port\u00e0vem menys les armes per si de cas les necessit\u00e0vem. En aquest cam\u00ed, a m\u00e9s de nosaltres, v\u00e0rem trobar-hi gent gran i dones amb canalla. Comen\u00e7\u00e0rem a baixar ja en territori franc\u00e8s i a baix a la vall ja v\u00e0rem trobar els gendarmes que ens esperaven. Ens feren deixar totes les armes i el qui portava esqu\u00eds, tamb\u00e9. Ens portaren a S\u00e8ish, un poblet d’all\u00e0 a la vora. Puj\u00e0rem a dalt a l’ajuntament i ens comen\u00e7aren a proposar [si vol\u00edem anar cap] a Franco o [cap a] Negr\u00edn. Quasi tots els nostres [van triar] cap a Franco, tant per tant cap a casa. En Fort i un altre company varen demanar perm\u00eds als gendarmes per sortir al poble i varen tornar amb pl\u00e0tans de Can\u00e0ries. Com que \u00e9rem tants, ens donaren un pl\u00e0tan per [cada] quatre. Com que les Can\u00e0ries havien estat sempre franquistes, de pl\u00e0tans a la Rep\u00fablica no n\u2019hi arribaven. Ens feren pujar els de Franco a un autocar i ens portaren a Sant Girons, una ciutat per on passava el tren que ens portaria a Hendaia. Quan v\u00e0rem ser a dalt del tren, ens donaren menjar -un bon tros de pa franc\u00e8s i embotit- i en el tren de tercera, per\u00f2 encoixinat, [ja ens tens] cap a Hendaia. Pel cam\u00ed, dos trens llargs, tamb\u00e9 plens de [gent], arrib\u00e0rem a Hendaia, i all\u00e0 ens deixaren al peu del pont. Travess\u00e0rem el pont tot sols i a l’altra banda ja hi havia la guardia civil que ens esperava amb les gavetes i una cara com un tres deus.<\/p>\n

Ens feren formar, passaren revista de tot el que port\u00e0vem i de les nostres persones, es quedaren el que els va semblar i, formats, ens portaren cap a l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Ir\u00fan, ens ficaren en un tren de c\u00e0rrega molt llarg ja que \u00e9rem molts i cap a Le\u00f3n. Pel cam\u00ed, passant pel Pa\u00eds Basc, v\u00e0rem parar en algunes estacions. Moltes dones, principalment, ens venien a veure i tamb\u00e9 per mirar si hi havia algun dels seus estimats o coneguts. Alguna tamb\u00e9 ens portava alguna cosa per menjar. Pobra gent, ja que suposo que al Pa\u00eds Basc tamb\u00e9 devien haver passat \u201clo seu\u201d i que el menjar els devia anar molt esc\u00e0s.<\/p>\n

B\u00e9, doncs. Arrib\u00e0rem a Le\u00f3n ja de nit i ens portaren en un camp que suposo que abans havia estat un convent de monges i despr\u00e9s un hospital. Ens feren entrar per una porta i a dintre era com una nau que ja estava plena de gom a gom de gent. Nosaltres, veient aquest panorama, encara que \u00e9rem a primers de gener, com que ten\u00edem sacs de dormir ens qued\u00e0rem a fora al pati. Per\u00f2, i ca, els de la porra, que tamb\u00e9 eren presoners com nosaltres, per\u00f2 que tenien un altre tracte i una autoritat que se’ls havia donat, comen\u00e7aren a dir: \u201cPa dentro, todos! Pa dentro todos!\u201d,<\/em> i a cop de vara ens feren entrar a dintre per poder dormir o estirar-nos quasi un sobre l’altre. L’endem\u00e0 al mat\u00ed ja ens canviaren de lloc i v\u00e0rem estar una mica m\u00e9s be. Ens deixaren sortir a un pati d’all\u00e0 al costat, aix\u00f2 s\u00ed, tot tancat amb filferro, per\u00f2, com que ten\u00edem m\u00e9s espai, la nostra colla comen\u00e7\u00e0rem a jugar a p\u00eddola<\/em> i a saltar i botar. Un dia, voltant per all\u00e0, vaig tenir una gran sorpresa quan vaig trobar el meu amo, l\u2019Enric Corrons, de Pintura Decorativa. Era molt pessimista i \u00e9s que no s’havia trobat mai en una situaci\u00f3 com aquesta fins en aquell moment. Jo, en veure’l tan desmoralitzat, li vaig donar una llauna de corn beef<\/em> que em quedava. Ell, per\u00f2, va marxar de seguida d’aquell camp, per mitj\u00e0 d’un amic client seu, que tamb\u00e9 havia arribat en aquest camp i que estava ben relacionat en aquesta ciutat de Manresa, i aquest mateix va avalar l’Enric Corrons i tots dos, que segurament s\u2019hi havien passat uns tres dies, tornaren cap a casa. Despr\u00e9s d’haver passat tot, quan vaig tornar a treballar a casa seva, mai no em don\u00e0 les gr\u00e0cies pel pot de carn que li havia donat. Tampoc es preocup\u00e0 de com estava jo i el que feia, per\u00f2, en fi, \u00e9s igual. Cada persona t\u00e9 la seva forma de fer.<\/p>\n

Aqu\u00ed a Santa Ana, hi pass\u00e0rem m\u00e9s o menys un m\u00e9s, i llavors ens traslladaren a Sant Marcos, m\u00e9s al centre de la ciutat, on abans havia estat una caserna de cavalleria i el costat mateix d\u2019 una esgl\u00e9sia que [tenia] a quasi tot el voltant un porxo amb columnes i arcades, i a terra un paviment tot fet amb rocs de rierol. La primera nit d’estar en aquest camp ens varen fer dormir en aquest lloc i per dormir havies de mirar de trobar un lloc en qu\u00e8 els ossos es poguessin adaptar en aquest paviment, ja que llavors solament ten\u00edem una manta.<\/p>\n

La caserna i l\u2019esgl\u00e9sia, com que una estava al costat de l\u2019altra, tot junt era el Camp de Sant Marcos. Es deia que en aquest camp hi havia de deu a dotze mil internats. Jo crec que era molt possible que aix\u00ed fos per la quantitat de gent que \u00e9rem tan sols a dintre de l\u2019esgl\u00e9sia, ja que despr\u00e9s ens ficaren a dintre. Naturalment que a dintre aquesta [esgl\u00e9sia] estava tota desprotegida; no hi havia res de res, tot pelat. De tant en tant, escombraven tota aquesta nau de l\u2019esgl\u00e9sia i a cops de porra ens feien posar tots a una banda, tots all\u00e0 premsats perqu\u00e8 poguessin escombrar\u2013ne la meitat i despr\u00e9s ens feien passar a l’altra meitat.<\/p>\n

A fora, al pati, repartien el poc menjar amb cues molt llargues. De tant en tant, et donaven sardines de llauna; en donaven una per a vint-i-cinc o trenta si eres dels \u00faltims. Alguna vegada et perdies de la colla que tocava i ja et quedaves sense sardina. Si et volies incloure en una altra fila, com es l\u00f2gic et rebutjaven i amb tanta gent per all\u00e0 era molt dif\u00edcil de trobar la teva.<\/p>\n

Vaig passar aproximadament un altre mes en aquesta sala, i entre un lloc i un altre ja devia fer m\u00e9s de dos mesos [que hi era] i els meus avals no arribaven. Suposo que els meus pares feien el que podien; es veu que hi posaven molts impediments per fer-los. Jo, com a voluntari de l\u2019 Ex\u00e8rcit Republic\u00e0 en aquest camp jo estava destinat a un Batall\u00f3 de Treballadors i em vaig salvar d’anar-hi perqu\u00e8 el meu company Antoni Fort s’havia pogut col\u00b7locar a les oficines d’aquest camp. Aix\u00ed que va poder, m’hi va col\u00b7locar a mi i gr\u00e0cies a ell no vaig anar a parar en aquests batallons. En aquestes oficines ten\u00edem un altre tracte i [an\u00e0vem] una mica m\u00e9s alimentats. Nosaltres ompl\u00edem las declaracions de tots els presoners que anaven passant per all\u00e0. El passad\u00eds d\u2019aquestes oficines era molt llarg ja que n’hi havia tres, [d\u2019oficines,] i en totes hi havia una filera de persones a qui hav\u00edem de prendre\u2019ls declaraci\u00f3 i cada dia igual. Al costat d’aquesta, hi havia l’oficina d’un alferes de la Guardia Civil. En aquesta hi passaven aquells, segons deien, que havien fet morts i, cada dos per tres, se sentien uns crits de dolor, que segons deien [eren perqu\u00e8] els estomacava amb un vit de bou \u2013verga de bou usada com a porra o fuet- per fer-los declarar, si es pensava que no deien la veritat. Alguna vegada entrava a la nostra oficina i parlant deia: ”A estos que s’han te\u00f1ido las manos de sangre que los dejen para mi, pero vosotros que no hab\u00e9is hecho nada os mandar\u00eda a todos a casa’<\/em>‘. Un dia, a l’amic Fort i a dos m\u00e9s els arribaren els avals i els van posar entre mig dels altres que havia de firmar el tinent. \u00c9s clar, ell, sense saber de quins es tractava, els firm\u00e0 tots. Aix\u00f2 el [va] fer enfadar ja que quan va arribar el meu no el va [voler] firmar dient: \u201cDe aqu\u00ed no se marcha nadie m\u00e1s hasta que no haga m\u00e1s de un mes que est\u00e9 aqu\u00ed.\u201d<\/em> O sigui que em vaig haver de passar un mes m\u00e9s tancat. Una vegada, uns tres o quatre, entre ells el meu amic Fort, sort\u00edrem amb un cami\u00f3 a recollir uns arxius en un local al centre de Le\u00f3n, un lloc que devia haver estat algun centre oficial de l\u2019estat i quan hagu\u00e9rem fet aquesta feina ens tornaren a deixar al camp.<\/p>\n

Tamb\u00e9 recordo [que] quan estava a baix a la sala de l\u2019esgl\u00e9sia, a casa meva m\u2019enviaven de tant en tant vint-i-cinc pessetes. Com que all\u00e0 al camp hi havia molt d\u2019estraperlo, ja que els mateixos guardians el devien entrar, encara que ells no el negociaven, doncs comprava una rajola de xocolata i un dia passaren revista i em vaig haver de menjar mitja rajola que em quedava tota de cop ja que si te la trobaven et podia caure una pallissa.<\/p>\n

Per fi em deixaren en llibertat. Em feren un passi, vaig agafar el tren a Le\u00f3n i cap a casa, pensant que ja tot s\u2019havia acabat. Punyetes, encara en tindria per dos anys m\u00e9s.<\/p>\n

 <\/p>\n

6\u00e8 cap\u00edtol<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s d’un viatge llarg, [est\u00e0vem] tots contents pensant que ja s’havia acabat tot i pensant a comen\u00e7ar una vida nova. Vaig tornar a treballar com a pintor a la B. Corrons i [amb la meva xicota] ens an\u00e0vem preparant per casar-nos, ja que tots dos ja \u00e9rem grandets. V\u00e0rem donar mig any de temps als que vivien al pis de sobre del dels meus pares [per tal que deixessin el pis], quan era per una causa justifica com era aquesta. Al cap d’aquest temps vaig comen\u00e7ar a pintar-lo. Comen\u00e7aren, per\u00f2, de c\u00f3rrer rumors que les quintes del 36 i del 37 de la zona roja haurien d\u2019ingressar al servei militar, i aquest rumor es feu realitat. Ens varen quintar, ens feren anar a la caserna Lepanto de Barcelona, darrera del parc. All\u00e0 ens quintaren i a esperar el sorteig. Mentrestant, vaig preparar els papers per quan el meu pare fes els seixanta anys i em pogu\u00e9s reclamar, perqu\u00e8 aix\u00ed era com anava llavors. El meu pare deia que no els tenia els seixanta, per\u00f2 quan va arribar la partida de naixement de Camprodon v\u00e0rem veure que s\u00ed que els tenia. Vaig fer molts passos i a l’Ajuntament untant el seu secretari, per\u00f2 no s’hi va poder fer res, perqu\u00e8 [deien que] ja estava en caixa i que no podia ser i que quan fos a dintre es podria reclamar. En fi, no hi va [haver] res a fer. Havia d\u2019ingressar altra vegada a la mili.<\/p>\n

En el sorteig, em toc\u00e0 la caserna d’Infanteria Am\u00e8rica n\u00fam. 23 de Pamplona. Ens feren presentar a la caserna Lepanto de Barcelona. Un cop all\u00e0, ens ficaren en un tren de c\u00e0rrega i en marxa. A Manresa v\u00e0rem fer una bona parada. All\u00e0 m’esperaven la xicota i tota la meva fam\u00edlia. \u00c9s clar, el comiat fou trist ja que despr\u00e9s de quatre anys de guerra i camp, altra vegada, sant tornem-hi. Pel cam\u00ed i en el mateix vag\u00f3 ens v\u00e0rem fer amics d’alguns, entre ells en Sebasti\u00e0 Colomer, d’Arenys de Munt. Es veu que en aquell temps era conseller d’aquest ajuntament i anava vestit de falangista, partit que havia fundat Jos\u00e9 Antonio Primo de Rivera, el pare del qual anteriorment havia sigut un dictador del govern de d’Espanya, el General Primo de Rivera, i que aquest general havia nascut a Reus, per tant era catal\u00e0. Per\u00f2, no obstant aix\u00f2, no deixava de ser un dictador per a tot el poble. En aquell temps [nostre] el dictador -i molt dur- era Francisco Franco Bahamontes; al seu costat tenia els partits -o segons com es qualifiquin- de la Falange i de las J.O.N.S i els carlistes.<\/p>\n

Franco, segurament, els oblig\u00e0 a fer-ne un sol cos, d\u2019aquests dos \u201cpartits\u201d. Per aix\u00f2 el seu uniforme era el vestit blau dels falangistes i la boina vermella dels carlins. B\u00e9, doncs, aquest amic portava aquest uniforme, pensant, segurament, que el tindrien en un altre concepte, per\u00f2 no va ser aix\u00ed. Va haver de fer-ho tot igual que nosaltres. B\u00e9, arrib\u00e0rem a l\u2019estaci\u00f3 de Pamplona, i ja ens esperaven tota una patrulla de soldats amb el seu tinent en cap. Ens feren formar, amb una cara d’odi en alguns rostres i, formats, ens feren pujar a la ciutat o capital de Navarra, ja que aquesta queda a sobre d’un pla que t\u00e9 la muntanya on est\u00e0 situada. A molt tros encara hi havia muralles d’aquelles antigues que tapaven part de la ciutat.<\/p>\n

Un cop a dins de la caserna, hi havia unes sis o set naus molt llargues de planta baixa i un pis d\u2019al\u00e7ada. A cada nau d\u2019aquestes hi cabien dues companyies, o sigui uns tres-cents homes, m\u00e9s o menys. A mi i a en Colomer ens toc\u00e0 la planta baixa d’una [d\u2019elles], a la companyia de metralladores. Ens assignaren un lloc on cada un tenia dos cavallets de ferro i unes fustes amb un matalasset de palla, que cada dia hav\u00edem d’estirar per dormir i plegar-lo al mat\u00ed. Aix\u00f2 es feia al mig de la nau, ja que a cada cap de la nau hi havia una tanca on hi havia uns armariets, un per a cada soldat.<\/p>\n

Despr\u00e9s, ens donaren l’uniforme, les sabates i una gorra. Les polaines dels pantalons eren totes del mateix tipus, amb un rengle de botons a la part exterior. Aquest va ser l\u2019\u00fanic vestit que v\u00e0rem tenir durant mig any, amb el qual hav\u00edem de fer tots els serveis, tant de cuina com d\u2019instrucci\u00f3 i de passeig. Ja procur\u00e0vem no embrutar-nos gaire, per\u00f2 tot i aix\u00ed no crec que an\u00e9ssim gaire polits.<\/p>\n

La vida a la caserna era la seg\u00fcent: al mat\u00ed, a les set, diana. Ens donaven un xusco per tot el dia i una tassa que volia ser caf\u00e8 i amb prou feines si tenia gust d\u2019alguna cosa. Despr\u00e9s, a formar i a sortir per all\u00e0 als afores de la ciutat a fer la instrucci\u00f3. Cap al migdia, tots formats cap a la caserna. Per dinar, va durar bastant temps que quasi tres o quatre cops a la setmana ens donaven un potatge de faves. Segur que era m\u00e9s menjar per als porcs que per a les persones, perqu\u00e8 hi havia m\u00e9s corcs que faves. Heu de pensar que a sobre de la perola tot era una capa negra de corcs i sense exagerar; a tot el sobre de la perola no hi havia cap espai clar, era tot completament negre.<\/p>\n

Despr\u00e9s, durant una estona, cap all\u00e0 a les quatre de la tarda, tocaven a passeig. Si tenia algun c\u00e8ntim dels que a casa m’enviaven de tant en tant, an\u00e0vem a un bar on servien plats combinats i ens en menj\u00e0vem algun de mandonguilles, per exemple, o alguna cosa aix\u00ed. Un dia, em va tocar gu\u00e0rdia a la pres\u00f3, que era a fora de la ciutat, envoltada d’una murall\u00e0 de dos metres i mig d’al\u00e7ada i a cada extrem, que n\u2019eren quatre, hi havia una garita amb un sentinella a cada una i que amb el de la porta feien cinc. Cada dues hores ens rellevaven. Per\u00f2, aix\u00f2 s\u00ed, cada quart d’hora el sentinella de la porta donava la veu de Sentinella Alerta, seguidament un contestava Alerta el Uno<\/em>, seguia l’altre Alerta el Dos<\/em>, Alerta el Tres<\/em>, Alerta el Cuatro<\/em> i el de porta Alerta Esta<\/em>. Si aquesta veu no arribava al final, \u00e9s que algun estava dormint. Llavors el caporal, amb dos soldats m\u00e9s, anava a la garita del que s’havia adormit, i llavors se li posava un arrest o c\u00e0stig, com, per exemple, netejar peroles. B\u00e9, v\u00e0rem acabar aquesta gu\u00e0rdia i torn\u00e0rem a la caserna.<\/p>\n

El dia vuit de desembre, dia de la Pur\u00edssima, \u00e9s la festa de la Infanteria. Aquest dia em va tocar [fer] la gu\u00e0rdia a la porta principal de la caserna. Aquest dia el regiment fa una desfilada per alguns carrers de la ciutat i de coronels, capitans, tinents, etc. en passaren molts per aquella porta, o sigui que em vaig fer un tip de saludar, posar-me amb posici\u00f3 dempeus, amb el fusell a terra amb la m\u00e0 esquerra, i la dreta amb la m\u00e0 plana sobre la part esquerra, ja que tot el mat\u00ed i part de la tarda va ser un moviment continu.<\/p>\n

El set de juliol, en aquesta ciutat se celebren les festes de San Ferm\u00edn, que duren vuit dies seguits. No cal dir que durant aquests dies tot \u00e9s un xivarri, tant de nit com de dia. Totes les penyes s’uneixen i fan una comitiva. Cada penya porta els seus txistularis de m\u00fasica i canten les seves can\u00e7ons. Aix\u00f2 s\u00ed, cada grup, a m\u00e9s dels instruments, porten una garrafa d\u2019 uns vuit o deu litres de vi de provisi\u00f3, ja que quasi cada grup porta unes botelles de vi penjades a l\u2019espatlla i no cal dir que [fent] trago i trago cada dos per tres queden tan alegres que l\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed jo n’havia vist m\u00e9s d’un dormint la borratxera a les voreres dels carrers.<\/p>\n

Durant aquests dies, feien unes quantes curses de braus, que aqu\u00ed hi s\u00f3n molt aficionats, o sigui que els braus s\u00f3n la diversi\u00f3 preferida. Els dies que hi ha curses, a les sis del mat\u00ed fan \u201cEl Encierro<\/em>\u201d, que consisteix que els braus s\u00f3n tancats a la Rochepea a vora del riu Arga on tenen els corrals, i al mat\u00ed a aquesta hora els fan pujar cap a la Pla\u00e7a de Toros. Passen pels carrers i tots els encreuaments d’aquests estan tancats o sigui que van directament a la pla\u00e7a. Per\u00f2, com segurament ja s\u2019haur\u00e0 vist per la televisi\u00f3, una gran quantitat d\u2019homes, tots vestits de color blanc amb un mocador vermell al coll, corren davant dels braus, amb un atropellament, de manera que els braus passen per sobre d’ells algunes vegades; cada vegada hi ha m\u00e9s o menys ferits i algun mort. Tamb\u00e9 arriben a la pla\u00e7a i all\u00e0 tamb\u00e9 toregen, i hi ha cada rebolcada que d\u00e9u-n\u2019hi do.<\/p>\n

Com que a nosaltres ens feien llevar a aquesta hora per anar a veure aquest espectacle, a la sortida d’aquest encierro<\/em>, com que la pla\u00e7a estava a petar, en baixar les escales de sortida, al meu davant hi anaven unes noies. De cop i volta, una es gira i em dona un cop de puny al nas, i em va fer tant mal que em va fer caure les ll\u00e0grimes. Aix\u00f2 va ser que alg\u00fa d’all\u00e0 a la vora s’havia aprofitat de l\u2019ocasi\u00f3 [per\u00f2 no havia estat jo]. Vaig pensar: \u201cTant de bo ho hagu\u00e9s fet. Almenys hauria estat amb just\u00edcia, per\u00f2 rebre per culpa d’un altre no \u00e9s just\u201d.<\/p>\n

Despr\u00e9s em donaren una mula i m\u2019havia de fer c\u00e0rrec d’ella. Solament l\u2019havia de conduir en marxes en qu\u00e8 jo llavors portava la metralladora, o quan alguna vegada s\u2019havia de portar a passeig. Quan anaves a passejar amb l\u2019animal pels afores de Pamplona pujaves a dalt seu a p\u00e8l, per\u00f2 a m\u00e9s a m\u00e9s te\u2019n donaven dos m\u00e9s de lligats pel morral i tamb\u00e9 els havies de conduir. No cal dir que si es posaven a trotar a p\u00e8l, tal com anaven, la feina era meva per dirigir-los. Un cop [acabat] el passeig, els deix\u00e0vem a les quadres i all\u00e0 ja hi havia qui en tenia cura.<\/p>\n

En Sebasti\u00e0 Colomer [s\u2019estava] en un petit passeig d’all\u00e0 a la vora, on hi havia una est\u00e0tua del General Sanjurjo, un dels capitostos de la revolta, que mor\u00ed al principi d’aquesta en un accident d\u2019aviaci\u00f3. Per\u00f2, segons els rumors, havien estat ells mateixos que l\u2019havien eliminat perqu\u00e8 no els convenia. Doncs, aquesta fam\u00edlia vivia en un tercer en una d\u2019aquestes [cases]. Una es deia Sabina, l’altre no me\u2019n recordo i tenien una filla que llavors devia tenir uns divuit [anys]. Anys m\u00e9s tard sab\u00e9rem que s’havia casat a Madrid amb un aviador. Aqu\u00ed es on li rentaven la roba, al Sebasti\u00e0. Jo la portava a unes cases de la Rochepea, a vora del riu Arga.<\/p>\n

Segur que si els ho hagu\u00e9s demanat tamb\u00e9 m’ho haurien fet, per\u00f2 no volia molestar. Segur que a ell no li cobraven res i, [per aix\u00f2], m\u00e9s motiu per no dir-los-ho. La immensa majoria dels navarresos son carlistes de soca-rel. Un dia ens feren formar amb tot l’equip. Vaig anar a buscar el meu mul, li carreg\u00e0rem la metralladora i [ja ens tens] carretera amunt i camps a trav\u00e9s cap a Elizondo. Pel cam\u00ed, el meu mul m’anava ensumant les cartutxeres, ja que algunes vegades li havia donat alguna cosa que havia pogut arreplegar. Va arribar l’hora de dinar all\u00e0 en un pla, tragu\u00e9rem la carrega dels muls perqu\u00e8 poguessin pasturar en aquest pla on hi havia herba. Menj\u00e0rem el que ens havien donat. Despr\u00e9s an\u00e0rem per agafar els muls, per\u00f2 em costava molt de dominar-lo, ja que llen\u00e7ava moltes coces amb les potes del darrere, per\u00f2 finalment el domin\u00e0rem. Torn\u00e0rem a reiniciar la marxa. En arribar a Elizondo -suposo que poc devia faltar per arribar a la frontera- all\u00e0 ens col\u00b7locaren en uns coberts i hi pass\u00e0rem m\u00e9s o menys unes tres o quatre setmanes. Aix\u00f2 s\u00ed, aqu\u00ed menj\u00e0vem molt m\u00e9s be, ja que algunes vegades ens donaven fins a tres plats, per\u00f2 com que cada un nom\u00e9s tenia un plat ens hav\u00edem de reunir tres i tots tres menjar en un mateix plat.<\/p>\n

Com que all\u00e0 hi havia castanyers, alguns dies coll\u00edem castanyes, f\u00e8iem foc, [les torr\u00e0vem] i a menjar castanyes. Tamb\u00e9 alguns matins an\u00e0vem a unes cases de pag\u00e8s a buscar llet, per\u00f2 la feina era per entendre’ls, ja que solament parlaven el basc. Un litre per a ells era un litrua,<\/em> per dir nena maca, deien escatchapolita<\/em>. Aquest era un poble que en aquell temps devia tenir uns mil habitants. Despr\u00e9s, pel mateix cam\u00ed, torn\u00e0rem cap a Pamplona. Al cap d’uns dies de ser aqu\u00ed vaig canviar de companyia i vaig passar a la companyia de destins. Suposo que hi devia [ser] el meu amic, que era de la quinta del 38 o del 39, per tant m\u00e9s jove que jo, per\u00f2 tamb\u00e9 era de Manresa. Vaig entrar-hi com a pintor i jo ja era el quart pintor de la colla. Hi havia com a cap de colla en Salleres, despr\u00e9s en Gaixa -aquests dos eren del mateix poble, dels voltants de Vic-, despr\u00e9s un basc i jo. Aqu\u00ed ens ho pass\u00e0vem molt b\u00e9, ja que no ten\u00edem cap servei i, de feina, ben poca. Pint\u00e0vem alguna cosa per a cases d’algun oficial o capit\u00e0, per\u00f2 poca cosa. El meu amic Sebasti\u00e0 hi va entrar com a assistent d’un tinent coronel; tamb\u00e9 s\u2019ho passava b\u00e9.<\/p>\n

Vaig demanar al capit\u00e0 de la nostra companyia per anar a dibuix els vespres als Arts i Oficis. Me\u2019l va concedir, i llavors, quan sortia de l’escola, cap all\u00e0 quarts de deu, anava a la cuina on ja em guardaven el sopar i cap a dormir.<\/p>\n

Un dia, en arribar a l’escola, em vaig sorprendre en trobar una nota al caix\u00f3 on deixava [la feina] per l’endem\u00e0, que deia \u201cMe gusta su forma de dibujar\u201d<\/em>, sense cap firma de res. Vaig suposar que devia ser d’alguna noia que hi havia all\u00e0 vora meu, per\u00f2 la cosa no va passar d\u2019aqu\u00ed. Un dia, a la sortida de la caserna, jo anava pensant en les meves cab\u00f2ries, i vaig passar pel costat d’un sergent que havia tingut a metralladores sense saludar-lo. Acabo de passar i em crida i em pregunta per qu\u00e8 no l’havia saludat. Li vaig dir: “Perdone, mi sargento. Iba tan distraido pensando en mis cosas que no me he dado cuenta de que pasaba usted”<\/em>, i em diu: \u201cVenga\u201d<\/em>. Em feu anar al cos de gu\u00e0rdia i em digu\u00e9 que quedava arrestat. Vaig anar cap a la companyia, i mentre era all\u00e0 vingu\u00e9 el tinent capit\u00e0 de la de destins, i en veure\u2019m all\u00e0 tot sol em digu\u00e9 que qu\u00e8 hi feia all\u00e0. Li ho vaig explicar i em digu\u00e9: \u201cQu\u00e9date hoy y ma\u00f1ana ya puedes salir\u201d<\/em>. Era un bon tinent; tots els de la companyia n\u2019estaven molt, d’ell.<\/p>\n

Tamb\u00e9 a la companyia de metralladores on havia estat abans hi havia un xicot que es deia Comellas, que tamb\u00e9 era pintor i que era de Berga. Quan \u00e9rem a la companyia de metralladores tamb\u00e9 ten\u00edem una bona amistat. No se per mitj\u00e0 de qui el van traslladar a l\u2019hospital militar per pintar la seva capella. Com que necessitava ajuda, va demanar la meva. Em digueren que an\u00e9s a [fer un] reconeixement m\u00e8dic. Em vaig presentar all\u00e0, em preguntaren el nom i sense fer-me cap prova ja em feren la baixa i cap a l’Hospital Militar. Aqu\u00ed s\u00ed que treball\u00e0vem; ens hi pos\u00e0vem cap all\u00e0 a les vuit. Encara que aqu\u00ed no ten\u00edem ning\u00fa que ens man\u00e9s, f\u00e8iem la nostra feina i prou. A la una an\u00e0vem a dinar; no an\u00e0vem a cap menjador ni a cap sala. Est\u00e0vem sols en aquest lloc. A la tauleta de nit ja ens portaven el menjar, i no cal dir que aqu\u00ed s\u00ed que menj\u00e0vem b\u00e9. Aquest hospital el portaven unes monges. Despr\u00e9s de dinar, torn\u00e0vem a treballar fins cap all\u00e0 a les set, an\u00e0vem a sopar i despr\u00e9s sort\u00edem a passejar. Cap a les deu torn\u00e0vem, i quan arrib\u00e0vem a sobre la tauleta ja hi trob\u00e0vem una bona tassa de llet. Tant de bo tota la mili hagu\u00e9s sigut aix\u00ed! Ja feia dues setmanes m\u00e9s o menys que treball\u00e0vem en aquesta capella, quan, una nit, despr\u00e9s del passeig que f\u00e8iem cada dia al vespre, est\u00e0vem [a punt] de ficar-nos al llit, i no s\u00e9 d’on va sortir la not\u00edcia que per la r\u00e0dio havien dit que llicenciaven las quintes del 38 i del 39 de la zona nacional i la 36 de la zona roja, que era la meva. El meu company Comellas de Berga va quedar molt decebut perqu\u00e8 la seva era la del 37. Em va saber molt de greu que a ell no li toqu\u00e9s i per haver de deixar aquest bon company, per\u00f2 per for\u00e7a ens hav\u00edem de conformar.<\/p>\n

L’endem\u00e0 al mat\u00ed ja vaig deixar la feina per anar a les oficines de la caserna per veure si tot aix\u00f2 era veritat. El meu amic Valent\u00ed , que era a les oficines, ens confirm\u00e0 que s\u00ed. Aqu\u00ed tamb\u00e9 hi vaig trobar el meu amic Sebasti\u00e0, d\u2019Arenys de Munt, que tamb\u00e9 era del 36. El nostre amic Nadal ens digu\u00e9 que fins l\u2019endem\u00e0 passat no tindr\u00edem la llic\u00e8ncia ni els passis.<\/p>\n

Llavors en Sebasti\u00e0 em va proposar d’agafar el carrilet i anar al poble de Guetaria on tenia un amic seu que era interventor del tren del Bidasoa, per\u00f2 v\u00e0rem [tenir] una bona sorpresa. En aquest mateix [tren] en que v\u00e0rem pujar ell era l’interventor. Es varen saludar molt alegrament i em present\u00e0 a mi com un bon amic seu. V\u00e0rem anar cap a Guetaria, que ell tamb\u00e9 ens ho propos\u00e0, i en arribar all\u00e0 tamb\u00e9 v\u00e0rem trobar tres o quatre amics d’aquest basc, que vivien all\u00e0. Comen\u00e7\u00e0rem d’anar de bar en bar i en cada un d’ells [pren\u00edem] una copeta de xacol, que \u00e9s un ra\u00efm que no s’acaba de madurar i d\u2019aqu\u00ed en surt el xacol\u00ed. Despr\u00e9s d’haver seguit unes quantes [tasques] ens feren anar a dinar a un altre [local]. Din\u00e0rem molt b\u00e9, quasi tot a base de peix, ja que aquest poble \u00e9s a peu de mar. En acabar, nosaltres vol\u00edem pagar com a m\u00ednim la nostra part i [no ho va voler] de cap manera, per ser amic d’aquell basc i ser catalans, ja que entre nosaltres i ells sempre hi ha hagut bones relacions, o sigui no ens varen acceptar ni un c\u00e8ntim.<\/p>\n

Torn\u00e0rem cap a Pamplona. Jo vaig anar a dormir a l’hospital i en Sebasti\u00e0 va anar a la caserna. L’endem\u00e0 ens present\u00e0rem a l’oficina del regiment i efectivament en Nadal ens don\u00e0 la llic\u00e8ncia i els passis per al viatge. Ens acomiad\u00e0rem d’ell i qued\u00e0rem que un dia o altre ens veur\u00edem a Manresa. Agaf\u00e0rem el tren de Pamplona cap a Saragossa, d\u2019aqu\u00ed a Lleida i [finalment] v\u00e0rem arribar a Manresa, on ens acomiad\u00e0rem quedant que ja ens escriur\u00edem. Ell continu\u00e0 el viatge cap a Barcelona i d’all\u00e0 cap al seu poble, Arenys de Munt.<\/p>\n

 <\/p>\n

7\u00e8 cap\u00edtol<\/strong><\/p>\n

Arribo a casa el setembre del any 1942, o sigui que des de l\u2019agost del 36 fins al setembre del 42 vaig passar sis anys corrent per aquests mons de D\u00e9u, amb els seus corresponents perills. En fi, ja era a casa i, despr\u00e8s de tot, per part nostra les nostres fam\u00edlies n\u2019hav\u00edem sortit b\u00e9 de tota aquesta situaci\u00f3, amb privacions, falta de menjar etc…<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Compte Teixid\u00f3: \u00abMem\u00f2ries i vida d\u2019un soldat del Regiment Pirinenc n. 1 de Catalunya, Cia. d\u2019Esqu\u00ed\u00bb.   CANC\u00d3 MUNTANYENCA Jo tinc una tenda, oh tenda estimada, que em permet l’estada lluny del bullici, sota el sol i enmig del perfum del vell prat, envoltat de verd marat i ple de flors, del prat envoltat […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":14,"footnotes":""},"class_list":["post-73951","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73951","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73951"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73951\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73951"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}