{"id":73949,"date":"2024-07-05T09:55:28","date_gmt":"2024-07-05T08:55:28","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/?page_id=73949"},"modified":"2024-08-31T12:30:05","modified_gmt":"2024-08-31T11:30:05","slug":"introduccio-a-les-memories","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/introduccio-a-les-memories\/","title":{"rendered":"Introducci\u00f3 a les mem\u00f2ries"},"content":{"rendered":"<p><strong>Josep Compte i Teixid\u00f3, militar de l\u2019Ex\u00e8rcit Popular de Catalunya<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Josep Compte i Teixid\u00f3 va ser un jove activista del catalanisme republic\u00e0, que forj\u00e0 el seu sentiment en el m\u00f3n de l\u2019excursionisme i del muntanyisme manres\u00e0.<\/p>\n<p>Compte era de la lleva del 1936 i el mes de novembre s\u2019havia d\u2019incorporar a l\u2019ex\u00e8rcit; feia quatre mesos que havia esclatat la revolta franquista.<\/p>\n<p>Amb la dissoluci\u00f3 del Comit\u00e8 Central de Mil\u00edcies Antifeixistes, la Generalitat va crear un cos d\u2019ex\u00e8rcit propi el novembre de 1936, batejat com a Regiment Pirinenc n\u00fam. 1 de Catalunya, i el 6 de desembre, l\u2019Ex\u00e8rcit Popular de Catalunya.<a href=\"#_ftn1\" name=\"_ftnref1\">[1]<\/a><\/p>\n<p>Josep Compte i altres manresans, com Enric Villaplana, Joan Prat o Miquel Pujol, que vivien intensament els esports de muntanya, es van presentar voluntaris per formar part de la nova unitat militar. De credencials, no els en faltaven: campionats d\u2019esqu\u00ed, obertura de vies d\u2019escalada a Montserrat i molta experi\u00e8ncia adquirida a base de triscar pel Pirineu.<\/p>\n<p>Aquestes mem\u00f2ries s\u00f3n la hist\u00f2ria d\u2019una joventut catalana que \u00ab<em>lluit\u00e0 sense espectacularitat, per\u00f2 amb serenitat i coratge, i deix\u00e0 en el camp de batalla la flor dels seus homes que tanta esperan\u00e7a havien aportat al dest\u00ed del nostre poble en els curts anys de llibertat nacional, aconseguida pac\u00edficament<\/em>\u00bb, en paraules d\u2019Alfons Segal\u00e0s Sol\u00e9, un d\u2019aquests joves i autor del llibre: \u201c<em>Carnet d\u2019un milici\u00e0-soldat. 1936-1939<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Per la seva banda, Compte expressa aix\u00ed, planerament, els anys de guerra i de postguerra: \u00ab<em>S\u00e9 de molts altres que, entre la guerra del 36 i el camp de concentraci\u00f3, hi han passat m\u00e9s de 10 anys, i molts que hi van deixar la vida, o sigui que n\u2019hi varen haver molts que ho varen passar pitjor que jo, per\u00f2 d&#8217;altres que ho passaren millor<\/em>\u00bb.<\/p>\n<p>Compte explica que la seva unitat va patir l\u2019anticatalanisme d\u2019elements de la CNT i dels militars de l\u2019Ex\u00e8rcit Popular de la Rep\u00fablica. Els primers els van arribar a fer presoners mentre la Companyia d\u2019Esqu\u00ed del Regiment Pirinenc estava aquarterada al xalet que el Centre Excursionista de Catalunya tenia a La Molina i els segons van dissoldre la unitat, van practicar repres\u00e0lies personals, algunes de les quals van costar la vida a comandaments catalans i els seus efectius van ser incorporats al X Cos d\u2019Ex\u00e8rcit.<a href=\"#_ftn2\" name=\"_ftnref2\">[2]<\/a><\/p>\n<p>L\u2019episodi de la Cerdanya va suposar un afer rocambolesc que posava de manifest les profundes dissensions i malfiances que hi havia entre els actors republicans. Els militants cenetistes eren comandats pel capitost Antonio Mart\u00edn Escudero (1895-1937), conegut amb el sobrenom del <em>Cojo de M\u00e1laga<\/em>, tot i que era de Belv\u00eds de Monroy, a C\u00e1ceres, i veien en els soldats catalans un perill per a la seva hegemonia a la Cerdanya. Sobradament armats, no els va costar gens fer-se amb els homes de la Companyia d\u2019Esqu\u00ed, que nom\u00e9s disposaven d\u2019uns quants fusells i d\u2019 alguna pistola. L\u2019afer es va tancar per la intervenci\u00f3 directa del Govern de la Generalitat i amb el replegament de la companyia cap a la caserna de Barcelona que tenia al carrer Balmes. Per\u00f2 la persecuci\u00f3 dels cenetistes no es va aturar a la Cerdanya sin\u00f3 que, a Barcelona, mentre estaven fent instrucci\u00f3 sense armes a la caserna, efectius de la CNT els van anar a molestar i patrulles de milicians se\u2019n van ensenyorir, cosa que oblig\u00e0 a una segona retirada dels militars de la Generalitat. Alguns van marxar a casa seguint les ordres de l\u2019oficialitat, entre ells els manresans Josep Compte i Miquel Pujol, i d\u2019altres van participar en la defensa del Palau de la Generalitat durant els Fets de Maig. \u00ab<em>Aix\u00f2 demostrava que les autoritats del pa\u00eds no tenien cap for\u00e7a, que ells <\/em>[la CNT]<em> eren els que disposaven de tot. Aquest conglomerat de partits i sindicats, en qu\u00e8 cada un tirava per la seva banda, crec que va ser la causa de la derrota d&#8217;aquesta Rep\u00fablica. En tenir armament, tots volien imposar el seu partit<\/em>\u00bb, deix\u00e0 escrit Compte a les mem\u00f2ries.<\/p>\n<p>Com a Companyia d\u2019Esqu\u00ed, van participar en el front de l\u2019Alt Arag\u00f3 a la Vall d\u2019Otal i centrats als pobles de Torla i Bujaruelo: \u00ab<em>Hav\u00edem de rellevar-ne uns que estaven a Bujarauelo dins els Pirineus. Aqu\u00ed a Torla hi pass\u00e0rem tres o quatre dies abans de fer el relleu; la gent d&#8217;aquest poble no ens mirava gaire b\u00e9, doncs no devien estar contents dels que hi havien estat fins la nostra arribada, ja que eren d&#8217;una brigada anarquista, per\u00f2 al cap de tan sols un dia d&#8217;estar all\u00e0 ja ens van tenir en un altre concepte, ja que ens van oferir la seva amistat i, si vol\u00edem allotjament, es veu que els altres havien abusat exigint coses que nosaltres no v\u00e0rem fer mai, si an\u00e0vem a comprar pag\u00e0vem el que ens deien<\/em>\u00bb.<\/p>\n<p>Un cop dissolta l\u2019\u00fanica unitat militar de la Generalitat, part dels seus integrants, entre ells Josep Compte, van ser destinats a la 72 Brigada que reculava des de Guadalajara. En el combat cara a cara, efectius de l\u2019ex-companyia van intervenir a Javierre, Farlete, Biescas, a les planes dels Monegros i al Front de l\u2019Ebre<\/p>\n<p>Davant la necessitat de disposar d\u2019unitats de muntanya, per\u00f2, l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 cre\u00e0 a Girona el Batall\u00f3n Pirinaico per al qual van repescar bona part dels militars supervivents de l\u2019original Regiment Pirinenc de la Generalitat. Josep Compte, enquadrat en la nova unitat, va participar en el front del Pallars a l\u2019indret de les Pedres d\u2019Aul\u00f3, la Vall Ferrera i la Vall de Card\u00f3s, on es dirimia acarnissadament el control del pas cap a les Vall d\u2019\u00c0neu i fins a la frontera francesa, seguint el curs del Noguera Pallaresa i dels seus afluents.<\/p>\n<p>Amb neu fins a la cintura, a primers de gener de 1939, la unitat de Compte enfil\u00e0 cap a la frontera francesa, fent cap al poble occit\u00e0 de S\u00e8ish (Seix, en franc\u00e8s). S\u2019hi va estar poc temps, en terres franceses. Entre triar els camps de refugiats o tornar a Espanya, Compte va triar aquesta opci\u00f3. <em>\u00ab&#8230; arrib\u00e0rem a Hendaya, i all\u00e0 ens deixaren al peu del pont, travess\u00e0rem el pont tot sols i a l&#8217;altra banda ja hi havia la Gu\u00e0rdia Civil que ens esperava amb les gavetes i una cara com un tres d\u00e9us<\/em>\u00bb. El dugueren fins a Le\u00f3n, al camp de presoners de Santa Ana i al de San Marcos. En total, dos mesos esperant que no li toqu\u00e9s el rebre i els avals que finalment van arribar.<\/p>\n<p>A Compte, i a molts centenars de joves catalans com ell, encara l\u2019esperava un parell d\u2019anys m\u00e9s a l\u2019ex\u00e8rcit franquista i fou destinat a Pamplona. L\u2019arribada definitiva a Manresa es feia esperar i no seria fins al setembre de 1942.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h6><a href=\"#_ftnref1\" name=\"_ftn1\">[1]<\/a> Segal\u00e0s Sol\u00e9, Alfons (1986). <em>Carnet d\u2019un milici\u00e0-soldat. 1936-1939<\/em>. Ed. P\u00f2rtic. Barcelona.<\/h6>\n<h6><a href=\"#_ftnref2\" name=\"_ftn2\">[2]<\/a> Carreras, Josep \u00c0ngel (2013). <em>Els Pirinencs i l\u2019assassinat del capit\u00e0 Millet<\/em> a:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/ja-acops.blogspot.com\/2013\/11\/els-pirinencs-i-lassassinat-del-capita.html\">http:\/\/ja-acops.blogspot.com\/2013\/11\/els-pirinencs-i-lassassinat-del-capita.html<\/a> (\u00daltima consulta: 7\/5\/2024).<\/h6>\n<h6><\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Josep Compte i Teixid\u00f3, militar de l\u2019Ex\u00e8rcit Popular de Catalunya &nbsp; Josep Compte i Teixid\u00f3 va ser un jove activista del catalanisme republic\u00e0, que forj\u00e0 el seu sentiment en el m\u00f3n de l\u2019excursionisme i del muntanyisme manres\u00e0. Compte era de la lleva del 1936 i el mes de novembre s\u2019havia d\u2019incorporar a l\u2019ex\u00e8rcit; feia quatre [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":3,"footnotes":""},"class_list":["post-73949","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73949","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73949"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73949\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/josep-compte\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73949"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}