<\/p>\n
\u00abAl mat\u00ed vam preparar les coses per sortir cap al front i a la tarda, a les 4 i amb una pluja forta, vam sortir amb camions tot el Batall\u00f3 Palafox cap al front de Terol i tot el cam\u00ed va ploure intensament. Vam arribar al Front amb tota la roba ben xopa i tamb\u00e9 la manta. Arrib\u00e0rem cap a les 11 de la nit a un bosc i, plovent i amb la terra mullada, ens van manar dormir. Aquesta nit \u00e9s la pitjor que he passat en tota la meva vida, amb fred i tota la roba xopa i la terra mullada i la manta… \u00e9s a dir: tota una mala nit, i aquest dia no vam sopar\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
El primer contacte amb el foc enemic<\/strong><\/p>\n \u00abDespr\u00e9s de caminar tota la nit, vam dormir una mica enmig d’un fred espant\u00f3s. Vam arribar a un IIoc que, segons sembla, no era el nostre i, despr\u00e9s de menjar, vam marxar cap a una altra posici\u00f3 on vam estar fins a les dues del migdia i de seguida ens van traslladar a primera l\u00ednia de foc, a les mateixes trinxeres, sota un foc de metralladores de l’enemic enorme, ja que les bales passaven en cortina. Aquesta va ser la primera vegada que vaig tenir foc i, per cert, que va ser molt perill\u00f3s, ja que semblava que no n’havia de sortir viu: va ser un miracle. En arribar a les trinxeres, vam situar les metralladores i vam comen\u00e7ar a disparar l\u2019enemic, vam passar la tarda tirant aix\u00ed fins que, de nit, vam empla\u00e7ar la metralladora en un altre lloc\u00bb.<\/p>\n \u00abDurant el dia, vam treballar per fer la trinxera perqu\u00e8 a la nit pogu\u00e9ssim dormir, per\u00f2 a la nit ens van tornar a traslladar d\u2019aqu\u00ed, havent d’anar a peu tres hores, arribant a Binaced, en un bosc d’oliveres; i tamb\u00e9 aquesta nit vam haver de dormir a la serena amb la terra mullada, amb molt fred, que abans de fer-se de dia em vaig haver de llevar pel fred. Tamb\u00e9 aquesta nit va ser com moltes altres: molt patir\u00bb.<\/p>\n \u00abTamb\u00e9 vaig estar en una altra casa que vam fer molta amistat; all\u00e0 van tocar el gram\u00f2fon i va venir un venedor de faixes i n’hi vaig comprar una. Novament vaig continuar el viatge fins arribar a Bin\u00e8far. All\u00e0, el primer que vaig fer va ser buscar un fot\u00f2graf i, un que en vaig trobar no tenia plaques i no ho va poder fer. Despr\u00e9s, vaig buscar una casa per menjar, cosa que va ser molt dif\u00edcil, per\u00f2, finalment, en vaig trobar una on vaig poder menjar b\u00e9. A la tarda, vaig buscar el meu batall\u00f3 i, com que plovia, i vist que no el trobava, ho vaig deixar per buscar-lo l\u2019endem\u00e0. En aquest poble vaig trobar uns quants amics de Manresa i vaig acabar el dia amb ells. Vaig sopar i dormir amb ells, i al vespre vaig anar al cinema\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n Una escapada a Manresa<\/strong><\/p>\n \u00abA Bin\u00e8far, vam agafar el tren fins a Lleida i all\u00e0 el capit\u00e0 ens va dir que durant 24 hores est\u00e0vem de perm\u00eds i, per tant, uns amics i jo vam agafar el tren i me’n vaig anar a Manresa, arribant aqu\u00ed a les 8 del vespre. Vaig trobar que el meu pare ja era al llit, i tamb\u00e9 la meva dona. L’alegria de tots va ser gran. La mare em va arreglar el sopar i, mentre menjava, anava parlant. Tots junts a la taula, els explicava les meves aventures. A les dotze de la nit ens en vam anar al llit amb la meva dona i, tots dos junts, tamb\u00e9 vam parlar del temps que hav\u00edem estat separats i aix\u00ed vam estar fins que vam quedar adormits\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n El bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937<\/strong><\/p>\n \u00abA les tres vam arribar a Lleida i, en arribar a l\u2019estaci\u00f3, sense haver baixat del tren, es va sentir l\u2019alarma de l\u2019aviaci\u00f3 i l\u2019espant va ser gran, un dels m\u00e9s grans fins al dia d\u2019avui: l\u2019estaci\u00f3 plena de gent que cobria tot eI terra, tots estirats a terra, cridant les dones i criatures. L\u2019aviaci\u00f3 va comen\u00e7ar a tirar bombes i, per uns moments, pensava que s\u2019acabaria la vida en aquest dia. Per\u00f2, al cap d’una estona l\u2019aviaci\u00f3 acab\u00e0 de bombardejar i … vaig poder veure com l\u2019aviaci\u00f3 havia fet molt de mal\u00bb.<\/p>\n \u00abAl mat\u00ed vam fer una formaci\u00f3 per desfilar davant d\u2019una comissi\u00f3 que va venir de Barcelona, la qual ens va dirigir la paraula en diferents moments, passant el mat\u00ed molt ocupats, per\u00f2 divertits, ja que Ia desfilada \u00e9s la m\u00e9s bonica que he presenciat des que estic en aquestes terres d’Arag\u00f3. A la tarda, vaig presenciar un partit de futbol en el qual la nostra Companyia anava a Ia secci\u00f3 de tel\u00e8fons amb el resultat de 2 a 1. Abans del futbol, la banda del Batall\u00f3 va tocar alguns balls per satisfer la molta concurr\u00e8ncia que hi havia. Tamb\u00e9 es van repartir joguines als nens i nenes del poble\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n Uns farts de caminar i una revolta per cansament<\/strong><\/p>\n \u00abA 11 de la de la nit, vingu\u00e9 el relleu, sortint tot el batall\u00f3 de cam\u00ed cap a Tardienta per pujar als camions. No els vam trobar i vam haver d\u2019anar a peu amb tota la c\u00e0rrega de les m\u00e0quines. Feia molt fred, per\u00f2 segur que ning\u00fa no en va tenir fins que vam arribar a un bosc cap a les dues de la matinada. All\u00e0, amb el fred que feia, en ple desembre, ens van fer dormir a la serena i abans no es van estar de dir-nos que no pod\u00edem fer foc\u00bb.<\/p>\n \u00ab… vam continuar caminant fins a les 4 de la matinada que, esgotats del tot, ja que tots aquests quil\u00f2metres vam haver de portar les m\u00e0quines, vam arribar al poble d\u2019Albalate (del Arzobispo) on vam prendre caf\u00e8 i pa i despr\u00e9s ens en vam anar a dormir a uns pallers … Degut a l\u2019esgotament que tots port\u00e0vem, un company nostre va fer una reclamaci\u00f3 de que era impossible caminar m\u00e9s, ja que ning\u00fa no podia continuar. Es va formar un gran esvalot entre el company i el comissari del batall\u00f3 i, per fi, van venir tres camions que van emportar-se les m\u00e0quines i tots els soldats que hi van poder encabir, per\u00f2 en van quedar molts i jo vaig ser un de tants que vam haver de continuar a peu\u00bb.<\/p>\n \u00abAl mat\u00ed, vam sortir del \u201ccortijo\u201d i despr\u00e9s de fer uns quil\u00f2metres a peu vam aturar-nos aI camp i, a la nit, vam sortir cap al front. Despr\u00e9s de caminar molt, vam parar al mig del camp, passant la nit enmig del fred que feia, que no era pas poc. AI cap d’una estona que [feia que] est\u00e0vem dormint, un capit\u00e0 de la companyia va donar l’ordre que \u00e9rem en terreny enemic: l\u2019ensurt va ser [gran] i despr\u00e9s de prendre les mesures necess\u00e0ries, vam saber que encara \u00e9rem lluny de l\u2019enemic\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n Comandaments incompetents, mortaldats assegurades<\/strong><\/p>\n \u00abL\u2019enemic ens va rebre amb una pluja de bales que vam haver d\u2019aguantar i fer un atac per conquerir una muntanya que, despr\u00e9s de molts esfor\u00e7os, vam aconseguir arrabassar a l’enemic. Despr\u00e9s, vam fer una altra avan\u00e7ada, per\u00f2 al cap de poc vam haver de recular per manca de comandaments… Per\u00f2 malgrat tot i la superioritat de l\u2019enemic, vam resistir fins a les vuit del vespre en qu\u00e8, per manca de municions, vam haver d\u2019abandonar la muntanya que tanta feina ens va costar [conquerir] al mat\u00ed. En aquest atac, vam perdre molts homes i tamb\u00e9 dues metralladores\u00bb.<\/p>\n \u00abAl mat\u00ed vam sortir de la casa de pag\u00e8s cap al front a peu i tamb\u00e9, despr\u00e9s de caminar tot el mat\u00ed, vam aturar-nos per menjar, per\u00f2 mentre menj\u00e0vem, els comandaments, com que s\u00f3n tan intel\u00b7ligents, es van adonar que l\u2019artilleria de l\u2019enemic, si hagu\u00e9s volgut, ens hauria pogut matar a tots. Vist aix\u00f2, van ordenar-nos retirar cap a un altre lloc que era una muntanya a la l\u00ednia de foc, on vam passar el dia i, a la nit, per no saber si a la tarda ser\u00edem aqu\u00ed, no vaig fer-me cap barraca i vaig dormir a l\u2019aire lliure\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abAl mat\u00ed vam preparar les coses per sortir cap al front i a la tarda, a les 4 i amb una pluja forta, vam sortir amb camions tot el Batall\u00f3 Palafox cap al front de Terol i tot el cam\u00ed va ploure intensament. Vam arribar al Front amb tota la roba ben xopa i […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":3,"footnotes":""},"class_list":["post-73961","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73961","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73961"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73961\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73961"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}