L’Ignasi Casas Morera (Manresa 1911-1990) era un fuster i ebenista manres\u00e0, fill d’Ignasi Casas Santan\u00e9 i de Carme Morera Pons. Casat amb Merc\u00e8 Altimiras, natural de Sant Fruit\u00f3s de Bages. No van tenir fills. Vivien tots quatre al carrer de Sunyol i Garriga n\u00fam. 4, antiga Travessia de St. Fruit\u00f3s, i actual Carrer de Sant Valent\u00ed n\u00fam. 17. La caseta, restaurada fa poc, encara existeix. Ell treballava als baixos, al taller, i la Merc\u00e8 anava a la f\u00e0brica.<\/p>\n
Com que era casat de poc i molt miop, el primer any de la guerra no l’havien cridat a files, per\u00f2 davant la insist\u00e8ncia del seu pare, que era de la FAl, es va fer voluntari. El sou de la Merc\u00e8 era l’\u00fanic ingr\u00e9s que entrava a casa, i van passar veritable gana. Ella nom\u00e9s s’atipava si podia anar algun diumenge a casa els pares, a Sant Fruit\u00f3s.<\/p>\n
Gr\u00e0cies al seu ofici, del batall\u00f3 Palafox el van fer anar a un batall\u00f3 de les brigades internacionals anomenat Dombrowsky, format per jueus polonesos, amb els quals no va tenir gaire bona relaci\u00f3. Degut a la seva miopia i mala punteria, li van encomanar una metralladora russa molt potent, amb la qual podia escombrar els enemics sense apuntar. Va ser la seva salvaci\u00f3, perqu\u00e8 tenia sempre un parapet i no havia de c\u00f3rrer camps a trav\u00e9s. Segons explicava, de mil companys en van quedar tretze al final de la contesa, i el van fer caporal.<\/p>\n
Al front va escriure un diari de la seva primera etapa a la guerra: del 2 de setembre de 1937 al 10 de mar\u00e7 de 1938 en una llibreta de 9 x 13 cm que duia a la butxaca interior de la ca\u00e7adora. No va escriure res m\u00e9s, des de la batalla de l’Ebre fins a la derrota, perqu\u00e8 deia que la lluita final va ser massa cruel per explicar-la.<\/p>\n
Tampoc no va parlar del camp de concentraci\u00f3 on va passar un any: la petita illa de Salt\u00e9s, a la costa de Huelva, un camp oblidat que s’ha documentat recentment quan es buscaven restes de la cultura de Tartessos. EI febrer de 1939 els franquistes hi van portar dos vaixells amb uns tres mil presoners, molts d\u2019ells catalans o fets presoners en els fronts de Catalunya i Val\u00e8ncia, i els van abandonar all\u00e0 sense aigua ni menjar ni lloc on resguardar-se. No tenien ni plat ni cullera, i nom\u00e9s duien la roba de soldats. S’alimentaven dels peixos que quedaven quan baixava la marea. El mateix governador militar de Huelva va demanar a la poblaci\u00f3 de la costa que els portessin menjar perqu\u00e8 el que havia de subministrar la Intend\u00e8ncia militar o no arribava o era molt insuficient.<\/p>\n
<\/p>\n
Les mem\u00f2ries, una donaci\u00f3 familiar<\/em><\/p>\n El Nasiet (aix\u00ed l\u2019anomen\u00e0vem a casa) era nebot del meu avi patern Ramon Morera Pons i, per tant, cos\u00ed del meu pare, Jaume Morera Cornet. Tots dos van anar a la guerra, l’un “voluntari-for\u00e7\u00f3s” i el Jaume quan el van cridar. El meu germ\u00e0 i jo vam perdre el pare el 1956 i, per tant, no sab\u00edem res de com va passar la guerra. Sop\u00e0vem amb els avis i el Nasiet venia molt cops amb la dona al vespre, a veure la televisi\u00f3. \u00c9rem ve\u00efns i no tenien fills. En nosaltres, avis i nens, tenia una audi\u00e8ncia fidel i \u00e0vida de saber. Li agradava molt parlar de les seves aventures, que ens semblaven de pel\u00b7l\u00edcula.<\/p>\n Va morir d’un infart, als 79 anys, mirant un partit del Bar\u00e7a, i la Merc\u00e8, al cap d’uns mesos, em va donar la llibreta i moltes fotos que tenia de la fam\u00edlia Morera. Durant tot l’any 1993 (en fa m\u00e9s de trenta!) em vaig entretenir a traduir-lo al catal\u00e0, despr\u00e9s d’haver-ne fet fotoc\u00f2pies ampliades. Per sort tenia una lletra clara i entenedora. La seva dona m’ho va agrair molt, perqu\u00e8 des de jove no I’havia pogut tornar a llegir, per la cal\u00b7ligrafia tan menuda que feia. Acabada aquesta tasca, em vaig entretenir a comptar (amb un programa de l’ordinador) les paraules clau que apareixen al text. Vaig quedar sorpresa que metralladora o m\u00e0quina hi surt 43 vegades, i trinxera\/es, 33 vegades. De l’enemic en parla poc, 13 cops; dels companys, no gaire, nom\u00e9s 18. Pel que fa a la vida al front, menjar surt 86 vegades; dormir, 53; i tranquil\u00b7litat, 46. Explicant les seves estades a Manresa (amb perm\u00eds o sense) la paraula casa apareix 46 vegades; esposa, 19 i cinema 16.<\/p>\n Vist des de fora, encara que no disposem de la veu del Nasiet, fa la impressi\u00f3 d’un fuster que es va trobar al mig de la guerra sense tenir-ne ganes, i que va mirar d’escapolir-se’n sempre que podia. Demanava perm\u00eds per anar a Lleida per fer-se unes ulleres noves, perqu\u00e8, “misteriosament”, se li trencaven sovint i no hi veia gens. Quan era all\u00e0 agafava el tren de Manresa i dinava a casa amb la dona, feien la migdiada i anaven al cine. Despr\u00e9s, cap a la RENFE a agafar el tren per recollir les ulleres… Les batalles per conquerir tal o qual muntanya, se les mirava de lluny, darrere la seva estimada i enyorada metralladora russa. Per\u00f2 havia vist morir tants companys que no ho podia suportar. El moment personal m\u00e9s dur el va passar durant el bombardeig de l’estaci\u00f3 de Lleida, perqu\u00e8, quan el meu pare i ell, que s’havien trobat all\u00e0 per repartir-se unes llonganisses de Manresa, van aixecar el cap, es van veure envoltats de morts i ferits.<\/p>\n Montserrat Morera Perramon<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’Ignasi Casas Morera (Manresa 1911-1990) era un fuster i ebenista manres\u00e0, fill d’Ignasi Casas Santan\u00e9 i de Carme Morera Pons. Casat amb Merc\u00e8 Altimiras, natural de Sant Fruit\u00f3s de Bages. No van tenir fills. Vivien tots quatre al carrer de Sunyol i Garriga n\u00fam. 4, antiga Travessia de St. Fruit\u00f3s, i actual Carrer de Sant […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":10,"footnotes":""},"class_list":["post-73959","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73959","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73959"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73959\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73959"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}