Les mem\u00f2ries manuscrites \u00abLlibreta de la vida passada a la guerra del camarada Ignacio Casas\u00bb abracen mig any. Comencen el 2 de setembre de 1937, amb una breu anotaci\u00f3 sobre la sortida de la seva unitat des de l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a per anar a Casp, i acaben el 10 de mar\u00e7 de 1938, amb l\u2019arribada des del front de Madrid a Manresa amb un perm\u00eds curt abans d\u2019anar al front de l\u2019Ebre del qual ja no ens explicar\u00e0 res.<\/p>\n
Ignasi Casas (Manresa 1911-1990), que era molt curt de vista i havia estat al marge de les lleves for\u00e7oses, va anar voluntari al front, segons les fonts familiars, emp\u00e8s pel seu pare, Ignasi Casas Santan\u00e9, que era militant de la CNT.<\/p>\n
Les mem\u00f2ries s\u00f3n escrites de manera sint\u00e8tica. No hi ha par\u00e0grafs llargs, llevat de quan descriu algun fet d\u2019armes o de quan explica les anades a Manresa, per\u00f2 aporta detalls com les festes organitzades per a la poblaci\u00f3 civil, els regals que el batall\u00f3 donava a la mainada dels pobles ocupats o els \u00e0pats que encara podien fer, pagant, en les localitats que, tot i ser a prop del front, encara no havien estat afectades directament per la guerra; uns rebosts que no tardarien a buidar-se amb l\u2019aven\u00e7 de les forces franquistes. La resta \u00e9s el mateix de sempre: fred, gana, polls, pluja, dormir al ras, llargues caminades per manca de transports, de munici\u00f3, desorganitzaci\u00f3 en el si dels comandaments i buscar-se la vida quan els \u00e0pats no arribaven.<\/p>\n
Les mem\u00f2ries originals van ser escrites en castell\u00e0 i les presentem reprodu\u00efdes fotogr\u00e0ficament. El lector les podr\u00e0 llegir en catal\u00e0 gr\u00e0cies a la traducci\u00f3 feta per Montserrat Morera Perramon, filla de Jaume Morera, cos\u00ed d\u2019Ignasi Casas, i que tamb\u00e9 presentem en reproducci\u00f3 fotogr\u00e0fica.<\/p>\n
La geografia d\u2019aquestes mem\u00f2ries \u00e9s una porci\u00f3 de terra aragonesa de forma ovalada en qu\u00e8 els seus punts s\u00f3n: Andorra (de Terol), Binaced, Bin\u00e9far, Albalate del Arzobispo, H\u00edjar, Samper de Calanda, Escatr\u00f3n, Casp i Alcany\u00eds, i tamb\u00e9 una zona entre el nord d\u2019Andalusia i el sud de Castella la Manxa, on la seva unitat \u00e9s enviada el febrer de 1938. Casas passar\u00e0 per Albacete, Ciudad Real i s\u2019aturar\u00e0 a Los Pedrosos, al nord de la prov\u00edncia de C\u00f3rdoba. Hi estar\u00e0 un mes. Al mar\u00e7 tornaran a Samper de Calanda. El mes seg\u00fcent, el 14 d\u2019abril, les tropes franquistes prendrien Vinar\u00f2s i aconseguien trencar la continu\u00eftat del front republic\u00e0.<\/p>\n
Segons relata Montserrat Morera, Ignasi Casas va deixar d\u2019escriure les mem\u00f2ries de guerra perqu\u00e8 \u00abdeia que la lluita final va ser massa cruel per explicar-la\u00bb. Capturat per les tropes franquistes, Casas, va ser recl\u00f2s al lluny\u00e0 camp de presoners de l\u2019illa Salt\u00e9s. Aquest indret \u00e9s una maresma situada a la desembocadura dels rius Odiel i Tinto a l\u2019oce\u00e0 Atl\u00e0ntic, entre els municipis de Punta Umbr\u00eda i Palos de la Frontera, a la prov\u00edncia de Huelva. A Salt\u00e9s no hi ha arbrat ni cap refugi natural i els captius van haver de viure al ras tant hivern com estiu fins que els van aixecar uns barracons de cartr\u00f3 premsat. Hi van passar centenars de presoners republicans, amb un nombre important de catalans, provinents de l\u2019esfondrament dels fronts de l\u2019Ebre i de Llevant. L\u2019illa Salt\u00e9s estava tan deixada de la m\u00e0 de D\u00e9u que el mateix governador militar de Huelva va demanar ajuda a la poblaci\u00f3 perqu\u00e8 proporcion\u00e9s menjar, aigua i roba als presos.[1]<\/a> Les closques de petxines de la platja servien de culleres i d\u2019estris diversos i els peixos deixats a la platja, amb la retirada de la marea, d\u2019aliment. Casas hi va estar un any a l\u2019espera de la seva classificaci\u00f3 i dels avals corresponents per tornar a casa.<\/p>\n En les mem\u00f2ries, tamb\u00e9 hi ha temps per parlar de la Manresa que Casas trobava durant els permisos de 1937. Era una ciutat que encara vivia en una certa normalitat, tot i que les marques profundes deixades pel per\u00edode revolucionari de la segona meitat del 1936 eren ben presents en el teixit social. \u00c9s una Manresa que omplia el cine Ol\u00edmpia o el Kursaal per veure films protagonitzats per Clark Gable i per Shirley Temple. Els manresans feien cap a l\u2019Ateneu, passejaven pel Passeig de Pere III i anaven a comprar, a cal barber o al futbol.<\/p>\n <\/p>\n Salvador Red\u00f3 i Mart\u00ed<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Les mem\u00f2ries manuscrites \u00abLlibreta de la vida passada a la guerra del camarada Ignacio Casas\u00bb abracen mig any. Comencen el 2 de setembre de 1937, amb una breu anotaci\u00f3 sobre la sortida de la seva unitat des de l\u2019estaci\u00f3 de Fran\u00e7a per anar a Casp, i acaben el 10 de mar\u00e7 de 1938, amb l\u2019arribada […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":77,"footnotes":""},"class_list":["post-73404","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73404","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73404"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73404\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74142,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73404\/revisions\/74142"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/ignasi-casas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73404"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/h6>\n
[1]<\/a> Sobre el camp de presoners de l\u2019illa de Salt\u00e9s, vegeu:<\/h6>\n
Perseguidos<\/em>, Moreno, Rafael. Sevilla, 2013, a: https:\/\/todoslosnombres.org\/material\/perseguidos\/<\/a><\/h6>\n
Mar\u00eda Nevado recuerda a sus 100 a\u00f1os, como \u00faltima pobladora de la Isla Salt\u00e9s, la dureza de la vida en ese lugar y el campo de concentraci\u00f3n franquista<\/a><\/h6>\n
Esclavos de Franco en la Isla de Salt\u00e9s<\/a><\/h6>\n
<\/h6>\n
<\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"