{"id":73676,"date":"2023-08-03T10:01:25","date_gmt":"2023-08-03T09:01:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/web-nova-gros\/?page_id=73676"},"modified":"2023-08-08T09:19:58","modified_gmt":"2023-08-08T08:19:58","slug":"seleccio-de-fragments","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/seleccio-de-fragments\/","title":{"rendered":"Selecci\u00f3 de fragments"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

En aquest apartat trobareu una tria d\u2019alguns fragments rellevants de les mem\u00f2ries de Francisco Gros, per mitj\u00e0 dels quals podreu obtenir una visi\u00f3 de conjunt dels records i reflexions de la seva etapa de captiveri.<\/p>\n

 <\/p>\n

La condici\u00f3 de ven\u00e7ut<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

Un rampell de dignitat davant l\u2019advocat militar<\/strong><\/p>\n\n

\u00abI el ven\u00e7ut, ara i com sempre, o b\u00e9 \u00e9s un criminal que cal esborrar, o un dissortat \u201croig\u201d que haurem de tenyir de nou amb un color morat.\u00bb
\n
\n\u00ab[...] la repressi\u00f3 demostrava a bastament \u2013a plena llum i amb tota la claror- que en el joc de la guerra, el que guanya la partida \u00e9s el que t\u00e9 ra\u00f3, \u00e0dhuc quan exigeix el pagament de la factura que li ha vingut de gust presentar al perdedor.\u00bb
\n
\n\u00abJo coneixia el delicte en qu\u00e8 havia caigut. El meu desig era guanyar la guerra i vaig complir de grat el deure envers el govern legalment constitu\u00eft, quan fou cridada a files la meva lleva. [...] I vaig \u00e9sser del b\u00e0ndol dels ven\u00e7uts. \u00bfVoleu major delicte?\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

Don<\/em>\u00a0Jos\u00e9, el director de la pres\u00f3<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab\u201c\u00bfVol sapiguer quin \u00e9s el meu delicte? Jo li dir\u00e9, i sense embuts. Si vost\u00e8 creu que s\u00f3c \u201croig\u201d i que vaig posar tot el meu al\u00e8 en v\u00e8ncer als feixistes, ho encerta! \u00c9s veritat! Aquest \u00e9s el meu \u00fanic delicte del qual no em sento gens arrepentit. I prou! Perqu\u00e8 ning\u00fa pot acusar-me d\u2019haver perjudicat conscientment i amb mal\u00edcia a alg\u00fa. I tampoc ni vost\u00e8 ni ning\u00fa podr\u00e0 dir que a casa meva hi ha un objecte que no sigui pagat amb els diners guanyats exercint el meu ofici. I ja ho sap tot! I no vingui a emprenyar al que, avui com avui, es troba en inferioritat de condicions per mantenir una brega amb vost\u00e8. Vost\u00e8! Un ximple amb la sang infectada d\u2019odi pel virus de la guerra i que creu que tothom ha de respondre \u201cam\u00e9n\u201d quan diu una paraula. Vagi, vagi a prendre... consells!\u201d\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

L\u2019avorriment<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab[...] tenia, com tot hum\u00e0, una bona pila de defectes; i un dels m\u00e9s rellevants era el que li agradava el mam. Ajudat per la seva companya \u2013que m\u00e9s aviat que esposa li era \u201ctia\u201d- trascolava una ampolla de Domecq al dia.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

La pena de mort<\/strong><\/p>\n\n

\u00abPer sapiguer qu\u00e8 \u00e9s el \u201cno fer res\u201d heu de viure uns quants mesos en la nostra pres\u00f3. All\u00ed, el \u201cno fer res\u201d \u00e9s quelcom absolut. \u00c9s no tenir ni un bri de feina; \u00e9s llevar-se al mat\u00ed per posar-se les calces i tornar-se\u2019n a jeure. \u00c9s comptar les rajoles d\u2019aquell esquifit claustre i les lloses del pati de joguina [...], com si no f\u00f3ssiu de carn i ossos, com un ninot d\u2019aquells que els Reis varen dur a la nena de casa. [...] \u00c9s l\u2019avorriment i el fastigueig elevat a l\u2019en\u00e8sima pot\u00e8ncia.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

La condici\u00f3 humana<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab[...] m\u00e9s d\u2019un dels que van conviure amb nosaltres a la pres\u00f3 de Manresa va morir injustament gr\u00e0cies a aquelles lleis humanes que dicten el tant per cent dels ven\u00e7uts que s\u2019han de sacrificar.\u00bb
\n
\n\u00abI no es volgu\u00e9 escapar, internament segur de que el foc no el farien pas damunt d\u2019ell. No ho va voler malgrat l\u2019av\u00eds, malgrat les advert\u00e8ncies dels seus amics. Ni un bri de por o de temen\u00e7a s\u2019allotj\u00e0 en el seu pit davant de la injustificada den\u00fancia. Altrament, hauria fugit. [...] I en un dels pocs Consells de Guerra celebrats a Manresa, a petici\u00f3 del fiscal \u2013un fill del general Goded- fou sentenciat a la darrera pena. I la condemna fou ratificada i aquest xicot mor\u00ed, afusellat a Barcelona en el Camp de la Bota.\u00bb
\n
\n\u00ab[Els condemnats a mort:] Asseguts o aja\u00e7ats damunt els estrets matalassos, amb el cap cot i el cervell buit d\u2019idees i de pensaments, abatuts, morts malgrat que els pulmons respiraven i el cor bategava poruc, ens trob\u00e0vem sense ganes de moure\u2019ns, sense creuar ni un mot, callats, com si cadascun de nosaltres es trob\u00e9s solitari, lluny de tota companyia, abandonat per la humanitat. Tanmateix, viv\u00edem prop de les fronteres invisibles, tot cercant el portal per introduir-nos en l\u2019ignot altre m\u00f3n.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

Els guardes<\/strong><\/p>\n\n

\u00abL\u2019animal superdotat que s\u2019anomena l\u2019home, no sap servir-se\u2019n, de la intel\u00b7lig\u00e8ncia \u2013ni abans, ni ara, ni potser mai- per concertar acords de comprom\u00eds mitjan\u00e7ant la gesti\u00f3 i el di\u00e0leg. Si torna a n\u00e9ixer el Crist, un Gandhi o un Luther King, per \u00e9sser-ne de nou ap\u00f2stols de la pau i enemics de tota viol\u00e8ncia, la humanitat salvatge o la civilitzada s\u2019afanyar\u00e0 a matar-los. \u00bfNo ho veieu que farien massa nosa?\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

Els delators<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab[...] quatre galifardeus joven\u00e7ans, subtinents de l\u2019ex\u00e8rcit nacional, [...] intoxicats encara pel cl\u00edmax de la guerra, amb idees absurdes. [...] En el cervell d\u2019aquells xicots [els guardians de la pres\u00f3], la guerra hi havia fixat una mena d\u2019axioma: tots els empresonats eren dolents. Almenys, tots eren bandolers.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

La manca d\u2019aliments a la pres\u00f3, a conseq\u00fc\u00e8ncia de la corrupci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n

\u00abA precs d\u2019en Sellar\u00e8s, tot aquell enrolat com a \u201cxivato\u201d [dins la pres\u00f3] es beneficiava d\u2019un ranxo especial de millor qualitat. Poc temps trig\u00e0 en saber-se els noms d\u2019aquelles animetes tra\u00efdores, aprenents de Judes; individu que acceptava ranxo especial, \u201cxivato\u201d segur.\u00bb
\n
\n\u00abEls male\u00efts \u201cxivatos\u201d, imitant als fastigosos r\u00e8ptils, s\u2019esmunyien, lliscaven entre mig dels reclusos amb l\u2019orella dreta i els ulls esbatanats, a la ca\u00e7a de la petita mancan\u00e7a que justificava la conveni\u00e8ncia de comptar amb un \u201cservei d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia\u201d.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

L\u2019inspector de presons descobreix l\u2019esc\u00e0ndol<\/strong><\/p>\n\n

\u00abA mida que s\u2019escorrien els dies en aquell temps en qu\u00e8 l\u2019estraperlo feia de les seves, el ranxo resultava m\u00e9s pobre i aigualit. Sembla que les viandes es perdien pel cam\u00ed abans d\u2019arribar a la pres\u00f3; i oi m\u00e9s, des de la cuina se\u2019n filtraven cap al carrer travessant el portal per anar-se\u2019n, i no precisament a prendre la fresca. Fins que un dia el filtratge fou total i en la pres\u00f3 no hi va restar ni un pa a la post, ni res en el rebost capa\u00e7 de canviar la color de l\u2019aigua que omplia fins dalt de tot la caldera grossa.\u00bb
\n
\n\u00ab[...] del tiberi variat i exquisit i cuinat en cassola petita no en podia pas gaudir tothom. Era massa xica per satisfer les 700 boques. [...] S\u2019hi engreixaven els quatre oficials; i malgrat [que] no es trobessin en servei, a l\u2019hora de l\u2019\u00e0pat tots quatre hi eren. Mai n\u2019hi mancava cap.\u00bb
\n
\n\u00abAlg\u00fa que coneixia a fons els problemes creats en la pres\u00f3 per la pura inexperi\u00e8ncia dels oficials i per la manca d\u2019atenci\u00f3 del director [...] aconsegu\u00ed fer a mans de l\u2019Inspector del cos de presons per [a] Catalunya i les Balears unes notes amb la completa relaci\u00f3 dels fets.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

La caiguda en desgr\u00e0cia:\u00a0don<\/em>\u00a0Jos\u00e9 i\u00a0do\u00f1a<\/em>\u00a0Encarnaci\u00f3n, a la garjola<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab\u201cPerfecto!\u201d \u2013crid\u00e0 enutjat l\u2019Inspector- \u201c\u00bfD\u00f3nde est\u00e1, pues, la comida para los reclusos?\u201d. I dirigint-se a la caldera grossa exclam\u00e0: \u201c\u00a1A ver!\u201d.
\n\u00bb I un cop aixecada la tapadora, el mateix Inspector introdu\u00ed un cass\u00f3 per remenar l\u2019aigualit brou per comprovar que, de mat\u00e8ries s\u00f2lides i comestibles, amb penes i treballs se\u2019n pescava un miserable trosset.\u00bb
\n
\n\u00abUns funcionaris adscrits a l\u2019oficina de la Inspecci\u00f3 regional de presons, prove\u00efts de m\u00e0quines d\u2019escriure, convidaven als reclu\u00efts [sic] en la pres\u00f3 manresana a declarar tot all\u00f2 que hom pogu\u00e9s creure relacionat amb fets imputables al director o als oficials detinguts.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

La primera nit dels guardes com a presoners<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab[Don Jos\u00e9] No trig\u00e0 pas massa temps a \u00e9sser detingut i a venir a conviure un temps amb nosaltres [juntament amb la seva dona i els quatre oficials implicats]; i jo diria que si no travess\u00e0 m\u00e9s aviat la llinda del portal de la nostra resid\u00e8ncia era perqu\u00e8 \u2013amb tota seguretat- no es trobava b\u00e9 de salut.\u00bb
\n
\n\u00ab[Do\u00f1a Encarnaci\u00f3n, la dona del director] travessava el pati tentinejant, a punt de desmaiar-se. Els funcionaris que l\u2019acompanyaven es veieren obligats a pujar-la, gaireb\u00e9 a bra\u00e7os, cap al compartiment destinat a pres\u00f3 de les dones.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

Els capellans i la pres\u00f3<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab[...] els quatre minyons espaordits van prendre les mesures de seguretat convenients. Asseguts en l\u2019estret matal\u00e0s que han est\u00e8s en sentit paral\u00b7lel a l\u2019emb\u00e0 [sic], ja tindran protegida la reraguarda. Si alg\u00fa vol atacar el veuran venir. [...] Un mateix pensament travessa el seu mag\u00ed [...] \u00bfqu\u00e8 podria passar? No es trobarien els quatre en perill d\u2019\u00e9sser assassinats? I l\u2019esgarrifan\u00e7a que els f\u00e9u estremir tot el cos els mantingu\u00e9 asseguts, entercs, deixant passar tots quatre, ben desperts, les llargues hores; d\u2019esquena a la paret, quiets, muts, en silenci per no despertar les feres; i eri\u00e7ats els cabells a la m\u00e9s lleu remor... Molts petits sorolls, gaireb\u00e9 imperceptibles en situaci\u00f3 normal, els van esfereir en el transcurs d\u2019aquella nit en blanc.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

La confessi\u00f3: \u201chas estat en cases de meuques?\u201d<\/strong><\/p>\n\n

\u00abEn el maig del 1939, als capellans no els interessa d\u2019exercir llur ministeri en la pres\u00f3 manresana, mentre no hi hagi una enraonada compensaci\u00f3 econ\u00f2mica.\u00bb
\n
\n\u00abI \u00e9s curi\u00f3s. Mentre la gratificaci\u00f3 no sort\u00ed dels l\u00edmits del zero, cap capell\u00e0 treia el nas pel portal de la pres\u00f3, si exceptuem els dies anteriors a la celebraci\u00f3 eucar\u00edstica de la Pasqua.
\n
\n\u00abFeia quinze dies que hav\u00edem escoltat el mateix serm\u00f3 per boca d\u2019un altre jesu\u00efta i la versi\u00f3 era la mateixa. Com si els jesu\u00eftes engeguessin un disc ben gravat a l\u2019hora d\u2019expressar llur col\u00b7lectiu pensament.\u00bb
\n
\n\u00ab\u201cSegur, segur que em coneixeu! S\u00ed, s\u00f3c de Vic, a l\u2019igual que el meu oncle; aquell... aquell que fou assassinat per vosaltres...\u201d
\n\u00bb Aix\u00ed comen\u00e7\u00e0 el seu primer discurs en la pres\u00f3 de Manresa el beneit capell\u00e0. L\u2019insult broll\u00e0 de la seva ampla boca de clown com si la impl\u00edcita ofensa fos un graci\u00f3s acudit.\u00bb
\n
\n\u00ab\u201c-Ja ho sabeu! Dem\u00e0 el que no vulgui combregar, que no hi vagi\u201d. I amb un to autoritari que no admetia r\u00e8plica [el sacerdot militar] afeg\u00ed: \u201c-Per\u00f2 el que no vulgui anar a combregar, al calab\u00f3s!\u201d\u00bb
\n
\n\u00ab\u201cL\u2019Esgl\u00e9sia \u2013ens deia un sacerdot- ensenya el cam\u00ed per assolir la benaventuran\u00e7a. L\u2019home, per\u00f2, \u00e9s lliure d\u2019escollir la salvaci\u00f3 o la condemna de la seva \u00e0nima. I des de la vostra m\u00e9s n\u00edcia ignor\u00e0ncia, no vulgueu escatir la voluntat de D\u00e9u.\u201d\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

Solidaris a desgrat de la mis\u00e8ria<\/strong><\/p>\n\n

\u00ab\u201cDigues, digues, \u00bfquins pecats has com\u00e8s?
\n-Oh... No ho s\u00e9... \u2013contest\u00e0 taujanament el soldat.
\n-A veure, a veure... Alguna vegada has visitat un prost\u00edbul?
\n-... No, no ho s\u00e9... [...]
\n-Vull dir si en alguna ocasi\u00f3 has estat en cases de meuques.
\n-Oh... No ho s\u00e9! \u2013repet\u00ed el beneit\u00f3.
\nI ja conven\u00e7ut el capell\u00e0 de que era impossible fer-se entendre pel negat, intent\u00e0 fer la mateixa pregunta utilitzant el mot cl\u00e0ssic de \u201cputes\u201d.
\nI llavors la cara de l\u2019idiota s\u2019il\u00b7lumin\u00e0 com si un raig de sol li hagu\u00e9s travessat el mag\u00ed.
\n-Ah! S\u00ed, senyor, s\u00ed! \u2013respongu\u00e9 l\u2019imb\u00e8cil soldat.
\nI el sacerdot pleg\u00e0 l\u2019interrogatori i sense imposar-li penit\u00e8ncia el va absoldre.<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

L\u2019\u00e0nsia de llibertat: intentar fugir<\/strong><\/p>\n\n

\u00abEn l\u2019\u00e8poca de la mis\u00e8ria efectiva, la solidaritat \u00e9s una planta que sols neix i creix en el pit dels m\u00e9s dissortats i per aix\u00f2 el recl\u00fas manres\u00e0 o el de fora de la nostra ciutat que rebia l\u2019ajut diari dels seus familiars, renunciava a la seva petita racci\u00f3 [sic], per engreixar la del company \u2013m\u00e9s miserable encara- que per diverses dificultats o per un simple oblit, no era pas ajudat gaire o gens, pels seus amics o coneguts.
\n\u00bb I l\u2019esmentada solidaritat entre els uns i els altres ens enorgulleix. En la nostra pres\u00f3, ni un sol company mor\u00ed d\u2019inanici\u00f3.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
\n\n\n\t\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  En aquest apartat trobareu una tria d\u2019alguns fragments rellevants de les mem\u00f2ries de Francisco Gros, per mitj\u00e0 dels quals podreu obtenir una visi\u00f3 de conjunt dels records i reflexions de la seva etapa de captiveri.   La condici\u00f3 de ven\u00e7ut   Un rampell de dignitat davant l\u2019advocat militar   Don\u00a0Jos\u00e9, el director de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":66,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-73676","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73676","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/66"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73676"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73676\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73676"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

\u00ab\u201c-Per qu\u00e8 fugies? \u2013li pregunt\u00e0 el tinent.
\n-\u00c9s que n\u2019estic ben tip de matar polls sense aconseguir fer-ne perdre la mena. I perqu\u00e8 aqu\u00ed, jo hi pateixo fam, doncs no rebo l\u2019ajut dels meus familiars, car aquests s\u00f3n a l\u2019altra banda de les l\u00ednies franquistes.\u201d\u00bb
\n
\n\u00abEls tres que no van volguer fugir [de la pres\u00f3], espaordits, acorden demanar auxili. I un s\u2019enfila a sobre d\u2019un altre que fa l\u2019esqueneta, per cridar a la gent del carrer perqu\u00e8 avisin de que un pres s\u2019escapa. I la fugida falla.\u00bb<\/strong><\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n