{"id":73641,"date":"2023-08-03T08:47:57","date_gmt":"2023-08-03T07:47:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/web-nova-gros\/?page_id=73641"},"modified":"2023-08-03T08:48:41","modified_gmt":"2023-08-03T07:48:41","slug":"qui-era-francisco-gros","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/qui-era-francisco-gros\/","title":{"rendered":"Qui era Francisco Gros?"},"content":{"rendered":"<p>Nascut a Pe\u00f1alba (Osca) el 16 de mar\u00e7 de 1908, Francisco Gros Mateo es va establir a Manresa entre els setze i els divuit anys. Amb els seus pares -Joaqu\u00edn Gros i Ramona Mateo-, arrib\u00e0 a Catalunya procedent de la comarca dels Monegres, en el marc de les onades migrat\u00f2ries del primer ter\u00e7 de segle. Era el gran de quatre germans.<\/p>\n<p>De ben jove comen\u00e7\u00e0 a treballar d\u2019electricista a la Companyia An\u00f2nima Manresana d\u2019Electricitat (CAME), a la qual restar\u00e0 vinculat laboralment durant tota la vida. Durant els anys trenta milit\u00e0 a la Uni\u00f3 Socialista de Catalunya (USC), un dels partits que durant la guerra participaran en la fundaci\u00f3 del PSUC.\u00a0 Paral\u00b7lelament, s\u2019afili\u00e0 al Sindicat Regional de Llum i For\u00e7a de Catalunya, vinculat a la CNT. Un cop iniciada la contesa civil, en ser absorbit el sindicat per la UGT, esdevingu\u00e9 secretari de la delegaci\u00f3 local del Sindicat d\u2019Aigua, Gas i Electricitat.<\/p>\n<p>Com molts joves de la seva generaci\u00f3, l\u2019experi\u00e8ncia de la Guerra Civil i la postguerra marcaren profundament Francisco Gros: al mateix temps que fou mobilitzat a Lleida, la Vall d\u2019Uix\u00f3 (Castell\u00f3) i\u00a0 Villanueva del Arzobispo (Ja\u00e9n) per l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica, un dels seus germans fou mobilitzat a la zona franquista, situaci\u00f3 que des de l\u2019\u00e0mbit familiar es visqu\u00e9 amb l\u00f2gica preocupaci\u00f3 i neguit.<\/p>\n<p>Un cop finalitzada la guerra, i de tornada a Manresa, a mitjan 1939 Francisco Gros fou detingut i empresonat arran d\u2019una den\u00fancia presentada contra ell a causa d\u2019una carta on apareixia la seva signatura com a secretari del Sindicat d\u2019Aigua, Gas i Electricitat. Adre\u00e7ada a la v\u00eddua d\u2019un empleat de la CAME, la missiva \u2013datada el setembre de 1937-, informava sobre la retirada de la pensi\u00f3 que rebia la destinat\u00e0ria, mentre no es present\u00e9s a les autoritats militars republicanes un germ\u00e0 seu que s\u2019havia evadit a la zona franquista. La decisi\u00f3, segons es feia constar a la carta, havia estat presa col\u00b7lectivament en una reuni\u00f3 del sindicat.<\/p>\n<p>Juntament amb Ramon Gorgui -l\u2019altre signant de la carta, president de la federaci\u00f3 local del sindicat-, el desembre de 1942 Francisco Gros fou jutjat a Barcelona en consell de guerra i condemnat a dotze anys i un dia per \u201c<em>auxilio a la rebeli\u00f3n militar<\/em>\u201d, despr\u00e9s d\u2019haver-se significat, segons la sent\u00e8ncia, com a \u201c<em>contrario a la Causa Nacional<\/em>\u201d.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de complir tres anys i set mesos de reclusi\u00f3 \u2013primer a la pres\u00f3 de Manresa i posteriorment a la Model-, el febrer de 1943 ambd\u00f3s es beneficiaren de les mesures destinades a descongestionar els centres penitenciaris: foren posats en arrest domiciliari, en situaci\u00f3\u00a0 de <em>prisi\u00f3n atenuada<\/em> i en r\u00e8gim de llibertat vigilada. Finalment, a darreries de gener de 1947, Gros obtingu\u00e9 l\u2019indult, en aplicaci\u00f3 de les mesures que el govern dict\u00e0 en el context de la fi de la Segona Guerra Mundial. Fou precisament durant la seva estada a la pres\u00f3 de Manresa que conegu\u00e9 Const\u00e0ncia Batlle, que esdevindr\u00e0 la seva promesa i amb qui m\u00e9s endavant es casar\u00e0. El matrimoni no tindr\u00e0 fills.<\/p>\n<p>Un cop excarcerat, Francisco Gros es pogu\u00e9 reintegrar a la vida professional. Torn\u00e0 a exercir d\u2019electricista a la CAME, on esdevingu\u00e9 cap de secci\u00f3 i on exerc\u00ed tasques directives fins a la seva jubilaci\u00f3.<\/p>\n<p>La circumst\u00e0ncia d\u2019haver nascut i crescut en un entorn familiar humil no li imped\u00ed a Francisco Gros desenvolupar un esperit autodidacte, que es manifest\u00e0 en la seva afecci\u00f3 per la lectura i l\u2019escriptura. Fruit d\u2019aquesta doble passi\u00f3, form\u00e0 la seva pr\u00f2pia biblioteca (fou lector de Josep Pla, Joaquim Ruyra i Ferran Soldevila i aficionat als llibres d\u2019hist\u00f2ria i art) i despleg\u00e0 al mateix temps una intensa activitat epistolar.<\/p>\n<p>A trav\u00e9s del conreu de l\u2019escriptura \u2013en la qual assol\u00ed un bon domini del catal\u00e0, malgrat que no fos la seva llengua pr\u00f2pia-, canalitz\u00e0 una bona part de les seves inquietuds, viv\u00e8ncies i reflexions, que compart\u00ed amb familiars i amics. Amb l\u2019\u00fanic prop\u00f2sit de donar via lliure a la seva capacitat narrativa, escrigu\u00e9 una notable quantitat de textos \u2013fins ara in\u00e8dits- a trav\u00e9s dels quals aport\u00e0 el seu testimoni de l\u2019etapa hist\u00f2rica que li toc\u00e0 de viure. Enamorat de la natura, Francisco Gros tamb\u00e9 public\u00e0 regularment articles a la revista <em>Oliana<\/em> i f\u00e9u un treball de recerca sobre el canal de Berga, que no arrib\u00e0 a veure la llum.<\/p>\n<p>Una part dels textos que escrigu\u00e9 els f\u00e9u arribar com a obsequi a persones dels seus cercles familiars i d\u2019amistats, entre les quals es comptaven el dibuixant Joan Vilanova, el periodista Antoni Quintana, el gravador Pere Alsina i l\u2019ebenista Antoni Gabarr\u00f3s, entre d\u2019altres, alguns dels quals havien estat companys de reclusi\u00f3 a la pres\u00f3 de Manresa.<\/p>\n<p>Tant el fet d\u2019haver perdut la guerra, com l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver estat detingut, condemnat i privat de llibertat sense tenir consci\u00e8ncia d\u2019haver com\u00e8s cap delicte deixaren una enorme empremta en el car\u00e0cter i la personalitat de Francisco Gros. Els seus escrits traspuen, en aquest sentit, una visi\u00f3 esc\u00e8ptica, impregnada de tocs d\u2019ironia, que mantindr\u00e0 al llarg de la seva vida, fins i tot despr\u00e9s de la mort de Franco i la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia. Aix\u00ed ho explic\u00e0 ell mateix amb motiu de la Diada de 1976:<\/p>\n<div class=\"fragment\">\n<p><em>\u00abFa anys \u2013un bon munt-, que vaig afiliar-me a un partit: a aquell que, en llur pancarta, s\u2019hi llegeix en lletres grosses, una llegenda:<\/em><\/p>\n<p><em>\u201cAMB MI, \u00a1NO HI COMPTEU!\u201d.<\/em><\/p>\n<p><em>No \u00e9s estrany, doncs, que avui, 11 de setembre del 1976, malgrat el perm\u00eds especial concedit per l\u2019autoritat governativa, no hi hagi llu\u00eft a casa ni de cara al carrer, ensenya o senyera. Mai hi he posat al balc\u00f3 o a la finestra dom\u00e0s, bandera, gui\u00f3 o senyal per commemorar aconteixements pol\u00edtics, religiosos o, simplement, la festa del barri.<\/em><\/p>\n<p><em>Avui, tampoc faig cap excepci\u00f3. Prefereixo informar a algun amic meu, catal\u00e0, dels fets de l\u201911 de setembre del 1714, i dels dies subseg\u00fcents. Vol \u00e9sser la contribuci\u00f3 d\u2019un aragon\u00e8s que estima Catalunya.\u00bb<\/em><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Nascut a Pe\u00f1alba (Osca) el 16 de mar\u00e7 de 1908, Francisco Gros Mateo es va establir a Manresa entre els setze i els divuit anys. Amb els seus pares -Joaqu\u00edn Gros i Ramona Mateo-, arrib\u00e0 a Catalunya procedent de la comarca dels Monegres, en el marc de les onades migrat\u00f2ries del primer ter\u00e7 de segle. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":66,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-73641","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73641","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/66"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73641"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73641\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73641"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}