{"id":73638,"date":"2023-08-03T08:46:42","date_gmt":"2023-08-03T07:46:42","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/web-nova-gros\/?page_id=73638"},"modified":"2023-08-03T08:52:27","modified_gmt":"2023-08-03T07:52:27","slug":"un-document-excepcional-sobre-la-privacio-de-llibertat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/un-document-excepcional-sobre-la-privacio-de-llibertat\/","title":{"rendered":"Un document excepcional sobre la privaci\u00f3 de llibertat"},"content":{"rendered":"<div class=\"cont\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Setze mesos despr\u00e9s de la mort del general Franco, el juliol de 1976 Francisco Gros feia arribar al seu amic Antoni Gabarr\u00f3s un plec de 47 folis, grapats i mecanografiats. A la portada, escrits a m\u00e0, s\u2019hi podien llegir una dedicat\u00f2ria i un t\u00edtol modest, que no aportava cap pista sobre el contingut del document: <em>Notes minses sense ordre ni concert<\/em>.<\/p>\n<p>A l\u2019interior, unes l\u00ednies redactades \u201cA manera de pr\u00f2leg\u201d justificaven la ra\u00f3 de ser del text: la voluntat inicial d\u2019oferir unes pinzellades dels records de l\u2019estada a la pres\u00f3 de Manresa \u2013on l\u2019autor compart\u00ed captiveri amb el mateix Antoni Gabarr\u00f3s-, a partir de la troballa de tres documents: una can\u00e7\u00f3, un sonet i dos rebuts d\u2019una multa imposada a la seva fam\u00edlia.<\/p>\n<p>All\u00f2 que inicialment havien de ser unes poques ratlles, an\u00e0 prenent volada a mesura que l\u2019autor se submerg\u00ed en l\u2019escriptura dels records, fins a esdevenir no tan sols unes mem\u00f2ries personals, sin\u00f3 tamb\u00e9 un aut\u00e8ntic retaule de les grandeses i mis\u00e8ries de la condici\u00f3 humana, des de la perspectiva d\u2019alg\u00fa que \u2013a causa del seu passat com a sindicalista- estigu\u00e9 privat de llibertat durant tres anys i set mesos, condemnat en consell de guerra pel delicte d\u2019<em>auxilio a la rebeli\u00f3n militar<\/em>.<\/p>\n<p>La capacitat descriptiva i anal\u00edtica de l\u2019autor, combinades amb un notable domini del llenguatge, li permeteren a Francisco Gros no tan sols evocar els seus propis records \u2013escrits en primera persona-, sin\u00f3 tamb\u00e9 recollir les viv\u00e8ncies d\u2019alguns dels seus companys de reclusi\u00f3. Tot i que la major part dels relats tenen com a escenari la pres\u00f3 de les Escodines, en alguns casos fan refer\u00e8ncia a fets i situacions succe\u00efts a la Model de Barcelona i en algun camp de concentraci\u00f3 franquista.<\/p>\n<p>L\u2019autor no es resign\u00e0 a descriure fets, personatges i situacions, sin\u00f3 que \u2013com hem indicat- se serv\u00ed del relat pr\u00f2piament dit per desgranar les seves pr\u00f2pies reflexions. Reflexions escrites des d\u2019una visi\u00f3 esc\u00e8ptica a l\u2019entorn de la condici\u00f3 humana, amarades d\u2019una notable dosi de desenc\u00eds i condimentades amb pessics d\u2019humor, a trav\u00e9s d\u2019un especial sentit de la ironia.<\/p>\n<p>El ventall de fets descrits compr\u00e8n un ampli espectre, que va des de l\u2019an\u00e8cdota i la fac\u00e8cia \u2013relacionades amb el dia a dia a la pres\u00f3 i la satisfacci\u00f3 de necessitats prim\u00e0ries- fins a situacions extremes, referides sobretot a l\u2019aplicaci\u00f3 de la pena de mort com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019anomenada <em>just\u00edcia militar<\/em>. El resultat de tot plegat \u00e9s un relat punyent i descarnat \u2013a voltes fins i tot divertit- que deixa testimoni d\u2019aspectes com els seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>l\u2019organitzaci\u00f3 dins la pres\u00f3 d\u2019un obrador de manualitats i joieria -que l\u2019autor anomena ir\u00f2nicament <em>Trust Joier de Reixes Endins<\/em>-, com a recurs econ\u00f2mic i tamb\u00e9 com a mitj\u00e0 per combatre l\u2019avorriment i el desenc\u00eds entre els reclusos;<\/li>\n<li>la manca d\u2019aliments per als presos, resultat de la corrupci\u00f3 per part dels oficials i el m\u00e0xim responsable del centre \u2013<em>don Jos\u00e9<\/em>-, que culmin\u00e0 amb l\u2019esc\u00e0ndol de l\u2019ingr\u00e9s de <em>don Jos\u00e9<\/em> a la mateixa pres\u00f3 de la qual ell mateix havia estat director, arran de la visita d\u2019un inspector;<\/li>\n<li>el tracte humiliant envers els interns per part dels gu\u00e0rdies del centre, \u201c<em>intoxicats encara pel cl\u00edmax de la guerra<\/em>\u201d;<\/li>\n<li>la delaci\u00f3 per part d\u2019alguns reclusos \u2013els \u201c<em>male\u00efts xivatos<\/em>\u201d, comparats amb \u201c<em>fastigosos r\u00e8ptils<\/em>\u201d- com a mecanisme per aconseguir m\u00e9s alimentaci\u00f3 i un tracte avantatj\u00f3s per part de la direcci\u00f3 de la pres\u00f3;<\/li>\n<li>l\u2019angoixa inherent als consells de guerra i la incertesa derivada de la possibilitat de ser condemnat a la pena m\u00e0xima, malgrat no tenir les mans tacades de sang, aix\u00ed com tamb\u00e9 els darrers moments dels condemnats a mort, un cop esva\u00efda tota esperan\u00e7a de salvar la vida;<\/li>\n<li>el paper de l\u2019Esgl\u00e9sia com a legitimadora d\u2019un sistema penitenciari que perpetuava la condici\u00f3 dels presos com a perdedors de la Guerra Civil; l\u2019obligatorietat d\u2019assistir als oficis religiosos si es volia evitar repres\u00e0lies;<\/li>\n<li>els problemes de prove\u00efment d\u2019aliments com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la manca de queviures a preus oficials a causa de l\u2019estraperlo;<\/li>\n<li>l\u2019afany de recuperar la llibertat i els intents d\u2019evasi\u00f3 per part d\u2019alguns reclusos;<\/li>\n<li>els combats de boxa a l\u2019interior del centre, amb apostes entre oficials del cos de presons i de l\u2019ex\u00e8rcit;<\/li>\n<li>la solidaritat amb aquells companys de reclusi\u00f3 que no podien aconseguir aliments des de l\u2019exterior a trav\u00e9s de familiars i amics&#8230;<\/li>\n<\/ul>\n<p>Les mem\u00f2ries de Francisco Gros incorporen tamb\u00e9 entre les seves p\u00e0gines documents amb un notable inter\u00e8s testimonial:<\/p>\n<ul>\n<li>la can\u00e7\u00f3 <em>Melangia<\/em> \u2013amb m\u00fasica de Carles Luque i lletra de Josep M. Ortonoves-, interpretada pels reclusos de la pres\u00f3 manresana;<\/li>\n<li>un sonet d\u2019Estanislau Sanfeliu, company de reclusi\u00f3 de l\u2019autor, escrit des de la Model de Barcelona amb el t\u00edtol <em>\u00a1Tengo fe!<\/em>;<\/li>\n<li>un dibuix de Pere Alsina \u2013tamb\u00e9 recl\u00fas- que retrata uns interns rebent la visita de familiars a la pres\u00f3 de les Escodines, separats uns i altres per una porta enreixada i sota la mirada d\u2019un guarda.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Les mem\u00f2ries es clouen amb el relat d\u2019una an\u00e8cdota que no guarda relaci\u00f3 amb l\u2019estada de l\u2019autor a la pres\u00f3, per\u00f2 que resulta representativa del clima irracional de la immediata postguerra: dos dies despr\u00e9s de l\u2019entrada de les tropes franquistes a Manresa -el 26 de gener de 1939-, el pare i el germ\u00e0 petit de Francisco Gros van ser detinguts. Foren posats en llibertat al cap de dos mesos, despr\u00e9s de pagar dues multes de 300 i 150 pessetes, respectivament. Un soldat havia presentat una den\u00fancia contra tres nens d\u2019entre dotze i tretze anys, i els respectius familiars. Els havia enxampat fent un joc arriscat, que en aquells moments podia resultar sospit\u00f3s d\u2019espionatge: apuntar en blocs de paper matr\u00edcules de vehicles, alguns dels quals eren militars. Despr\u00e9s de la mort de Franco, Francisco Gros adre\u00e7\u00e0 una carta al rei d\u2019Espanya per exposar-li els fets. L&#8217;autor inclogu\u00e9 el text de la missiva a les mem\u00f2ries, com un ap\u00e8ndix.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Setze mesos despr\u00e9s de la mort del general Franco, el juliol de 1976 Francisco Gros feia arribar al seu amic Antoni Gabarr\u00f3s un plec de 47 folis, grapats i mecanografiats. A la portada, escrits a m\u00e0, s\u2019hi podien llegir una dedicat\u00f2ria i un t\u00edtol modest, que no aportava cap pista sobre el contingut del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":66,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-73638","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73638","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/users\/66"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73638"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73638\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/gros\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73638"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}