{"id":79584,"date":"2024-06-08T17:44:33","date_gmt":"2024-06-08T16:44:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/?page_id=79584"},"modified":"2024-07-11T16:22:18","modified_gmt":"2024-07-11T15:22:18","slug":"manresans-i-la-division-azul","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/la-politica-del-nou-regim\/manresans-i-la-division-azul\/","title":{"rendered":"Manresans i la Divisio\u0301n Azul"},"content":{"rendered":"

Vegeu tamb\u00e9:\u00a0Medalla de bronze de la ciutat als excombatents de la Centuria Audina (1955).<\/a><\/p>\n

Vegeu tamb\u00e9:\u00a0Medalla de la ciutat al bander\u00ed d’excombatents de la Divisi\u00f3n Azul (1958).<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Text introductori<\/h2>\n

L’any 1941 el govern franquista envi\u00e0 voluntaris espanyols -la majoria d’ells, militars- a lluitar a la URSS al costat de l’ex\u00e8rcit hitleri\u00e0. D’aquesta manera, mantenia formalment la neutralitat oficial en la II Guerra Mundial alhora que, en certa manera, compensava l’ajut que havia rebut del govern nazi durant la Guerra Civil. Aquests soldats formaren la popularment coneguda\u00a0Divisi\u00f3n Azul<\/em>, anomenada aix\u00ed pel color de la camisa falangista).<\/p>\n

L’any 1943, despr\u00e9s de la gran derrota alemanya a Stalingrad, Franco es vei\u00e9 obligat a ordenar el retorn dels soldats espanyols supervivents ja que corria el risc de ser considerat per part dels governs aliats un dels perdedors de la guerra, al costat de Hitler i Mussolini, cosa que comportaria la seva caiguda del poder a Espanya.<\/p>\n

En total, uns 47.000 soldats arribaren a integrar la\u00a0Divisi\u00f3n Azul<\/em>, m\u00e9s de 13.000 dels quals resultaren morts o ferits. Entre aquells voluntaris tamb\u00e9 hi hagu\u00e9 manresans i bagencs, tot i que no hi ha const\u00e0ncia que el seu nombre fos gaire elevat.<\/p>\n

Tanmateix, durant el per\u00edode de 1941 a 1943, la propaganda oficial fou molt intensa a favor del reclutament de voluntaris: el nom dels qui s’hi apuntaven sortien a la premsa local, per Nadal l’Ajuntament recaptava diners per als voluntaris, s’organitzaven comiats a l’estaci\u00f3 de tren, dirigents locals pronunciaven discursos\u00a0patri\u00f2tics<\/em>\u00a0grandiloq\u00fcents o b\u00e9 es feia ostentaci\u00f3 p\u00fablica de la seva voluntat d’anar a lluitar contra “las hordas comunistas<\/em>“…<\/p>\n

El 1943 arrib\u00e0 la not\u00edcia de la mort al front d’un soldat manres\u00e0 de la\u00a0Divisi\u00f3n Azul:<\/em>\u00a0Fulgenci Audina Claver. Per aquest motiu, temps despr\u00e9s els excombatents manresans formaren la\u00a0Centuria Audina,<\/em>\u00a0que fou distingida, ja l’any 1955, amb la medalla de bronze de la ciutat.<\/p>\n

Un any abans, en el marc ritual de la celebraci\u00f3 anual del\u00a0Glorioso Alzamiento Nacional<\/em>, s’havia procedit a la benedicci\u00f3 eclesi\u00e0stica del bander\u00ed d’excombatents de la\u00a0Divisi\u00f3n Azul<\/em>. La madrina de l\u2019acte fou Dolors Pujol, esposa de l’alcalde de Manresa, Joan Prat Pons, qui tamb\u00e9 era dirigent de Falange. Finalment, l’any 1958 l’Ajuntament conced\u00ed la medalla de la ciutat al mateix bander\u00ed.<\/p>\n

 <\/p>\n

Fotografies (17)<\/h2>\n
<\/div>