{"id":79551,"date":"2024-06-08T16:03:19","date_gmt":"2024-06-08T15:03:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/?page_id=79551"},"modified":"2024-07-12T00:56:30","modified_gmt":"2024-07-11T23:56:30","slug":"homenatges-i-condecoracions-franquistes","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/la-politica-del-nou-regim\/homenatges-i-condecoracions-franquistes\/","title":{"rendered":"Homenatges i condecoracions franquistes"},"content":{"rendered":"

Text introductori<\/h2>\n

En el marc de la glorificaci\u00f3 propagand\u00edstica de la dictadura, una altra constant fou la dels homenatges, felicitacions i lliuraments de medalles de la ciutat a personalitats del r\u00e8gim amb els quals calia quedar b\u00e9.<\/p>\n

Aix\u00ed, dins el context de la mis\u00e8ria de la postguerra dels anys 40, el juny de 1943 l’alcalde Montardit cre\u00e0 la medalla de la ciutat i aprov\u00e0 la concessi\u00f3 de la medalla d’or al mateix Franco. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament deman\u00e0 aportacions volunt\u00e0ries d’or. La medalla no li fou lliurada al dictador fins al 1947 per part del aleshores alcalde Prat Pons, qui llo\u00e0 la “designaci\u00f3n Divina<\/em>” que havia perm\u00e8s guanyar la guerra al dictador.<\/p>\n

Cronol\u00f2gicament, el juliol de 1943, el primer a rebre una medalla d’or de la ciutat fou Jos\u00e9 Antonio Gir\u00f3n de Velasco, ministre de Treball i\u00a0Delegado Nacional de Excombatientes<\/em>. Els excombatents manresans (del b\u00e0ndol franquista, naturalment) tamb\u00e9 van rebre -o b\u00e9 els seus familiars, en el cas d’aquells que havien mort al front- la corresponent medalla, tot i que de coure.<\/p>\n

Els anys 50 altres c\u00e0rrecs importants del r\u00e8gim que reberen la distinci\u00f3 foren el governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, el ministre d’Educaci\u00f3 Joaqu\u00edn Ruiz-Gim\u00e9nez i el president de les Corts Espanyoles Esteban Bilbao qui, a m\u00e9s, reb\u00e9 el t\u00edtol de fill adoptiu de la ciutat.<\/p>\n

Altres homenatges significatius foren el del “liberador de Manresa<\/em>“, el tinent coronel Julio P\u00e9rez Salas, tamb\u00e9 declarat fill adoptiu. El 1948, amb motiu del seu ascens a general, reb\u00e9 un sabre d’honor de part del consistori manres\u00e0.<\/p>\n

Finalment, en el decurs d’aquells anys es reteren tamb\u00e9 diversos homenatges a dirigents i industrials locals i autoritats eclesi\u00e0stiques i militars. Cal ressenyar el que es tribut\u00e0 al general Jos\u00e9 de Arjona, qui sorprengu\u00e9 amb un enc\u00e8s elogi a Catalunya i a la poblaci\u00f3 catalana, en contraposici\u00f3 a la injusta enveja que, segons ell, despertava entre els habitants d\u2019altres punts d\u2019Espanya.<\/p>\n

 <\/p>\n

Creaci\u00f3 i reglament de la medalla de la ciutat (1942-43)<\/h2>\n

Un dels instruments m\u00e9s habituals que feien servir els municipis per distingir personalitats destacades del r\u00e8gim eren les medalles. Manresa no va ser una excepci\u00f3. L\u2019Ajuntament va redactar un reglament i un protocol per tal d\u2019establir-ne els criteris de concessi\u00f3. Figures destacades del franquisme van rebre aquesta distinci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

Documents (13)<\/h3>\n
<\/div>