{"id":79470,"date":"2024-06-07T20:21:33","date_gmt":"2024-06-07T19:21:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/?page_id=79470"},"modified":"2024-07-13T11:52:39","modified_gmt":"2024-07-13T10:52:39","slug":"la-moralitat","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/la-moralitat\/","title":{"rendered":"La moralitat"},"content":{"rendered":"

Text introductori<\/h2>\n

El franquisme va ser una \u00e8poca de moltes repressions en tots els sentits i tamb\u00e9 va imposar, amb el suport actiu de l’Esgl\u00e9sia, una moralitat oficial que afectava i condicionava la vida quotidiana de les persones.<\/p>\n

Un tipus de moralitat que tamb\u00e9 restringia les iniciatives i llibertats individuals en una s\u00e8rie d’aspectes que avui dia considerem ben normals. Per exemple, ja el febrer de 1939 l’alcalde Prun\u00e9s recordava a la poblaci\u00f3 la prohibici\u00f3, amb motiu del Carnestoltes, de disfressar-se o fer qualsevol mena de par\u00f2dia a costa de les autoritats civils, militars o eclesi\u00e0stiques.<\/p>\n

Igualment, no era perm\u00e8s que nois i noies es poguessin banyar junts a la piscina municipal, despr\u00e9s que el bisbe de Vic prohib\u00eds, amb una evident intransig\u00e8ncia i confusi\u00f3 interessada de conceptes, “la asistencia y participaci\u00f3n a todos los ba\u00f1os p\u00fablicos bisexuales<\/em>“.<\/p>\n

Cal recordar que publicacions i pel\u00b7l\u00edcules havien de passar una doble censura: l’oficial i l’eclesi\u00e0stica, per tal que la\u00a0moralitat<\/em>\u00a0qued\u00e9s ben resguardada. En aquest sentit, no es pot oblidar que les dones eren sovint les principals v\u00edctimes d’aquests\u00a0bon costums<\/em> socials establerts, que les arraconaven a la llar dom\u00e8stica i a un paper simplement complementari al de l’home. Per exemple, a la postguerra, era mal vist que les noies anessin al cinema i, fins i tot, se’ls inculcava que la simple contemplaci\u00f3 de les cartelleres cinematogr\u00e0fiques, o pintar-se les ungles o portar determinat tipus de sabates, ja era pecat.<\/p>\n

Una altra mostra d’aquesta moralitat, sovint hip\u00f2crita, fou el cas de l’escultura\u00a0La Ben Plantada<\/em>, de Josep Clar\u00e0, actualment situada al capdamunt del Passeig. L\u2019est\u00e0tua va ser comprada l\u2019any 1958. Tanmateix, no es va poder ubicar al carrer fins al cap de 19 anys, quan Franco ja havia mort. La moral cat\u00f2lica del franquisme no va permetre l\u2019exhibici\u00f3 d\u2019aquella noia nua.<\/p>\n

En efecte, enmig de la controv\u00e8rsia, el dibuixant manres\u00e0 Joan Vilanova, amb un fi sentit de l’humor, havia ironitzat sobre el tema en una auca publicada amb motiu de les festes de la Llum de l’any 1959. Aix\u00f2 motiv\u00e0 una carta de protesta per part del bisbe de Vic, Ramon Masnou, qui qualific\u00e0 l’est\u00e0tua de “inmodesta<\/em>” i es queixava del poc contingut religi\u00f3s de l’auca. Aquesta pressi\u00f3 del bisbe acab\u00e0 sent determinant en la decisi\u00f3 final d’arraconar la magn\u00edfica escultura durant tants anys.<\/p>\n

 <\/p>\n

Campanyes contra la blasf\u00e8mia<\/h2>\n

Documents (21)<\/h3>\n
\n
<\/div>