<\/p>\n
Un dels suports b\u00e0sics del r\u00e8gim franquista va ser l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que es convert\u00ed en un instrument m\u00e9s de la seva propaganda i arrib\u00e0 a justificar moralment el cop d\u2019estat contra el govern leg\u00edtim de la Rep\u00fablica. Ja a l’any 1937, la c\u00fapula de l’Esgl\u00e9sia espanyola, en una carta pastoral, havia donat el seu suport incondicional al b\u00e0ndol franquista, ja que defensava que la guerra civil era un enfrontament del B\u00e9 contra el Mal, una Cruzada contra el comunisme. En aquest sentit, nom\u00e9s cal recordar la inscripci\u00f3 de les monedes de l\u2019\u00e8poca: \u201cFrancisco Franco, Caudillo de Espa\u00f1a por la gracia de Dios<\/em>\u201d.<\/p>\n Per contextualitzar aquest suport de la jerarquia eclesi\u00e0stica espanyola a la dictadura, cal recordar que l\u2019Esgl\u00e9sia pat\u00ed una terrible repressi\u00f3 durant la guerra civil per part de l\u2019extrema esquerra revolucion\u00e0ria: nom\u00e9s a Catalunya foren assassinats m\u00e9s de dos mil sacerdots i religiosos. A m\u00e9s, nombroses esgl\u00e9sies, edificis i depend\u00e8ncies religioses foren saquejats i destru\u00efts durant el conflicte b\u00e8l\u00b7lic a la Catalunya republicana, i les misses i totes les celebracions lit\u00fargiques havien estat prohibides. El patrimoni hist\u00f2ric, art\u00edstic i cultural qued\u00e0 significativament delmat.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, els anys 40 i 50 s\u00f3n d\u2019un extraordinari fervor religi\u00f3s. La dictadura considerava que un espanyol com cal havia de ser cat\u00f2lic i l\u2019estricta moralitat religiosa s\u2019imposava a tota la societat. Constantment es realitzaven misses, processons, grans celebracions de festivitats religioses, campanyes contra la blasf\u00e8mia… I, l\u00f2gicament, multitud d’actes relacionats amb la trag\u00e8dia col\u00b7lectiva de la guerra fratricida: misses i funerals en mem\u00f2ria de les persones assassinades a la rereguarda republicana, o b\u00e9 lligats amb la recuperaci\u00f3 i reconstrucci\u00f3 de les obres d’art i dels b\u00e9ns mobles i immobles que havien estat destru\u00efts, robats i\/o saquejats. El seguiment popular \u2013fos per sincera devoci\u00f3, fos per quedar b\u00e9 davant la por del que dirien- era massiu. Alhora la moral cat\u00f2lica, en la seva vessant m\u00e9s estricta, s’impos\u00e0 arreu i afectava a la vida quotidiana de tothom.<\/p>\n Passats uns anys, per\u00f2, una part important de l\u2019Esgl\u00e9sia catalana s\u2019an\u00e0 desmarcant del r\u00e8gim franquista, empesa per una nova generaci\u00f3 de capellans que defensaven les llibertats i la llengua i cultura catalanes. El monestir de Montserrat fou un exemple en aquest sentit: l’any 1947, durant les festes d’entronitzaci\u00f3 de la mareded\u00e9u, s’utilitz\u00e0 per primer cop el catal\u00e0 en un acte p\u00fablic carregat de simbolisme a favor dels trets diferencials, aleshores fortament reprimits. I no podem oblidar la figura del cardenal\u00a0Vidal i Barraquer, qui es neg\u00e0 a signar l\u2019esmentada carta pastoral de l’any 1937, fet que li valgu\u00e9 l’exili.<\/p>\n A Manresa, entre el 9 i el 17 de maig de l’any 1948, es commemor\u00e0 el IV Centenari de l\u2019aprovaci\u00f3 per part del Papa del Llibre d\u2019Exercicis Espirituals, que Sant Ignasi de Loiola havia comen\u00e7at a escriure a La Cova de Sant Ignasi. Tamb\u00e9 s’aprofit\u00e0 per celebrar el 25\u00e8 aniversari de la OEP (Obra d’Exercicis Parroquials), associaci\u00f3 de l’arquebisbat de Barcelona una de les finalitats de la qual era evangelitzar mitjan\u00e7ant la pr\u00e0ctica dels exercicis espirituals i dels recessos, cosa que, com veurem, es feu a Manresa durant aquelles dates. Alhora, s’homenatj\u00e0 la mem\u00f2ria dels membres de la OEP assassinats durant la guerra civil.<\/p>\n El cardenal-arquebisbe de Tarragona Manuel Arce Ochoterena, l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarr\u00e9, 7 bisbes, dos ministres del govern franquista (el d’Afers Exteriors, Alberto Mart\u00edn Artajo, i el de Just\u00edcia, Raimundo Fern\u00e1ndez-Cuesta), aix\u00ed com Esteban Bilbao Egu\u00eda, president de \u201clas Cortes Espa\u00f1olas en representaci\u00f3n de Su Excelencia el Jefe del Estado<\/em>\u201d i, a m\u00e9s les municipals, altres autoritats civils i militars vingueren a la ciutat per donar m\u00e9s relleu al conjunt d’actes commemoratius que es realitzaren al llarg de tota una setmana.<\/p>\n Les celebracions, at\u00e8s tamb\u00e9 el context de la forta religiositat oficial que imperava en l’ambient d’aquella \u00e8poca, foren certament molt concorregudes i preparades minuciosament. Per exemple, en els dies previs a les visites de les autoritats una part important de la ciutadania manresana particip\u00e0 en diverses tandes d’exercicis espirituals en sessions diferents segons el g\u00e8nere. Aix\u00ed, els homes i les dones -sempre per separat- les feren en una Seu plena de gom a gom mentre que els nois les realitzaren a la Cova de Sant Ignasi i les noies al Teatre Conservatori. Per la seva banda, els nens i nenes m\u00e9s petits assistiren junts a confer\u00e8ncies religioses a la Seu, aix\u00f2 s\u00ed, asseguts en bancs separats.<\/p>\n D’entre els principals actes que s’hi celebraren, cal destacar la rebuda de les principals autoritats a La Cova, on hi havia una exposici\u00f3 filat\u00e8lica, el solemn\u00edssim Pontificial que el cardenal-arquebisbe ofici\u00e0 a la Seu, la col\u00b7locaci\u00f3 de la primera pedra de la capella del Rapte de Sant Ignasi (que s’inaugur\u00e0 l\u2019any 1958) i la cloenda que tingu\u00e9 lloc al Teatre Kursaal. Aquest darrer acte fou amenitzat pel prestigi\u00f3s Orfe\u00f3 Donostiarra, vingut a la ciutat per l’ocasi\u00f3, i hi intervingueren diverses personalitats del moment com ara Esteban Bilbao mentre que el cardenal Arce el clogu\u00e9. L’expectaci\u00f3 fou tan gran que una gran multitud de persones ompliren el Passeig i seguiren totes les intervencions mitjan\u00e7ant uns altaveus instal\u00b7lats expressament per l’esdeveniment.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un dels suports b\u00e0sics del r\u00e8gim franquista va ser l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, que es convert\u00ed en un instrument m\u00e9s de la seva propaganda i arrib\u00e0 a justificar moralment el cop d\u2019estat contra el govern leg\u00edtim de la Rep\u00fablica. Ja a l’any 1937, la c\u00fapula de l’Esgl\u00e9sia espanyola, en una carta pastoral, havia donat el seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":2,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-74259","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74259","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74259"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74259\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74259"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=74259"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=74259"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}