{"id":73552,"date":"2020-08-14T17:54:24","date_gmt":"2020-08-14T16:54:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/?page_id=73552"},"modified":"2023-02-22T01:21:54","modified_gmt":"2023-02-22T00:21:54","slug":"lalcalde-joan-prat-pons","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/fotografies-prat-pons\/lalcalde-joan-prat-pons\/","title":{"rendered":"L’alcalde Joan Prat Pons"},"content":{"rendered":"

Dades biogr\u00e0fiques de Joan Prat Pons i el context hist\u00f2ric dels alcaldes de Manresa durant el franquisme<\/strong><\/p>\n

Joan Prat Pons, nascut a Manresa el 4 d’octubre de 1893, fou un perit industrial de professi\u00f3 que exerc\u00ed de director de les f\u00e0briques t\u00e8xtils de Cal Mar\u00e7al i de la Col\u00f2nia Pons del municipi de Puig-reig. Atret per la vida pol\u00edtica, inicialment fou simpatitzant de la Lliga Regionalista i posteriorment deriv\u00e0 cap a posicions m\u00e9s dretanes i espanyolistes. Arrib\u00e0 a ser alcalde de Puig-reig entre els anys 1924 i 1930, \u00e9s a dir, durant la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930).<\/p>\n

Continu\u00e0 en aquesta l\u00ednia ideol\u00f2gica durant els anys de la II Rep\u00fablica (1931-1936) i fou membre de partits com la CEDA (Acci\u00f3 Popular Catalana) i Renovaci\u00f3n Espa\u00f1ola.<\/p>\n

Durant la Guerra Civil fou empresonat pel b\u00e0ndol republic\u00e0. La vict\u00f2ria del general Franco li permet\u00e9 comen\u00e7ar una destacada carrera pol\u00edtica durant els primers anys de la dictadura.<\/p>\n

Aix\u00ed, s’afili\u00e0 a les FET-JONS i fou delegat local de la “Hermandad de Ex-cautivos”, que agrupava les persones que havien estat empresonades durant la rereguarda republicana. Ocup\u00e0 tamb\u00e9 els c\u00e0rrecs de delegat de la CNS (el sindicat vertical) <\/em>i delegat governatiu comarcal. El 1944 entr\u00e0 a l’Ajuntament de Manresa com a primer tinent d’alcalde i el juliol de l’any seg\u00fcent en fou designat alcalde per part del governador civil de la prov\u00edncia Antonio Correa Veglison. A partir d’aqu\u00ed, acumul\u00e0 els c\u00e0rrecs de cap local del Movimiento, diputat provincial i, en el per\u00edode 1949-1952, procurador municipal a Corts. L’any 1952 fou distingit pel govern franquista com a “Comendador de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio”.<\/p>\n

Joan Prat fou el tercer alcalde de Manresa durant la dictadura franquista. Anteriorment ho havien estat el carl\u00ed Dom\u00e8nec Prun\u00e9s, que el 1943 hagu\u00e9 de dimitir despr\u00e9s de diverses pugnes amb elements falangistes de la ciutat. Fou substitu\u00eft per Josep Montardit, qui ja havia estat alcalde de la ciutat durant la dictadura de Primo de Rivera, i que dimit\u00ed l’any 1945 oficialment per “no poder atender debidamente las m\u00faltiples ocupaciones que sobre m\u00ed pesan”<\/em> tot i que en el fons fou per aquesta lluita larvada entre falangistes i tradicionalistes (carlins).<\/p>\n

De fet, una constant de la dictadura franquista foren aquestes lluites entre les diverses fam\u00edlies<\/em> que donaven suport al r\u00e8gim per tal d’assolir el m\u00e0xim de quotes d’influ\u00e8ncia i poder. Lluites que moltes vegades tenien tamb\u00e9 un caire d’ambicions i enveges personals entre membres, en principi, d’una mateixa fam\u00edlia o facci\u00f3. I Manresa no en fou cap excepci\u00f3. Aix\u00ed, en l’acte de presa de possessi\u00f3 del nou alcalde Prat Pons, que es va celebrar al sal\u00f3 de plens de l’Ajuntament el 6 de juliol de 1945, el governador Antonio Correa manifest\u00e0: “se hace cargo de la Alcaldia un camarada muy apreciado de todos vosotros, al que hace poco no ten\u00eda el gusto de conocer y que ha constituido para m\u00ed una revelaci\u00f3n que me ha permitido llegar a la unificaci\u00f3n de cargos”<\/em>, en refer\u00e8ncia al fet que Joan Prat pass\u00e0 a acumular en la seva persona els c\u00e0rrecs d’alcalde i el de cap local del Movimiento. De la mateixa manera, el propi Correa era alhora governador civil de la prov\u00edncia de Barcelona i cap provincial del Movimiento.<\/p>\n

Cal tenir present que durant la dictadura franquista els alcaldes eren nomenats a dit, generalment per decisi\u00f3 del governador civil de la prov\u00edncia amb qui, per tant, calia estar sempre b\u00e9 i obeir les seves disposicions de manera jer\u00e0rquica. En contrapartida, el c\u00e0rrec d’alcalde -com bona part d’altres c\u00e0rrecs p\u00fablics- no estaven subjectes a cap l\u00edmit temporal i hom podia ocupar-los en principi indefinidament. Aix\u00ed doncs, per tal de romandre en el c\u00e0rrec, els alcaldes de l’\u00e8poca havien de ser fidels servidors de la dictadura franquista i col\u00b7laborar tothora en la repressi\u00f3 de les llibertats democr\u00e0tiques i socials aix\u00ed com de la llengua i cultura catalanes.<\/p>\n

Joan Prat Pons fou l’alcalde de Manresa durant gaireb\u00e9 13 anys, \u00e9s a dir, fins l’any 1958. Fou cessat el mes de mar\u00e7 d’aquell any arran d’un cas de corrupci\u00f3 relacionat amb l’especulaci\u00f3 del s\u00f2l en qu\u00e8 estaven implicats dos tinents d’alcalde de l’Ajuntament que ell presidia.<\/p>\n

Segons el periodista Emili Vilanova, l’origen de la destituci\u00f3 de l’alcalde Prat fou una carta que ell mateix, assabentat d’aquest cas de corrupci\u00f3, envi\u00e0 al governador civil i al Ministeri de la Governaci\u00f3 on denunciava aquests fets.<\/p>\n

Com no podia ser d’altra manera en aquells temps foscos, la versi\u00f3 oficial fou ben diferent: el dia 1 de mar\u00e7 de 1958, en l’acte de relleu de Prat Pons pel qui seria el nou alcalde Joan Moll Vall, el governador civil d’aleshores Felipe Acedo Colunga manifest\u00e0 que “en los \u00faltimos cuatro a\u00f1os el se\u00f1or Prat Pons hab\u00eda solicitado reiteradamente ser relevado del cargo y que se acced\u00eda en esta ocasi\u00f3n tambi\u00e9n a petici\u00f3n propia”<\/em>.<\/p>\n

Retirat de la vida pol\u00edtica, Joan Prat Pons es dedic\u00e0 al seu ofici de perit industrial (de fet, arrib\u00e0 a ser Deg\u00e0 del Col\u00b7legi Oficial de P\u00e8rits i Enginyers T\u00e8cnics Industrials de Barcelona) que exerc\u00ed des del seu despatx situat a l’emblem\u00e0tic edifici de Ca La Buresa. Mor\u00ed a Manresa el 20 de juny de 1973 a l’edat de 79 anys .<\/p>\n

\u00c9s significatiu el fet que el diari “Manresa” destin\u00e9s un espai ben minso a la not\u00edcia de la defunci\u00f3 de l’ex-alcalde Prat Pons en contrapartida a la gran quantitat de p\u00e0gines i p\u00e0gines d’elogis ditir\u00e0mbics que li dedicaven quan exercia el c\u00e0rrec de primera autoritat municipal.<\/p>\n

Despr\u00e9s de Joan Prat Pons, els seg\u00fcents alcaldes de Manresa durant el franquisme van ser:<\/p>\n

Joan Moll Vall que fou alcalde de la ciutat entre 1958 i 1964. Era regidor de l’Ajuntament des de l’any 1943. Membre de FET y de las JONS, tamb\u00e9 fou diputat provincial, president del Casino i del Club de Futbol de Manresa. Segons l’historiador Jordi Sardans, el falangista Fernando Pastor Campoy, ben relacionat amb el governador civil, “va aconseguir la destituci\u00f3 de l’alcalde Moll per haver perm\u00e8s el monument a la sardana a la pla\u00e7a de Cots”.<\/p>\n

El seg\u00fcent alcalde fou Ramon Soldevila Tomasa, que ja era regidor des de l’any 1960. Tamb\u00e9 fou diputat provincial. El 1975 va deixar l’alcaldia quan el governador civil de Barcelona, Rodolfo Mart\u00edn Villa el va nomenar subgovernador. Durant el postfranquisme es va afiliar a la Uni\u00f3 del Centre Democr\u00e0tic i fou nomenat governador civil de Lleida, c\u00e0rrec que va ocupar fins el 1980, poc abans de la seva mort.<\/p>\n

El 3 de novembre de 1975, gaireb\u00e9 a les vig\u00edlies de la mort del dictador Francisco Franco, Ramon Roqueta Roqueta fou designat nou alcalde de Manresa. D’un caire m\u00e9s renovador i allunyat del franquisme m\u00e9s intransigent, fou el darrer alcalde no elegit democr\u00e0ticament. L’abril del 1979 es celebraren les primeres eleccions municipals per sufragi universal que a Manresa foren guanyades pel candidat socialista Joan Cornet i Prat, que esdevingu\u00e9 aix\u00ed el primer alcalde de la ciutat escollit democr\u00e0ticament despr\u00e9s del franquisme.<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/div>