Aquestes fotografies corresponen a l’acte de lliurament al “Batallón de Barcelona V de Cazadores de Montaña”, ubicat a la caserna del Carme, d’una bandera d’Espanya regalada –“por subscripción popular”– per la ciutat de Manresa i apadrinada per Dolors Pujol, esposa de l’alcalde Prat Pons. Per això, aquest àlbum, per una vegada, no està dedicat a l’alcalde de la ciutat a qui li agradava ser obsequiat amb la constància gràfica dels actes oficials en què participava.

El dia 10 de juliol de 1949 va tenir lloc aquesta cerimònia de benedicció i lliurament de la bandera que es va celebrar a l’engròs, sense mirar despeses i com una gran festa propagandística, de la qual se’n van fer ressò diaris com “La Vanguardia”. Hi van assistir diversos generals, oficials de la Guàrdia Civil, jutges, el cap superior de la policia, el president de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament en ple amb el seu alcalde al capdavant, representants de les corporacions industrials i comercials de la ciutat…

El diari “Manresa”, de la Jefatura Local del Movimiento i únic que es publicava a la ciutat, celebrava, en el llenguatge carregat i laudatori del pensament únic d’aquella època, que “se tributó el más rendido homenaje al glorioso Ejército nacional, salvaguardia y sostén de la Madre Patria, lleno de virtudes y heroísmos”.

La primera part de l’acte es va fer al Paseo José Antonio (com s’havia batejat durant el franquisme la part alta del Passeig). Allà es trobaven formats els soldats del batalló, i s’hi havien instal·lat dues tribunes per les personalitats i un altar. Mossèn Valentí Gibert, arxiprest de la Seu, procedí a la cerimònia religiosa de benedicció de la bandera la qual, a continuació, fou lliurada a Fernando Hernández Álvaro, tinent coronel de la caserna del Carme, per part de la madrina Dolors Pujol. Finalment, es realitzà una missa de campanya en la qual mossèn Gibert fou assistit per soldats del batalló, els quals prestaren jurament de fidelitat a la bandera. Tot plegat reflectia, a escala local, una escenografia típicament franquista de l’aliança entre l’exèrcit, l’església, alts funcionaris, classes dirigents… El missatge adoctrinador per a la població assistent quedava ben clar.

La segona part de l’acte es va traslladar al “Paseo Pedro III”, prop del Casino. Allà tingué lloc la desfilada de les tropes, que les autoritats contemplaren des d’una tribuna, que comptà amb el reforç de dues companyies d’esquiadors ben equipats amb tot el seu material. Certament, a les fotografies crida l’atenció -en plena canícula manresana- la vestimenta d’aquells soldats que havien de complir també en actes així el seu servei militar. Finalment, per cloure tot plegat, es celebrà un gran dinar al Casino amb uns 200 comensals. Podem llegir també els plats del menú que gaudiren i que contrastava amb la realitat d’un país i d’una societat que no havia acabat de superar les limitacions de la postguerra i on les targes de racionament encara no havien desaparegut del tot.