{"id":72085,"date":"2019-08-27T07:06:46","date_gmt":"2019-08-27T06:06:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/exiliVicencPrat\/?page_id=72085"},"modified":"2019-08-27T07:34:05","modified_gmt":"2019-08-27T06:34:05","slug":"fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/","title":{"rendered":"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957)"},"content":{"rendered":"<p><strong>Per qu\u00e8 unes mem\u00f2ries<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] sincerament, no m\u2019empeny altre impuls sin\u00f3 la necessitat, gaireb\u00e9 patol\u00f2gica, de buidar el sac de les emocions passades perqu\u00e8 ja no m\u2019hi caben.<\/p>\n<p><strong>Una infantesa \u201cinsignificant, tirant a miserable\u201d<\/strong><\/p>\n<p>La meva mare, aleshores [any 1907], sempre estava malalta i jo la veia molt gran. El meu pare traficava duent ous de Solsona amb uns carros i uns cavalls que no tenien res de decoratiu. La nostra vida era insignificant, tirant a miserable.<\/p>\n<p><strong>L\u2019aiguat de 1907<\/strong><\/p>\n<p>Plovia fort en aquells moments i tot d\u2019una es sent\u00ed una gran crid\u00f2ria al carrer; xiscles, xiulets, i uns homes amb atxes de vent enceses convidaven el ve\u00efnat a soc\u00f3rrer davant la gran riuada que baixava. Fou l\u2019aiguat de l\u2019octubre. \u201cAl gas s\u2019ofeguen\u201d, \u201cLa riuada s\u2019emporta el tren\u201d.<\/p>\n<p><strong>La Setmana Tr\u00e0gica (1909)<\/strong><\/p>\n<p>Jo nom\u00e9s recordo la forma i el color de les flames, el soroll de les reixes del convent ve\u00ed de casa, en caure a cops de mall i de pedres, les cintes de les escopetes del Sometent i unes donetes \u2013monges de pais\u00e0- que certs ve\u00efns esporuguits provaven de posar clandestinament en mans de llurs fam\u00edlies.<\/p>\n<p><strong>L\u2019estancament pedag\u00f2gic (1909)<\/strong><\/p>\n<p>La nova escola era al Passeig de Pere III i en deien \u201cAteneo Obrero Manresano\u201d. Era com totes les d\u2019aquella \u00e8poca: rutin\u00e0ries i uniformades per un sistema oficial d\u2019incomprensi\u00f3 i de mercantilisme tal com avui veig que tornen a ser les escoles dels meus fills despr\u00e9s d\u2019haver-se assajat durant trenta anys nous sistemes m\u00e9s humanitzats i de molt m\u00e9s sentit com\u00fa.<\/p>\n<p><strong>Ser pobre<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] al pare se li havien mort dos cavalls, [&#8230;] els burots li havien pres uns bots de vi, [&#8230;] a la botiga la gent quedava a deure i [&#8230;], segurament, haur\u00edem de plegar. No ten\u00edem c\u00e8ntims! Per als infants que en la seva magn\u00edfica inconsci\u00e8ncia ho tenen tot resolt, els \u00e9s un gran daltabaix quan, per primera vegada, senten a dir que s\u00f3n pobres. Pobres! Hi ha res pitjor que ser pobre?<\/p>\n<p><strong>El \u201cmal car\u00e0cter\u201d del bisbe Torras i Bages (1914)<\/strong><\/p>\n<p>Fou a Art\u00e9s on vaig veure per primera vegada el bisbe Torras i Bages, home de car\u00e0cter i sobretot de mal car\u00e0cter, qualitats que no s\u00e9 si avui li serien prou considerades.<\/p>\n<p><strong>La Primera Guerra Mundial (1914)<\/strong><\/p>\n<p>Havia comen\u00e7at la guerra europea: a col\u00b7legi vam ser tot seguit franc\u00f2fils o german\u00f2fils! Per quina ra\u00f3 vaig \u201cveure\u201d que els alemanys eren \u201cels dolents\u201d? Als jesu\u00eftes es resava, com pertot, l\u2019oraci\u00f3 de la pau: el mateix \u201chermano\u201d a la sagristia exultava joiosament a cada vict\u00f2ria alemanya, o, millor dit, a cada derrota dels francesos.<\/p>\n<p><strong>El plaer de sentir Bach i H\u00e4ndel<\/strong><\/p>\n<p>Sentir Bach, sentir H\u00e4ndel, m\u2019omple d\u2019una gran pau i actua en el meu fons molt millor que una reflexi\u00f3 ben feta, que una malenconiosa posta de sol, que un tub sencer d\u2019aspirina.<\/p>\n<p><strong>Per qu\u00e8 el pare \u201cem comprometia\u201d<\/strong><\/p>\n<p>Per quina llei de complexos, de vegades els fills odien els pares? Jo trobava que el pare \u201cem comprometia\u201d perqu\u00e8 renegava, duia calces de vellut i menava un carro. Despr\u00e9s, quan un descobreix que els pares que ha tingut s\u00f3n els millors del m\u00f3n, s\u2019adona de moltes coses.<\/p>\n<p><strong>La por a l\u2019infern<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] la meva nota dominant, dels vuit als quinze anys, va \u00e9sser sempre la por d\u2019anar a l\u2019infern: una por terrible i que informava tots els meus actes; tenia un llibre del Pare Antoni Ma. Claret on s\u2019hi veien uns dimonis molt dolents que et foradaven la llengua amb uns claus vermells de foc, mentre estaves lligat per unes cadenes incontestablement s\u00f2lides. La perspectiva no era abellidora.<\/p>\n<p><strong>Una visi\u00f3 cr\u00edtica de Joan Jorba<\/strong><\/p>\n<p>El senyor Joan Jorba ha estat el capit\u00e0 d\u2019ind\u00fastria m\u00e9s gran que hagi existit. Desprove\u00eft de les m\u00e9s elementals nocions de cr\u00edtica, \u00e8tica i reflexi\u00f3, la seva impossibilitat de perdre temps creava del no-res les coses m\u00e9s inversemblants.<\/p>\n<p><strong>Confessi\u00f3 de ser un \u201ccagadubtes\u201d<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] la meva formaci\u00f3 d\u2019avui tendeix sempre al mat\u00eds, al dubte, a la punyeteria i s\u00f3c incapa\u00e7 de veure les coses en gran, en sentit absolut, i de creure, en bloc, com tanta gent feli\u00e7 fa, en la bandera blanca o vermella. En el petit joier de 1916, ja hi havia, en pot\u00e8ncia, el caga-dubtes d\u2019Acci\u00f3 Catalana, que m\u00e9s tard havia de topar amb uns i altres i fer-se malveure de tothom.<\/p>\n<p><strong>La pobresa, una cosa normal<\/strong><\/p>\n<p>Mirava la pobresa de casa meva sense rebel\u00b7lar-me, trobant-ho tan natural com les llegendes que contaven dels Milord, la Buressa i el Nofre Batlles. A la llar es parlava de la guerra i el pare deia que el dia que guanyessin els aliats menjar\u00edem un pollastre.<\/p>\n<p><strong>El concepte de revoluci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>Els mots de revoluci\u00f3 -revoluci\u00f3 ben entesa, \u00e9s clar- i de renovaci\u00f3 tenen sempre un ress\u00f2 perill\u00f3s i aquella barreja de demag\u00f2gia i gu\u00e0rdia civil que postulava aleshores la gent de coll i corbata, fou, despr\u00e9s s\u2019ha vist, un gran moviment de falsa sinceritat.<\/p>\n<p><strong>L\u2019Espanya eterna (1918)<\/strong><\/p>\n<p>Fou per a mi una gran sorpresa veure com la majoria espanyola, el que se\u2019n diu i ser\u00e0 sempre l\u2019Espanya eterna i tradicional, no es recava d\u2019anar a favor dels alemanys, mentre que una gran majoria catalana advocava per un triomf dels aliats i, tant m\u00e9s enll\u00e0 com m\u00e9s en\u00e7\u00e0 de l\u2019Ebre, eren els militars, els capellans, els grossos rendistes els que creien a cegues amb el K\u00e0iser i tot all\u00f2 que represent\u00e9s un superhome, mentre que els intel\u00b7lectuals, els coristes de Clav\u00e9, els espardenyers, vetllaven i somniaven el triomf de les democr\u00e0cies. Aquesta casualitat, de la qual ja devia haver-hi hagut algun precedent, i que trobaria una encara m\u00e9s tr\u00e0gica confirmaci\u00f3 vint anys m\u00e9s tard, no seria simplement una coincid\u00e8ncia.<\/p>\n<p><strong>El sentiment catalanista i les seves contradiccions (1919)<\/strong><\/p>\n<p>La campanya autonomista del gener del 19 es port\u00e0 amb pompa i gala. Tothom ja ho veia fet i tothom es prometia grans avantatges d\u2019ordre particular. Jo ja m\u2019acontentava de lluir a la solapa una gran cinta catalana enriquida amb uns versos del canonge moss\u00e8n Jaume Collell i una fal\u00e7 com a agulla de corbata.<\/p>\n<p>La \u201cPenya Bliss\u201d, barreja de futbolistes, sarauistes i, \u00e9s clar, catalanistes, va organitzar un ball de patacada per festejar que \u201cla Mare Catalunya donava un pas decisiu per a la seva llibertat\u201d, i jo no vaig poder evitar de pensar que aquell b\u00e9 de D\u00e9u d\u2019escots, perfums barats i mans graponeres no tenien massa en com\u00fa amb l\u2019esclat de consci\u00e8ncia civil que es pregonava.<\/p>\n<p><strong>La conflictivitat social i pol\u00edtica (1919)<\/strong><\/p>\n<p>De cop, es va comen\u00e7ar a matar gent. Els atemptats, dits socials, posaren una nota seriosa a tant cofoisme. Tal vetaire, tal fabricant, queia de panxa enlaire per les cantonades. Bandes de l\u2019\u00danic i del Lliure, el confusionisme de la sindicaci\u00f3, la passivitat interessada o el terrorisme dissimulat del Govern, foren per un quant temps la nota dominant i va acabar amb les reivindicacions catalanes per donar pas a m\u00e9s sometent i a m\u00e9s invocacions providencials de m\u00e0 forta. Entre la p\u00e0tria i el patrimoni, no s\u2019acostuma a dubtar gaire i els creients en la viol\u00e8ncia contra la viol\u00e8ncia passaren \u00e8poques brillants.<\/p>\n<p>El verbalisme m\u00e9s abrandat i gratu\u00eft estarrufava la morbositat dels que, per una cosa o altra, cr\u00e8iem que de Madrid ens venien tots els mals. Ah! si ens pogu\u00e9ssim governar nosaltres! Les perspectives de ser-ho eren tan remotes que, sense cap mena de perill, es podia \u00e9sser radical\u00edssim fins a la utopia.<\/p>\n<p><strong>Una confessi\u00f3 de covardia<\/strong><\/p>\n<p>He estat sempre, i encara avui no me n\u2019avergonyeixo, all\u00f2 que molta gent en diu un covard, no s\u00e9 si perqu\u00e8 pensava, en el fons, que en un pa\u00eds de tants valents podria molt b\u00e9 cabre-hi una excepci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Intoxicaci\u00f3 medi\u00e0tica (1919)<\/strong><\/p>\n<p>A Manresa, sortia un setmanari que se\u2019n deia \u201cLa Bugadera\u201d fet a base de la m\u00e9s baixa xafarderia local i d\u2019explotar les vanitats del jovent que s\u2019exhibia [&#8230;]<\/p>\n<p><strong>Tipisme manres\u00e0 (1920)<\/strong><\/p>\n<p>A sota el Pont Vell, no s\u00e9 qui, va posar-hi barques. Unes barquetes pintades de blanc i blau destinades, els diumenges a la tarda, a passejar-te per quaranta c\u00e8ntims del Pont Vell fins a la Palanca de l\u2019Estaci\u00f3. A mi, va semblar-me molt b\u00e9 perqu\u00e8 no havia ent\u00e8s mai que estiguessin tan sols aquells pl\u00e0tans de vora el Cardener. Tingu\u00e9 \u00e8xit; aviat s\u2019hi afegiren els elements festamajoners: parades de \u201cchurros\u201d; pianos de maneta, \u201ccaballitos\u201d i altres notes de color. Jo, de vegades, per gaudir-ne m\u00e9s, m\u2019ho mirava de lluny, de l\u2019altra banda del riu: aquella olor de cacauets, aquells ramats de soldats i criades tan aut\u00e8ntics, tan \u201cd\u2019abans de la guerra\u201d. La Seu, al fons, creia i crec, que era una magn\u00edfica estampa.<\/p>\n<p><strong>Paradoxes de la hist\u00f2ria (1920)<\/strong><\/p>\n<p>Defens\u00e0vem irlandesos, polonesos i moros contra Madrid. Ning\u00fa no podia preveure que, m\u00e9s tard, Madrid, irlandesos, polonesos i moros estarien junts contra Catalunya.<\/p>\n<p><strong>Del catalanisme al franquisme (1920)<\/strong><\/p>\n<p>Tampoc no faltaven molts anys perqu\u00e8 una gran quantitat d\u2019iniciats, i no dels menys exaltats, canviessin els ideals de D\u00e9u i de P\u00e0tria per servir els interessos de l\u2019Esgl\u00e9sia i de Franco. Moltes \u201cFloretes del Bages\u201d i molts \u201cN\u00e9ts dels Almog\u00e0vers\u201d que deien voler morir per Catalunya, sofriren martiri m\u00e9s endavant servint la causa dels que no s\u2019amagaven pas de dir ben clar -noblesa obliga- que s\u2019aixecaven per ofegar, trinxar i esmicolar el nostre mat\u00eds particularista.<\/p>\n<p><strong>Guerra al Marroc<\/strong><\/p>\n<p>Finals del 21. El Batall\u00f3 marxa a l\u2019\u00c0frica. El fan esperar a Algesires a la primera eventualitat. El meu germ\u00e0 gran tamb\u00e9 hi va i conec les ll\u00e0grimes del pare i la seva avidesa per llegir les cr\u00f2niques que enviar\u00e0 Joan Selves i que satisfaran tamb\u00e9 moltes fam\u00edlies manresanes que hi tenien el noi.<\/p>\n<p><strong>La prostituci\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] \u00e9s a T\u00e0rrega on conec per primera vegada la senyora de lloguer. Ni f\u00e0stic no vaig sentir; no cal dir que ni il\u00b7lusi\u00f3. Fou la confirmaci\u00f3 de la presumible enredada: una gran sensaci\u00f3 de mis\u00e8ria, un acte desesperadament pobre, no sabria dir si per manca de vitalitat o per reserves de bon gust.<\/p>\n<p><strong>El m\u00f3n rural: un fals clix\u00e9<\/strong><\/p>\n<p>Trencar motlles, \u00e9s clar, la m\u00e0xima aspiraci\u00f3. Per\u00f2 alguns es trencaven sols i aleshores tenia un disgust. Esclau d\u2019uns clix\u00e9s prestigiosament reconeguts, jo creia, per exemple, que la vida a pag\u00e8s era sana i bella, moralment i materialment, mentre que a ciutat tot era podridura, que els rics eren dolents, que els vells eren tots venerables, que els diners no feien la felicitat, que el s\u00fammum de la perfecci\u00f3 era ser pobre i honrat, etc. Una mica diferent, anava descobrint que els pagesos del Bages, no massa sensibles a la m\u00fasica del rossinyol, a la poesia del pollancre platejat i a l\u2019opressi\u00f3 d\u2019un bon clar de lluna, es menjaven el pa florit, es bevien el vi agre i s\u2019aparellaven, si s\u2019esqueia, ad\u00e9s amb la cunyada, ad\u00e9s amb alguna cabrota. Tot d\u2019una m\u2019era revelat que tal avi port\u00e0 fins als darrers cabells blancs tota una vida d\u2019ignom\u00ednia. Que tal bona persona era motejada un\u00e0nimement d\u2019ase. Veia ensorrar-se aquests castells de cartes amb una gran decepci\u00f3. Aix\u00f2 no s\u2019hi val! Aix\u00f2 no \u00e9s del joc!<\/p>\n<p><strong>La milit\u00e0ncia a Acci\u00f3 Catalana (1922)<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] el que no havia d\u2019\u00e9sser un partit va acabar essent-ho. El meu partit: aquell que a l\u2019hora de les passions intentava pesar-les amb unes balances, que no voldria els extremismes, el que ignorava i ignoraria sempre el temperament tempestu\u00f3s de l\u2019espanyol nat que va del mesellisme absolut a la cat\u00e0strofe m\u00e9s teatral.<\/p>\n<p>Acci\u00f3 Catalana [&#8230;] actuaria ignorant els militars, els capellans, els toros, el sepulcre del Cid Campeador, o sia la gran quantitat d\u2019hist\u00f2ria i de mandra que informa l\u2019aut\u00e8ntica personalitat de les quaranta i \u201cpico\u201d de les prov\u00edncies espanyoles. S\u2019havia d\u2019estavellar for\u00e7osament [&#8230;]. En els quinze anys d\u2019actuaci\u00f3 d\u2019aquest partit [&#8230;] hi hauria uns grans gests d\u2019eleg\u00e0ncia, una selecta elevaci\u00f3 de to, una honestedat absoluta, per\u00f2, incontestablement tamb\u00e9, el desconeixement m\u00e9s absolut de la realitat.<\/p>\n<p><strong>La primera immigraci\u00f3 del sud (1922)<\/strong><\/p>\n<p>La construcci\u00f3 del \u201cGran Metro\u201d, la redempci\u00f3 de Montju\u00efc, les mines de potassa del Cardener i del Llobregat portaren a Catalunya, en proporcions fabuloses, els grans corrents immigratoris fins aleshores no superats, i \u00e9s dir molt, de les comarques murcianes. Cronol\u00f2gicament, es pot afirmar que aleshores nasqu\u00e9 el \u201cmurciano\u201d de professi\u00f3. Treballaria o no, s\u2019adaptaria o no, per\u00f2 el cert \u00e9s que caldria comptar amb \u201cell\u201d d\u2019una manera definitiva en els moments electorals, en les altes esferes prolet\u00e0ries, en els tr\u00e0fecs clandestins, en l\u2019\u00e8xit del cante jondo, en els impecables trajos grisos que duria, al seu dia, Francesc Maci\u00e0. Seria el \u201cmurciano\u201d el que, finalment, es queixaria de tanta invasi\u00f3 forastera.<\/p>\n<p><strong>Cultura, ingenu\u00eftat i utopia (1923)<\/strong><\/p>\n<p>Escriv\u00edem, de franc, articles estimulants i ens ho mir\u00e0vem com una croada. Era del llibre que ens vindria la redempci\u00f3, que Catalunya seria lliure, que les noies serien m\u00e9s maques, que embellir\u00edem el paisatge, que la Humanitat canviaria, etc, etc.<\/p>\n<p><strong>L\u2019escriptura i l\u2019art<\/strong><\/p>\n<p>Em cost\u00e0 molt de comprendre que l\u2019ideal consisteix en escriure tal com es parla, a condici\u00f3 de parlar b\u00e9, i que \u00e9s amb un gran esfor\u00e7 que s\u2019arriba a la claredat. La simplicitat i la bellesa en l\u2019Art \u00e9s una tasca molt laboriosa. Aleshores creia tot el rev\u00e9s; pinzellades gruixudes i conceptes truculents eren els \u00fanics focs d\u2019artifici que desvetllarien el bon burg\u00e8s afirmant-li la sensibilitat. Vint anys, ja est\u00e0 dit.<\/p>\n<p><strong>\u00c0ngel Guimer\u00e0 (1924)<\/strong><\/p>\n<p>Representava la cristal\u00b7litzaci\u00f3 del romanticisme, la passi\u00f3, la ingenu\u00eftat, el no fer trampa. El seu nom a un carrer de Manresa d\u00f3na la impressi\u00f3 que no es pot canviar ni fer-li la mala jugada del \u201cquita y pon\u201d que a trav\u00e9s de les vel\u00b7le\u00eftats localistes s\u2019ha fet a tants personatges. Ha estat respectat i aix\u00ed sia.<\/p>\n<p><strong>Llengua i activisme pol\u00edtic (1924)<\/strong><\/p>\n<p>quan apareixia un nou r\u00e8tol en castell\u00e0 i l\u2019endem\u00e0 ja era empastifat de quitr\u00e0, la gent sense equivocar-se de molt murmurava que \u00e9rem nosaltres. Igualment, en una visita reial, unes interrupcions en les l\u00ednies telegr\u00e0fiques tamb\u00e9 ens eren atribu\u00efdes. En aquests grups d\u2019acci\u00f3 s\u2019hi entrecreuaven alguns espontanis que acabaven de fer m\u00e9s seductor el misteri.<\/p>\n<p><strong>L\u2019ex\u00e8rcit, una instituci\u00f3 inevitable<\/strong><\/p>\n<p>Acceptada, per for\u00e7a si voleu, per\u00f2 reconegudament acceptada la necessitat de mantenir uns grups armats salvaguardadors de la vida social que a cada pa\u00eds es d\u00f3na -\u00fanicament els anarquistes ut\u00f2pics poden sostenir que la bondat natural de l\u2019home seria suficient- cal arronsar les espatlles i acceptar l\u2019estament militar, s\u2019ha de recon\u00e8ixer la impossibilitat de prescindir de l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n<p><strong>Entre l\u2019ideal i la realitat<\/strong><\/p>\n<p>A c\u00f2pia de bullir l\u2019ideal en l\u2019abstracte, es produ\u00efa un proc\u00e9s d\u2019eliminaci\u00f3 i s\u2019afinava com l\u2019or en el gresol. Aix\u00ed trobaria, m\u00e9s tard, totes les coses de la vida: el catalanisme millor que Catalunya, la il\u00b7lusi\u00f3 de l\u2019\u00e0pat molt millor que l\u2019\u00e0pat, els projectes art\u00edstics superant els resultats, talment les joguines que els Reis duen ben inferiors a la carta que els demana. Planyem doncs qui no ha conegut la tristesa de la decepci\u00f3 ja que ha ignorat tamb\u00e9 la joia de la il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Una filosofia de vida<\/strong><\/p>\n<p>Viure en pau amb tothom i, sobretot, d\u2019acord amb un mateix, sense agrors, davant l\u2019evid\u00e8ncia que tampoc he arreglat res d\u2019all\u00f2 en qu\u00e8 tants altres, molt m\u00e9s competents, hi han fracassat igualment. Vet ac\u00ed l\u2019ideal.<\/p>\n<p><strong>Ca l\u2019Arenys: un incendi \u201cpurificador\u201d (1925)<\/strong><\/p>\n<p>Aquella mateixa nit es cal\u00e0 foc a ca l\u2019Arenys. El mol\u00ed de ca l\u2019Arenys estava situat magn\u00edficament per a oferir l\u2019espectacle d\u2019un gran incendi. Les Fontetes, el Salt dels Gossos, el Parc de la Seu s\u2019ompliren d\u2019una gentada extraordin\u00e0ria, i la foguerada no defraud\u00e0 ning\u00fa, com succeeix altres vegades. Fou un gran foc, lent, savi, teatral i solemne. Tota aquella ronya dels darreres de Santa Ll\u00facia, la molsa del torrent, el detritus m\u00e9s covat s\u2019aureol\u00e0 amb la llum tornassolada de les flames i esdevingu\u00e9 una gran simfonia de color, el m\u00e9s alt exponent de poesia pura, un fet \u00fanic. Si ser\u00e0 veritat que el foc ho purifica tot!<\/p>\n<p><strong>El mosaic catal\u00e0 de ciutats (1926)<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s curi\u00f3s de constatar que Catalunya, tan petita com \u00e9s, ofereixi exemplars de viles i paisatges tan diferents. Mirem Reus i Tarragona, tan a prop que s\u00f3n, la primera comer\u00e7, ull obert i taules de canari; la segona, el segell de la hist\u00f2ria, militars renegats i rendistes que moren de renda. Figueres i Girona, vent, federals i renegaires i poesia, carlins i puces. Vilafranca, vi i paisatge obert. Tortosa, oli i separatistes tortosins. Lleida, pobra i filosofal. Berga i Olot, aneu-los al darrera. Badalona, soroll de malls, peix podrit i \u00e0cid n\u00edtric. Hospitalet, \u201cmurcianos\u201d. La Costa Brava, un miracle. Amb molta benevol\u00e8ncia, es pot dir de Terrassa i Sabadell que<\/p>\n<p>s\u00f3n els ianquis de Catalunya. Si entre ambients tan diversos s\u2019hi hagu\u00e9s d\u2019anar a peu, podr\u00edem donar la impressi\u00f3 que som una naci\u00f3 completa, per\u00f2 l\u2019exc\u00e9s de comunicacions i la facilitat de despla\u00e7ar-se fan esborradisses les difer\u00e8ncies i no veiem el mat\u00eds. Es pot dir que Barcelona comen\u00e7a al Pirineu, al Segre, a l\u2019Ebre, segons com ho mireu. Ben diferent, Madrid comen\u00e7a i acaba a Madrid per filigranes que facin: al seu voltant, l\u2019estepa. Espanya ha fet Madrid com Par\u00eds ha creat Fran\u00e7a.<\/p>\n<p><strong>Dal\u00ed i Lerroux: una comparaci\u00f3 (1926)<\/strong><\/p>\n<p>Un pintor de Figueres comen\u00e7\u00e0 a fer forrolla i esc\u00e0ndol: el noi Dal\u00ed. Ases morts, dones decapitades, espermatozous i rellotges tous. Confer\u00e8ncies truculentes, insults a la burgesia, dret inapel\u00b7lable de cremar museus, bufetades a la Comtessa de Noailles, comunisme i homosexualisme. Despr\u00e9s d\u2019un llarg cam\u00ed, retorn al punt de partida. El cas Dal\u00ed \u00e9s el cas Lerroux. Diguem, per\u00f2, que el primer \u00e9s, malgrat ell, un bon pintor. El segon, malgrat tothom, un pol\u00edtic fastig\u00f3s.<\/p>\n<p><strong>Banyar-se al riu (1927)<\/strong><\/p>\n<p>Banyar-se quan feia calor no era f\u00e0cil. Anar per les rieres, per tornar m\u00e9s mort que abans, capbussar-se al rec dels Panyos era corrent i inc\u00f2mode. L\u2019aigua bruta i escassa, pudor de roba de treball, polls, bicicletes i, de tant en tant, la necrol\u00f2gica habitual. Les comares que anaven a buscar un c\u00e0ntir d\u2019aigua a la font -vora la mis\u00e8rrima parada d\u2019anissos- tenien treballs d\u2019apartar noies i quitxalla de l\u2019espectacle de cinquanta homes nus i cridaners.<\/p>\n<p><strong>L\u2019h\u00e0bit de renegar<\/strong><\/p>\n<p>Per qu\u00e8 la gent renega tant? I no \u00e9s pas precisament la cultura o la religi\u00f3 una tanca prou s\u00f2lida per a impedir-ho. Jo crec que \u00e9s m\u00e9s aviat un defecte mec\u00e0nic d\u2019expressi\u00f3 el que empeny la gent a fer baixar D\u00e9us i H\u00f2sties quan es troba impotent per a manifestar una alegria, un dolor o simplement que no troben la falca per acabar la frase. Conec metges i reconeguts missaires que reneguen com oriols i s\u00e9 de descreguts que no se\u2019ls ha escapat mai una trista \u201ctinyeta\u201d. [&#8230;] La gent renega d\u2019esma com molts nerviosos cargolen els cigarrets sense adonar-se\u2019n. En tot cas, \u00e9s ben desagradable malmetre la gr\u00e0cia del ben parlar, una de les arts que, amb una mica de bona voluntat, tothom podria aconseguir.<\/p>\n<p><strong>La temptaci\u00f3 de salvar Espanya (1929)<\/strong><\/p>\n<p>La naci\u00f3 espanyola deu sentir una forta inclinaci\u00f3 su\u00efcida perqu\u00e8, tot sovint, se l\u2019ha de salvar. Aleshores, en aquell comp\u00e0s d\u2019espera, tot semblava s\u00f2lid i s\u2019anava madurant una descomposici\u00f3 que demanaria, una altra vegada, solucions heroiques, eufemismes que volen disfressar l\u2019evid\u00e8ncia d\u2019un daltabaix, d\u2019una nova cat\u00e0strofe.<\/p>\n<p><strong>El cinema (1929)<\/strong><\/p>\n<p>Paral\u00b7lel al descobriment de noves eines de m\u00e9s rendiment, el cinema, que no \u00e9s un art ni vol ser-ho, sin\u00f3 una gran ind\u00fastria dosificadora d\u2019emocions, ha perseguit, cada vegada m\u00e9s, a fi d\u2019abastar m\u00e9s quantitat de clients, la teoria de la concessi\u00f3 fins a arribar a aquell punt tan desitjable que s\u2019hi pot fer tot, impunement. \u00c9s una mena de c\u00f2ctel tan ben fet que cadasc\u00fa hi troba nom\u00e9s el que li ve de gust al paladar. Les monstruositats i aberracions morals m\u00e9s considerables hi s\u00f3n presentades d\u2019una manera tan amable que ning\u00fa no hi para esment. Hi ha una velocitat, de moment, que no et permet tornar enrera i mirar, com en un llibre, la p\u00e0gina anterior. Aleshores, tot passa, ben administrat, fins que conv\u00e9 dir \u201cFin\u201d. Tot concessi\u00f3 i gens transcendent: ho d\u00f3na tot resolt com aquells famosos sopars de \u201ca duro\u201d. Des dels entremesos fins al caf\u00e8, copa i \u201cpuro\u201d, certa quantitat de cuixa, una mica de bandarreria, una mica de B\u00edblia i cap al carrer, el cap ben airejat i poques idees dintre. El que m\u2019admira m\u00e9s del cinema, com de la r\u00e0dio, no \u00e9s llur descobriment ni llurs misteriosos mecanismes, sin\u00f3 l\u2019orientaci\u00f3 que se\u2019ls ha donat i el rendiment que se\u2019n treu. No crec que ning\u00fa sostingui que un gran afeccionat al cinema i a la r\u00e0dio hagi d\u2019\u00e9sser for\u00e7osament una persona intel\u00b7ligent: en canvi, es pot assegurar que els imb\u00e8cils m\u00e9s imb\u00e8cils de tots els imb\u00e8cils que es fan i es desfan hi troben unes meravelloses afinitats i, que se s\u00e0piga, no n\u2019hi ha ni un que gr\u00e0cies als dos invents hagi millorat tan sols una mica. Ja els donen exactament l\u2019aliment que necessiten. Em direu que el cinema produeix, de tant en tant, obres perfectes i que a la r\u00e0dio s\u2019hi pot escoltar Beethoven. No \u00e9s cap obstacle. La gent \u00e9s tan tolerant que ho celebra i li agrada igual que si es tract\u00e9s de produccions molt m\u00e9s inferiors. El cinema sonor i la televisi\u00f3, a la seva hora, tampoc no milloraran sensiblement ni l\u2019\u00e8tica ni la finesa d\u2019esperit del material hum\u00e0.<\/p>\n<p><strong>Hispanoam\u00e8rica i el \u201cmal gust\u201d<\/strong><\/p>\n<p>Per qu\u00e8 ser\u00e0 que tot aix\u00f2 que en diuen hispanoamericanisme porti la marca del m\u00e9s definitiu mal gust? En m\u00fasica, en pintura, en literatura, qu\u00e8 han produ\u00eft les rep\u00fabliques sudamericanes? Ja sabem que el folklore s\u2019ha de mirar amb ulls benevolents per\u00f2 no \u00e9s d\u2019aix\u00f2 que parlo, sin\u00f3 d\u2019all\u00f2 que es pot posar a la balan\u00e7a d\u2019una positiva civilitzaci\u00f3 Els valors espirituals del m\u00f3n, per molt desheretat que estigui, seguiran venint de les teranyines de Gr\u00e8cia, de Roma, de Fran\u00e7a i no pas d\u2019aquests pa\u00efsos joves que, pel que veiem, seran sempre pa\u00efsos joves. \u201cBandoneones\u201d, \u201cmaracas\u201d, \u201crumbas\u201d, quina pena que feu! Us ho dono tot per dues ratlles de Montaigne.<\/p>\n<p><strong>L\u2019atmosfera dels convents<\/strong><\/p>\n<p>Als convents, almenys en aquell, s\u2019hi sent l\u2019ang\u00fania de la netedat. Parets blanques, rajola vermella; i l\u2019encerat perillos\u00edssim de l\u2019empostissat et fa caminar cohibit, et sents l\u2019est\u00f3mac amunt i et manca un punt d\u2019equilibri. Sents el tic-tac d\u2019un rellotge que no veus, el ve\u00efnatge d\u2019uns sa\u00fcquers, l\u2019olor de naftalina i de mareselva, una campana de tant en tant i fresses llunyanes de portes i de complicats portaclaus.<\/p>\n<p><strong>La condici\u00f3 humana i la guerra<\/strong><\/p>\n<p>Est\u00e0 en la naturalesa humana el barallar-se i fer guerra. Si en el cos d\u2019una fam\u00edlia, en el reducte d\u2019unes relacions, ben sovint no es troba altra soluci\u00f3 que la for\u00e7a en lloc de la ra\u00f3 -i encara que la for\u00e7a no demostri pas que s\u2019estava en el just- qu\u00e8 pot passar entre nacions on el joc pol\u00edtic i econ\u00f2mic es pot disfressar, inflar, donar-li l\u2019aire que conv\u00e9? I tot per uns certs escr\u00fapols legalistes, perqu\u00e8 s\u2019ha demostrat que es pot fer anar la gent a la guerra sense demanar-los el parer. Una mica de justificaci\u00f3 no \u00e9s mai per dem\u00e9s. En nom de D\u00e9u, de la llibertat, de la just\u00edcia, del pa -el mot \u00e9s el de menys- fa molts segles que els homes es maten i no hi ha, per ara, ra\u00f3 poderosa per a evitar-ho mentre el m\u00f3n sigui m\u00f3n, i encara una mica m\u00e9s. [&#8230;] malgrat el progr\u00e9s evident, malgrat una cultura m\u00e9s vasta, sota el vern\u00eds cada dia m\u00e9s dens de civilitzaci\u00f3, continua existint l\u2019home primitiu, fill de pare i mare i per tant, il\u00b7l\u00fas, apassionat, rancuni\u00f3s, mala b\u00e8stia i \u201ccanta-ma\u00f1anas\u201d que menja, evacua i procrea amb la mateixa fidelitat de procediments de l\u2019\u00e8poca quatern\u00e0ria.<\/p>\n<p><strong>El declivi de la monarquia (1930)<\/strong><\/p>\n<p>La monarquia d\u2019Alfons XIII semblava trobar un infinit plaer en cercar homes per fer-los fer tots els papers de l\u2019auca i deixar-los despr\u00e9s en cal\u00e7otets. Jo crec que molts ex-ministres, mon\u00e0rquics nats, foren m\u00e9s tard republicans \u00fanicament per venjar-se dels afronts rebuts, per despit personal amb el Rei. El Rei semblava immensament feli\u00e7.<\/p>\n<p><strong>Les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019una cr\u00edtica d\u2019un concert de l\u2019Orfe\u00f3 Manres\u00e0 (1930)<\/strong><\/p>\n<p>Els catalanistes m\u2019acusaren d\u2019insultar la bandera catalana; els missaires d\u2019ultratges a la religi\u00f3; certs republicans de manca de respecte hum\u00e0; els carlins, que s\u00f3n gent de mem\u00f2ria, em declararen afrancesat, mal ciutad\u00e0 i desenterraven capciosament vells papers. Per unes setmanes, la vaig passar negra i no hi hagu\u00e9 agressi\u00f3 personal no s\u00e9 per qu\u00e8. D\u2019on podia venir aquella unanimitat d\u2019indignaci\u00f3 per tan diferents motius? Perqu\u00e8, el curi\u00f3s \u00e9s que la cr\u00edtica musical, el nus de la q\u00fcesti\u00f3, no fou contestada ni era esmentada pels revoltats. Semblava que jo, precisament jo, anava a pagar l\u2019encongiment dels set anys de Dictadura. [&#8230;] Quan les llibertats de Catalunya estigueren en perill, la gran majoria dels meus impugnadors s\u2019aixecaren, ho confesso, amb les armes a la m\u00e0, amb la petita particularitat que lluitaren al costat de Franco.<\/p>\n<p><strong>Cinema i teatre (1930)<\/strong><\/p>\n<p>Depriment en absolut, per exemple, veure Hamlet en un cinema de barriada, mutilat, davant d\u2019una humanitat de cacauets i descamisada que s\u2019acaba d\u2019emocionar amb <em>La Hermana San Sulpicio<\/em> i espera, anhelant, l\u2019aparici\u00f3 \u201cen escena\u201d de les abundors de la Bella Dorita. El fet de contemplar Shakespeare, Moli\u00e8re, Oscar Wilde, Pagnol, etc. des d\u2019un pati de butaques, gaireb\u00e9 sempre mig buit, no vol dir que el teatre sigui superat i que el cinema el suplanti.<\/p>\n<p><strong>Una visita de Maci\u00e0 (1930)<\/strong><\/p>\n<p>Tot d\u2019una es present\u00e0 Francesc Maci\u00e0 a Barcelona despr\u00e9s que li havia estat denegat el perm\u00eds de repatriament. El capit\u00e0 general, el manres\u00e0 Despujol, no trob\u00e0 altra soluci\u00f3 que agafar-lo, tornar-lo a ficar per for\u00e7a al tren i deixar-lo a Fran\u00e7a altre cop, tot declarant solemnement que no era cert que Maci\u00e0 hagu\u00e9s estat a Barcelona. Ho defin\u00ed amb la paraula \u201cbulo\u201d, paraula que meresqu\u00e9 l\u2019atenci\u00f3 dels acad\u00e8mics i que la jutjaren escaient. Mentre el general declarava que la veritat era mentida, un diari publicava una fotografia de l\u2019exiliat amb tota la seva fam\u00edlia a casa del doctor Peyr\u00ed. A Manresa s\u2019improvis\u00e0 una manifestaci\u00f3 entre obrerista i republicana demanant, sin\u00f3 el cap del general, el seu retrat de la Galeria de Manresans il\u00b7lustres, en la qual feia poc havia estat col\u00b7locat pel seu protegit, l\u2019alcalde Puig de Pallej\u00e0.<\/p>\n<p><strong>Ser alcalde de Manresa (1930)<\/strong><\/p>\n<p>\u00c9sser alcalde d\u2019una ciutat com Manresa -i potser en altres llocs passa igual- \u00e9s una temptaci\u00f3 fort\u00edssima per poca propensi\u00f3 que hom tingui de \u201cfer el tifa\u201d. Vull dir que \u00e9s un lloc on es llueix el c\u00e0rrec i que alg\u00fa, per experi\u00e8ncia passada, ho prefereix a \u00e9sser diputat o governador. Hi ha hagut, del meu record, molts alcaldes a Manresa i conec una gran quantitat de gent entre morts i vius que, atenent les condicions adequades, creuen, a cegues, que els han estafat el c\u00e0rrec. Si un dia em vaga, far\u00e9 una llista de manresans \u201cestafats\u201d de ciutadans que podien, volien i havien d\u2019\u00e9sser alcaldes.<\/p>\n<p><strong>Les eleccions que portarien la Rep\u00fablica (1931)<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] tres dies abans de les eleccions, va abrandar-se tot. Maci\u00e0 va pujar en un escenari del Paral\u00b7lel, va obrir els bra\u00e7os, digu\u00e9 tremol\u00f3s: \u201cFills meus! Mares! Penseu en el Marroc!\u201d I ja n\u2019hi hagu\u00e9 ben b\u00e9 prou. Van bolcar-se els p\u00f2sits del sentimentalisme i fou una riuada. El dia 12 al migdia ja se sabia que els republicans guanyarien arreu.<\/p>\n<p><strong>Els obstacles a l\u2019Estatut (1931)<\/strong><\/p>\n<p>A Madrid comen\u00e7aren a roncar els \u201cjabal\u00eds\u201d, els ultres de la demag\u00f2gia, m\u00e9s rojos que el roig, m\u00e9s que jacobins, m\u00e9s que anarquistes, m\u00e9s que comunistes, en un mot, els ximples, els mal\u00e0nimes, els irresponsables. D\u2019on sortien i qu\u00e8 volien aquests folls descontents? Aleshores costava d\u2019entendre la possibilitat que, a no tardar, seguirien bramant igual per\u00f2 dient-ho tot al rev\u00e9s: contra una Rep\u00fablica que trobaven massa blanca, cridarien despr\u00e9s contra una Rep\u00fablica massa vermella. Hi ha, evidentment, una mena d\u2019esguerrats morals. Fruit d\u2019unes suposades ofenses, duen un roc a la faixa a punt de llan\u00e7ar-lo a qui tinguin davant pel gust de fer mal, talment com el fons malintencionat de certs esguerradets, de certes dones lletges, que esperen l\u2019ocasi\u00f3 per revenjar-se de llur deformitat.<\/p>\n<p><strong>An\u00f2nims enverinats (1931)<\/strong><\/p>\n<p>Havia existit a Manresa un geperudet molt simp\u00e0tic i considerat. Aquest homenet es dedicava a enviar els an\u00f2nims m\u00e9s enverinats, sobre dones o diners, aix\u00ed que olorava que en una casa, fos la que fos, hi havia quelcom que no anava llat\u00ed. Crec que va morir de felicitat.<\/p>\n<p><strong>Felicitat conjugal (1931)<\/strong><\/p>\n<p>Aquell any, a m\u00e9s de l\u2019experiment republic\u00e0, hi hagu\u00e9 l\u2019experiment del meu matrimoni, tots dos prou perillosos. El dia 19 de setembre em vaig casar, conscient del que em podia esperar, amb la Pepita Ferrer. [&#8230;] Jo no tinc la recepta de la felicitat conjugal, per\u00f2 si n\u2019hi ha una \u00e9s la de no tenir-ne cap teoria r\u00edgida i, en tot cas, quatre pensaments, els m\u00e9s adotzenats possible. Fer frases brillants al caf\u00e8, t\u00e9 un cert encant. Aplicar-les al r\u00e8gim de la llar \u00e9s desencadenar una trencadissa vital\u00edcia.<\/p>\n<p><strong>Els naufragis de la Rep\u00fablica (1932)<\/strong><\/p>\n<p>Al nostre pa\u00eds tot \u00e9s possible per\u00f2 res no s\u2019hi aguanta i, talment els infants que demanen una joguina nova i se\u2019n cansen als quatre dies, la gent comen\u00e7\u00e0 a opinar que la Rep\u00fablica no era aquella panacea que ho havia de curar tot sin\u00f3, simplement, el bistur\u00ed que posa totes les nafres al descobert.<\/p>\n<p><strong>La Piscina Municipal (1932)<\/strong><\/p>\n<p>La Piscina Municipal nasqu\u00e9, i cristal\u00b7litz\u00e0, tan neta com l\u2019aigua purificada que lliscava pels rajols blaus i blancs -obra in\u00e8dita en la hist\u00f2ria dels partits i de les mis\u00e8ries locals.<\/p>\n<p><strong>El conflicte rabassaire (1932)<\/strong><\/p>\n<p>La voracitat del rabassaire, lluny d\u2019inspirar-se en cap principi de just\u00edcia, passant-se per la sola de l\u2019espardenya els interessos generals i l\u2019exist\u00e8ncia prec\u00e0ria de la Rep\u00fablica, agaf\u00e0 pel mot la declaraci\u00f3 de Companys: \u201cLa terra \u00e9s de qui la treballa\u201d, i no volgu\u00e9 saber res m\u00e9s sin\u00f3 adquirir el que li pertocava, segons la definici\u00f3 del l\u00edder. Quedar-s\u2019ho tot, excepte les obligacions.<\/p>\n<p><strong>L\u2019hora dels extremistes (1932)<\/strong><\/p>\n<p>La Rep\u00fablica comen\u00e7ava a tambalejar i aquests dubtes venien de no sentir-se prou forta. Cregu\u00e9 que amena\u00e7ant els capellans, els militars i els grans rendistes ja n\u2019hi hauria prou per tenir-los a ratlla, i va espantar-se d\u2019anar al fons dels problemes. Fou m\u00e9s que amena\u00e7ar. Va vexar, va humiliar uns estaments dels quals s\u2019havia de refiar. Veure un ministre responsable del Govern dient pestes i inj\u00faries a la Gu\u00e0rdia Civil, com f\u00e9u el senyor Prieto, \u00e9s una monstruositat. Si la Gu\u00e0rdia Civil no era suprimida calia respectar-la i refor\u00e7ar-la, al meu entendre. Jugar des d\u2019un lloc de govern a fer demag\u00f2gia com si s\u2019estigu\u00e9s a l\u2019oposici\u00f3, a m\u00e9s d\u2019un foll deliri \u00e9s una gran temeritat: \u00e9s pagar car l\u2019aprenentatge i les seves criaturades. Va aprovar-se l\u2019Estatut de Catalunya gaireb\u00e9 per unanimitat, per necessitat pol\u00edtica, per\u00f2 fou sense convicci\u00f3 ni lleialtat de consci\u00e8ncia. Flotaven en l\u2019ambient dels que votaren, unes reserves que, amb el temps, es farien denses fins a arribar a la decidida oposici\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Una defensa del pragmatisme pol\u00edtic<\/strong><\/p>\n<p>He provat d\u2019explicar-me in\u00fatilment el per qu\u00e8 de la vocaci\u00f3 catastr\u00f2fica de certs nuclis benestants. Molta gent que t\u00e9 per perdre, pren sovint, al primer contratemps, la decisi\u00f3 sobtada d\u2019ensorrar-ho tot, com si els grans cataclismes solucionessin quelcom. S\u00e9 que molts ho asseguren aix\u00ed: \u201cPer adobar les coses\u00a0\u00a0 -diuen- cal que estiguin ben espatllades\u201d. Ja em dispensaran que jo opini altrament. Jo s\u00f3c partidari del pegat i de tants pegats com calguin abans d\u2019obrir un ventre i veure qu\u00e8 hi ha. [&#8230;] el que no arregla el di\u00e0leg, ni la conviv\u00e8ncia, ni l\u2019estira i arronsa, no ho arregla pas l\u2019estaca. L\u2019estaca ho pacifica pel terror, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que sigui una soluci\u00f3 justa. En els primers mesos del 33 hi havia una gran legi\u00f3 d\u2019incendiaris. Des dels socialistes fins al cacic latifundista, tothom era partidari de calar foc amb l\u2019absoluta seguretat d\u2019\u00e9sser cridat -cada un amb la seva m\u00e0nega- a fer de bomber. [&#8230;] La consigna era res de mitges tintes ni de conciliadors. Els partidaris del di\u00e0leg i de la transig\u00e8ncia quedaven classificats com a perillos\u00edssims i indesitjables pertorbadors de la societat. La pau, la just\u00edcia i la tranquil\u00b7litat s\u2019havien de cercar, es veu, en els extremismes. Jo vaig trobar-me, de bell nou, soci d\u2019Acci\u00f3 Catalana, sense haver-me\u2019n donat mai de baixa, puix que era un partit, o millor una tend\u00e8ncia que desapareixia d\u2019una bufada i renaixia, fos d\u2019uns remordiments penosos, fos d\u2019una innata tossuderia. Cada vegada m\u00e9s clares les files, quedava un nucli que es resistia a deixar-se engolir per la crid\u00f2ria, per les f\u00f3rmules m\u00e0giques, per les burles ferotges, per l\u2019amena\u00e7a del rid\u00edcul.<\/p>\n<p><strong>Bofill i Mates vs Lerroux<\/strong><\/p>\n<p>Crec que, en tots els aspectes, el pol oposat de Bofill i Mates ha estat el senyor Alejandro Lerroux. La finor i l\u2019esc\u00f2ria.<\/p>\n<p><strong>Ser un mal espanyol<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] un ortodox podria classificar-me com un mal espanyol perqu\u00e8 no puc empassar-me cap de les caracter\u00edstiques que fan la felicitat de la immensa majoria. S\u00f3c decididament insensible als toros, a la sarsuela, al \u201cpiropo\u201d, al cante jondo, a la Setmana Santa de Sevilla, etc.<\/p>\n<p><strong>Espanya, abocada a la fatalitat (1933)<\/strong><\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019un interrogant, Espanya tornava a la seva tradici\u00f3 d\u2019orgull, d\u2019olla de cols, de campi qui pugui. En els fets de Casas Viejas, la follia de la gent dita responsable arrib\u00e0 al m\u00e0xim. Pel seu gust, encara haurien sacrificat mil gu\u00e0rdies civils m\u00e9s perqu\u00e8 el Govern pegu\u00e9s m\u00e9s fort i aix\u00ed poder acusar el Govern que pegava massa fort.<\/p>\n<p><strong>Un balan\u00e7 de Maci\u00e0 (1933)<\/strong><\/p>\n<p>De Maci\u00e0 se\u2019n podia dir molt b\u00e9 i bastant mal. Al seu favor, la llarga hist\u00f2ria de lluitador sol i gaireb\u00e9 bescantat per tothom, les seves conspiracions i complots inversemblants, la fe sense l\u00edmits, el menyspreu pel diner, el gran aire de senyor. A l\u2019altre platell, el desconeixement m\u00e9s absolut de tot el que no fos parlar a la idea i al sentiment i una enorme tossuderia ordenancista, rel\u00edquia potser de quan era tinent coronel de cavalleria. Va morir en el moment just de prestigi i de circumst\u00e0ncies, per a fer-ho feli\u00e7ment si \u00e9s que pogu\u00e9 disposar d\u2019un moment filos\u00f2fic. Va morir en gl\u00f2ria. En plantejar-se el problema de la substituci\u00f3, es vegeren les dificultats.<\/p>\n<p><strong>L\u2019anarquisme i el gangsterisme, segons Josep M. Planes (1933)<\/strong><\/p>\n<p>Aquell estiu [del 1933], Josep Maria Planes parl\u00e0 al Centre de Dependents d\u2019una q\u00fcesti\u00f3 ben espinosa, i solament al seu esperit festiu pot imputar-se que en sort\u00eds air\u00f3s. Per primera vegada, parlava p\u00fablicament dels contactes entre el gangsterisme nat i l\u2019anarquisme espec\u00edfic, i digu\u00e9 que, si b\u00e9 reconeixia que \u00e9sser anarquista no volia pas dir que s\u2019era delinq\u00fcent, trobava paradoxal i perillos\u00edssim que tots els criminals i atracadors s\u2019hi emparessin impunement, sense \u00e9sser desmentits, confessant que actuaven en nom dels principis llibertaris. Cont\u00e0 an\u00e8cdotes molt delicades i alg\u00fa de la sala va arrufar el nas. El tema havia sortit del tab\u00fa i sent\u00edrem un calfred a l\u2019espinada.<\/p>\n<p><strong>L\u2019experi\u00e8ncia de regidor (1934)<\/strong><\/p>\n<p>En la meva il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019anar a l\u2019Ajuntament hi havia, en proporcions semblants, les ganes i el convenciment de treballar per la ciutat i un complex vanit\u00f3s; no s\u00e9 si ho demostrava per\u00f2 ho sentia.<\/p>\n<p><strong>Un balan\u00e7 del primer Ajuntament republic\u00e0 (1934)<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] l\u2019actuaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament que cessava [era] una actuaci\u00f3 exemplar mai vista a Manresa: al costat d\u2019una honestedat indiscutible, podien demostrar que no s\u2019havia perdut el temps. L\u2019Assist\u00e8ncia P\u00fablica als vells i contra el captaire professional, era un mirall. La Piscina Municipal, una troballa. Un nou Grup Escolar en construcci\u00f3, d\u2019in\u00e8dita efic\u00e0cia. Eren tres obres que, presidint una actuaci\u00f3 general competent, eren prou per a decidir l\u2019exemple d\u2019administraci\u00f3.<\/p>\n<p><strong>Una confessi\u00f3 de vanitat pol\u00edtica (1934)<\/strong><\/p>\n<p>Va entrar-me un desig irrefrenable o feblesa pels c\u00e0rrecs. Quart conseller-regidor o tinent d\u2019alcalde, President de la Comissi\u00f3 de Cultura, Secretari de l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis, vocal a la Junta del Conservatori i al Consell Local de 1r Ensenyament, President del Foment de Turisme, President d\u2019Acci\u00f3 Catalana, qu\u00e8 s\u00e9 jo! I tot, amb tanta vanitat com ganes de treballar per veure\u2019m necessari.<\/p>\n<p><strong>L\u2019austeritat de l\u2019esquerra (1934)<\/strong><\/p>\n<p>En la discussi\u00f3 del Pressupost es feia patent altre cop, si no la petitesa de mires, la por que caracteritza les esquerres quan es tracta de diners. Per temor que no et diguin malversador, es fan grans ridiculeses. A les dretes potser pel fet d\u2019estar-hi familiaritzats, no els espanten les xifres per zeros que hi cuegin; a nosaltres, ens feien p\u00e0nic.<\/p>\n<p><strong>Les col\u00f2nies escolars (1934)<\/strong><\/p>\n<p>Per a seleccionar els infants calia que fossin pobres, ni massa sans ni massa malalts, i el doctor Dalmau va ajudar-me, fent cas om\u00eds de les recomanacions oficials i oficioses, i no escoltant tampoc els pares que ens venien a assabentar, com un argument convincent, d\u2019haver votat sempre les esquerres. No vaig escoltar-me a ning\u00fa i em vaig guanyar merescudament les cr\u00edtiques acerbes dels simpatitzants que coincidiren -nom\u00e9s hauria faltat- amb les ironies dels adversaris. I jo volia fer pol\u00edtica?<\/p>\n<p><strong>La ma\u00e7oneria<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] deu haver-hi una ma\u00e7oneria de rics i influents, i una altra de pobres i pelats; de manera que la pretesa germanor deu existir, relativament, com una de tantes teories escrites i poc practicades.<\/p>\n<p><strong>Donar-ho tot, fins a l\u2019esgotament (1934)<\/strong><\/p>\n<p>Tenia, en aquells moments, totes les hores ocupades, perqu\u00e8 volia que tot pass\u00e9s per les meves mans i la meva dona treia foc pels queixals. Els companys de Consistori no s\u2019arronsaven d\u2019espatlles davant la feina per\u00f2 creien, amb un cert punt de ra\u00f3, que els que cobraven havien de triscar m\u00e9s. El dia 15 d\u2019agost al mat\u00ed, jo em trobava a l\u2019Ajuntament, vaig caure com un sac damunt la m\u00e0quina d\u2019escriure.<\/p>\n<p><strong>La inauguraci\u00f3 del Grup Escolar Renaixen\u00e7a: un mal averany (1934)<\/strong><\/p>\n<p>Quan, al cap de poc vingueren a Manresa el President Companys i el conseller Gassol a inaugurar el Grup Escolar \u201cRenaixen\u00e7a\u201d tingu\u00e9rem ocasi\u00f3 de sentir-los precisar que ens acost\u00e0vem r\u00e0pidament a escriure les p\u00e0gines m\u00e9s brillants de la Hist\u00f2ria de Catalunya. Malament!, vaig pensar. Per a mi, heroisme i cat\u00e0strofe s\u00f3n sin\u00f2nims i m\u2019hauria agradat m\u00e9s veure\u2019ls conven\u00e7uts que no passaria res i que llurs c\u00e0rrecs eren sostinguts \u00fanicament per la rutina vanitosa d\u2019una \u00e8poca absolutament vulgar i anodina.<\/p>\n<p><strong>El 6 d\u2019octubre (1934)<\/strong><\/p>\n<p>El Conseller Denc\u00e0s mobilitz\u00e0, arma al bra\u00e7, un sometent partidista i els rabassaires tragueren pertot unes grans banderes verdes i vermelles. Denc\u00e0s es pos\u00e0 un uniforme militar i uns faixins de general per amunt. Tothom deia que Denc\u00e0s era un ximple i que Companys havia respost que, en aquells moments, a la Conselleria de Governaci\u00f3 hi calia un ximple. Afirmaci\u00f3 rara, francament.<\/p>\n<p><strong>Manresa i els fets d\u2019octubre<\/strong><\/p>\n<p>(<a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/republica\/content\/el-6-d%E2%80%99octubre-2\">Vegeu en aquest enlla\u00e7 el cap\u00edtol sencer dedicat al 6 d\u2019octubre a Manresa<\/a>)<\/p>\n<p>La pla\u00e7a, plena de grups entre nerviosos i decidits; pels terrats, gent armada disposada clandestinament a fer l\u2019heroi. Sota els p\u00f2rtics, les metralladores dels gu\u00e0rdies d\u2019assalt i mitja dotzena de mossos d\u2019esquadra. [&#8230;] La posici\u00f3 del tinent coronel es f\u00e9u m\u00e9s clara i la seva veu m\u00e9s alta. \u201cEs que no se trata de discutir nada. Es una orden que debo dar y que doy. \u00bfSe niegan Vds. a ponerse bajo mi autoridad? En este caso, mi obligaci\u00f3n es de detenerles\u201d. Jo vaig saltar com un cabrit: \u201cDe haber previsto esta amenaza nos hubi\u00e9ramos ahorrado el trabajo de subir. Usted puede materialmente detenernos. Moralmente, usted no puede; su mismo honor se lo veda. Nos ha invitado para hablar y aqu\u00ed estamos; encuentro improcedente la amenaza\u201d. Em va mirar de fit a fit i va esbo\u00e7ar un gla\u00e7at somriure.<\/p>\n<p>Jo sabia que els d\u2019Acci\u00f3 Catalana \u00e9rem mirats com a tebis i vaig voler dar-me el gust de no rebre lli\u00e7ons de ning\u00fa. M\u2019estimava l\u2019alcalde com a superior i com a amic i, ja que hi est\u00e0vem posats, volia veure la com\u00e8dia de prop. [&#8230;]<\/p>\n<p>\u201cHem jurat fidelitat al govern i ho farem. Per fer-nos canviar de parer, se\u2019ns amena\u00e7a amb armes. Cregueu que n\u2019hi ha unes quantes. Possibilitat de resist\u00e8ncia, no la veig ni remotament. Ens trinxaran, malgrat la m\u00e9s bona voluntat. Crec que s\u2019imposa, per cadasc\u00fa, la llibertat d\u2019acci\u00f3 i per l\u2019ajuntament un deure. Si contra el meu parer, la voluntat \u00e9s de resistir materialment, passi el que passi, no he dit res; doneu-me un fusell i jo, que no he agafat mai una arma, far\u00e9 el que un altre faci\u201d.<\/p>\n<p>Deu haver estat l\u2019\u00fanica vegada en la hist\u00f2ria de la ciutat que l\u2019alcalde personalment hagi tancat la porta. Tanc\u00e0rem els finestrons i limit\u00e0rem els llums. En la intimitat d\u2019aquella transformaci\u00f3 tan r\u00e0pida d\u2019ambient, l\u2019alcalde digu\u00e9 davant dels consellers: \u201cCrec que la cosa \u00e9s senzilla: no podem ni devem resistir a la for\u00e7a material, i tant si la hist\u00f2ria ens ho agraeix com no, haurem evitat un dia de dol a la ciutat. Ara b\u00e9; mentre el govern de la Generalitat no ens ho ordeni, entenc que no podem, moralment, lliurar els c\u00e0rrecs populars al comandant militar. Si volen, que vinguin i ens els prenguin; volunt\u00e0riament no els hem de cedir. Hi esteu d\u2019acord?\u201d. Un \u201cs\u00ed\u201d un\u00e0nime li respongu\u00e9. Aquest era exactament el sentiment de tots i jo vaig \u00e9sser l\u2019encarregat de transmetre\u2019l. [&#8230;] ens adre\u00e7\u00e0rem al Sal\u00f3 de Sessions, i, cadasc\u00fa al seu lloc, ens assegu\u00e9rem, tot esperant que vinguessin a desposseir-nos del c\u00e0rrec.<\/p>\n<p>De sobte, un tret, fou l\u2019\u00fanic que vaig sentir, ens feia present que no somni\u00e0vem. Nit llarga, la del 6 d\u2019octubre. Nervis, cigarretes, desolaci\u00f3! A les sis del mat\u00ed, d\u2019una manera lac\u00f2nica, el president de la Generalitat anunciava que deposaven l\u2019actitud presa, i d\u2019una forma impl\u00edcita, aconsellava la submissi\u00f3. L\u2019alcalde Marcet digu\u00e9 que si la nostra actitud havia estat clara fins aleshores, encara ho era m\u00e9s en aquells moments [&#8230;].<\/p>\n<p>Vaig comen\u00e7ar a respirar. El drama s\u2019anava liquidant sense arribar a tal, i jo estava, si m\u00e9s no, joi\u00f3s en el fons del fons, perqu\u00e8 veia clar que la hist\u00f2ria de Manresa no registraria mai la nostra gesta, puix que no havent-hi hagut morts ni ferits, podria considerar-se grisa, vulgar i anodina. Precisament l\u2019abs\u00e8ncia de gl\u00f2ria i hero\u00efcitat era el que em satisfeia. Les p\u00e0gines brillants, per a la gent brillant.<\/p>\n<p>El capit\u00e0 Mercader avan\u00e7\u00e0 i es quadr\u00e0 al mig del despatx. Sense circ ni gest humiliant digu\u00e9, en catal\u00e0: \u201cSenyor alcalde, en compliment d\u2019ordres rebudes, vinc a possessionar-me de l\u2019ajuntament\u201d. L\u2019alcalde respongu\u00e9: \u201cEn compliment d\u2019ordres rebudes, jo el lliuro\u201d. Es donaren les mans i, passat el moment de ritual, parl\u00e0rem una mica de si feia fred o calor. [&#8230;] L\u2019Alcalde i jo, pass\u00e0rem, des de l\u2019ajuntament a la caserna pel mig d\u2019un doble cord\u00f3 d\u2019atape\u00efts soldats que ens apuntaven els fusells guarnits amb la baioneta. Algun d\u2019aquells minyons jo l\u2019havia vist un any enrera amb la camisa caqui de l\u2019Estat Catal\u00e0. [&#8230;] En Marcet, a la meva dreta, caminava, taciturn, amb les mans al darrera. Sent\u00edrem fred a l\u2019espatlla. Darrera els vidres de les finestres, s\u2019hi entreveien uns nassos tafaners i assossegats.<\/p>\n<p><strong>A la pres\u00f3<\/strong><\/p>\n<p>La vida de pres\u00f3 costa molt de dur. Si et queixes de les incomoditats materials, passes per un ase privilegiat; si t\u2019abandones a la fraternal camaraderia de tanta gent diversa com hi ha, ets tu mateix que et trobes desvaloritzat, plebeu i miserable. Com a bar\u00f2metre hum\u00e0, la pres\u00f3 t\u00e9 la mateixa densitat d\u2019ambient de la caserna, del mercat, de l\u2019hospital. Quedes esborrat. No goses demanar una cigarreta, per\u00f2 no la refusis a ning\u00fa. Tothom et tuteja, \u00e9s impossible el reservar-se auster. Aquell gu\u00e0rdia que ahir et saludava ara \u00e9s un pres com tu i fa, al teu davant rots i pets amb una absoluta i alegre irresponsabilitat. Al cap de cinc minuts d\u2019haver ingressat, de l\u2019autoritat -vull dir de l\u2019autoritat moral- d\u2019aquell ajuntament, no en quedava res: \u00e9rem detinguts com ho era el pispa de les bicicletes, l\u2019assass\u00ed del rector de Nav\u00e0s, el vegetari\u00e0 nudista-llibertari, el vetaire corruptor de menors. Alguns companys, provant un alt sentit d\u2019adaptaci\u00f3, es deixaven cr\u00e9ixer la barba, es plantofejaven al \u201cborinot\u201d, fumaven burilles, i celebraven estrepitosament la historieta pornogr\u00e0fica, com un perfecte pres. [&#8230;] Els advocats Mart\u00ed Farreres, Cechinni i Calvi\u00f1o vingueren a oferir-nos llurs serveis per\u00f2 l\u2019amic Marcet veg\u00e9 molt finament la situaci\u00f3. \u201cNo es tracta -digu\u00e9- que uns advocats m\u00e9s o menys h\u00e0bils i diligents puguin resoldre res. Es tracta d\u2019un plet pol\u00edtic, i si per un tomb pol\u00edtic som a la pres\u00f3, \u00fanicament per un tomb pol\u00edtic en sortirem\u201d.<\/p>\n<p><strong>Mariano Calvi\u00f1o<\/strong><\/p>\n<p>Hauria estat curi\u00f3s, per\u00f2, de veure si l\u2019advocat Calvi\u00f1o hagu\u00e9s esdevingut el defensor dels rebels del 6 d\u2019octubre, si hauria pogut, cinc anys m\u00e9s tard, passejar-se, amb tanta ostentaci\u00f3, al costat de Ciano, el gendre de Mussolini, i convertit en flamant \u201cJefe Provincial\u201d de Falange. Calvi\u00f1o deu, en certa manera, la seva carrera pol\u00edtica, al nostre ref\u00fas.<\/p>\n<p><strong>Una mostra d\u2019ostracisme (1935)<\/strong><\/p>\n<p>Veia, des de dins, senyores conegudes, i en pot\u00e8ncia compradores, aturar-se, escrutar, i em semblava endevinar una rialleta. Parlar de boicots comercials i de complots p\u00e8rfidament elaborats en un rac\u00f3 de sagristia o al cantell d\u2019una taula de bridge, seria exagerat per b\u00e9 que la senyora X vingu\u00e9 a avisar-me que no em fes il\u00b7lusions, puix que ella mateixa fou amonestada, en una reuni\u00f3 de Dames, i que era una vergonya que en Prat li hagu\u00e9s fet una joia. Aix\u00f2 em feia mal, i la reflexi\u00f3 em deia que no calia trencar-se el cap amb petiteses, puix que el comer\u00e7, i especialment el del nostre ofici, t\u00e9 altres sistemes d\u2019atac i de defensa.<\/p>\n<p><strong>All\u00f2 que mou l\u2019esp\u00e8cie humana<\/strong><\/p>\n<p>[&#8230;] els motors b\u00e0sics del ramat han estat, amb llur infinitat de m\u00faltiples annexos, l\u2019est\u00f3mac, la vanitat i la bragueta.<\/p>\n<p><strong>El frac\u00e0s de la pol\u00edtica (1936)<\/strong><\/p>\n<p>Fracassava el di\u00e0leg substitu\u00eft per la pistola amena\u00e7adora, i com que a mi les armes em fan f\u00e0stic, em fan por, i no les s\u00e9 fer anar, tamb\u00e9 resultava una gran temeritat marcar passos de minuet i assajar epigrames persuasius, les mans a la butxaca i un brot d\u2019alf\u00e0brega a l\u2019orella, al bell mig d\u2019un arsenal. Era molt millor, com tothom deia, no fer nosa.<\/p>\n<p>(*) <em>Mem\u00f2ries<\/em> de Vicen\u00e7 Prat i Brunet (1902-1957). Escriptor, intel\u00b7lectual i pol\u00edtic manres\u00e0. Centre d\u2019Estudis del Bages. Col\u00b7lecci\u00f3 Mem\u00f2ria n\u00fam. 7. Manresa, 2002.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per qu\u00e8 unes mem\u00f2ries [&#8230;] sincerament, no m\u2019empeny altre impuls sin\u00f3 la necessitat, gaireb\u00e9 patol\u00f2gica, de buidar el sac de les emocions passades perqu\u00e8 ja no m\u2019hi caben. Una infantesa \u201cinsignificant, tirant a miserable\u201d La meva mare, aleshores [any 1907], sempre estava malalta i jo la veia molt gran. El meu pare traficava duent ous [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72083,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":4,"footnotes":""},"class_list":["post-72085","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v26.2 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957) - Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957) - Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Per qu\u00e8 unes mem\u00f2ries [&#8230;] sincerament, no m\u2019empeny altre impuls sin\u00f3 la necessitat, gaireb\u00e9 patol\u00f2gica, de buidar el sac de les emocions passades perqu\u00e8 ja no m\u2019hi caben. Una infantesa \u201cinsignificant, tirant a miserable\u201d La meva mare, aleshores [any 1907], sempre estava malalta i jo la veia molt gran. El meu pare traficava duent ous [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-08-27T06:34:05+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"42 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/\",\"name\":\"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957) - Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/#website\"},\"datePublished\":\"2019-08-27T06:06:46+00:00\",\"dateModified\":\"2019-08-27T06:34:05+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Qui era Vicen\u00e7 Prat i Brunet\",\"item\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/\",\"name\":\"Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957) - Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957) - Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet","og_description":"Per qu\u00e8 unes mem\u00f2ries [&#8230;] sincerament, no m\u2019empeny altre impuls sin\u00f3 la necessitat, gaireb\u00e9 patol\u00f2gica, de buidar el sac de les emocions passades perqu\u00e8 ja no m\u2019hi caben. Una infantesa \u201cinsignificant, tirant a miserable\u201d La meva mare, aleshores [any 1907], sempre estava malalta i jo la veia molt gran. El meu pare traficava duent ous [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/","og_site_name":"Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet","article_modified_time":"2019-08-27T06:34:05+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"42 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/","name":"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957) - Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/#website"},"datePublished":"2019-08-27T06:06:46+00:00","dateModified":"2019-08-27T06:34:05+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/fragments-destacats-de-les-seves-memories-1902-1957\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Qui era Vicen\u00e7 Prat i Brunet","item":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/qui-era-vicenc-prat-i-brunet\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Fragments destacats de les seves mem\u00f2ries (1902-1957)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/#website","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/","name":"Escrits d\u2019exili del manres\u00e0 Vicen\u00e7 Prat i Brunet","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72085","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72085"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72085\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72083"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/exili-vicenc-prat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72085"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}