<\/p>\n
Josep Alert: <\/strong>Una vegada vas anar a cavall, no?<\/p>\n <\/p>\n Josep Maria Espin\u00e0s: <\/strong>Oi, s\u00ed!<\/p>\n <\/p>\n Josep Alert:<\/strong> Va, explica\u2019ns aix\u00f2.<\/p>\n <\/p>\n Josep Maria Espin\u00e0s<\/strong>: Home, \u00e9s una experi\u00e8ncia molt curiosa, aquesta. Jo no havia pujat mai a un cavall i ens va tocar fer una desfilada per Manresa, i em va tocar anar a dalt de cavall. Un cavall que tenia molta m\u00e9s experi\u00e8ncia d’engegar gent a terra que la meva experi\u00e8ncia de dalt de cavall. No vaig caure, eh, vaig tenir la sort de no fer el rid\u00edcul davant de tots els manresans. Potser no era el primer que hauria caigut, per\u00f2 no, em vaig aguantar fort all\u00e0. Per\u00f2 realment no era gaire divertit anar travessant els carrers de Manresa dalt de cavall, perqu\u00e8 el cavall era un cavall que no tenia cap ganes de col\u00b7laborar, eh, aix\u00f2 \u00e9s evident. Un cavall d\u2019aquells de l’ex\u00e8rcit, que en castell\u00e0 en diuen resabiados<\/em>, eh, i que si podien aixecar-te i tirar-te daltabaix doncs ho procuraven fer. Ara quedaria molt b\u00e9 dir: escolti, com vaig passejar triomfalment per Manresa dalt d\u2019un cavall! No, vaig passejar-hi m\u00e9s espantat que res dalt del cavall.<\/p>\n