{"id":72484,"date":"2018-11-24T18:05:21","date_gmt":"2018-11-24T17:05:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/?page_id=72484"},"modified":"2018-11-27T17:31:05","modified_gmt":"2018-11-27T16:31:05","slug":"alguns-fragments-de-lepistolari","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/alguns-fragments-de-lepistolari\/","title":{"rendered":"Alguns fragments de l’epistolari"},"content":{"rendered":"

“Estimada mare i germana: Ahir bombardejaren aci a Barcelona com ja debeu saber, hi ha uns quants morts i ferits. Jo estic b\u00e9, com que no s\u2019hi havia trobat cap vegada i erem molt pocs aci a la caserna v\u00e0rem passar uns moments de nerviosisme, res m\u00e9s.” (19\/04\/37)<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

“Dimarts a la tarda ens van donar festa per poguer anar a enterrament, el que hi volgu\u00e9s anar, del militant aquell del Partit Socialista, hi havia molta gent, la parada o desfilada va durar tres hores. Tamb\u00e9 ahir dimecres v\u00e0rem assistir a l\u2019acte del descobriment d\u2019una placa, all\u00e0 on van caure vilment assassinats els germans Badia, com ja haureu llegit al diari, hi havia la seva germana; i en Cornudella i altres varen adre\u00e7ar uns mots en mem\u00f2ria dels malanguanyats germans, aquest acte fou radiat.” (29\/04\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Es una verdadera ll\u00e0stima que ens tinguem de matar els uns als altres, oi m\u00e9s havent-hi aquesta guerra contra el feixisme, que encara no l\u2019hem guanyada, i si ens entretenim aix\u00eds em sembla que vindr\u00e0 la sabata de Franco o Queipo que posar\u00e0 la (pau)? Sembla mentida; no hi ha dret.” (6\/05\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Aci a Jaen som molta colla de soldats de l\u2019Exercit Popular Regular, gaireb\u00e9 tots som catalans sembla que ho hagin fet expressament. A tot arreu se\u2019n troben, fins i tot hem trobat una noia catalana. Est\u00e0vem badant a un aparador i un ha preguntat: Deu \u00e9sser car aix\u00f2? I sentim al nostra darrera: Deu pessetes. Era aquesta noia. Ens ha dit que era de Barcelona i que feia temps que estava aci.” (23\/06\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Hem llegit al diari que aci a Catalunya havien demanat les lleves dels anys 1932 i 1933 ja ens direu quants n\u2019han marxat ja del poble. Ja veureu que ara amb totes aquestes quintes aixafarem el feixisme i d\u2019aci poc temps tornarem a la nostra estimada Catalunya.” (29\/06\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Aci tot i \u00e9sser aprop del front s\u2019hi respira pau\u2026 Nom\u00e9s se sent alguna canonada\u2026 No hi ha gaires malalts aci, nom\u00e9s algun de mal de ventre o de l\u2019est\u00f2mac, alguna caiguda ferides petites als bra\u00e7os o les cames i prou, els que estan una mica greus els portem al hospital que es a quinze kil\u00f2metres d\u2019aci. Com podeu veure no tenim gaire feina.” (22\/07\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“I aci estem molt b\u00e9, som vuit companys sanitaris, tots gaireb\u00e9 d\u2019aquesta comarca del Bages, tots bons xicots i trempats. De feina no en tenim gaire doncs es molt quiet aix\u00f2. Vosaltres us debeu pensar parlant de Guadalajara que tot es de morts i ferits, doncs no es aix\u00f2, en tenim molt pocs que com us he dit no ens donen gaire feina. Tenim un metge jove com nosaltres molt bon xicot tamb\u00e9. De calor no en tenim gens al contrari de nit ens hem d\u2019abrigar del fred que hi fa. Si contiunua aix\u00ed ens hauran de donar roba d\u2019hivern i tot. Amb aix\u00f2 ja ho veieu no podem estar millor. No patiu per mi perqu\u00e8 us repeteixo estic b\u00e9.” (2\/08\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Quan torni no podreu patir. Us rentar\u00e9 els plats, us far\u00e9 el menjar i cosir\u00e9, fins i tot no m\u2019haureu de fer el llit perqu\u00e8 dormir\u00e9 a terra, que estem acostumats a fer tot aix\u00f2, i al llit em sembla que no hi sabrem dormir.. Ah! I si algun dia us feu un tall a qualsevol lloc no haureu d\u2019anar pas amb el metge doncs ja gaireb\u00e9 som mig metges. Ja veieu si n\u2019hem apr\u00e9s de coses. Ens convenia a tots una temporada a aci, puix ens han passat les manies a tots. Quan tornem cap de nosaltres es queixar\u00e0, de si feu escudella (aquella que f\u00e8ieu la tingu\u00e9ssim!)\u2026 o de si hi ha una taca al plat o que la carn no \u00e9s bona, em sembla que no deixarem cap relleu al plat no.” (11\/08\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Aix\u00ed es que quedem que de menjar no m\u2019envieu res, si per cas el que us he dit, gersei i guants, i poseu-m\u2019hi a dins aquell libre vell que tinc all\u00e0 al quarto \u201cEl ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha\u201d. Tu Agn\u00e8s ja el trobar\u00e0s, el Lloren\u00e7 que m\u2019hi posi uns quants diaris. Sabeu que em faria servei? Una armilla amb forces butxaques, amb dos inferns i tot, per a posar-hi papers, documents i dem\u00e9s. El Lloren\u00e7 com que ja em sap la mida podr\u00e0 fer-me-la no gaire bona no, de fil.” (16\/09\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Aci aon estem ara, encara que sigui a pocs kil\u00f2metres de la l\u00ednia de foc es molt quiet, aquesta quietud nom\u00e9s es interrompuda pel retruny dels canons nostres, i aquest cel ser\u00e8 i blau nom\u00e9s es tacat amb les taques dels nostres avions que van abatre\u2019ls i aixafar-los all\u00e0 on es troben, i no com ells a bombardejar i ametrallar ciutats obertes i poblets indefensos que nom\u00e9s per l\u2019instint de fer mal no reparen a assassinar dones, infants i vellets, per\u00f2 ja se\u2019ls acabar\u00e0 aviat, els esclafarem aviat i veureu que els pocs moros, italians i alemanys que quedaran partir\u00e0n, si es que poden, amb la cua entre cames cap a les seves terres, on els arribar\u00e0 el seu dia tamb\u00e9 que els obrers tips d\u2019esser esclaus els plantaran cara i els acabaran d\u2019aixafar. Mentre nosaltres ja viurem la nova era, aquesta vida nova que s\u2019est\u00e0 forjant\u2026 Que forgem amb les nostres vides i amb la nostra sang per a que els infants que ara pujen puguin viure lliures i disfrutar dels avantatges d\u2019aquesta vida nova que nosaltres no hav\u00edem tingut. I per a que tots plegats pobles, terres, germans no tornem a esser mai mes esclaus\u2026” (25\/09\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Avui m\u2019ha escrit el Cases i em diu que han pres el carnet a tota la fam\u00edlia d\u2019aquests desertors. Ja els esta b\u00e9. Quina colla aquests!\u2026 Segurament voldran que tots els seus familiars sofreixin de tot, abans que anar a complir a aquest deure que tenim tots de defensar la nostra P\u00e0tria, per a que no sigui una col\u00f2nia d\u2019aquests assassins d\u2019italians. Tamb\u00e9 em diu que a tu Agn\u00e8s t\u2019han nomenat caixera d\u2019E.C. Aix\u00ed m\u2019agrada, que les dones comenceu a intervenir en totes aquelles coses que abans f\u00e8iem nosaltres. Procura complir tamb\u00e9 el teu deure, puix ja sabs el que ens passaria als catalans si la nostra terra fos trepitjada per aquests monstres.”(28\/1037)<\/strong><\/p>\n

\n

“Que tot ho trobem bonic, ho deu fer aquest benestar que sentim, aquesta esperan\u00e7a que tenim, i sobretot aquesta festa passada. Aquestes que venen \u2026 en fi tot aix\u00f2 que ens fa estimar-ho tot i trobar bell tot el que ens fa viure\u2026 . Potser dieu: Quines coses que t\u00e9! Com s\u2019ha tornat! Una mica si que he canviat. M\u2019he tornat mes sensible, mes ple de mon, mes \u00e0nima. Aquest temps ens ha canviat. A mi em sembla que ens ha fet mes bons. No ho s\u00e9. Quan tornarem al vostre costat, ho notareu si per cas.” (26\/12\/37)<\/strong><\/p>\n

\n

“Per\u00f2 amb tot aquest temps em sembla que ja hem purgat, la nostra vida lleugera d\u2019abans, el nostre poc agra\u00efment envers els vostres dies d\u2019abnegaci\u00f3 i sacrifici. Si ja est\u00e0 purgat, ara a acabar amb aquests monstres i assassins, i de nou al vostre red\u00f3s, on s\u2019hi estava tan b\u00e9, on voldr\u00edem \u00e9sser ja. A tornar a esgrimir les armes del treball amb aquesta pau i aquesta tranquil\u00b7litat que forjem des d\u2019aci els fronts perqu\u00e8 els nostres fills puguin viure ben b\u00e9 aquesta nova vida que vindr\u00e0\u2026” (16\/01\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Per aci anem fent, encara que tornem a \u00e9sser prop de la l\u00ednia de foc, es molt quiet, i estem molt b\u00e9. Nom\u00e9s els ocells negres de tant en tant volen sota el cel blau, damunt nostre, per\u00f2 sense amo\u00efnar-nos gaire. Estem assabentats dels crims que fan per aci Barcelona i dem\u00e9s pobles. Aquests ja ho fan aix\u00ed. Quan no poden a aci amb nosaltres venen a esbravar-se, amb la gent indefensa. Veiem on arriba la seva dolenteria i mal cor, que a aci a davant \u2026. molt endavant que nosaltres els poguem veure fan fortificar, fan treballar als pobres presoners d\u2019Ast\u00faries amb camisa blanca per a que els vegem millor i aix\u00ed si tirem que els matem a ells. Nosaltres com que tenim la ra\u00f3 i la for\u00e7a arriba un dia que aquests triomfen i aquest dia vindr\u00e0. Oi que s\u2019acabar\u00e0 aviat aix\u00f2? Que diuen per a aci? Els del front, amb les vict\u00f2ries de Terol son molt optimistes.” (30\/01\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Els que durant tota la vida. Que en el cam\u00ed de la vida no hem trobat cap \u00e0nima bona i comprensiva de les nostres alegries i de les nostres penes, al trobar-ne una, ens hi lliurem, ens hi llencem amb tot el que tenim de mes pur dintre nostre i amb tots els cinc sentits. La fem el nostre \u00e0ngel de la Guarda i li confiem tots els nostres secrets, els nostres dolors, tota la joia i tota l\u2019amargor que no ens cap a dins. Som aix\u00ed!” (25\/02\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Tamb\u00e9 dius que fa dies el cinema no val gaire la pena. Nosaltres ni que no valguin la pena, podem veure\u2019n. Per acontentar-nos i fer-nos una mica l\u2019il\u00b7lusi\u00f3 tenim a l\u2019habitaci\u00f3 on dormim moltes fotografies d\u2019estrelles del llen\u00e7ol. Jo com ja saps he pogut obtenir les de la Jean Parquer, Sylvia Sydney i la Janet Gaynor. Aquest es el meu trio del cap\u00e7al del llit. N\u2019hi ha una infinitat: la Brigite Helm, la Claudette Colbert i fins la Mae West (hi ha gustos de tota mena) al costat dels retrats de\u2019n Maci\u00e0 i Companys, son els ornaments de la nostra cambra.” (9\/03\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Aci ja ha passat els soroll, torna a haver-hi tranquilitat hem passat uns quans dies mes nerviosos! per\u00f2 com tot t\u00e9 fi tamb\u00e9 ha finat aquest mal temps i tornem a estar b\u00e9.” (12\/04\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Com que fa dies que hi som en aquest bosquet, com haureu pogut llegir amb les meves lletres darreres, tenim acabada ja la nostra \u201ccasa\u201d. Una barraqueta feta per nosaltres, amb troncs i rames dels arbres, com aquelles que us contava amb les meves primeres lletres, despr\u00e9s de poc d\u2019haver partit de la vostra vora. Com que fa uns dies magn\u00edfics de bon sol de bon sol i ames nits t\u00e8bies i clares, no patim fred, no, hi estem all\u00f2 que se\u2019n diu com a casa.<\/strong><\/p>\n

Aci ens hi cuinem el menjar. Ens hi podem rentar la roba i tot puix hi ha for\u00e7a aigua, i dormim amb un ja\u00e7. diguem-ne llit, molt tou. Gaireb\u00e9 us dir\u00e9 que aquestes herbetes, son mes flonges que la llana, tant b\u00e9 i tou s\u2019hi est\u00e0. I com ja sabeu, hi ha molta quietut ara, tot el dia el passem de panxa al sol.<\/strong><\/p>\n

Quan tornar\u00e9 si que no em coneixereu, tan negre m\u2019haur\u00e9 tornat. I per a que no trobem les hores tant llargues llegim molt (ja sabeu que m\u2019agrada.)…” (20\/04\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“No me\u2019n puc estar, el meu car\u00e0cter una miqueta sensible i una mica sentimental, fa que no em pugui callar, que us hagi de contar totes aquelles coses que em fan viure!\u2026<\/strong><\/p>\n

Amb totes les lletres, podeu ben veurer que la meva sort, ha estat bona, i sempre hem estat all\u00f2 que se\u2019n diu de sort, i b\u00e9. Llevat d\u2019uns quants mals dies, d\u2019unes estones de soroll i nerviosisme, i llevat de la dissort de la bona Maria Rosa (Que en pau reposi.) tots els dem\u00e8s dies, si no hagu\u00e9s estat la nost\u00e0lgia que d\u00f3na el viure lluny de les coses estimades, es pot dir que semblava que no f\u00e9ssim la guerra!\u2026” (8\/05\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Per\u00f2 es Sant Joan i tot riu avui, nom\u00e9s un nuvolet posa la seva nota de tristor en aquest cel tan clar i rialler, igual al riure d\u2019aquestes mossetes que passejen al llarg del cam\u00ed.<\/strong><\/p>\n

I es el record d\u2019aquella tota tendresa i sensibilitat que s\u2019adorm\u00ed per sempre quan nom\u00e9s tenia setze anys\u2026 Des d\u2019aci, a les ombres d\u2019aquests arbres la veig apar\u00e8ixer amb aquell encantament dol\u00e7 i suau, tan femen\u00ed d\u2019ella\u2026 Aquella silueta menuda i distingida, aquells aire un xic senyor\u00edvol, i l\u2019halit de dolcesa que l\u2019envoltava\u2026 Mes quan ella en un revolt del cam\u00ed, que porta al seu poblet -mes clar i mes bell que aquest- desapareix tan dol\u00e7ament com quan venia, una mena de nostalgia s\u2019apodera del cor i m\u2019invaeix tot jo.<\/strong><\/p>\n

I es que era una noia que no encenia cap desig ni despertava passi\u00f3\u2026 Al contrari, era l\u2019encarnaci\u00f3 de tot quan de dol\u00e7 i bo pot esperar l\u2019home d\u2019una dona\u2026 Una mena d\u2019Angel de la Guarda era, per aix\u00f2 l\u2019estimo encara\u2026 el seu record exquisit no pot morir, i m\u2019acompanyar\u00e0 sempre en les hores de prova\u2026” (24\/06\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Doncs com us deia, a les tardes, (puix els matins hem de passar reconeixement amb el metge dels quatre malalts que hi ha aci el poble) i a les tardes -dos que en saben- van a segar, i els altres darrera les mules a batre. A aci hi ha el costum de batre amb una fusta incrustada de pedres i ferros que tallen, tirada per un parell de mules.<\/strong><\/p>\n

Em veg\u00e8ssiu, damunt d\u2019aquesta fusta, les riendes a la m\u00e0, i a la boca el crit de \u201cArre morena!\u201d\u2026<\/strong><\/p>\n

Tu Agn\u00e8s has vist \u201cBen Hur\u201d oi? Doncs em fa, i fes-te tu el mateix efecte d\u2019aquells romans damunt el carro aquell, corrent\u2026 Les dones iguals: amb el mocador al cap, tenen el mateix estil de les ama\u00e7ones. Quines estampes mes boniques en aquesta \u00e8poca!\u2026 Ll\u00e0stima que no tinguem una m\u00e0quina fotogr\u00e0fica.” (11\/07\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“La sort fins ara ens ha acompanyat i seguir\u00e0 essent-nos propicia mentres seguim en la companyia d\u2019aquest metge, que mira i vetlla per nosaltres. Hem fet mes coneixences i amistats arreu on hem passat i a tots els pobles on hem estat! Us dir\u00e0 l\u2019afecte que a tot arreu ens han posat, el que tot sovint rebem cistelles d\u2019ous, formatges, algun xai i tot, obsequis d\u2019aquesta bona gent, per al \u201cdoctor Juan\u201d (es diu Joan) com l\u2019anomenen, i per nosaltres.” (5\/08\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Anem tamb\u00e9 dugues hores cada dia a Escola. Aix\u00ed no oblidarem el que haviem apr\u00e8s abans. Com tenim un bon mestre de segur que hi aprendrem coses noves tamb\u00e9. Com podreu veure doncs tenim moltes hores ocupades amb una cosa i l\u2019altra. Encara son poques, puix ja sabeu que els ocis son la mare dels vicis. I si estem una temporada sense saber que fer, amb que emplear les hores llargues del dia, el tedi se\u2019ns apodera de nosaltres i no som bons per a res. Jo crec que si no tinguessim unes poques hores cada dia ocupades, despr\u00e9s acabada la guerra encara que volguessim no podriem ni serviriem per a res. Si no es fa servir, es rovella tot, fins el cervell, i un es torna un ninot\u2026” (28\/09\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Veig que us van traient tota la joventut i fins els que no ho son. On anirem a parar amb aquest pas? Veieu com no pot durar molt temps aquesta guerra d\u2019aquesta manera? Veiam si pel Nadal d\u2019aquest any, ja que no pogu\u00e9 \u00e9sser el de l\u2019any passat, podrem menjar-nos els torrons a casa, acabada tota aquesta m\u2026.<\/strong><\/p>\n

Nosaltres per aix\u00f2 seguim esperant aquest dia tan esperat i cobejat per tothom, de la millor manera que podem. I que podem dir fins avui, -ja ho sabeu- que ens l\u2019hem passada i ens la passem quisap-lo b\u00e9, comparat a d\u2019altres companys nostres.” (20\/10\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Aquests mesos encara que no ho sembli, tot hi haver-los passat b\u00e9, comencen a pesar damunt nostre. De f\u00f3ra potser que tampoc ho sembli, per\u00f2 de dins ens hem envellit quisap-lo. Qui, no ha envellit, qui no haur\u00e0 perdut alguna cosa millor que aquest tro\u00e7 de joventut que tots hem deixat i estem deixant cada dia en aquestes terres\u2026?” (19\/11\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“M\u00e9s, amb tot i aix\u00f2 com us hem anyorat! Com us enyorem!\u2026 Com trobem a mancar tot lo vostre!\u2026<\/strong><\/p>\n

Ahir mateix en mig de la festa, en mig de l\u2019alegria, tos ens d\u00e8iem: Ves perqu\u00e8 aquesta bona dona de cabells blancs tamb\u00e9, com vos mare, i aquestes dugues mossetes, l\u2019una almenys, no es podrien convertir amb la mare i la germana de deb\u00f2. Amb les nostres mares i amb les nostres germanes que tant deuen enyorar-nos all\u00e0 a la terra nostra, i ens esperen amb els bra\u00e7os oberts…<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 oi que s\u2019acabar\u00e0 aviat la guerra, i tornarem a menjar dels nostres pollastres i del nostre tocino? Oi que ho celebrarem de deb\u00f2? Oi que ja no passarem cap m\u00e9s Nadal fora de casa? Com ho esperem!\u2026” (26\/12\/38)<\/strong><\/p>\n

\n

“Ning\u00fa en creu res ni n\u2019espera res d\u2019aquesta guerra, com pot arribar el dia que no creguin ni n\u2019esperin res de la nova pau\u2026”(20\/01\/39)<\/strong><\/p>\n

\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Estimada mare i germana: Ahir bombardejaren aci a Barcelona com ja debeu saber, hi ha uns quants morts i ferits. Jo estic b\u00e9, com que no s\u2019hi havia trobat cap vegada i erem molt pocs aci a la caserna v\u00e0rem passar uns moments de nerviosisme, res m\u00e9s.” (19\/04\/37) “Dimarts a la tarda ens van donar […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":8,"footnotes":""},"class_list":["post-72484","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72484"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72484\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}