Dia 5 de Setembre del 1938<\/p>\n
Mare i germana meva: He rebut les vostres lletres del 20 i 23 del mes passat, juntes. Celebro que pogueu seguir aix\u00ed durant tot el temps que queda de guerra. No faltant-vos p\u00e0, patates, oli, etc. en aquesta \u00e8poca que ja no hi ha gaireb\u00e9 res de res, es pot dir que ja es t\u00e9 de tot. Nosaltres com hem tingut la sort d’anar a parar en pobles, encara que r\u00f2necs, per\u00f2 que hi ha for\u00e7a teca, i despr\u00e9s que no trobaria el metge, que com no n’hi ha en cap poble d’aquests, es l’amo.<\/p>\n
Podem ben dir que hem portat una vida de pr\u00ednceps fins avui, llevat d’unes petites temporades.<\/p>\n
De ben segur que mengem i hem menjat mes b\u00e9 que no vosaltres, per\u00f2 ja ens toca oi? Nom\u00e9s ens faltaria que despr\u00e9s de les calamitats i estones dolentes que porta la guerra, que no pogu\u00e9ssim atipar-nos!…<\/p><\/blockquote>\n
Tinc de dir-vos avui que fa dos dies que estem descansant en un bell poblet. Ho deuen mirar aix\u00f2 perqu\u00e8 cada vegada que ens porten a descansar ens porten en uns llocs magn\u00edfics. Encara que el poguer-nos estar sempre en els pobles, i la poqueta feina que hi solem tenir podem dir nosaltres sempre que hi estem de descans.<\/p>\n
Hi ha rumors que tota la Brigada hi estar\u00e0 un mes, i despr\u00e9s cap a Madrid, que amb la quietud que hi ha ara, i despr\u00e9s la Sanitat est\u00e0 a la capital en uns bons edificis, no cal dir-vos que ho canviariem desseguida per l’Alcarria, la serra i tota la “provincia” del crim” plegades. Ser\u00e0 veritat aix\u00f2? Qui sap!<\/p><\/blockquote>\n
Ah! com cada vegada que la Brigada va a descansar, com est\u00e0 a la comand\u00e0ncia, ens trobem amb el Subirana, anem a passeig cada dia, i comentem les coses que passen al poble i les d’altres temps… Records a casa seva, i digueu-los-hi que est\u00e0 molt b\u00e9.<\/p>\n
El batall\u00f3 que va el Pintor, es aci al poble del costat. Crec que l’han ascendit a sargent, avui o dem\u00e0 l’anirem a veure. El que va en Vil\u00e0, en Reig i d’altres companys tamb\u00e9 estan a la vora. Qualsevol dia hi anirem tamb\u00e9.<\/p>\n
Podeu estar tranquils tots que estem lluny del front tota la Brigada. Dieu que potser hi tornar\u00e0 haver servei de paquets a aquest front i que em fa falta. Doncs si es que aix\u00f2 es fassi, podeu enviar-me una mudada, una samarreta i uns cal\u00e7otets curts, i no de llana, no, puix s’hi posen polls desseguida. Tinc els pantalons i la ca\u00e7adora de vellut ben nous encara per a tot l’hivern i atura el fred com sabeu. Uns mitjons i una boina, i unes espardenyes (el n\u00ba 42) i res mes, ho sentiu? perqu\u00e8 nom\u00e9s fa que nosa i a la millor ens ho tornen a pispar tot. De menjar res, perqu\u00e8 anem tips de tot.<\/p><\/blockquote>\n
He rebut carta, junt amb les vostres de’n Cases, dels germans Planes i Gudaiol, del cos\u00ed Llu\u00eds i del Riera Puig (marmota petit) Tots trempats!<\/p>\n
Un pet\u00f3 a la Rossa i una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\n
(Records a tots)<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 10 de Setembre del 1938<\/p>\n
Mare i germana meva: Tinc a les meves mans la vostra lletra datada a 29 del mes passat. Estic content de que seguiu amb bon estat de salut i que no us manqui gaire res en aquest temps. Jo fins avui la meva salut es immillorable i no ens manca tampoc res, sobretot de fruita.<\/p>\n
Anem tips de ra\u00efm, figues, melons i pr\u00e9ssecs. Han portat tota la Brigada a reposar i nosaltres estem en un poble petitet per\u00f2 boniquet que com us he dit hi ha fruita abundant, i mengem i dormim en una casa de les que poquetes se’n troben. Bona gent, que ens mira com si f\u00f3ssim fills seus, mengem del nostre i del que tenen ells, i dormim en un llit que no t\u00e9 res a envejar al de casa.<\/p><\/blockquote>\n
Hi\u00a0 ha aci junt amb mi En Vil\u00e0, En Subirana i el Pintor, en fi els \u00fanics del poble que ens trobem en aquesta Brigada. Cada dia ens veiem, i ahir an\u00e0rem a passeig els quatre, com feia molt temps no haviem pogut anar. Com hi estem tant b\u00e9 no cal dir-vos que ens doldria de que ens hi deix\u00e9ssin pocs dies i de que ens hagessim de separar altra vegada. Tots trempats i bons. Ja donareu records de tots a casa seva.<\/p>\n
De la roba d’hivern com en aquest poble els matins i els capvespres no hi son tan frescos, no l’hem de menester, per\u00f2 si teniu ocasi\u00f3 de poder enviar un paquet com dieu, nomes vull, com ja vaig dir-vos en la meva anterior, una samarreta i uns cal\u00e7otets -de llana no eh!- (els polls hi nien) unes espardenyes i uns mitjons.<\/p>\n
El gersei tinc encara el de l’any passat si per cas envieu-me un sueter sense m\u00e0negues. I res mes ho sentiu? Fa nosa gaire roba i els paquets com mes lleugers mes b\u00e9 van. Si per cas em fa falta alguna cosa, ja us ho diria, i amb una altre m’ho podrieu enviar. Tinc tres camises noves. De menjar res, eh!<\/p>\n
Avui junt amb la vostra m’han donat una carta del oncle Tonet, que avui li contesto, n’he rebut darrerament de’n Cases, Lloren\u00e7, Gudaiol, Riera Puig i cos\u00ed Lluis. Tots bons.<\/p>\n
En Cases ja em conta el seu enamoramen: Una noieta senzilla, sense pretensions, tota sensibilitat diu; i que nom\u00e9s te vint anys… Ja li corresponia una noia aix\u00ed oi?<\/p>\n
Jo per ara faig for\u00e7a bondat, de tant en tant, al nostre pas, ensopeguem amb una mosseta angelical que es fa estimar, per\u00f2 llevat d’unes paraules a mitja veu, i d’un bes que s’escapa… res mes.<\/p><\/blockquote>\n
I tu Agn\u00e8s quina mena de vida portes al costat del xicot? No me’n contes mai res. B\u00e9. Records i una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan.<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 18 de Setembre del 1938<\/p>\n
Mare i germana meves: Tinc a les meves mans la vostra lletra datada a 5 d’aquest mes, en la qual no em podeu contar\u00a0 gaires coses, puix tot va seguint si fa o no fa tan avorrit i mon\u00f2ton com sempre, i ara un xic mes amb tota la joventut fora, a fer la guerra oi? Per\u00f2 aquests soldats d’aci no hi posen la seva nota de colr en aquest viure gris?<\/p>\n
Nosaltres (mod\u00e8stia apart) anem on anem, arreu on passem hi deixem un rastre de joventut i d’alegria, fins a fer exclamar a les noies: “Sou molt millors que els joves que hi havia abans aci”.<\/p><\/blockquote>\n
L’altre dia mateix vaig tornar amb l’ambul\u00e0ncia jo i dos companys mes al poble que ja fa una setmana que en som fora. I les amistats, aquelles noies que venien a passar l’estona al botiqui deien amb paraules sinceres: No sabeu pas com us trobem a faltar!<\/p>\n
I mireu com s\u00f3n, que una d’aquestes no podent passar sense la companyia d’un company nostre que li havia dit que l’estimava, fug\u00ed amb ell, i ara es la nostra cuinera. Son aix\u00ed gaireb\u00e9 totes les noies d’aci.<\/p><\/blockquote>\n
Mai ning\u00fa els hi havia parlat amb parlar dol\u00e7, mai ning\u00fa els hi havia fet bategar el cor. Que quan un amb un ull humit i una miqueta de tremolor a la veu se’ls hi acosta, escolten amb tota l’\u00e0nima, giren els ulls en blanc i es colltor\u00e7en com una canya de pescar… Per aci al poble, n’hi deu haver d’aquestes tamb\u00e9 eh?<\/p>\n
Com us he dit, despr\u00e9s de reposar una setmana, ens han portat a aquest poble d’ara, que tant temps hi haviem viscut ja. Fins quan encara hi havia tota la gent. Per\u00f2\u00a0avui es trist, amb les cases enrunades, i aquest silenci i solitud que hi ha, menys mal que de tant en tant podem fugir amb l’ambul\u00e0ncia a buscar tiberi i passar uns quants dies millors.<\/p><\/blockquote>\n
Seguim veient-nos cada dia amb en Vil\u00e0 i Subirana. Trempats. En Comelles (Pintor) ha tingut la sort de poder anar uns dies amb perm\u00eds a Valencia. S’ho mereixia despr\u00e9s dels dies que havien passat. Nosaltres ho tenim una mica lluny aix\u00f2 del perm\u00eds. A la nostra secci\u00f3 primer en donen als que poden anar a casa. Es clar que passes uns dies mes divertits que no pas aquests d’aci, per\u00f2 no l’esperem amb l’il\u00b7lusi\u00f3 d’abans quan podiem venir a la nostra terra, al costat vostre…<\/p>\n
He escrit darrerament al Cases i a la Roser, puix l’amic Reig m’ho encoman\u00e0. Ja em dir\u00e0s si ho han rebut tu Agn\u00e8s, i si t\u00e9 de partir en Cases amb aquestes lleves cridades darrerament. B\u00e9 que s’acaba el paper. Records a totes les amigues, i una abra\u00e7ada ben forta a vosaltres del vostre Joan<\/p>\n
Us envio aquesta carta posant-hi: “Per avi\u00f3 via Albacete” Diuen que arriben mes aviat. Ja m’ho direu. Fins a la vostra propera! El vostre Joan<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 28 de Setembre del 1938<\/p>\n
Mare i germana meves: Aquestes lletres son per dir-vos que seguim en el mateix lloc que us parlava amb la meva darrera. Una mica avorrits, aix\u00f2 si, per\u00f2 hi ha tranquilitat i salut que ja es el millor. Despr\u00e9s tamb\u00e9 disfrutem a la nostra manera: futbol, pilota basca i escacs, son els nostres divertiments de qui sap-les hores del dia.<\/p>\n
Anem tamb\u00e9 dugues hores cada dia a Escola. Aix\u00ed no oblidarem el que haviem apr\u00e8s abans. Com tenim un bon mestre de segur que hi aprendrem coses noves tamb\u00e9. Com podreu veure doncs tenim moltes hores ocupades amb una cosa i l’altra. Encara son poques, puix ja sabeu que els ocis son la mare dels vicis. I si estem una temporada sense saber que fer, amb que emplear les hores llargues del dia, el tedi se’ns apodera de nosaltres i no som bons per a res. Jo crec que si no tinguessim unes poques hores cada dia ocupades, despr\u00e9s acabada la guerra encara que volguessim no podriem ni serviriem per a res. Si no es fa servir, es rovella tot, fins el cervell, i un es torna un ninot…<\/p><\/blockquote>\n
Seguim tamb\u00e9 fent algunes excursions de les amistats dels pobles ve\u00efns i als que hi hem viscut alguna temporada. Sempre en cau alguna cosa. L’altre dia, com no hi tenim cap dona en aquest on estem, vaig anar a portar la roba nostra a rentar, i m’hi vaig estar dos dies. Mes bona gent tamb\u00e9 aquesta que ens renta la roba!<\/p>\n
Figureu-vos que, despr\u00e9s de rentar-nos-la sense portar-los-hi sab\u00f3, no en volen cobrar res. Es clar que nosaltres no ho podem acceptar de cap de les maneres, i ens portem b\u00e9 amb ells, per\u00f2 l’altre dia mateix pensava ens barallariem amb la dona i vaig haver-los-hi de deixar el bitllet per all\u00e0 terra.<\/p><\/blockquote>\n
No recordo si us ho vaig dir ja, vaig tenir carta del Mores. Em conta la seva vida per all\u00ec l’Ebre, construint ponts, treballant com un dimoni; em don\u00e0 molts records per a vosaltres i per als contramestres, i diu que enyora tant les estones passades a la vora de vosaltres, Carmeta, Roser i tu, i acaba dient: “Hi podrem tornar aviat a posar-les-hi peces?” A mi em sembla que si.<\/p>\n
Ahir en vaig rebrer de’n Gudaiol, est\u00e0 b\u00e9 com sempre i em diu que va parlar amb el “cambrai petit, que com acampaven a aquell lloc on estava ell, dos dies van poguer-los passar junts.<\/p>\n
Seguim estan b\u00e9 al mateix lloc amb l’amic Subirana. Records d’ell a casa seva.<\/p>\n
B\u00e9, acabo; doncs ha sonat l’hora d’anar a l’Escola com quan \u00e9rem petits… Records a les amigues, i a vosaltres una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\n
Fins a la vostra propera! Tarden molt en venir! Paci\u00e8ncia oi? Que es la guerra!…<\/p>\n
Guardeu les meves lletres? Em plauria que ho f\u00e9ssiu, per a rellegir-les despr\u00e9s… JGriera<\/p>\n
\n<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dia 5 de Setembre del 1938 Mare i germana meva: He rebut les vostres lletres del 20 i 23 del mes passat, juntes. Celebro que pogueu seguir aix\u00ed durant tot el temps que queda de guerra. No faltant-vos p\u00e0, patates, oli, etc. en aquesta \u00e8poca que ja no hi ha gaireb\u00e9 res de res, es […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72082,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":0,"footnotes":""},"class_list":["post-72300","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72300","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72300"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72300\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72300"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}