Dia 2 de Juliol del 1938 (tarja postal)<\/p>\n
Mare i germana estimades: Com que despr\u00e9s de la vostra lletra amb data 11 del mes passat no n’he rebut cap mes. I passen els dies i res, m’he decidit a escriure-us sense esperar rebrer la vostra propera. I despr\u00e9s perqu\u00e8 hem deixat aquell poble on hi est\u00e0vem tant b\u00e9, per un altre -que ho podeu creure- hi hem guanyat, s’hi est\u00e0 mes b\u00e9, i la gent es mes simp\u00e0tica, i no esquerpa com aquella. Com que tota la brigada es de descans, en aquest pobles ha tocat -com si digu\u00e9ssim- al batall\u00f3 que haviem anat tant temps, (que hi ha el Pintor i Subirana) i tots els de Sanitat.<\/p>\n
Ens veiem cada dia anem a passeig i \u00e9ssent aquest poble allunyat del front, es mes quiet, s’hi respira mes tranquilitat i es mes bonic que no pas aquells d’all\u00e0 dalt…<\/p>\n
Nosaltres, el grup de sis que est\u00e0vem ja junts all\u00e0, estem allotjats en una casa on hi ha rostres tendres, veus femenines dolces i clares i ja sabeu que on hi ha joventut hi ha alegria. Despr\u00e9s hi ha tamb\u00e9 bona cuinera, i mes moderna i tot, sembla com si estiguessim en un hotel. Ll\u00e0stima que hi deurem estar pocs dies. On ens portin despr\u00e9s del rep\u00f2s d’aci, us ho comunicar\u00e9 desseguida,<\/p><\/blockquote>\n
Un pet\u00f3 a la Rossa, i una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\n
(No m’envieu paper, ja en tinc. I tampoc arribaria) JGriera<\/p>\n
(Records a casa del Pintor i Subirana. Digeu-los-hi que estem junts i b\u00e9. I fins a la vostra doncs. JGriera)<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 7 de Juliol del 1938<\/p>\n
Mare i germana estimades: Avui he rebut la vostra del 25 del mes passat. Com us deia amb la meva del 2 d’aquest mes, ens han portat de descans, i a diferens pobles. Despr\u00e9s del primer poble on vaig escriure-us n’hem seguit dos mes ja. Tots molt bonics, una bona gent i unes belles noies. Que voleu mes? I ara sabeu on som? Doncs al poblet que est\u00e0vem a l’hivern passat. Que ens hi atip\u00e0vem de llebres i de pollastres i d’esquiar. L’hem trobat canviat. El deix\u00e0rem blanc de neu i l’hem trobat ara ple de verdor i daurat de l’or d’aquests camps de blat, que prompte es convertir\u00e0n en el nostre pa de cada dia…<\/p>\n
Del dem\u00e8s. llevat de dugues velletes que no pogueren resisistir els freds i les neus i d’una noia casada de nou, ho hem trobat gaireb\u00e9 tot igual. Les mateixes cases, la mateixa bona gent, nom\u00e9s les jovenetes un xic mes fetes. Com hi f\u00e9rem forces amistats i ens port\u00e0rem b\u00e9, avui podem dir que dels centenars de soldats que son aci, la nostra colleta, es la mestressa de tot arreu. Arrib\u00e0rem ahir i avui aquest vespre tornarem a fer ball com abans. Tindrem les mateixes balladores de l’hivern passat. Que diuen enyoren la neu per a poder-nos apedregar amb les boles que ens tir\u00e0vem.<\/p><\/blockquote>\n
Ens cuina la mateixa dona i dormim a la mateixa casa. El que no sabem ara si ens hi deixaran gaire temps, puix amb tanta colla em sembla que ens repartiran per els poblets d’aci a la vora. A aci nom\u00e9s s’hi deur\u00e0 quedar la comand\u00e0ncia.<\/p>\n
Ja ho sabeu de sempre, us dir\u00e9 desseguida els nous llocs on ens portin. Que si no hi ha res de nou, seran tots bons llocs, puix com deveu saber ja, hi ha molta quietud per aquest front.<\/p>\n
M’alegra de que esteu for\u00e7a divertits amb aquests nous soldats. Nosaltres tamb\u00e9 fem com aquests, arreu on passem, procurem deixar-hi una nota d’alegria i optimisme. I un bell record per aquesta gent que diu “n’han passat tants per aci!”.<\/p><\/blockquote>\n
Celebro tamb\u00e9 que aquests companys hagin tingut la sort de poder venir amb perm\u00eds. Si hi hagu\u00e9s el Maspl\u00e0 encaraa per aci, digueu-li que em fassi saber el nou lloc on vagi, perqu\u00e8 de la colla del front D’arag\u00f3 no sabem res de cap dels que abans escrivien.<\/p>\n
Veiam si un dia d’aquests m’escriu el Salvis. Si no ho fa ja l’escriur\u00e9 jo. He escrit darrerament a l’oncle Tonet junt amb l’oncle Joan. Ja la deur\u00e0n rebrer.<\/p>\n
Dels germans Planes (Lloren\u00e7 i Ferran) ara fa dies que no en s\u00e9 res. Ja deur\u00e0n escriure aviat tamb\u00e9.<\/p>\n
Al Mosoll doneu-li forces records i m’alegro de que estigui ja ben b\u00e9. I que no hi torni! Aquesta gasolina l’ha de perdre, si no canvia. I que conte d’all\u00e0, si torna a \u00e9sser-hi! …<\/p>\n
Al Cases, em sembla que es mandra el que deu tenir, doncs poques cartes es perden. De quina lleva \u00e9s? Us vaig escriure jo una carta amb data 31 de Maig que com no me’n parleu es deu haver perdut.<\/p>\n
Les amigues teves em penso que tots deuen seguir escrivint si fa o no fa. Darrerament ha rebut lletra l’amic Vidal. En Reig es en un batall\u00f3 per all\u00e0 Cuenca, es l’\u00fanic que no se que fa.<\/p>\n
B\u00e9, records als amics que hi hagi per aci, un pet\u00f3 a la Rossa i als gatets i vosaltres l’abra\u00e7ada ben forta que voldria fer-la, i potser ser\u00e0 aviat oi? del vostre Joan<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 16 de Juliol del 1938<\/p>\n
Mare i germana estimades: Despr\u00e9s de la vostra carta del 25 del mes passat, no n’he rebut cap mes per ara, i com ja sabeu tenim temps i lleure per escriure-us i per a que no trobeu llarga l’espera de les meves, us torno a escriure despr\u00e9s de la meva del dia 7, aquesta, sense esperar la lletra vostra propera. I per dir-vos que ens han destinat a un altre poble, proper del que us deia hav\u00edem estat l’hivern passat, i que ara hi hem passat uns quants dies.<\/p>\n
Que com es un poblet on nom\u00e9s hi ha deu soldats que hi fan gu\u00e0rdia i nosaltres: el nostre grupet de sempre, cinc i aquest metge que no es vol separar de cap manera de nosaltres, i com podeu suposar nosaltres voldriem anar sempre al costat d’ell, tant b\u00f3 \u00e9s i tant b\u00e9 s’ha portat i es porta amb nosaltres que tamb\u00e9 ens en fem mereixedors.<\/p>\n
Som els amos com sempre dels llocs on passem i anant amb el “se\u00f1or m\u00e9dico” com li diuen la gent no ens manquen mai els obsequis d’aquesta gent, com son la mel -la famosa mel de l’Alcarria- formatge, ous i p\u00e0, en fi de tot aix\u00f2 que encara abunda per aquests poblets de mala mort, per\u00f2 que son quiets i reposats i s’hi viu b\u00e9, com podeu veure.<\/p><\/blockquote>\n
Despr\u00e9s estem allotjats a l’estanc del poble, una bella gent, que com mat\u00e0ren el porc fa poc temps no passa cap dia que no mengem tocino, quan no cansalada, botifarra o pernil i a l’olla n’hi posen cada dia. Fins -esgarrifeu-vos- xocolata i llet cada dia al desdejuni. Ho podeu ben creure, mengem molt mes b\u00e9 que vosaltres.<\/p>\n
Portem una vida de pr\u00edncep en aquest temps que no queda gaireb\u00e9 res enlloc. Fins el tabac no hem d’estalviar, i com no podien faltar-hi tampoc noies, n’hi ha quatre a aquesta casa i un “poder” – que deia la padrina E.P.R.- en aquest poble. I moltes d’aci han estat servint de minyones a Barcelona i parlen el catal\u00e0 com nosaltres. I estan disposades acabada la guerra tornar-hi desseguida. Els hem ofert els nostres domicilis per si ac\u00e0s. Que no ens mereixem una criada despr\u00e9s?<\/p><\/blockquote>\n
Ja ho veieu, no podem desitjar res mes en aquest temps, nom\u00e9s que duri l’estada en aquests llocs bons, en el sentit que ja comprendreu, i que la sort ens acompanyi com fins en aquests moments. Des de que som a aci, no us dic els noms del poble perqu\u00e8 no ho volen, nom\u00e9s he de dir-vos que acabem de seguir tota la Alc\u00e0rria i millor que poguem anar-ho dient aix\u00ed.<\/p>\n
Doncs en aquesta setmana que fa que estem en aquest lloc, he rebut lletra del Lluis de Nav\u00e0s i del Lloren\u00e7, ahir els hi vaig contestar. El Lluis em diu que est\u00e0 descansant prop del canal; no s\u00e9 quin, puix la censura ho ha guixat, i que estan molt frescos, millor que puguin contar-ho aix\u00ed tamb\u00e9 i que els acompanyi la sort. El Lloren\u00e7 em diu que porten una vida completament familiar. I ho crec. Hi ha quietud tamb\u00e9 per all\u00e0 i la Elisabeth mestressa de la llar, que mes poden desitjar? Diu que hi fa for\u00e7a calor.<\/p>\n
A aci nosaltres no ens podem queixar, fa un temps delici\u00f3s. Als vespres corre una fresqueta! I les matinades son un xic fredes i tot. Als pobles de la serra o “sierra” com diuen a aci son com les muntanyes del Canig\u00f3 nostre: fresques i regalades i ara a l’estiu les aigues hi son gelades tamb\u00e9.<\/p><\/blockquote>\n
I vosaltres? Com us va l’estiu? Deveu estar esterracades o atorrollades no? La Rossa no es deu pas mourer del celler oi? I ara que parlo del celler no hi deu haver vi per aci?<\/p>\n
En aquest poble no n’hi ha nom\u00e9s que pel metge o “se\u00f1or m\u00e9dico” i nosaltres. No ens estem de res com deveu veurer! Pogu\u00e9ssim pasturar-hi sempre per aquests pobles esperant que la guerra s’acabi! no us sembla?<\/p>\n
Encara segueixen els balls amb violi al vespre? Com deuen disfrutar les que no tenen el xicot al front? i qui sap! potser les que l’hi tenen i tot no?<\/p><\/blockquote>\n
Les amigues teves deuen seguir rebent lletra dels amics oi? no n’hi ha cap que hagi fet sort amb aquests soldats? Que? S’acabar\u00e0 la guerra aviat? Tothom ho deu esperar aix\u00ed oi? Nosaltres, no cal dir-ho, no podem expressar amb paraules el daler, les ganes que en tenim!…<\/p>\n
B\u00e9 esperant que a molt no tardar, podr\u00e9 abra\u00e7ar-vos de deb\u00f2, rebeu-ne avui des d’aci, una de ben forta del vostre Joan que us recorda.<\/p>\n
Records a tots i al Cases digueu-li que quan tindr\u00e9 mes paper li escriur\u00e9 ja que ell no ho fa. Fins a la vostra! JGriera<\/p>\n
\n<\/p>\n
19 de Juliol del 1938<\/p>\n
Mare i germana estimades: Acabo de rebrer la vostra lletra amb data 30 del mes passat, junt amb el paquet de les vint cartes i vint sobres i segells que m’envi\u00e0reu. Es un xic estrany, He estat de sort doncs un company meu, el valenci\u00e0, que escriu a la Guillerma, a casa seva li enviaren un paquet si fa o no fa com el meu i amb els mateixos segells i tot, i nom\u00e9s reb\u00e9 l’envoltori sol, amb un paperet a dins dient: “Prohibit enviar paper d’escriure; si no en tens, demana’n al comissari”. Jo pensava que em passaria igual, per aix\u00f2 vaig dir-vos amb una altra carta que no n’envi\u00e9ssiu, per\u00f2 ja veieu que no ha estat aix\u00ed, que ho he rebut tot. Ara que no ho agafeu per vici, doncs no sempre pot anar b\u00e9. Despr\u00e9s en tinc per qui-sap-lo temps ara.<\/p>\n
El Subirana me’n don\u00e0 del que li enviaren tamb\u00e9 a casa seva. Vaig comprar-ne al passar per un poble i ara aquest vostre, aix\u00ed es que n’estic prove\u00eft. S’acabar\u00e0 abans la guerra que el paper!<\/p>\n
Seguim gaudint de les delicies d’aquest poblet i de la tendresa d’aquesta bona estanquera, que ho digu\u00e9 ella: “Us far\u00e9 de mare, ja que la vostra la teniu lluny”. I podeu ben creurer que ho fa, es porta amb nosaltres com una verdadera i bona mare.<\/p><\/blockquote>\n
Marxa a un poble del voltant? Ella ens t\u00e9 de portar sempre alguna cosa! Que pasten o couen? Ella ens t\u00e9 de fer la nostra coca o “torta” -que en diuen a aci- per cada \u00fa!<\/p>\n
A mitja tarda ja veureu que compareix amb la seva gerra de mel i una llesca de cap a cap del p\u00e0 tamb\u00e9 per a cada \u00fa. Aix\u00f2 a part de les altres llaminadures que tenen i saben fer, i dels \u00e0pats bons que fem; la carn de xai, i el tocino confitat i pernil va a dojo, puix es el temps de les segues i ho guarden molt per aquesta temporada.<\/p>\n
Nosaltres com a bons minyons que som, ens fem cada dia mes mereixedors de la seva estima. Nom\u00e9s ha de fer que insinuar-nos una cosa, com tenir-la feta desseguida. Fins i tot els ajudem a recollir el blat i batre’l.<\/p><\/blockquote>\n
Ja vaig dir-vos que nom\u00e9s tenia quatre noies, per\u00f2 quatre treballadores de valent. Les veg\u00e9ssiu a segar! van mes depressa que molts homes;\u00a0 es el costum, i no d’ara no, de sempre. Les dones i els infants i tothom a segar el que ser\u00e0 el nostre pa de cada dia. I tampoc els en manca mai! Es dels pobles que hi \u00e9s mes abundant.<\/p>\n
Doncs com us deia, a les tardes, (puix els matins hem de passar reconeixement amb el metge dels quatre malalts que hi ha aci el poble) i a les tardes -dos que en saben- van a segar, i els altres darrera les mules a batre. A aci hi ha el costum de batre amb una fusta incrustada de pedres i ferros que tallen, tirada per un parell de mules.<\/p>\n
Em veg\u00e8ssiu, damunt d’aquesta fusta, les riendes a la m\u00e0, i a la boca el crit de “Arre morena!”…<\/p><\/blockquote>\n
Tu Agn\u00e8s has vist “Ben Hur” oi? Doncs em fa, i fes-te tu el mateix efecte d’aquells romans damunt el carro aquell, corrent…\u00a0 Les dones iguals: amb el mocador al cap, tenen el mateix estil de les ama\u00e7ones. Quines estampes mes boniques en aquesta \u00e8poca!… Ll\u00e0stima que no tinguem una m\u00e0quina fotogr\u00e0fica.<\/p>\n
Tot l’ambient, tot el paisatge d’aci es de pau.<\/p><\/blockquote>\n
(Aix\u00f2 no vol dir que no molt lluny d’aci segeueixin matant-se uns amb altres. Que cada dia caiguin germans nostres i que cada dia s’acaba la guerra.)<\/p>\n
No penseu que us enganyo no, ho podeu ben creure tot el que us conto, aquesta felicitat que es viu a aci. Encara em quedo curt. Hi ha coses que no es poden contar amb paraules. Hem vist plorar l’estanquera nom\u00e9s de parlar que un dia partirem!…<\/p><\/blockquote>\n
B\u00e9 que el paper s’acaba i va esc\u00e0s. Guardeu-vos de la calor tant com pogueu i rebeu totes, una abra\u00e7ada ben forta del vostra Joan que cada dia us recorda… (Records als amics que hi hagi) JGriera<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 23 de Juliol del 1938<\/p>\n
Mare i germana estimades: He rebut la vostra amb data 5 d’aquest mes. Us escric aquesta per dir-vos que seguim al mateix poble que us parlava amb la meva darrera.<\/p>\n
Hi ha rumors de si ens hi deixaran estar molt temps. No cal dir-vos l’alegria que aix\u00f2 fos veritat. Doncs estem magn\u00edficament b\u00e9. Bona terra, bona gent, aigua fresca i un llit de plomes \u00bfque mes podem desitjar en aquest temps? De la teca ja no us en parlo puix us n’he parlat ja extensament.<\/p><\/blockquote>\n
Ja s\u00e9 que deveu dir-vos: no pot \u00e9sser! Tant bon menjar no pot \u00e9sser! Es la veritat. Fins nosaltres no ens ho cr\u00e8iem que hi hagu\u00e9s tant de tot. M’agradaria que em veg\u00e9ssiu de prop, que pogu\u00e9s venir, que us quedarieu parades del gras que estic. Tinc una malicia! Per\u00f2 hi ha gana i el menjar no pot \u00e9sser mes bo, i hem d’aprofitar-ho quan passa. B\u00e9 massa n’hem passat de temporades dolentes! de viure com aquells qui diu dels aires del cel!…<\/p>\n
He de dir-vos que continuem fent de segadors i batedors. Tot aix\u00f2 ens haur\u00e0 ensenyat la guerra! D’aci una setmana ja ho tindrem tot a casa. Hi ha hagut molt bona collita a aci. Ja hi haur\u00e0 pa pel any, si no els el prenen.<\/p><\/blockquote>\n
I a aci amb vosaltres ja haur\u00e0 recollit el gra tothom oi? Les dones no s’hi fan a segar aquest any? Les d’aci que treballadores! i que depressa que van! en fan una via per all\u00e0 on passen!<\/p>\n
Dieu que la guerra ho fa perdre tot. Es una veritat. La voluntat, la fe, les il\u00b7lusions, tot ho acabar\u00edem de perdre si no fos el car\u00e0cter una miqueta sentimental que ens fa viure de ple en el mon d’ensomni com el d’ara, i en el que caiem sovint.<\/p>\n
I tamb\u00e9 perqu\u00e8 aquest mateix car\u00e0cter fa oblidar-nos aquesta \u00e8poca i les maltemporades d’ella. Sort n’hi ha. O sino estariem ben arreglats. Ens hauriem mort de desesperaci\u00f3 o d’avorriment ja.<\/p>\n
Us recomano que us l’agafeu d’aquesta manera, no us amo\u00efneu ni us desespereu mai. S’ha de viure la vida tal com es presenta. Ja vindr\u00e0n temps millors!<\/p><\/blockquote>\n
No f\u00e9ssiu la tonteria d’enviar-me quartos que tornem a tenir bossa ara. Tenim dos mesos sencers, 600 ptes. Com la vida es barata a aci i els regals, no en podem gastar gaires.<\/p>\n
El que; si qualsevol dia us manquen cent duros per qualsevol cosa, per roba, tiberi o el que sigui, nom\u00e9s heu de fer que dir-ho, que sense cap diner no hi estarem mes. En tindrem d’avan\u00e7ats sempre per si de cas…<\/p>\n
I no ens volem tornar a trobar com quan evacuaren “Canales del Ducado” que nom\u00e9s pogu\u00e9rem comprar una fanega de farina i cigrons i un parell de xais per manca de diners. Si hagu\u00e9ssim cobrat allavors fins cabres de llet, haur\u00edem prove\u00eft, i barat que ho donaven tot aleshores.<\/p>\n
Tenim encara mitja fanega de farina, uns 25 kilos, per a quan anem a alg\u00fan lloc dolent. A aci ens sobra tot.<\/p>\n
He rebut la carta i el sobre que em fic\u00e0reu a dins la vostra, per\u00f2 no ho f\u00e9u mes, perqu\u00e8 si hagu\u00e9s passat per la censura no m’haurien arribat de les mans. Una xicota que hi sostinc correspondencia me n’hi pos\u00e0 tres sobres i tres fulls i no en vaig rebrer cap. Est\u00e0 prohibit. Diuen que quan ens en manqui en demanem al comissari. Les teves amigues si n’envien, veiam si tenen la mateixa sort que tingu\u00e9reu vosaltres.<\/p>\n
M’heu recordat la “Mixa” i la “Tussa” de l’abuelita. Qui sap on paren! Els port\u00e0ren lluny i se l’emport\u00e0 amb ella… per\u00f2 a aci tenim una Diana que val un imperi. Una gosseta ben blanca amb uns p\u00e8ls mes ondulats, mes bonics! es d’aquelles que no creixen, un “lul\u00fa”. En far\u00e0 de petits aviat. I si s’acab\u00e9s la guerra estant-nos aci, podeu ben creure que us en portaria un, de gosset d’aquests.<\/p><\/blockquote>\n
Ja ho veieu doncs no ens manca de res, no ens estem de res i no podem desitjar res m\u00e9s sin\u00f3 que l’estada en aquest poblet sigui de durada.<\/p>\n
Us desitjo a vosaltres la mateixa sort que jo i que poguem tornar tots al viure tranquil d’abans aviat, doncs ja comen\u00e7a a \u00e9sser hora. Records a les amigues, que tots llevat de’n Reig que no en s\u00e9 res segueixin escrivint. Ah! i en Zacarini que es a l’escola de guerra per\u00f2 deu seguir escrivint oi? Fins a una altra!<\/p>\n
Una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 30 de Juliol del 1938<\/p>\n
Mare i germana estimades: Acaben de donar-me la vostra lletra amb data 13 d’aquest mes. Veig que torneu a treballar de valent, aix\u00ed ha d’\u00e9sser, i aix\u00ed hauria d’\u00e9sser, i molt mes.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’acabada la guerra, que com digu\u00e9 Aza\u00f1a en el seu discurs: el mal ja no t\u00e9 remei; ens tocar\u00e0, si volem menjar, treballar de valent i sacrificar-nos de valent tamb\u00e9: Aix\u00f2 a nosaltres joves. Els que com vos mare ja heu produ\u00eft prou, b\u00e9 us mereixeu un xic de rep\u00f2s a la vostra vellesa no fa?<\/p><\/blockquote>\n
No us podeu imaginar pas l’alegria que m’heu donat al dir-me que quan cridin els teixidors, vos mare fareu festa. Aix\u00ed m’agrada ja treballarem els que volem que els nostres fills puguin viure amb la pau i el benestar d’abans de la guerra! Vosaltres ja heu fet prou.<\/p>\n
Mentrestant, esperant aquest pervindre no molt bonic per cert, per\u00f2 que aquest daler que tenim de viure i aquest aire de joventut que ens queda ens el far\u00e0 passatger i b\u00f2.<\/p>\n
I tot esperant-lo podeu ben creure que acumulem energies per a despr\u00e9s, i ens divertim per endavant si es que mes tard no ho podem fer, per si de cas sabeu?<\/p>\n
Ara mateix, amb aquelles noies que us deia hi havia a la casa on ens allotjem, ho fem qui sap-lo de divertir-nos. Batent com us contava, i ara acabada la sega i el batre amb els jocs que per aci s’acustumen. Us repeteixo que cada dia ens tornem mes criatures. Fins a treure nius i posar lloseres anem. Que hi farem? Que hem de fer en aquesta \u00e8poca trista i avorrida, sense saber mai quan, ni quin dia s’acabar\u00e0 tot aix\u00f2?<\/p>\n
No us ho volia dir no, per\u00f2 no m’ho puc aguantar. Tinc de xerrar-ho. L’altre dia el metge ens f\u00e9u anar a jo i un company a visitar a uns soldats malalts i a curar alg\u00fan dels que estaven ferits, en un poblet d’aci a la vora d’aquest que hi feien guardia. Ens hi est\u00e0rem tres dies. I ens allotj\u00e0rem en una casa magn\u00edfica. Tota la familia mes bona gent!… Una noia mes simp\u00e0tica! T\u00e9 un riurer!… Tota ella es una rialla.<\/p><\/blockquote>\n
\u00bfVeritat que no us esparvarareu de tot aix\u00f2 que us conto despr\u00e9s d’all\u00f2 de la Maria Rosa? Despr\u00e9s d’aquell enamorament de deb\u00f3? Est\u00e0 vist que no podem passar, sense agradar-nos d’un tendre rostre i d’un riure tamb\u00e9 tendre!…<\/p>\n
Doncs b\u00e9, pass\u00e0rem tres dies dessota el sostre d’aquesta casa a la vora d’aquesta bona gent, i a molt a la vora d’aqueixa xicota simp\u00e0tica. Tres dies que f\u00f2ren com tres hores, tant depressa pass\u00e0ren, tant b\u00e9 s’estava en la companyia d’aqueixa bella gent. Ens pos\u00e0ren tant efecte en aquesta curta estada que al deixar-los, els ulls d’aquestes donetes els espurnejaven. Deien: Ves perqu\u00e8 no us podrien deixar per sempre fins l’acabament d’aquesta guerra!<\/p><\/blockquote>\n
I a nosaltres ens agrad\u00e0 tant aquell lloc, i desitj\u00e0rem, com ja podeu suposar, que aquestes paraules seves es realitz\u00e8ssin, que hem demanat a aquest bon metge ens hi destini, i ens ha assegurat que faria tots els possibles per a complaure’ns. Si aquest desig el veiem satisfet, em sembla que farem fira.<\/p>\n
Tres dies son poca cosa per a con\u00e8ixer al fons aquestes coses, per\u00f2 avan\u00e7\u00e0rem molt en el terreny. Tots els auguris son favorables per aquest esdevenidor que hem preparat ja, que hi somniem tant i que qui sap! pot \u00e9sser f\u00e0cil que el poguem reaitzar…<\/p>\n
B\u00e9 ja ho sabeu doncs, si acabada la guerra no torno sol, no us causi cap sorpresa. Som grans, i encara que no gaire, sabem el que ens fem; i tenim -hem agafat- un xic d’experi\u00e8ncia per a que no ens poguem quedar enganyats. Ara que a vegades els que es pensen \u00e9sser vius… oi?<\/p><\/blockquote>\n
B\u00e9 la questi\u00f3 es anar passant… despr\u00e9s ja en parlarem. Els soldats que teniu per aci veig que tamb\u00e9 fan de les seves. I que el Mores deman\u00e0 la meva adre\u00e7a. I el Cases i xicot del Gilet que fan?<\/p>\n
He rebut el paper, per\u00f2 no n’envieu mes.<\/p>\n
Una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\n
\n<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dia 2 de Juliol del 1938 (tarja postal) Mare i germana estimades: Com que despr\u00e9s de la vostra lletra amb data 11 del mes passat no n’he rebut cap mes. I passen els dies i res, m’he decidit a escriure-us sense esperar rebrer la vostra propera. I despr\u00e9s perqu\u00e8 hem deixat aquell poble on hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72082,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":0,"footnotes":""},"class_list":["post-72220","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72220"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72220\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}