Dia 11 de Juny del 1938<\/p>\n
Estimades mare i germana: Perdoneu, si he tardat a escriure-us; que no ho hagi fet com solia, doncs hem anat a passar una setmana a un poble mes bonic que aquest. Com sabeu ja, est\u00e0 tot tranquil, i acccept\u00e0rem l’invitaci\u00f3 d’unes noies d’aquest altre poble, d’anar a passar uns dies a la vora d’elles. I amb el perm\u00eds del metge que tenim ara aci amb nosaltres, ens hi qued\u00e0rem una setmana.<\/p>\n
Tornem a tenir entre nosaltres aquell metge que us havia parlat fa temps, tant b\u00f3 i que en fem el que volem. Despr\u00e9s d’uns mesos de perm\u00eds a casa seva (\u00e9s d’Albacete) per malaltia, l’han destinat altra vegada al costat nostre. No cal dir que estem content\u00edssims de tornar a tenir-lo al costat, i ell tamb\u00e9, puix amb els aires purs d’aquest poble, i la abund\u00e0ncia de llet i ous que hi ha s’acabar\u00e0 de posar b\u00f3, passar\u00e0 una bona convalesc\u00e8ncia. Ara si que podem dir que no desitjem res mes, nom\u00e9s que s’acabi aquest viure per retornar a la vostra vora. Mentrestant que ens deixin viure a aquest poblet, al costat d’aquest bon metge. Si hi podem passar l’estiu podriem dir que es estiueig aix\u00f2.<\/p>\n
B\u00e9, doncs com us deia al tornar del poble d’aquelles noies, que coneixem fa temps, he trobat la vostra carta amb data 29 del mes passat, junt amb una de l’amic Lloren\u00e7 que ja est\u00e0 al costat del seu germ\u00e0, i una altra del amic Gudaiol (Clauet) que est\u00e0 a llevant; molt b\u00e9 tamb\u00e9, en un poble, on diu que hi ha forces noies, principalment evacuades de Madrid, i que es diverteix, i com es oficial de Intend\u00e8ncia de teca no cal dir que no n’hi ha mancat mai.<\/p>\n
Avui a la tarda doncs fa poca estona que hem arribat, contesto a les tres cartes aquestes.<\/p>\n
Dieu que mirareu de proveir-vos aquest any, per a poder passar-lo un xic b\u00e9 com com el passat. Veiam doncs si quan vindrem, no ens mancar\u00e0 almenys el pa.<\/p>\n
Es veu que busquen tots els recons per aci. Mira, mira, el Minguet, tamb\u00e9 volia fer el viu? N’hi ha que per no haver d’anar a la guerra ho farien tot. Tastar-ho una miqueta em penso que convindria a tothom.<\/p><\/blockquote>\n
Potser aix\u00ed de temps no en farien cap mes.<\/p>\n
El Mosoll entre motos i cotxes, no se’n pot sortir deu dir la mare oi? Veiam si amb l’altre carta em dieu que ja est\u00e0 ben b\u00e9.<\/p>\n
D’aquests que portaren la nova a casa seva que havien desaparescut, aquesta paraula vol dir moltes coses.<\/p>\n
Aix\u00ed els soldats que hi ha per aci fan com nosaltres enamorar-se i casar-se tamb\u00e9. Si acabada la guerra tornen molts amb companyia, no us sorprengui, ni us extranyi. Ara mateix, si podem seguir com us deia a aquest poble i amb aquest metge, que ens deixi anar sovint en aquest altre, que encara que no lluny del que estem, hi ha una difer\u00e8ncia amb tot, com la nit amb el dia.<\/p>\n
Potser ho fa que es un xic mes gran per\u00f2 la gent hi \u00e9s mes simp\u00e0tica, les noies vestides com les nostres, fins perfumades i amb les celles i parpelles com les de les estrelles del cinema. Doncs si podem seguir sostenint l’amistat d’aquestes noies em sembla que ens casarem tots. Tenim moltes ganes de canviar de viure, provar aquesta nova vida vora la companyia d’aquells ulls i d’aquelles dents que us deia. Aquestes amigues que us dic farien per casa, netes, endre\u00e7ades, treballadores, educades, fins amb una cultura d’estudiant i tot, i la bellesa del cos va ajuntada a la de l’\u00e0nima…<\/p>\n
Amb aquestes ganes, amb aquestes qualitats o paranys qui es el que no cau a la ratera?<\/p><\/blockquote>\n
Ah, oi que no us ho havia dit encara? Fa vuit dies que ens vacunaren, i dem\u00e0 ens donaran la segona injecci\u00f3 antit\u00edfica, que amb els cad\u00e0vers que hi ha hagut aquest estiu a la millor vindria una passa de tifus que faria por. A tothom hem vacunat, no s’ha escapat ning\u00fa.<\/p>\n
L’altre dia vingu\u00e9 a veure’m el Subirana, est\u00e0 ara al poble d’aci mes a la vora a la comandancia de la Brigada, molt b\u00e9 i t\u00e9 molts dies lliures, i com jo els hi tinc tots, ens podrem veure sovint. Sembla que poguer comentar el que passa al poble amb un del poble, i de saber noves, mes noves, es una cosa que des d’aci ens fa aquest temps viscut fora de vosaltres mes curt.<\/p>\n
En Cases veiam di escriu a la fi, em penso que t\u00e9 molta mandra. El Lloren\u00e7 em diu que tamb\u00e9 fa molt temps que espera resposta d’ell.<\/p>\n
L’Antonieta es morta? Pobra dona, aix\u00ed es la vida!…<\/p>\n
Les amigues teves que dius penso que tots hauran rebut ja les seves lletres. Si tarden tant a escriure una mica de culpa el paper i una mica l’estar tips de tot aix\u00f2! …….<\/p>\n
Acaben de perdre totes les il\u00b7lusions, la f\u00e8, les esperances i el seny.<\/p><\/blockquote>\n
Records a totes i vosaltres una abra\u00e7ada ben forta del vostre fill i germ\u00e0 que us estima. Joan Griera<\/p>\n
\n<\/p>\n
Dia 16 de juny del 1938<\/p>\n
Estimades mare i germana: He rebut la vostra amb dates 2 d’aquest mes, i aquesta vegada amb la foto a dins de vos mare, que no s’ha perdut. Heu quedat molt s\u00e8ria com jo, tamb\u00e9. Ho fa la guerra oi? Fa posar serietat. El que veig que encara porteu mocador al cap, m’hauria agradat sense. Els cabells blancs, amb aquesta cara severa, us haurien donat mes distinci\u00f3. Aix\u00f2 no vol dir que hagui d’anar sense. Porteu el que us vagi mes b\u00e9, i el que us doni la gana. Nom\u00e9s ho deia per aix\u00f2, per el retrat, que haurieu semblat mes distingida.<\/p>\n
Ara ja us tinc a les dugues. Portant-vos al damunt, puc contemplar-vos a tothora i sembla i tot que era ahir que vaig deixar-vos… (i ja fa mes d’un any!…) puix no heu canviat gens.<\/p><\/blockquote>\n
Anem vivint en aquest poblet, ja simp\u00e0tic i que s’hi est\u00e0 tant b\u00e9. No m’he pesat, per\u00f2 estic segur que he aumentat kilos. L'”abuelita” ens cuida com si f\u00f2ssim d’ella. Fa mes d’un mes que hi som, i no es parla pas de que ens vinguin a rellevar. Veieam doncs si ens hi deixen passar l’estiu, que amb la fruita que hi ha (comencen a veure’s ja la vermellor de les cireres, i les peres i\u00a0 pomes d’aci a pocs dies seran bones tamb\u00e9) i les frondoses ombres fresques, fa d’aquest lloc, un lloc d’estiueig, de rep\u00f2s…<\/p>\n