{"id":72216,"date":"2018-10-20T16:03:24","date_gmt":"2018-10-20T15:03:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/?page_id=72216"},"modified":"2018-11-25T19:15:42","modified_gmt":"2018-11-25T18:15:42","slug":"maig-1938","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/epistolari-1938\/maig-1938\/","title":{"rendered":"Maig 1938"},"content":{"rendered":"

Dia 5 de Maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: Quan despr\u00e9s d’haver rebut la vostra amb data 8 del mes passat, passaven els dies i no en rebia cap mes, i es dein tantes coses, m’havia tornat molt pessimista respecte les vostres lletres, almenys de rebrer-les com abans. (No deixava per aix\u00f2 jo d’escriure-us sovint com sempre, com deureu veurer si les rebeu totes com dieu.)<\/p>\n

Mes avui quina ha estat la meva sorpresa i la meva alegria al rebre’n dugues de vostres, l’una amb data 14 d’Abril i l’altre del 18 del mateix mes. Junt amb les vostres m’han donat una de la cosina Angeleta, i dugues d’aquella mossa de S\u00faria que es veu que no m’oblida. Ja sabeu de l’impaci\u00e8ncia i el malhumor que causa al tardar rebrer noves vostres i de la terra que ens ha vist n\u00e9ixer, per aix\u00f2 no cal que us conti la meva alegria, la meva joia d’avui al rebrer totes aquestes, al veurer que seguiu b\u00e9 com sempre. Em dieu que ja us imagineu els dies avorrits d’aci, de veritat ho son, per\u00f2 ja sabeu que ens els sabem fer alegres i fins divertits amb les nostres can\u00e7ons, amb els nostres contes i converses vora el foc, i amb els progectes que ens fem per a quan s’acabi tot aix\u00f2.<\/p>\n

Despr\u00e9s l’esperan\u00e7a de que ser\u00e0 aviat, ens alenta i ens fa aquests dies curts i de mes bon passar. Ja veureu que viurem b\u00e9 tots plegats amb la pau i tranquilitat que vindr\u00e0.<\/p><\/blockquote>\n

Em parleu del paquet. Com que no l’he pas de menester, jo al vostre lloc no l’enviaria. Ja ens el menjarem junt amb tots vosaltres. Dieu tamb\u00e9 que, com l’\u00fanica diversi\u00f3 no la podeu tenir perqu\u00e8 (encara que sigui censurat, la causa d’aix\u00f2 ja m’ho imagino.) Que arribaren molts refugiats de Lleida. Pobre gent!… Sense llar, deixant all\u00e0 tot el que estimaven. No ser\u00e0 per molt temps no fa?…<\/p>\n

Del Serarols i d’aquests altres que insinueu, si es veritat no est\u00e0 mal fet. Diuen que dels que fugen alguns se n’escapen…<\/p>\n

Celebro que el Mosoll tingui la sort de poder venir tot sovint. Ell si que gaireb\u00e9 no ha sofert l’enyoran\u00e7a de l’estar tant temps lluny de les coses volgudes… Doneu-li records i veiam si m’escriu aviat. I de l’amic Llimargues que se n’ha fet?. M’han donat una mala nova d’ell, per\u00f2 no m’ho crec, desitjo que no sigui veritat.<\/p>\n

Nosaltres ara tornem a viure al poble, com que torna a haver-hi quietud, hem tornat a la nostra casa, que com que fa uns dies de pluja, com sol fer a aci en aquestes terres s’est\u00e0 mes b\u00e9 sota teulada, vora la llar del foc que no pas sota la volta del cel, aix\u00f2 per a quan fa aquells dies de primavera bonics; ara ens estimem mes la casa.\u00a0Despr\u00e9s a aci a casa les nostres coneixences d’aci ens hi porten alguna cosa: pans, ous, formatge i algun xai. De gana no hi morirem pas mentres ens estem aci.<\/p><\/blockquote>\n

Tu Agn\u00e8s em dius que les teves amigues estan impacientes al tardar a rebrer dels amics, principalment l’Angelina i Carmeta. L’amic Zacarini fa dies va escriure-li de segur que l’haur\u00e0 rebuda ja. L’amic Vidal ha tardat mes doncs aquests dies passats es el que tenia mes malhumor i menys ganes de fer res de b\u00f2. Ara per\u00f2 tots tornem a estar junts amb la mateixa alegria d’abans, amb el mateix bon humor i amb les mateixes il\u00b7lusions de sempre.<\/p>\n

Han passat ja aquells dies i que no tornin mes!…<\/p>\n

Podeu estar ben tranquiles ara, puix no tots poden estar b\u00e9 com nosaltres. I escribiu sovint tamb\u00e9 que ja sabeu que les rebem totes. En Subirana aquest dia vaig parlar-hi i est\u00e0 b\u00e9 i tranquil tamb\u00e9. Records a casa seva. Records a les amigues teves, als bons amics que resten aci. I una abra\u00e7ada ben forta a totes del vostre Joan<\/p>\n

Fins a la vostra propera, i conteu-me forces coses. JGriera<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Dia 8 de Maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: He rebut avui la vostra amb data 21 del mes passat. I abans d’ahir, com ja us ho dic amb la resposta, dugues, una del 14 i l’altra del 18 del mes passat. Ja ens pens\u00e0vem no rebre’n gaires mes, i com podeu veurer vosaltres tamb\u00e9, les anem rebent totes. Tant de bo no s’espatlli aixpo de la correspond\u00e8ncia, doncs nom\u00e9s ens faltaria aix\u00f2!<\/p>\n

Despr\u00e9s de tant temps sense poguer-vos veure, tants mesos allunyats de tots vosaltres, que ara ens manqu\u00e9s l’escalf i els consol de les lletres vostres!… Per\u00f2 no, dieun que es far\u00e0 tots els possibles per a que no es trenqui aquest contacte amb tots vosaltres. I per ara van arribant si fa o no fa.<\/p>\n

B\u00e9 doncs, ja podeu contestar-les totes, segures de que les reberem. Jo us vaig, i us anir\u00e9 escrivint tot sovint, perqu\u00e8 esteu ben tranquiles i sapigueu sempre noves de mi.<\/p>\n

Tornem a estar al poble. A la mateixa casa. Que com fa uns dies plujosos, s’hi est\u00e0 mes b\u00e9 que no pas al bosc. Al bosc amb el bon temps es molt bonic, per\u00f2 amb el temps d’ara s’est\u00e0 millor a la vora del foc. Despr\u00e9s com torna a haver-hi quietud tornem a anar als poblets de la vora, per tiberi, i perqu\u00e8 no? per a divertir-nos. Que amb una bella companyia femenina, es fan els dies mes curts i les hores tamb\u00e9 menys llargues.<\/p>\n

Com ens hem tornat eh? Mireu, aquest viure; amb aquest ambient sembla que no puguem passar, sense el perfum d’un cos jove, sense el somriure d’unes dents blanques… Direu, potser: quines coses que ens dius, no se perqu\u00e8 ha de dir-nos tot aix\u00f2!<\/p><\/blockquote>\n

No me’n puc estar, el meu car\u00e0cter una miqueta sensible i una mica sentimental, fa que no em pugui callar, que us hagi de contar totes aquelles coses que em fan viure!…<\/p>\n

Amb totes les lletres, podeu ben veurer que la meva sort, ha estat bona, i sempre hem estat all\u00f2 que se’n diu de sort, i b\u00e9. Llevat d’uns quants mals dies, d’unes estones de soroll i nerviosisme, i llevat de la dissort de la bona Maria Rosa (Que en pau reposi.) tots els dem\u00e8s dies, si no hagu\u00e9s estat la nost\u00e0lgia que d\u00f3na el viure lluny de les coses estimades, es pot dir que semblava que no f\u00e9ssim la guerra!…<\/p><\/blockquote>\n

D’aci en endavant, podrem dir-ho aix\u00ed? Em sembla que si, puix tot torna a \u00e9sser com abans, podriem dir millor que abans, puix es el temps millor de l’any i tot es mes bonic. Ja esperem amb daler que s’acabin aquests dies de pluja, que encara que els pagesos els fassi estar contents, a nosaltres ens fa posar els cabells de punta. Esperem amb mes daler per aix\u00f2, que s’acabi tot aviat i poguem; sin\u00f3 ara a la primavera, a l’istiu, estar al costat vostre. Que de bona gana canviariem els xais, els pollastres i tot, per un tro\u00e7 de pa de la nostra terra, menjat al vostre costat. Podrem fer-ho aviat oi?<\/p>\n

Aquests soldats d’aci si que tenen mes sort encara que nosaltres! Com els canviariem tamb\u00e9! I a la millor ells ho farien tamb\u00e9, que molts deuen \u00e9sser d’aquestes terres. Aci en aquests poblets tamb\u00e9 han partit les lleves aquestes darreres. Molts casats tamb\u00e9. I el Llu\u00eds de Nav\u00e0s, ha partit tamb\u00e9?<\/p><\/blockquote>\n

Les amigues deuen haver rebut lletra ja, no? puix tots van escrivint. Darrerament l’amic Zacarini ha rebut la foto de l’Angelina, ara nomes manquen que es decideixin les altres.<\/p>\n

El paquet, ja ho sabeu, com que mengem b\u00e9, guardeu-lo, que ens el menjarem junts.<\/p>\n

Em plauria molt, em donarieu una alegria que em don\u00e9ssiu bones noves de l’amic Llimargues. Tamb\u00e9 dels altres, si es que sabeu on han anat a parar. I en Cases i Riera que fan? Fa molts dies que no escriuen. I en Cas\u00f2liva? Es clar, casat nomes deu viure pels ossets de la dona. De la Conxita i Pepet, tampoc en s\u00e9 res fa dies. Tothom deu tenir feina no? El Lloren\u00e7 i Ferran segueixen escrivint al Subirana tamb\u00e9 tot sovint en s\u00e9 alguna cosa, en fi de tots els que estan mes aprop. L’altre dia tamb\u00e9 vaig escriure al Pe\u00f3.<\/p>\n

De la cosina Angeleta, tamb\u00e9 vaig rebrer lletra darrerament, diu que espera que s’acabi la guerra per a casarse. Els oncles deuran escriure tamb\u00e9 aviat.<\/p>\n

Deveu cuidar l’hortet i el cirerer oi? No el deixeu morir, cuideu-lo b\u00e9 que al temps de la collita poguem menjar de tot.<\/p>\n

B\u00e9 prou per avui, records a tots els bons amics i junt amb la Rossa, rebeu una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan que cada dia pensa amb vosaltres, i nomes espera el dia en que podr\u00e9 estar a la vora vostra. Joan Griera<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Dia 12 de Maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: He rebut la vostra del 24 del mes passat. Veig que esteu contentes perqu\u00e8 rebeu totes les meves lletres i perqu\u00e8 despr\u00e9s del temporal no m’ha passat res de mal. Podeu seguir estant-ho, doncs la meva sort segueix essent bona tamb\u00e9, i estic bo i b\u00e9 i com sempre.<\/p>\n

Anem vivint en aquest poble, que com us he dit ja hi estem b\u00e9, puix amb la calma, els ocells negres no venen a inquietar-nos ni a donar-nos turment. I com estem a la mateixa casa, una de les mes boniques del poble que ha tingut la sort de restar en peu despr\u00e9s del temporal. Nom\u00e9s que al tornar-hi, despr\u00e9s de passats aquells dies, de les nostres coses que hi haviem deixat en trob\u00e0rem a faltar qui sap les. Aprofitant aquells dies que \u00e9rem fora algun viu obr\u00ed la porta i se n’emport\u00e0 el que li agrad\u00e0 mes. Es la guerra!…<\/p><\/blockquote>\n

Jo per aix\u00f2 he estat de sort puix he pogut salvar els guants, el gersei, la mudada i dem\u00e9s roba comprada a Madrid, fins la camisa aquella gruixuda que m’envi\u00e0reu. Nom\u00e9s em prengueren l’armilla, les bandes, el passamuntanyes, un raspall i una mudada d’hivern, tot el que havia en una bossa de costat separada de les altres. Era el que ja no havia de menester puix s’acosta l’estiu. El millor no ho trob\u00e0ren perqu\u00e8 ho amag\u00e0rem sota la palla.<\/p>\n

El que em sap mes greu es pel sab\u00f3 que n’arraconava per portar-vos-el si tenia la sort de poguer venir amb perm\u00eds. En tenia tres pastilles, i del mes bo que fa una bona escumera, i com que no es pagat amb diners ara, el trob\u00e0ren i se l’emportaren. B\u00e9, com ens en donen sovint, ja tornarem a fer rec\u00f3. Despr\u00e9s tenim una casa al poble de la vora que ens la renta sense que n’hi portem nosaltres, la roba.<\/p>\n

Ah! i les novel\u00b7les que havia comprat a Madrid tamb\u00e9 vaig perdre, per\u00f2 ja en comprarem mes, despr\u00e9s aix\u00ed no anirem carregats oi? Ara qualsevol dia portar\u00e9 a rentar els pantalons i la ca\u00e7adora de vellut, que tot l’hivern de portar-ho son una mica bruts. Veiam si l’altre vegada, ja m’ho podeu rentar tot vosaltres.<\/p><\/blockquote>\n

Em dieu que fa dies que plou i fa for\u00e7a fred. A aci tamb\u00e9 ha plogut forces dies, mes avui ha tornat a sortir el sol. Veiam si durar\u00e0 no ho trobeu que tot es m\u00e9s bonic amb la llum dels sol, amb el sol tebi d’ara?<\/p>\n

Eh que ens prenem la guerra b\u00e9? Mentres l’aviaci\u00f3 i l’artilleria no ens deixaven petja, nosaltres en teniem prou per a asserenar-nos amb el perfum de les flors i la frescor de l’aire. No hi lliga gaire la guerra amb les flors i dem\u00e9s coses belles, per\u00f2 si no fossin aquestes, valdria la pena de viure?…<\/p><\/blockquote>\n

Us faria un gir per\u00f2 tinc por de que no es perdi, tinc siscentes pessetes o sigui dos mesos, i massa diners fan nosa. Quan s\u00e0piga del cert que els pogueu rebre us els enviar\u00e9 desseguida, i sin\u00f3 si s’acaba la guerra aviat us portar\u00e9 dos o tres xais jovenets per a criar-los i menjar-nos-els. Digueu a la Rossa si els treur\u00e0 a pasturar. Allavors si que no anir\u00e0s a la f\u00e0brica, no anireu a la f\u00e0brica ni la Rossa ni vos mare. La Rossa amb una estona cada dia a pasturar els xaiets ja en tindr\u00e0 ben b\u00e9 prou. Un flaviol i tot li portar\u00e9.<\/p>\n

Veig que us van traient tots els homes. Quedareu sense cap si van seguint aix\u00ed! Per\u00f2 com no ens mataran pas a tots, i aix\u00f2 no durar\u00e0, ja tornaran o tornarem una bona colla encara. Acabada la guerra es podr\u00e0 triar una mica mes no us sembla?<\/p>\n

Em faig c\u00e0rrec de que no us hi deveu trobar ara amb les _____ i espelmes. Nosaltres hi estem ben acostumats. Hi llegim, hi escrivim i fins ballem amb la claror del llum d’oli. Paci\u00e8ncia que ja tornarem a tenir mes claror.<\/p><\/blockquote>\n

El paquet ja ho sabeu ens el menjarem junts aviat. Les amigues, els seus amics van rebent-ho tot, les cartes, els retrats, darrerament l’amic Such ha rebut el de la Guillema junt amb la Margarida Angelina Merc\u00e8 i Torres “met” van quedar b\u00e9 totes.<\/p>\n

La Carmeta diga-li que no s’impacienti que l’amic Vidal, deur\u00e0 escriure-li aviat. Est\u00e0 una mica lluny de nosaltres ara, i no s\u00e9 si ho ha fet ja, potser encara li dura el malhumor dels dies passats. Quan el vegi li estirar\u00e9 les orelles. On s’\u00e9s vist fer esperar tant a la Carmeta!<\/p>\n

B\u00e9, records als bons amics i a vosaltres totes, una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan que voldria abra\u00e7ar-vos de deb\u00f2 ben aviat.<\/p>\n

PD. Vaig rebrer carta de l’ancle Tonet, l’he contestada. Espero la del oncle Joan, ara, veiam si em dieu ons es el Lluis i em doneu l’adre\u00e7a.<\/p>\n

El vostre fill i germ\u00e0 Joan Griera<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Dia 15 de maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: Us escric aquestes lletres per a donar-vos la bona nova, de que ens han destinat a un poble, d’aquests que no ha estat evacuat, on hi ha la mateixa gent que abans.<\/p>\n

Tenia que posar-hi un puesto de socorro o botiqu\u00ed, i com som bons minyons han pensat amb nosaltres. Som cinc sanitaris, cinc companys -cinc bons companys- i la comand\u00e0ncia d’un batall\u00f3.<\/p>\n

Aix\u00ed es que som poquets, estem com si fossim de familia, com si haguessim nascut al poble, puix ens tracten molt b\u00e9. Solet, ous i pa podem atipar-nos en. Fa tres dies que hi som, i com si haguessim estat tota la vida. Hi ha una bona gent, que com tamb\u00e9 tenen fills al front, pensant en aquests, ens estimen a nosaltres.<\/p><\/blockquote>\n

Mengem i dormim en una casa. Una bona familia que la dona, l’\u00e0via (se sembla molt a la padrina) sap molt de cuinar, ens fa un arro\u00e7, unes mandonguilles i uns cigrons amb carn mes bons, mes b\u00f3 tot! Avui com es diumenge ens ha fet un flam de llet i ous que els \u00e0ngels i cantaven i les verges hi feien el “pipi”. Despr\u00e9s com hi ha dos rius a la vora i hi ha molt peix, fins i tot crancs, anirem a pescar-ne per a posar-lo a l’arro\u00e7.<\/p>\n

Despr\u00e9s hi ha unes mossetes senzilles i amables que les seves veus i els seus somriures ens acompanyen durant les hores del dia. Unes belles minyonetes que saben fer-nos mes agradable l’estada en aquest poble.<\/p>\n

Ja tenim amb qu\u00e8 passar les tardes llargues d’estiu! Ens agrada tant jugar i saltar per aquests prats verds! A passejar per el caminal que vorejat de flors porta a la font d’una aigua clara i bona, que t\u00e9 el dringar de les veus d’aquestes noietes!… Que tot fa oblidar.nos de les males estones passades dels records tristos… Tamb\u00e9 hem portat la gramola i avui aquesta tarda farem ball, en aquests prats verds de vora el poble.<\/p><\/blockquote>\n

Com podeu veure doncs estem all\u00f2 que se’n diu estiuejant. Ara nom\u00e9s mancaria que la guerra s’acab\u00e9s des d’aci.<\/p>\n

Si tenim la sort d’anar contant-ho aix\u00ed d’aci en endavant, podrem dir que, llevat de unes temporades curtes, hem estat com si no hi hagu\u00e9s guerra. I si no fos el temps, aquest temps sense poguer-vos ni veurer, gaireb\u00e9 diriem que ja us donem tot Balsareny, perqu\u00e8 hem anat a molts pobles, aquest es un d’aquests, que encara que no siguin tan grans ni tan avan\u00e7ats, almenys son m\u00e9s simp\u00e0tics.<\/p>\n

Aix\u00ed es que podeu estar ben tranquiles ara, puix amb aquesta quietud i amb aquest poble que els avions no l’han bombardejat mai, no correm cap perill. Veiam si ens hi deixaran gaires dies. Ens han prom\u00e8s que vingu\u00e9s el batall\u00f3 que vingu\u00e9s, nosaltres ens quedariem sempre a aci. Fos veritat oi? No es canvi\u00e8ssin les ordres tan sovint!<\/p><\/blockquote>\n

Ahir vaig rebrer unes ratlles de l’amic Subirana, que est\u00e0 encara prop meu, per\u00f2 no ens podem veurer. Est\u00e0 ara en un bon lloc tamb\u00e9. Fent guardia en una comand\u00e0ncia, una mica lluny com nosaltres de la primera l\u00ednea. Ja li dic jo: procura conservar-ho, doncs avui si no es t\u00e9 padrins no pots trobar un bon lloc. Ja ho direu a casa seva que est\u00e0 b\u00e9, encara que ja els ho diu ell, per\u00f2 com em parla d’ells i de vosaltres, aix\u00ed estar\u00e0n contents si saben tamb\u00e9 que est\u00e0 b\u00e9. A vegades no us ho deveu creurer oi? i si ho diu una altre, sembla que sigui mes veritat no us sembla?<\/p>\n

Sabeu qui el feriren una mica durant l’avan\u00e7 aquell? El Pintor; per\u00f2 hem esperat a dir-vos-ho, que est\u00e9s ben b\u00e9, per a que no pens\u00e9ssiu mal de tots nosaltres. Mes ara em diu el Subirana que torna a estar al batall\u00f3, a les posicions, puix nom\u00e9s fou una mica de metralla al front, una rascada nom\u00e9s. No ho digueu a ning\u00fa puix a casa seva a lo millor no ho saben i sofririen, ja els ho dir\u00e0 ell si per cas, ara que est\u00e0 b\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n

Les cartes deurem seguir rebent-les, puix en van arribant. Ara des de la vostra del dia 24 i de la del oncle Tonet del dia 26 del mes passat, es clar, no n’he rebut cap mes, per\u00f2 com v\u00e9nen a remeses i sovintet, aviat tornar\u00e9 a tenir-ne. Vosaltres tamb\u00e9 suposo les anireu rebent, doncs ja ho sabeu aneu contestant les meves que us escric sovint. Una abra\u00e7ada ben forta del vostre fill i germ\u00e0 que us estima molt i pensa tamb\u00e9 molt amb tots vosaltres. JGriera<\/p>\n

P.D. Que fan els amics Cases Riera i dem\u00e8s que no escriuen? L’Antonieta est\u00e0 mes bona? I la Tema encara est\u00e0 sola? A la Carmeta, avui he parlat amb l’amic i diu que el perdoni per\u00f2 amb aquells dies perd\u00e9 tot tamb\u00e9 fins el paper d’escriure, per\u00f2 ara en t\u00e9 i ja li escriur\u00e0. Fins a la vostra!<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Dia 18 de Maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: He rebut la vostra del 2 d’aquest mes. Com podeu veurer les anem rebent totes tamb\u00e9. De segur que al rebrer aquesta heureu llegit ja les meves amb dates 1er, 5, 8, 12 i 15 d’aquest mes que son les darreres que us he escrit. Us escric sovint ara oi? Com que ens vaga, i aix\u00ed ens passa aquest temps mes depressa, si no hi ha res de nou anir\u00e9 seguint fenr-ho. Tamb\u00e9 com cada lletra es una alegria, mes n’experimentem, que prou ens convenen, ara mes que la P\u00e0tria la tenim en perill, i tot est\u00e0 a punt d’anar-se’n a rodar.<\/p>\n

Tornen a fer cinema dieu. Com m’agradaria poder venir per a veure-les! Podrem venir aviat?<\/p>\n

Estem assabentats de la crida d’aquestes lleves que dieu, a aci en aquest poble on estem tamb\u00e9 han partit ja.<\/p>\n

Avui us contar\u00e9 com va anar el ball del diumenge. Ball\u00e0rem al so de la gramola, en ple camp, en uns parts verds que hi ha als defores del poble. Se’ns hi pongu\u00e9 el sol i fins ens hi sort\u00ed la lluna. Que us sembla ballant al clar de la lluna? Si no fos que acabem de perdre\u00a0 tota la mica de romanticisme que quedava en nosaltres, seria rom\u00e0ntic aix\u00f2, no fa?<\/p><\/blockquote>\n

Hem vist tants dies a sortir el sol! I hem vist tantes postes! despr\u00e9s les noies d’aci, -d’aquest poble- no son pas d’aquelles que puguem extasiar-nos contemplant-les amb clar de lluna o sense, son com l’aigua, que no tenen perfum, color ni sabor, aix\u00f2, tot aix\u00f2 fa acabar-nos de perdre-ho tot, i que anem de dret al “bulto”.<\/p>\n

Podeu estar tranquiles, que no us portar\u00e9 pas una companya d’aquestes, no hi ha cap Maria Rosa en aquest. Es segur\u00edssim que per mes pobles que anem, per mes que rodem, no podrem trobar-hi una Maria Rosa com aquella… Qu\u00e8 hi farem? Hem apr\u00e8s de resignar-nos i fins d’estar sempre alegres, tot i que la proces\u00f3 vagi per dins.<\/p><\/blockquote>\n

Aix\u00ed es que anem tirant i ara podem dir molt b\u00e9. La nostra lleteta, els nostres ouets, els nostres formatges -i fins l\u00a1altres dia menj\u00e0rem pernil- no ens manquen, cada dia. Aix\u00f2, la poca feina, junt amb els passeigs a la font amb alguna “moza” d’aquestes, son els bons dies que passem a aci. I que podeu estar segures que ens aprofitem, ens rescabalem dels dies passats, i per si venen temps pitjors. Dur\u00e9s l’estada en aquest poble!<\/p>\n

La padrina, aquella que us deia amb la d’abans d’ahir. L'”abuelita” com li diem nosaltres, segueix fent-nos uns menjars que amb les seves herbes, els seus talls i la seva salsa son d’all\u00f2 mes bons. Amb una setmana que fa que som a aci ens hem engreixat tots. Em penso que ja peso 80 kilos.<\/p><\/blockquote>\n

Com que ens ha vagat de conservar la l\u00ednea, i encara sort dels xais, ara fem la pau i ens atipem com a casa. En aquesta temporada, i en aquesta edat es t\u00e9 tanta gana! Ens cuidem ara que podem fer-ho. Ara si que no hem de menester paquet.<\/p>\n

Ara qualsevol dia anirem a pescar al riu que hi ha prop d’aci, que diuen que hi ha molts peixos i molts crancs. Fins peix podrem menjar, que ja no sabiem el gust que tenia. Potser hi ha mes teca en aquest poble que no pas als nostres, puix sabem que segons aon la passen magre.<\/p><\/blockquote>\n

Ahir m’enviaren les fotos que vaig fer-me a Madrid, us n’envio una, encara que mal feta, puix no hi ha gaire material, per a que pogueu veure’m la “pinta” que faig despr\u00e9s de tant temps. No soc tant negre com a la foto per aix\u00f2, aix\u00f2 es degut al material dolent que han d’emplear.<\/p>\n

Ja em direu que us en sembla. Si he canviat o no. I vosaltres quan les tinguem, me les deureu enviar eh!<\/p>\n

Les amigues deuen rebrer les lletres ara oi? L’amic Vidal avui ha escrit a la Carmeta m’ha dit. I que li demanava la foto. Li deur\u00e0 enviar no et sembla? Tots han pogut contemplar-les menys ell, i us fareu c\u00e0rrec de com ens plau con\u00e8ixer a les amigues que escrivim, que contem les nostres coses. L’amic no ha tingut ocasi\u00f3 de poder anar a Madrid com jo, i no en t\u00e9 cap ell per enviar-li, per\u00f2 a la primera que tingui pot estar segura que li enviar\u00e0, aix\u00f2 no vol dir que ella no pugui enviar-la-hi. Que n’hi envi\u00ef una que hagi quedat b\u00e9. Ell es pensa que s’assembla a la Guillema.<\/p>\n

Records a totes i vosaltres una abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0 que us estima. Joan Griera<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Dia 23 de Maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: Ahir vaig rebrer la vostra amb data 14 d’aquest mes. La certificada del 11 no l’he rebuda encara. dem\u00e0 o passat la deur\u00e9 rebrer. A vegades tarden un xic mes que les altres. Per fi us podr\u00e9 contemplar tant temps sense haver pogut fer-ho! I vosaltres a hores d’ara haureu pogut veure’m tamb\u00e9; amb la meva del 18 d’aquest mes us vaig enviar tamb\u00e9 el retrat que v\u00e0rem fer-nos a Madrid. Vaig quedar un xic malament, per\u00f2 que hi voleu fer! Ja sabeu que no som fotog\u00e8nics com Carl Gable o Federic March (els predilectes de la Guillerma) Saps que li deia a l’amic Such tamb\u00e9? Que la seva il\u00b7lusi\u00f3 seria poder anar a Paris, Venecia i Montecarlo. L’hi va fer molta gr\u00e0cia aix\u00f2. Deu voler fer fortuna que vulgui anar all\u00e0.<\/p>\n

Jo encara la guanyaria per anar lluny. Sabeu on m’agradaria anar? Fugir de tot aix\u00f2, de tot el mon civilitzat? i anar a fer vida contemplativa all\u00e0, a aquells paradisos oce\u00e0nics que tant b\u00e9 pinta l’Aurora Bertrana, entre mig d’aquells salvatges, que segur no ho son tant com nosaltres.<\/p><\/blockquote>\n

B\u00e9 deixem els somnis i parlem d’altres coses. Sembla que us sap greu que no em pogueu enviar el paquet, no hi penseu mes amb aquest paquet, que es pot dir que no sabr\u00edem que fer-ne ara, tant bon menjar tenim, tantes llaminadures i tot mengem cada dia. Anem ja tips de tot. D’ous, de llet, de formatge, de fems, de crema, de coques, en fi de tot aix\u00f2 que molt segur aci a la reraguarda pocs en deuen poguer tastar. I ara s’apropa el temps de la fruita que hi tenim molts cirerers, moltes pereres i presseguers que n’hi ha un b\u00e9 de D\u00e9u!<\/p>\n

Si tenim la sort que ens hi deixin una temporada, ja no desitjaria res mes, nom\u00e9s que s’acab\u00e9s la guerra. Estem al cel ara. Ens llevem l’hora que volem, atipar-nos, a passeig amb les mosses d’aci, i al vespre a contar contes a la vora del foc, amb l'”abuelita” i les “nietecitas” que son del milloret que hi ha per aci. De tant en tant algun ball a aquests prats florits, tot aix\u00f2 es la nostra feina. La nostra vida que portem aci. Dur\u00e9s for\u00e7a l’estada en aquest poble! diem tots.<\/p><\/blockquote>\n

Despr\u00e9s sabent que esteu b\u00e9, que no us manca gaire res, estic tranquil (i per l’enyorament podem anar a tirar pedretes al riu) es pot dir que no sofrim gens per a res. Abans erem un xic fresquets doncs ara ens n’hem tornat mes. El diari potser fa un mes que no l’hem llegit. Perqu\u00e8?<\/p>\n

Amb aquesta tranquilitat, amb frescura, es viu millor i tot. Eh! quins senyors Esteves, quins panxacontents ens tornem! Si tot es mentida, perqu\u00e8 ens hem de tormentar?<\/p><\/blockquote>\n

Aquests soldats mal educats que teniu per aci, de segur que deuen \u00e9sser d’aquestes terres, que pugen, es crien i acaben sent unes bestiotes. Es passen tot el dia de panxa al sol i que treballi la dona.<\/p>\n

Mireu l’altre dia mateix es cal\u00e0 foc a una pallisssa i sabeu qui \u00e9rem a apagar-lo? Les dones i els pocs soldats que som a aci. Ells, els “amos” a la pla\u00e7a comentant :”Que si con ese viento se podria pegar fuego a todo el pueblo” per\u00f2 res d’agafar cap tronc ni cap galleda. Son aix\u00ed.<\/p>\n

Ells que sabis per aix\u00f2; mentre tinguin la dona van tirant. Algun dia em sembla que se’ls hi rebelar\u00e0n. Dius amb una noia, o dona, fins les casades i tot, si li plauria venir a Catalunya, i les tens ben teves. Comencen a veure-hi; i algun dia agafar\u00e0n un m\u00e0nec i els “amos” ser\u00e0n elles.<\/p><\/blockquote>\n

Mira, mira el Quirze , quina cosa mes tendra ha arreplegat comparat a ell.<\/p>\n

Amb en Reig fa dies que no ens veiem, per\u00f2 digues a la Roser que no desesperi que es degut a que com jo, ens pisparen gaireb\u00e9 tot l’equipatge, i a ells tot el paper d’escriure i tot i ara va molt esc\u00e0s, per\u00f2 ens n’han portat de\u00a0nom censurat<\/del> i de segur que li escriur\u00e0 aviat si es que no ho ha fet encara. En Vidal escrigu\u00e9 a la Carmeta ja, li demana el retrat. Digues-li que si no en t\u00e9 un que hagi quedat b\u00e9, no n’hi envi\u00ef cap. S’imagina un \u00e0ngel i potser tindria una decepci\u00f3.<\/p>\n

He rebut carta del Lloren\u00e7\u00a0 diu que es traslladar\u00e0 al costat del seu germ\u00e0. Est\u00e0 b\u00e9. Records a tots. Vosaltres una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan que us estima.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Dia 26 de Maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: He rebut la vostra lletra amb data 11 d’aquest mes. El que no he rebut es el retrat de vos mare, nom\u00e9s hi havia el de l’Agn\u00e8s. Com que hi pass\u00e0 la censura, es veu que al obrir-la caigu\u00e9 el vostre. Aix\u00ed es que, com n’haureu fet mes d’un, espero que en una altra carta me’l tornareu a enviar., puix estic daler\u00f3s per a poder-vos veurer; tants mesos lluny de la vora vostra.<\/p>\n

El meu ja em direu si l’heu rebut i que us sembla. He canviat? Em trobeu mes gras o mes prim?<\/p>\n

Tu Agn\u00e8s, nom\u00e9s et mancarien, amb aquest pentinat, les trenes, per acabar-te de semblar amb una donzella d’aquelles del milvuitcents, quan hi havia trovadors que cantaven; quan les donzelles dalt les finestres de la torre guaitaven, all\u00e0 lluny… esperaven el retorn del seu pr\u00edncep, que era tamb\u00e9 a la guerra… Era mes bonic tot abans oi?\u00a0 Fins les guerres; per\u00f2 ara com som mes civilitzats ? Hem progressat mes amb totes les arts, i hem llevat tota la poesia que tenien abans. Fins a l’art de destruir, de matar-se els uns als altres. Valdria mes tornar endarrera al segle passat, per a que la guerra fos bonica.<\/p>\n

Nosaltres anem gaudint de la diguem-ne pau, de la vida reposada d’aquest poblet, que mireu que son les coses, comencem a trobar-nos-hi com a casa nostra. L’esquerperia de la gent, als primers dies s’ha canviat per amabilitat i simpatia envers nosaltres.Fins les noies no semblen tant grosses i aquesta simpatia fa \u00e9sser-les mes belles. Un xic ho fa, l’endarreriment que hi havia, que hi ha. Aqui si que sembla que vivien al passat segle.<\/p><\/blockquote>\n

Un detall nom\u00e9s, us dir\u00e9 l’ambient d’aci i com han pujat aquesta gent. Molt poca, molts pocs havien vist un cotxe. I aquest dia, abans d’ahir, acabaren la carretera que porta a aquest poble i entr\u00e0 el primer auto. Tot el poble era a la pla\u00e7a. Tothom a contemplar-lo i volguer-lo acariciar. Semblava que era un dia de festa major. Semblava que s’havien vist el cul i molts pocs hi volgueren pujar, els feia por. Es curi\u00f3s que tots, principalment els vells, hagin vist abans els avions que els cotxes.<\/p>\n

Aquest a\u00efllament del mon civilitzat, aquest isolament de les coses modernes en que estava aquest poblet abans de la guerra, us mostrar\u00e0 el seu car\u00e0cter esquerp, la mica de salvatgeria que tenia la gent d’aci, que ara amb el contacte amb nosaltres i amb el mon modern van perdent…<\/p><\/blockquote>\n

I seguim menjant b\u00e9. L'”abuelita” ens cuida com si f\u00f2ssim fills seus, i de cuinar cregueu que en sap. No la canviariem pel millor cuiner de l’hotel Ritz. L’altre dia vingu\u00e9 el nostre cap, el comandament metge nostre i li f\u00e9rem una rebuda com se sol fer en aquests casos: Un arro\u00e7 amb peix d’aquest riu, del Blanquejo, (n’hi ha mes que el Tajo) carn a la brasa d’un xaiet que compr\u00e0rem, dos pollastres que ens regalaren i per a postres formatge i pernil, que encara que sigui una mica car, ens n’hem pogut atipar (ens costa 12 duros el kilo, i pesava 8 kilos), aquest dia deix\u00e0rem els ous de banda, puix com n’anem tips, ens plau mes la carn, i cregueu que tothom qued\u00e0 satisfet. I dels menuts f\u00e9rem un sopar que ning\u00fa se’l pogu\u00e9 acabar.<\/p>\n

Em sembla que vindr\u00e0 sovint aquest metge, tant content qued\u00e0 de tot. Amb aix\u00f2 podeu veurer una vegada mes que estem magn\u00edficament b\u00e9 i que tots voldriem que no ens traiessin d’aci fins acabada la guerra.<\/p>\n

Per\u00f2 les ordres es canvien tant sovint que ens fa por que qualsevol dia ens dir\u00e0n: ja heu tingut bona vida fins ara, a tornar a provar la que no ho \u00e9s tant. Encara que ja sabeu que als llocs dolents no hi hem viscut. Que malament no n’hem estat mai.<\/p><\/blockquote>\n

No sabeu l’alegria que tinc que esteu b\u00e9 totes vosaltres. Que l’hortet i el cirerer estiguin florits i que la marrinxa segueix esbojarrada com sempre. Li heu de perdonar, no tota la culpa la t\u00e9 ella. Els galants son tant perfidiosos tamb\u00e9! Despr\u00e9s es el millor temps de l’any, aquest sol escalfa la sang, i la marrinxa es tant feble com totes!…<\/p>\n

Quan tindr\u00e0 uns quants anys mes no tindr\u00e0 humor com ara no; ara encara li deu haver de sortir el queixal del seny!<\/p>\n

Partint tants homes, els que queden es trobaran aviat com l”\u00daltim var\u00f3 sobre la terra” no us sembla?<\/p>\n

Aquests soldats que dieu deuen estar b\u00e9 aci. On mengen? Van ben vestits? Son de les primeres lleves tamb\u00e9? deuen \u00e9sser els amos com nosaltres a aci tamb\u00e9?<\/p>\n

El Mosoll, encara segueix anant i venint sovint? El Maspl\u00e0, Devesa, Serarols, en fi els que escrivien on son? El Lloren\u00e7 deu \u00e9sser ja al costat del seu germ\u00e0 segons em digu\u00e9.<\/p>\n

Les amigues que fins ara no han rebut la correspondencia com es mereixen, digues-les-hi que amb aquesta vida reposada que portem gaireb\u00e9 tots els companys, tornar\u00e0 a reprendre’s segur com abans.<\/p>\n

Records a totes i a vosaltres una forta abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0 que no us oblida ni en somnis…\u00a0 \u00a0Joan Griera<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Dia 31 de Maig del 1938<\/p>\n

Estimades mare i germana: Avui a l’arribada (hem anat amb un altre company al poblet de la Maria Rosa) he trobat la vostra lletra amb data 20 d’aquest mes . Dieu que heu rebut dugues meves del 8 i del 12. Segueixo escrivint-vos sovint i seguir\u00e9 fent-ho, veient que ho rebeu tot. Al rebrer aquesta haureu rebut les del 15, 18, 23 i 26 que son les darreres que us vaig adre\u00e7ar oi? i vosaltres seguiu contestant-les segures tamb\u00e9 que ens arribar\u00e0n com totes.<\/p>\n

Veig que el Mosoll segueix podent venir sovint i es recorda de porter queviures. Amb l’escassedat que deu haver-hi de tot quin bon servei que us fa portant-vos aquestes coses que no es troben gaireb\u00e9 enlloc i que son tan necessaries.<\/p>\n

Jo si tingu\u00e9s la sort (que tot de sobte es canvi\u00e9s tot) i pod\u00e9ssim venir a la nostra Catalunya, sabeu que us portaria? Doncs una colla de cabridets, mes blancs! mes bonics! En ten\u00edem quatre, i aquests tres dies, que com us deia els hem passat a aquell poblet; el pare de la malanguanyada Maria Rosa, ens ha venut dos acabats de n\u00e9ixer, junt amb la seva mare. Veg\u00e9ssiu com mamen!… Cada dia els portem a pasturar tots sis i la mare. Cada dia creixen una mica mes. Quan seran un xic mes grans, els sacrificarem en honor al nostre ventre. Ja ens dol l’haver-los de matar ja, per\u00f2 que hi voleu fer? Tants i tantes coses s’han mort i millors!…<\/p><\/blockquote>\n

I aix\u00ed amb aquesta quietud, amb aquesta vida reposada d’ara, anant a collir herba, anant a pasturar aquests cabridets, anem vivint, abem passant aquests dies en el mateix poblet que us deia amb les cartes abans que aquesta., esperant que s’acabi aquesta vida, que encara que no sigui dolenta n’estem tips ja. Quan ser\u00e0 que podrem tornar a la d’abans?<\/p>\n

La gent d’aquest poble comen\u00e7a a canviar tamb\u00e9. Hi som molt amics ara, i en treiem el que volem. Com que gaireb\u00e9 tots, totes les cases tenen fills al front, o b\u00e9 els esposos, comencen a fer-se c\u00e0rrec, a donar-se compte dels sofriments nostres, i no cal dir-ho voldrien que els seus els tract\u00e9ssin b\u00e9. Fins ara eren molt pocs els que ens miraven amb bons ulls, per\u00f2 noi; s’han tornat tots bons tamb\u00e9.<\/p><\/blockquote>\n

El Pere de cal Baldomero est\u00e0 molt malalt? I dels altres no en sabeu res? Es molt estrany doncs aix\u00f2 de l’amic Llimargues? Quin misteri hi ha amb tot aix\u00f2? Ning\u00fa ensab res?<\/p>\n

Les teves amigues a hores d’ara haur\u00e0n rebut ja totes lletra dels amics no? Deuen estar contentes i divertides amb tants soldats!… B\u00e9. Fins a la vostra propera. Un pet\u00f3 a la Rossa i vosaltres una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\n

PD Us envio aquest \u00faltim record a la Maria Rosa. Vivim encara de records!…<\/p>\n

En pau<\/a>…
\nLa tendra amiga, mare de records,
\nse n’\u00e9s anada amb els morts:
\nNo ploris, Amor, la morta;
\nsolament barra la porta a l’aldarull dels records.
\nDeixa’ls dins la mem\u00f2ria en festa clara,
\nque ells no en saben res encara:
\nv\u00e9 la mort tan flonjament,
\nque no torb\u00e0 un frissament
\nde vol aquesta hora clara.
\nEspera que els records avui infants
\nsense dol es fassin grans
\nallavors obrir\u00e0s la porta
\ni a qui ens parli de la morta
\nque part\u00ed sent un infant,
\noposarem una mirada clara,
\ncom l’infant orbat de mare
\nque mai no entendr\u00e0 quin b\u00e9
\nmancava a son goig primer:
\noh la joliua hora clara!…<\/p><\/blockquote>\n

F… maig del 1938<\/span><\/p>\n

(Us envio tamb\u00e9 una de les poesies que aquella noia de S\u00faria m’envia per a que vegeu la lletra)<\/span><\/p>\n