Barcelona 8 de juny del 1937<\/p>\n
Estimada mare i germana: Vos escric avui dimarts des d\u2019aci Barcelona encara ara fa mitja hora (son les cinc de la tarda) que ens han dit que a les set de aquesta tarda marxar\u00edem; el capit\u00e0 ens ha fet un discurs animant-nos i ens ha despedit de tots, ha dit que no sabia on anir\u00edem, amb aix\u00f2 no us puc dir a on anem, desseguida que serem al lloc ja us ho escriur\u00e9 de seguida.<\/p>\n
Potser que anem a Tarragona, no ho sabem.<\/p>\n
La maleta no s\u00e9 si ens la deixaran portar si no, ja mirar\u00e9 d’arreglar-ho perqu\u00e8 la pugueu rebrer.<\/p>\n
No m’escriviu ara aci a Barcelona escriviu-me quan sabreu el lloc que ens han destinat. Estic bo i b\u00e9 torno a menjar de tot, i no patiu perqu\u00e8 estem contens i animats.<\/p>\n
Com que ens ho han dit tan de sobte no hem pogut celebrar la despedida. Ja ho celebrarem quan tornarem. Rebeu tots una abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0 que us estima.<\/p>\n
Joan<\/p>\n
Parc de Sam\u00e0 9 de juny del 1937<\/p>\n
Estimada mare i germana: Com us deia en la meva \u00faltima lletra, hem marxat de Barcelona, i us deia tamb\u00e9 que no sabia on anir\u00edem, que potser seria a Tarragona, de moment n\u2019hem passat i tot; estem aci a un bosc, puix hi ha molts arbres, que enomenen \u201cParc de Sam\u00e0\u201d es en havent passat Tarragona-Reus-Cambrils, d\u2019aquest \u00faltim es a la vora.<\/p>\n
Hem tingut un viatge molt accidentat, marx\u00e0rem a Barcelona a les onze de la nit. I hem arribat aci, avui a les onze del mat\u00ed; la una hora per manca de benzina i l\u2019altre per averia de les ambul\u00e0ncies, -els del segon grup marx\u00e0rem amb sis ambul\u00e0ncies-, a Tarragona sol hi hem hagut de fer parada cinc hores, per tot aix\u00f2 hem arribat tan tard. Desseguida que hem arribat ens han donat una tenda de campanya a cada \u00fa, i ara ja les tenim parades, i us escric des de dins d\u2019ella, avui hi dormirem, doncs en aquest bosc no hi ha cap casa, nom\u00e9s unes quantes de fusta que hi dormen d\u2019altres soldats, doncs no som nosaltres sols, sin\u00f3 que n\u2019hi ha tamb\u00e9 d\u2019artilleria, d\u2019infanteria, inginyers etc.<\/p>\n
Aci en aquest lloc ens hi concentrem tots els cossos de l\u2019ex\u00e8rcit per a formar una brigada mixta o sigui una divisi\u00f3 en que hi han forces de totes menes. Despr\u00e9s d\u2019haver parat les tendes hem dinat a l\u2019aire lliure, (qualsevol s\u2019estigui a la caserna) Aquesta tarda tota l\u2019estona que dormim entre mig dels pins, com que tota la nit hem corregut amb cotxe, ara reposem, dem\u00e0 veurem qu\u00e8 ens faran fer; tenim ent\u00e8s que en aquest lloc no hi farem estada llarga, puix com que els altres companys soldats ja fa dies que hi son, ens han dit que ens esperaven a nosaltres, els de Sanitat, per marxar…<\/p><\/blockquote>\n
Amb aix\u00f2 no m\u2019escriviu encara fins que siguem a un lloc fix o segur que jo tan prompte ho sabr\u00e9 us ho comunicar\u00e9 desseguida.<\/p>\n
Ja ho direu al Mosoll tamb\u00e9.<\/p>\n
Degut al marxar precipitat no em fou possible anar a veure la Conxita ni a ning\u00fa, perqu\u00e8 no ens deixaren sortir de la caserna, la carta que suposo que heu rebut, la vaig donar, perqu\u00e8 la tiressin, a unes noies que venien a despedir-se dels seus germans i dels seus promesos, La maleta, com que ens donaren motxilla, sarr\u00f3, cantimplora, impermeable i tot l\u2019equip, vaig treure tot el que hi tenia i ho vaig posar a la motxilla i la vaig deixar buida a la caserna, quan tornarem a Barcelona ja l\u2019anir\u00e9 a buscar.<\/p>\n
Els tres grups que \u00e9rem a la caserna Miquel Servet, hem pirat tots, el tercer marx\u00e0 a les set del vespre d\u2019ahir, nosaltres, el segon, a les onze del vespre i avui al mat\u00ed deu haver marxat el primer, hem de fer lloc a d\u2019altres.<\/p>\n
Us torno a dir el mateix, que no patiu ni esteu amb ansia perqu\u00e8 estic b\u00e9 i bo, oi ara fent aquesta vida a l\u2019aire lliure veurem que encara m\u2019engreixar\u00e9 m\u00e9s, ll\u00e0stima que no duri un parell de mesos, com la nostra estada a la caserna.<\/p>\n
Ja rebreu mes noves tot seguit, avui rebeu una abra\u00e7ada ben forta del vostre fill i germ\u00e0 que us estima.<\/p>\n
Joan<\/p>\n
Una abra\u00e7ada tamb\u00e9 a la Rossa i cuideu b\u00e9 el gatet, que no es mori.<\/p>\n
\n(postal) Dissabte dia 12 de juny del 1937<\/p>\n
Angela Carret\u00e9 i Vidal<\/p>\n
Carrer Francesc Ascaso, 45<\/p>\n
BALSARENY -per Manresa-<\/p>\n
Estimada mare i germana: Continuem encara al mateix lloc o sigui al Parc de Sam\u00e0 a dessota els pins . El menjar i tot es molt millor que a la caserna. D\u2019avui a dem\u00e0 marxarem a Valencia a completar la Brigada Mixta 139<\/p>\n
Quan hi serem us escriur\u00e9 desseguida. Rebeu una abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0. Joan<\/p>\n
\n<\/p>\n
Parc de Sam\u00e0 16 de juny del 1937<\/p>\n
Estimada mare i germana: Us escric aquestes lletres per dir-vos que anem continuant al mateix lloc i pot \u00e9sser que hi estem uns quants dies m\u00e9s. Avui el tinent ens ha dit que al nostre lloc on ten\u00edem d\u2019anar hi havia ant un altre grup i nosaltres ten\u00edem d\u2019esperar-nos per a quant fassin una altra brigada mixta.<\/p>\n
Ens ha dit: Tan podeu estar-hi aci, tres dies, com quinze, com un mes. Amb aix\u00f2 essent aix\u00ed podeu escriure\u2019m aci, que tinc moltes ganes de saber coses vostres, que feu? Si encara treballeu tres dies isi aci al poble passa res de nou. Dissabte passat veig escriure al Lloren\u00e7, ja us ho devia dir i no li vaig enviar l\u2019adre\u00e7a, perqu\u00e8 ens pens\u00e0vem, com ja sabeu que marxar\u00edem aviat d\u2019aci, per\u00f2 havent-nos dit aix\u00f2 ja li donareu per si em vol escriure.<\/p>\n
Aci a aquest parc s\u2019hi est\u00e0 d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9, com que no ens manen res fem el que volem, com que fa prou bo tot el dia correm per aci amb slips si em veg\u00e9ssiu no em coneixer\u00edeu, m\u2019he colrat del sol. El menjar va b\u00e9, incl\u00fas si algun dia tenim ganes de menjar arengades anem al poble i en comprem mitja dotzena i nosaltres mateixos ens les couem. Ens rentem la roba i cosim que mes voleu? Disfrutem molt. Anem a Cambrils a la platja. Al cinema i ball a Montbri\u00f3 del Camp que es a deu minuts d\u2019aci al parc, hi ha gent simp\u00e0tica i franca com tota la gent del Camp de Tarragona. Diumenge passat an\u00e0rem a passar el dia a Reus.<\/p><\/blockquote>\n
Com que es deia que marxar\u00edem aviat i ens feren sortit de Barcelona sense poguer despedir-nos de ning\u00fa, diumenge passat una colla de companys fugiren a casa seva, els que ens qued\u00e0rem podria \u00e9sser que aquest diumenge ens deixessin venir, no ho sabem del cert. Si no vinc, m\u2019escriureu on es el Mosoll ara, per escriure-li.<\/p>\n
Tu Agn\u00e8s ja m\u2019explicar\u00e0s que feu a Estat Catal\u00e0. Avui escric a la Conxita tamb\u00e9 dient-li on soc.<\/p>\n
Ja ho veieu doncs que estem b\u00e9 i no ens manca res, millor que duri l\u2019estada en aquest lloc, perqu\u00e8 com us dic es molt bonic i s\u2019hi est\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n
Una abra\u00e7ada a la Rossa, una a vosaltres dels vostre fill i germ\u00e0.<\/p>\n
Joan<\/p>\n
L\u2019adre\u00e7a:<\/p>\n
Grup de Sanitat de Guerra<\/strong><\/p>\n
Brigada 139 Divisi\u00f3 33<\/strong><\/p>\n
-per Reus-<\/strong><\/p>\n
PARC SAM\u00c0<\/strong><\/p>\n
Si no vingu\u00e9s tamb\u00e9 digueu-me on son els companys que com jo estaven a Barcelona. El Maspl\u00e0, El Mestres i dem\u00e8s.<\/p>\n
\n(postal) Riudecanyes 20 de juny del 1937<\/p>\n
Angela Carret\u00e9 i Vidal<\/p>\n
Carrer Francesc Ascaso, 45<\/p>\n
BALSARENY -per Manresa-<\/p>\n
Estimada mare i germana: Us escric des d\u2019aci Riudecanyes. Us deia que avui de bon mat\u00ed marxar\u00edem, ho han apla\u00e7at fins a dem\u00e0 al mat\u00ed. En havent dinat en dit amb els companys anem a berenar a Riudecanyes. I ho hem fet; es a cinc kil\u00f2metres del parc, un poblet molt bell i simp\u00e0tic. Dem\u00e0 al mat\u00ed doncs marxarem diuen que anirem a Ja\u00e9n, quan serem a aquest lloc us escriur\u00e9 desseguida. Una abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0.<\/p>\n
\n<\/p>\n
Ja\u00e9n, dimecres 23 de juny del 1937<\/p>\n
Estimada mare i germana: Com ja haureu rebut les targes que vaig enviar-vos abans de marxar, i pel cam\u00ed, una a Valencia i una altra a Albacete (Murcia) en que us deia que an\u00e0vem a Ja\u00e9n, ara us escric aquesta carta per dir-vos que ja hi som. Arrib\u00e0rem a les dotze de la nit d\u2019ahir dimarts. Hem fet un viatge llarg oi?<\/p>\n
Hem arribat tots bons i b\u00e9, nom\u00e9s que hem passat tots aquests dies sense menjar res calent, nom\u00e9s ens donaven conserves, encara sort que eren bones. Hem fet un viatge molt bonic i pel cam\u00ed hem passat unes hores alegres i tranquil\u00b7les. Els de Sanitat an\u00e0vem en un vag\u00f3 de segona per dormir i tots est\u00e0vem molt b\u00e9. Aquest mat\u00ed hem anat a donar un volt per la ciutat, i que us dir\u00e9; no ens ha agradat gaire a cap de nosaltres. Hi ha una gent que no es gaire simp\u00e0tica. Per trobar un vas de llet hem hagut d\u2019anar a quatre cases. Tamb\u00e9 hem anat a una esgl\u00e9sia, i com aci a la nostra Catalunya tot ho v\u00e0ren cremar. Aci a Ja\u00e9n encara hi han els retaules dels altars, i tot el que hi havia d\u2019art, tot es de socialistes aci.<\/p><\/blockquote>\n
Aci a Jaen som molta colla de soldats de l\u2019Exercit Popular Regular, gaireb\u00e9 tots som catalans sembla que ho hagin fet expressament. A tot arreu se\u2019n troben, fins i tot hem trobat una noia catalana. Est\u00e0vem badant a un aparador i un ha preguntat: Deu \u00e9sser car aix\u00f2? I sentim al nostra darrera: Deu pessetes. Era aquesta noia. Ens ha dit que era de Barcelona i que feia temps que estava aci.<\/p>\n
Estem a una casa gran a mig fer, es pot dir que l\u2019hem estrenada, aquesta nit passada hi hem dormit, la vinent potser tamb\u00e9. Diuen que potser no estarem gaire temps tamb\u00e9 aci, aix\u00eds es que encara no m\u2019escriviu fins que siguem a un lloc fix que tan aviat com hi serem ja sabeu que us ho comunicar\u00e9 desseguida, perqu\u00e8 ja en tinc fam de saber coses vostres. Vaig escriure al Lloren\u00e7 tamb\u00e9 i al Francesc de cal Asarit unes targes que ja us ho deuen haver dit. Digueu-los-hi que tampoc no escriguin fins que arribem a lloc segur.<\/p>\n
Ja donareu records a tota la fam\u00edlia, doneu-ne tamb\u00e9 als amics que s\u2019interessen per mi i vosaltres rebeu una bona abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0 que no us oblida.<\/p>\n
Joan<\/p>\n
\n(postal) Ja\u00e9n 26 de juny del 1937<\/p>\n
Estimada mare i germana: Suposo haureu rebut el telegrama i la carta que us vaig enviar. Estem encara aci a Ja\u00e9n. Sembla que hi estarem uns quants dies mes.<\/p>\n
No passeu \u00e0nsia ni patiu perqu\u00e8 estem b\u00e9. Nom\u00e9s trobem a mancar la vostra companyia i enyorem la vostra terra. Per\u00f2 guanyarem aviat aquesta guerra i em tornareu a tenir entre vosaltres. Una forta abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0 que us estima. Joan.<\/p>\n
\n<\/p>\n
Ja\u00e9n 29 de juny del 1937<\/p>\n
Estimada mare i germana: Us escric aquesta per repetir-vos que estic b\u00e9 i al mateix temps com que encara que marxem d\u2019aci a Ja\u00e9n ens portaran les cartes \u2013si es que arriben- all\u00e0 on siguem i tinc tantes ganes de saber coses vostres, espero que m\u2019escriureu desseguida, explicant-me forces cose. Digueu-me on es el Mosoll i la seva adre\u00e7a, i on son els companys que com jo estaven a Barcelona.<\/p>\n
M\u2019havien dit que aci a prop hi havia els de cavalleria de Figueres i com que hi havia el Marensi l\u2019hauria anat a veure, per\u00f2 avui m\u2019han dit que ja havien marxat; si sabeu on es ja m\u2019ho direu tamb\u00e9.<\/p>\n
Ac\u00ed com ja haureu vist amb la postal que us vaig enviar es una mica gran, nom\u00e9s que hi ha una gent molt estranya. Sort que ens hi anem acostumant, per\u00f2 passar\u00e0 com tots els altres llocs que hem anat que quan hi comen\u00e7\u00e0vem a estar b\u00e9 n\u2019hem hagut de marxar. Es molt avorrit, per\u00f2 nosaltres ens el fem alegre. Fan cinema cada dia, despr\u00e9s hi ha una piscina on anem cada dia i com que no fem gaire cosa anem a donar el volt pel poble. Ahir an\u00e0vem pel passeig cantant can\u00e7ons catalanes i tothom ens mirava estranyats, em penso que es pensen que som russos, port\u00e0vem una colla de canalla al darrere i tot.<\/p>\n
Hi ha molta mis\u00e8ria aci, deu \u00e9sser degut que ning\u00fa treballa, hi ha per tot arreu una colla d\u2019homes amb els bra\u00e7os caiguts, els que son de pl\u00e0nyer i fan ll\u00e0stima son els infants que n\u2019hi ha unes colles per totes les casernes que venen a recollir les sobres del menjar, fins es barallen per agafar un tros de pa o els relleus que deixem.<\/p><\/blockquote>\n
Ja ho veieu si es diferent d\u2019aci a Catalunya.<\/p>\n
Nosaltres a menjar fins ara hi an\u00e0vem a una caserna que no anava gaire b\u00e9, per\u00f2 ara ens el fem nosaltres, com que som pocs els de Sanitat mengem b\u00e9.<\/p>\n
No m\u2019envieu res per ara, perqu\u00e8 potser no ho rebria tan lluny, i perqu\u00e8 encara tinc alguna pesseta. Aqu\u00ed com que es a prop del front, gaireb\u00e9 cada dia toquen les sirenes anunciant que hi ha perill de bombardeig, avui mateix aquest mat\u00ed hem vist els avions feixistes i tot, per\u00f2 sense que hagin deixat caure res, com que es tan sovint i estem als afores ja no ens movem del lloc.<\/p>\n
Hem llegit al diari que aci a Catalunya havien demanat les lleves dels anys 1932 i 1933 ja ens direu quants n\u2019han marxat ja del poble.<\/p>\n
Ja veureu que ara amb totes aquestes quintes aixafarem el feixisme i d\u2019aci poc temps tornarem a la nostra estimada Catalunya.<\/p><\/blockquote>\n
M\u2019he fet tallar les cabells al zero, si em veg\u00e9ssiu faig una pinta, per\u00f2 ara a l\u2019estiu va molt b\u00e9 i aix\u00ed fora porqueria.<\/p>\n
Recorts a tots i vosaltres rebeu una abra\u00e7ada del vostre fill i germ\u00e0 que molt us estima.<\/p>\n
Joan<\/p>\n
(Doneu aquesta lletra al Gepet o al Piques)<\/p>\n
Doneu recorts als de cal Mass\u00f3, de part d\u2019en Vil\u00e0 i digueu-los-hi que ja els escriur\u00e9.<\/p>\n
Envieu-me les cartes a l\u2019adre\u00e7a seg\u00fcent:<\/p>\n
Joan Griera i Carret\u00e9<\/strong><\/p>\n
Grup Sanitari<\/strong><\/p>\n
Brigada 139. Divisi\u00f3 33<\/strong><\/p>\n
JAEN<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Barcelona 8 de juny del 1937 Estimada mare i germana: Vos escric avui dimarts des d\u2019aci Barcelona encara ara fa mitja hora (son les cinc de la tarda) que ens han dit que a les set de aquesta tarda marxar\u00edem; el capit\u00e0 ens ha fet un discurs animant-nos i ens ha despedit de tots, ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72080,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":2,"footnotes":""},"class_list":["post-72105","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72105","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72105"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72105\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72080"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}