Front de l’Alc\u00e0rria 6 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\n
Estimades mare i germana: Encara que no hagi rebut la contestaci\u00f3 de les meves lletres dels dies\u00a0 \u00a0 \u00a0 us escric aquesta altra. Almenys ja que nosaltres no en rebem, pogueu tenir noves de mi. Diuen que es degut a l’haver-hi pocs trens correus. Aix\u00ed es que potser tampoc debeu rebre’n. B\u00e9 una hora o altra arribar\u00e0n.<\/p>\n
Com que seguim al mateix lloc estant b\u00e9 i tenim temps us anir\u00e9 escrivint sovint. Ja no fa gens de fred. Fa un bo que enamora. Ens anem a banyar ja. S’acosta el bon temps. Veiam si amb el bon temps venen tamb\u00e9 les bones noves, que fins ara no sempre n’han estat gaire.<\/p>\n
Us deia amb la meva darrera que em semblava que tornaria casat. Veiam que m’hi dieu. Amb aquella lletra devia semblar-vos que tenia pressa oi? Una mica s\u00ed, per\u00f2 hem hagut de tornar enrera. L’ha interrumput la ______ . Aquella noia que us deia s’ha posat malalta. Aix\u00f2 no vol dir que ho haguem deixat c\u00f2rrer no, al contrar-hi, ho ha refermat mes. No s\u00e9 que ho fa per\u00f2, com mes feble \u00e9s, com mes greu s’havia posat, mes l’estimava. Deu \u00e9sser amb la por de perdre-la que s’estimi m\u00e8s.<\/p>\n
Ara ja est\u00e0 mes b\u00e9. Anem a veure-la dues vegades cada setmana. Com no hi ha metge en fem nosaltres. Pobres malalts! Ara que no us penseu, comencem a entendre-hi amb aix\u00f2 de les malalties. Aquesta noia mateix amb les injeccions i les estones de fer-li companyia es posar\u00e0 bona aviat. Si tingu\u00e9s la m\u00e0quina de fotografiar a aci la fotografaria i us l’enviaria.<\/p>\n
El color p\u00e0l\u00b7lid de la cara, el bull dels ulls despr\u00e9s de la malaltia, el cos esprimatxat, fins la veu que es feble com ella, tot, tot aix\u00f2 fa que sigui mes bonica. Que m’agradaria que la vegessiu ara!<\/p><\/blockquote>\n
Ahir sort\u00edrem per primera vegada despr\u00e9s de posar-se malalta, a passejar a la vora del riu. Es mes enjogassada! Tot i la seva feblesa l’hagu\u00e9ssiu vist c\u00f2rrer, saltar i xipollejar dintre l’aigua. Al morir el sol torn\u00e0rem a casa i amb gana! Es dels dies que menj\u00e0 mes. Amb aquest pas aviat tornar\u00e0 a estar ben bona i allavors si que realitzarem el nostre desig!<\/p>\n
He demanat que em deixin anar all\u00e0 per sempre, com no hi ha cap metge ni sanitari. A tots els poblets del voltant hi ha metge o b\u00e9 sanitari, menys a aquell i aix\u00ed no hauriem de fer dugues hores a peu per anar-hi. No s\u00e9 si m’hi deixaran quedar. Allavors s\u00ed que no em mancaria res.<\/p><\/blockquote>\n
B\u00e9 ja em donareu la vostra opini\u00f3, el vostre parer respecte a aix\u00f2. No us agradaria que torn\u00e9s acompanyat?<\/p>\n
Com us deia al comen\u00e7ament fa molts dies que no rebem cap lletra ni incl\u00fas diaris. Menys feina a escriure. Aix\u00f2 de Terol deu \u00e9sser-ne la causa. Per aix\u00f2 no heu de deixar d’escriure no, doncs un dia o altre ho reberem. Ja em direu si m’heu enviat el paquet. I que feu? Perqu\u00e8 amb pocs dies encara no he rebut res i estic amb \u00e0nsia ja.<\/p>\n
Tu Agn\u00e8s ja em contar\u00e0s la barrila que deveu fer amb tantes lletres d’aci al front. Tots han tornat a escriure-les. No les llegeixes tu? Quin els agrada mes? L’Angelina ja la deu haver rebuda tamb\u00e9 oi? Jo les he llegides totes les seves, i la veritat, deien poques coses. Deu \u00e9sser perqu\u00e8 eren les primeres. Veiam si a la segona els conten mes coses d’aci.<\/p>\n
Jo d’aquella de S\u00faria no em puc queixar, totes les p\u00e0gines plenes i incl\u00fas m’envia poemes i articles.<\/p>\n
Ah! m’ha enviat el retrat. No est\u00e0 malament no, Es una mica grossa tamb\u00e9. Amb aquest dies grisos d’aci ens treuen les cab\u00f2ries i ens distreiem aix\u00ed.<\/p>\n
Veiam doncs, quina d’aquestes amigues contar\u00e0 mes coses. i quina ser\u00e0 duradera. Estan contents aquests xicots, puix han vist que heu tingut paraula. Ara no n’hi ha cap, no n’ha quedat cap que no sostingui correspond\u00e8ncia amb alguna noia.<\/p>\n
De Nav\u00e0s tamb\u00e9 escriuen noies. De tot arreu. Em penso que la meitat dels combatents, tenen una padrineta. Si tots s’haguessin de casar! Quina colla!<\/p><\/blockquote>\n
I el Mosoll? No m’ha escrit encara! Que t\u00e9 molta feina? I el Joanet de cal Magnet, es veritat all\u00f2? No hi ha cap ferit de Terol d’aci al poble aquesta darrera vegada?<\/p>\n
Els oncles, les cosines, els amics tampoc n’he rebut res. Darrerament vaig rebre’n una del Lloren\u00e7, amb un mes de retard. Segueix b\u00e9, fent de sastre.<\/p>\n
Van retornar-me’n una del amic Llimargues devia \u00e9sser aci amb \u00e8rm\u00eds quan arrib\u00e0 la carta.<\/p>\n
Li he tornat a escriure. Al Lloren\u00e7 tamb\u00e9, desseguida. B\u00e9 doneu molts records a les amigues aquestes. A la Rossa un pessic i vosaltres una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan que us estima.<\/p>\n
P.D. Que diuen de la guerra a aci? S’acabar\u00e0 aviat? Quines pel\u00b7l\u00edcules fan? Quants n’hi ha de les lleves del 29 i 40, i qui s\u00f3n? Fins a les vostres! Joan Griera.<\/p>\n
\n<\/p>\n
Front de l’Alc\u00e0rria 8 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\n
A \u00c0ngela Carret\u00e9 Vidal\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Balsareny<\/p>\n
Estimades mare i germana: Avui he rebut una lletra d’aquell xicot de cal Ami\u00f3. Em diu que ha rebut carta dels seus pares i li diuen que esteu intranquiles doncs no teniu -no rebeu- cap lletra meva. Jo tinc de dir-vos igual que vosaltres fa molts dies que tampoc n’arriba cap. No s\u00e9 pas que ho deu fer. Dieun que van pocs trens correus. Ja en posar\u00e0n mes.<\/p>\n
No sofriu, esteu tranquiles, puix estic molt b\u00f2 i molt b\u00e9. Com us deia amb les meves darrers, tornem a \u00e9sser al poble, d’on hav\u00edem marxat, uns quants dies. Hi estem b\u00e9.<\/p>\n
Despr\u00e9s anem molt sovint a aquell poble d’aci a prop, que us ho deia ja tamb\u00e9, solem fer ball, amb la nostra gramola. I despr\u00e9s tamb\u00e9 hi he fet xicota: Una bruna d’ulls negres, bona noia i que m’estima. Si no s’hav\u00e9s posat malalta potser ja seriem casats. Ho ha entorpit la petita malaltia que tingu\u00e9 per\u00f2 est\u00e0 gaireb\u00e9 bona, i allavors quan estigui b\u00e9 demanar\u00e9 perm\u00eds per a casar-me, i aix\u00ed gaireb\u00e9 es segur que em deixin venir. Em penso que \u00e9s l’\u00fanic remei per a poder venir de perm\u00eds. Tenim unes ganes de venir! Ella tamb\u00e9 est\u00e0 desitjant poder-vos con\u00e8ixer, a vosaltres i a la terra que ens ha vist n\u00e8ixer. Li n’he parlat tant. Li n’he fet tans elogis que nom\u00e9s espera amb daler posar-se bona per a poder satisfer el seu desig.<\/p>\n
Amb aix\u00f2 ja ho sabeu, dintre poc temps serem un mes de colla. No us sabr\u00e0 greu oi? Quan la conegueu l’estimareu tamb\u00e9. Aquesta Maria-Rosa, t\u00e9 un parlar i un mirar que desseguida se us fa seus. Que diferent de totes, de totes les Bledes i de totes les Carniceres d’aci. No valen totes plegades el que les seves dents blanques.<\/p><\/blockquote>\n
B\u00e9 prou d’aix\u00f2, tornem a les cartes. Us he escrit lletres els dia 15 del mes passat, el dia 18, el dia 25 i abans d’ahir dia 6 d’aquest mes us en va\u00a1g enviar una altra. Avui al llegir la carta del Subirana m’he afanyat a fer-vos aquesta, aix\u00ed amb tantes alguna o altra arribar\u00e0. Per estar-ne mes segur aquesta us la certifico. Veiam si aix\u00ed la rebeu. Ja em podeu escriure tamb\u00e9 desseguida que tants dies sense noves vostres fan estar-nos malhumorats, almenys conteu-me\u00a0 forces coses que sembla fa un any que no sabem res d’aci.<\/p>\n
Us he fet un gir de 250 pessetes, com cada vegada, no vaig pensar a dir-vos-ho amb la carta del dia 6. Veiam si el rebeu aviat. He tardat a fer-vos-el doncs hem cobrat una mica tard el gener, i he esperat cobrar el febrer i tot per enviar-vos-els, puix amb els xais, ous, pollastres que tot va car ens gastem qui-sap-los. Quan cobrem el Mar\u00e7 o sigui aquest mes, us en far\u00e9 un altre.<\/p>\n
Tamb\u00e9 us he enviat una altra Revista de les que la nostra Brigada edita. Aquesta vegada no us hi he posat res a dins perqu\u00e8 potser aix\u00f2 es la causa de que no reb\u00e9ssiu l’altra. Ja em direu quan l’haureu rebuda.<\/p>\n
Fa quinze dies que no rebo, no rebem cap carta. No s\u00e9 res de ning\u00fa. Ni dels oncles, dels amics i menys de vosaltres. Vaig rebre’n una del Lloren\u00e7 i encara amb un mes de retard. Per\u00f2 paci\u00e8ncia i encara que tardeu a rebre-les, no patiu. Son coses de la guerra! Heu de pensar sempre que estem b\u00e9, i tranquils perqu\u00e8 hi ha molta quietud, nosaltres be ens hem d’aconformar aix\u00ed.<\/p>\n
B\u00e9, ja gaireb\u00e9 no s\u00e9 que dir-vos m\u00e9s, tants dies sense haver pogut conservar amb vosaltres. Veiam si dintre poc n’arriba alguna de les que’m deveu haver escrit i a veure que em contareu: Fa gaire fred? Hi ha tiberi? N’han partit molts de les lleves 40 i 29 al front? Les noies deuen estar aborrides no? I vosaltres? El Mosoll tamb\u00e9 et fa esperar les lletres? Han rebut la segona carta les amigues dels companys? En fi forces xafarderies! La Tema que fa? Ella i la Rossa deuen fer petar unes xerrades de la guerra oi? per\u00f2 no ho poden arreglar qui va?<\/p>\n
Records a les teves amigues a la Tema, Antonieta i dem\u00e8s bons amics i vosaltres una forta abra\u00e7ada del vostre Joan.<\/p>\n
Us envio aquesta poesia feta al tornar el primer dia de O….<\/p>\n
RECORD DE O….<\/span><\/p>\n
De matinet al sortir el sol
\nens anem cap a la vila
\nEns dona el bon dia el rossinyol
\nque a dalt la branca refila.<\/span><\/p>\nArribem al bell hostal
\na l’hora del migdia.
\nL’hostalera amb devantal
\ni uns ulls clars com el dia.<\/span><\/p>\nLa noia bella la taula para
\namb gracia desinvolta serveix dinar.
\nEls ulls meus topen amb la mirada clara
\ni l’hostalera no para de mirar.<\/span><\/p>\nPer no s\u00e9 quina paraula
\nella al mirar-me somriu…
\nEl gat dessota la taula
\ntamb\u00e9 ens mira… i riu…<\/span><\/p>\nVora la font de l’aigua bona
\nme l’emporto agafada de la m\u00e0…
\nM’agraden les dents de la minyona
\nperqu\u00e8 saben mossegar…<\/span><\/p>\nA la tarda despr\u00e9s del berenar
\nm’allarga el bra\u00e7 l’hostalera.
\nI els ulls clars a l’acomiadar
\ndiuen: no em fassis llarga l’espera…<\/span><\/p>\nCap al tard al morir el sol
\ndeixem enrera la vila…
\nA la branca no hi \u00e9s el rossinyol
\nper\u00f2 ara es el meu cor que refila.<\/span><\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria Febrer del 1938 (enlla\u00e7<\/a>)<\/p>\n
Eh, com passem el temps! Aix\u00f2 us demostrar\u00e0 que estem tranquils i fins molta alegria s’hi respira al voltant nostre! Fins a les vostres ara!<\/p>\n
\n<\/p>\n
Front de l’Alc\u00e0rria 9 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\n
A: Angela Carret\u00e9 i Agn\u00e8s Griera\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Balsareny<\/p>\n
Estimades mare i germana: Avui per fi he rebut la vostra lletra amb data 28 del mes passat, no us podeu pas imaginar l’alegria que he tingut tamb\u00e9 puix estava molt impacient tants dies tamb\u00e9 sense noves.<\/p>\n
Tamb\u00e9 junt amb la carta he rebut el paquet el que em port\u00e0 el Vil\u00e0, l’altre que dieu del correu no l’he rebut encara, per\u00f2 que dimoni que un dia o altre no arribi com les cartes. Ja m’he menjat els ous, per\u00f2 no me’n envieu mes d’ous perqu\u00e8 es trenquen, encara hi he estat de sort jo doncs nom\u00e9s s’ha trencat un. Com eren de casa semblaven i tot mes bons que els d’aci. La llangonissa molt tendre i bona tamb\u00e9. La xocolata per esmorzar va mes b\u00e9! Veiam l’altre que m’hi deveu posar mantega i moltes coses mes tamb\u00e9 si me’l donen aviat. Encara que no ens fa molta falta ara no. Com sabeu seguim anant sovint a aquell poblet on hi ha gaireb\u00e9 de tot. D’altres temporades haviem passat amb menys i mes malament. No ens podem queixar, nom\u00e9s que ens donessin uns dies de perm\u00eds ja ho tindriem tot.<\/p>\n
Quina sort en Vil\u00e0 eh? No en sabia res jo que hagu\u00e9s pogut venir amb perm\u00eds, fins que ahir va escriure i ens ho va dir. Comen\u00e7aria a \u00e9sser hora que pens\u00e8ssin amb nosaltres que sembla ens tenen oblidats!<\/p>\n
Veig que el Mosoll segueix venint sovint. Com l’envejo! Veiam doncs si escriu ara, que pensava ja si l’havien mort per all\u00e0 a Terol.<\/p>\n
D’en Llimargues d’en\u00e7\u00e0 que em retornarem una lletra que no n’he rebut res mes. Espero aviat la seva resposta a la lletra que vaig adre\u00e7ar-li desseguida que em digu\u00e9ssiu que havia tornat al front.<\/p>\n
Com que tot va de b\u00f2lit, no rebem gaires cartes ara. Aquesta vostra es la primera despr\u00e9s de quinze dies sense cap. Empipa molt per\u00f2 que hi voleu fer?<\/p>\n
Veiam tamb\u00e9 si el Pepito escriu i diu on \u00e9s, i el Pere? i els altres que estan per all\u00e0 a Madrid? Perqu\u00e8 si alg\u00fan dia ens deix\u00e9ssin anar-hi a passar uns dies de rep\u00f2s com solen fer a vegades, pogu\u00e9s anar-los a veure.<\/p>\n
Ja sabem que han estat cridats a files, les lleves dels 29 i 40. Deuen estar tristos havent de deixar la dona i molts el fillet i tot! Ara si que ho acabarem aviat amb aquests veterans!<\/p><\/blockquote>\n
Dius que les amigues teves han tornat a rebrer la lletra d’aquests companys meus. No l’han rebuda encara tamb\u00e9; l’esperen impacients, puix com jo no en reben gaires ara, i mes per a veurer si els hi costen forces coses, perqu\u00e8 despr\u00e9s de tants dies tots estem dalerosos de saber noves de la terra.<\/p>\n
I l’Angelina li ha contestat desseguida? Sempre pregunta: que fa aquella del teu poble? Ja que almenys tarden molts dies a rebrer les cartes, contesteu desseguida.<\/p>\n
Veig que feu molt esport, anant per els pobles de la vora a cercar quelcom. Fem igual nosaltres, tot xano xano, o b\u00e9 hi ha dies que ens emportem els mulos, cap als pobles del voltant. Amb l’excusa dels malalts, ens entornem carregats, carregats de menjar i d’il\u00b7lusions…<\/p><\/blockquote>\n
Merc\u00e8s de la meva part a cal Assarit per la amabilitat que han tingut al fer-me ofrena d’un pot de llet. Hem passat potser dos mesos sense veure’n, per\u00f2 (ja ho solen fer aix\u00f2) ara cada dia ens en donen un pot per vuit, fa uns quinze dies que dura, no s\u00e9 si s’acabar\u00e0 aviat aquesta mamella.<\/p>\n
Tamb\u00e9 dius que fa dies el cinema no val gaire la pena. Nosaltres ni que no valguin la pena, podem veure’n. Per acontentar-nos i fer-nos una mica l’il\u00b7lusi\u00f3 tenim a l’habitaci\u00f3 on dormim moltes fotografies d’estrelles del llen\u00e7ol. Jo com ja saps he pogut obtenir les de la Jean Parquer, Sylvia Sydney i la Janet Gaynor. Aquest es el meu trio del cap\u00e7al del llit. N’hi ha una infinitat: la Brigite Helm, la Claudette Colbert i fins la Mae West (hi ha gustos de tota mena) al costat dels retrats de’n Maci\u00e0 i Companys, son els ornaments de la nostra cambra.<\/p><\/blockquote>\n
Ah! n’hi ha un que la seva dona ideal es l’antiga Billie Dove, despr\u00e9s de tant temps que no es deixa veure, l’admira com els seus millors dies. Aix\u00ed sembla que no fa tant de temps que no hem pogut veure moure’s aquestes artistes veient-les cada dia!…<\/p>\n
El retrat que diu la Margarida es el que hi sou el Mosoll i taxi junt amb tu ella i la Merc\u00e8. Es l’\u00fanica que han pogut veurer d’aquesta colla. Digues-les-hi que els envi\u00efn una foto d’elles que estaran contents i les podran con\u00e8ixer. Jo els faig molts elogis de totes elles que ja voldrien con\u00e8ixer-les.<\/p>\n
Una abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan.<\/p>\n
\n<\/p>\n
Front de l’Alc\u00e0rria 12 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\n
A: Angela Carret\u00e9 i Agn\u00e8s Griera.\u00a0 \u00a0 \u00a0Balsareny<\/p>\n
Estimades, mare i germana: Acaben de donar-me la vostra darrera amb data 5 d’aquest mes. Resposta de la meva del dia 25 del passat Febrer, que us deia: “Em sembla que tornar\u00e9 casat”. I us contava el meu enamorament, i us donava detalls d’aquesta mosseta, futura companya de cam\u00ed. D’aquest cam\u00ed de la vida…<\/p>\n
Dieu: No sabem si parles en broma o veritat. Ja ho crec, tant grossa es la sorpresa que us he donat que no goseu creure-ho. Per\u00f2 es la pura veritat: M’he enamorat com un b\u00e8 de D\u00e8u. I cada dia l’estimo mes…<\/p><\/blockquote>\n
Dieu tamb\u00e9: Has pensat que es per tota la vida? Ens sembla que vas a una festa major!… He fet molts pensaments durant tot aquest temps, per\u00f2 com que en aquest estat que estic jo ara no es veu res, l’amor posa una bena als ulls i no deixa veure-hi, estic disposat a fer-la la meva doneta, i mare dels meus fills. Per\u00f2 abans he volgut saber el vostre parer.\u00a0Encara que ja sabia que no hi trobarieu cap inconvenient, com dieu si d’aix\u00f3 depent la meva felicitat.<\/p>\n
Nom\u00e8s tinc de dir-vos que mai havia estat tant feli\u00e7 com ara. Podent estar a la vora seva, ja no desitjo res mes. Amb els seus ulls negres. Poguent enmirallar-me amb aquests ulls negres i clars, soc feli\u00e7. Que bonica es la vida a la vora seva!… Nom\u00e8s ennuvola aquest cel la seva malaltia. Ha tornat a recaure una mica, per\u00f2 es posar\u00e0 bona aviat i allavors si que farem realitat els nostres projectes i il\u00b7lusions d’ara…<\/p><\/blockquote>\n
Com podeu veure es la crua veritat. Veiam si aix\u00ed em deixen venir i podreu con\u00e8ixer-la i tractar-la que us repeteixo quan la conegueu l’estimareu desseguida. Aquesta primavera si no hi ha res de nou farem el niu com els ocells…<\/p>\n
Ja parla bastant b\u00e9 la llengua nostra i sense con\u00e8ixer la nostra terra nomes pel que li he contat, ja l’estima igual que jo.<\/p><\/blockquote>\n
Ja ho sabeu doncs esperem amb daler es posi ben bona, per acabar d’arreglar-ho tot i venir promte que tant temps fora, es fam de venir que tenim.<\/p>\n
Ja ens preparareu una habitaci\u00f3 per als dos oi?<\/p><\/blockquote>\n
Com ja debeu saber per altres lletres, estic ben b\u00f2 i molt b\u00e8, no sofriu ni esteu ansioses quan tardeu a rebre noves meves. Hi ha guerra i tot va de b\u00f2lit.<\/p>\n
El paquet que per mitj\u00e0 de’n Vila v\u00e0reu donar-me, el vaig rebrer desseguida. I b\u00e9. Nom\u00e8s un ou trencat i els dem\u00e8s bons, per\u00f2 no me’n envieu mes puix es el que trobem mes per aci.<\/p>\n
L’altre de correus no l’he rebut encara. Diuen que avui n’han arribat, potser ja hi ha el meu. Veiam dem\u00e0 ho anir\u00e9 a mirar.<\/p>\n
El gir de 250 pessetes darrer ja em direu si l’heu rebut.<\/p>\n
L’estudiant de medecina ha rebut ja la lletra de l’Angelina i li ha enviat el retrat ja. En Vidal tamb\u00e9 ha tornat a rebre’n de la Carmeta. Ara nomes manca en Reig i Such que ja les esperen fa dies. A veure que conten de nou. Deixen llegir-me les seves lletres i digues-les-hi que estic content, perqu\u00e8 han fet quedar-me b\u00e9. Si podem venir tots amb perm\u00eds tenen moltes ganes de venir a aci Balsareny. Segur que vindr\u00e0n i allavors podr\u00e0n parlr-hi i con\u00e8ixer-los b\u00e9. Veiam si alguna s’enamora…<\/p>\n
![enlla\u00e7<\/a>)<\/p>\nEh, com passem el temps! Aix\u00f2 us demostrar\u00e0 que estem tranquils i fins molta alegria s’hi respira al voltant nostre! Fins a les vostres ara!<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 9 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nA: Angela Carret\u00e9 i Agn\u00e8s Griera\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Balsareny<\/p>\nEstimades mare i germana: Avui per fi he rebut la vostra lletra amb data 28 del mes passat, no us podeu pas imaginar l’alegria que he tingut tamb\u00e9 puix estava molt impacient tants dies tamb\u00e9 sense noves.<\/p>\nTamb\u00e9 junt amb la carta he rebut el paquet el que em port\u00e0 el Vil\u00e0, l’altre que dieu del correu no l’he rebut encara, per\u00f2 que dimoni que un dia o altre no arribi com les cartes. Ja m’he menjat els ous, per\u00f2 no me’n envieu mes d’ous perqu\u00e8 es trenquen, encara hi he estat de sort jo doncs nom\u00e9s s’ha trencat un. Com eren de casa semblaven i tot mes bons que els d’aci. La llangonissa molt tendre i bona tamb\u00e9. La xocolata per esmorzar va mes b\u00e9! Veiam l’altre que m’hi deveu posar mantega i moltes coses mes tamb\u00e9 si me’l donen aviat. Encara que no ens fa molta falta ara no. Com sabeu seguim anant sovint a aquell poblet on hi ha gaireb\u00e9 de tot. D’altres temporades haviem passat amb menys i mes malament. No ens podem queixar, nom\u00e9s que ens donessin uns dies de perm\u00eds ja ho tindriem tot.<\/p>\nQuina sort en Vil\u00e0 eh? No en sabia res jo que hagu\u00e9s pogut venir amb perm\u00eds, fins que ahir va escriure i ens ho va dir. Comen\u00e7aria a \u00e9sser hora que pens\u00e8ssin amb nosaltres que sembla ens tenen oblidats!<\/p>\nVeig que el Mosoll segueix venint sovint. Com l’envejo! Veiam doncs si escriu ara, que pensava ja si l’havien mort per all\u00e0 a Terol.<\/p>\nD’en Llimargues d’en\u00e7\u00e0 que em retornarem una lletra que no n’he rebut res mes. Espero aviat la seva resposta a la lletra que vaig adre\u00e7ar-li desseguida que em digu\u00e9ssiu que havia tornat al front.<\/p>\nCom que tot va de b\u00f2lit, no rebem gaires cartes ara. Aquesta vostra es la primera despr\u00e9s de quinze dies sense cap. Empipa molt per\u00f2 que hi voleu fer?<\/p>\nVeiam tamb\u00e9 si el Pepito escriu i diu on \u00e9s, i el Pere? i els altres que estan per all\u00e0 a Madrid? Perqu\u00e8 si alg\u00fan dia ens deix\u00e9ssin anar-hi a passar uns dies de rep\u00f2s com solen fer a vegades, pogu\u00e9s anar-los a veure.<\/p>\nJa sabem que han estat cridats a files, les lleves dels 29 i 40. Deuen estar tristos havent de deixar la dona i molts el fillet i tot! Ara si que ho acabarem aviat amb aquests veterans!<\/p><\/blockquote>\nDius que les amigues teves han tornat a rebrer la lletra d’aquests companys meus. No l’han rebuda encara tamb\u00e9; l’esperen impacients, puix com jo no en reben gaires ara, i mes per a veurer si els hi costen forces coses, perqu\u00e8 despr\u00e9s de tants dies tots estem dalerosos de saber noves de la terra.<\/p>\nI l’Angelina li ha contestat desseguida? Sempre pregunta: que fa aquella del teu poble? Ja que almenys tarden molts dies a rebrer les cartes, contesteu desseguida.<\/p>\nVeig que feu molt esport, anant per els pobles de la vora a cercar quelcom. Fem igual nosaltres, tot xano xano, o b\u00e9 hi ha dies que ens emportem els mulos, cap als pobles del voltant. Amb l’excusa dels malalts, ens entornem carregats, carregats de menjar i d’il\u00b7lusions…<\/p><\/blockquote>\nMerc\u00e8s de la meva part a cal Assarit per la amabilitat que han tingut al fer-me ofrena d’un pot de llet. Hem passat potser dos mesos sense veure’n, per\u00f2 (ja ho solen fer aix\u00f2) ara cada dia ens en donen un pot per vuit, fa uns quinze dies que dura, no s\u00e9 si s’acabar\u00e0 aviat aquesta mamella.<\/p>\nTamb\u00e9 dius que fa dies el cinema no val gaire la pena. Nosaltres ni que no valguin la pena, podem veure’n. Per acontentar-nos i fer-nos una mica l’il\u00b7lusi\u00f3 tenim a l’habitaci\u00f3 on dormim moltes fotografies d’estrelles del llen\u00e7ol. Jo com ja saps he pogut obtenir les de la Jean Parquer, Sylvia Sydney i la Janet Gaynor. Aquest es el meu trio del cap\u00e7al del llit. N’hi ha una infinitat: la Brigite Helm, la Claudette Colbert i fins la Mae West (hi ha gustos de tota mena) al costat dels retrats de’n Maci\u00e0 i Companys, son els ornaments de la nostra cambra.<\/p><\/blockquote>\nAh! n’hi ha un que la seva dona ideal es l’antiga Billie Dove, despr\u00e9s de tant temps que no es deixa veure, l’admira com els seus millors dies. Aix\u00ed sembla que no fa tant de temps que no hem pogut veure moure’s aquestes artistes veient-les cada dia!…<\/p>\nEl retrat que diu la Margarida es el que hi sou el Mosoll i taxi junt amb tu ella i la Merc\u00e8. Es l’\u00fanica que han pogut veurer d’aquesta colla. Digues-les-hi que els envi\u00efn una foto d’elles que estaran contents i les podran con\u00e8ixer. Jo els faig molts elogis de totes elles que ja voldrien con\u00e8ixer-les.<\/p>\nUna abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan.<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 12 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nA: Angela Carret\u00e9 i Agn\u00e8s Griera.\u00a0 \u00a0 \u00a0Balsareny<\/p>\nEstimades, mare i germana: Acaben de donar-me la vostra darrera amb data 5 d’aquest mes. Resposta de la meva del dia 25 del passat Febrer, que us deia: “Em sembla que tornar\u00e9 casat”. I us contava el meu enamorament, i us donava detalls d’aquesta mosseta, futura companya de cam\u00ed. D’aquest cam\u00ed de la vida…<\/p>\nDieu: No sabem si parles en broma o veritat. Ja ho crec, tant grossa es la sorpresa que us he donat que no goseu creure-ho. Per\u00f2 es la pura veritat: M’he enamorat com un b\u00e8 de D\u00e8u. I cada dia l’estimo mes…<\/p><\/blockquote>\nDieu tamb\u00e9: Has pensat que es per tota la vida? Ens sembla que vas a una festa major!… He fet molts pensaments durant tot aquest temps, per\u00f2 com que en aquest estat que estic jo ara no es veu res, l’amor posa una bena als ulls i no deixa veure-hi, estic disposat a fer-la la meva doneta, i mare dels meus fills. Per\u00f2 abans he volgut saber el vostre parer.\u00a0Encara que ja sabia que no hi trobarieu cap inconvenient, com dieu si d’aix\u00f3 depent la meva felicitat.<\/p>\nNom\u00e8s tinc de dir-vos que mai havia estat tant feli\u00e7 com ara. Podent estar a la vora seva, ja no desitjo res mes. Amb els seus ulls negres. Poguent enmirallar-me amb aquests ulls negres i clars, soc feli\u00e7. Que bonica es la vida a la vora seva!… Nom\u00e8s ennuvola aquest cel la seva malaltia. Ha tornat a recaure una mica, per\u00f2 es posar\u00e0 bona aviat i allavors si que farem realitat els nostres projectes i il\u00b7lusions d’ara…<\/p><\/blockquote>\nCom podeu veure es la crua veritat. Veiam si aix\u00ed em deixen venir i podreu con\u00e8ixer-la i tractar-la que us repeteixo quan la conegueu l’estimareu desseguida. Aquesta primavera si no hi ha res de nou farem el niu com els ocells…<\/p>\nJa parla bastant b\u00e9 la llengua nostra i sense con\u00e8ixer la nostra terra nomes pel que li he contat, ja l’estima igual que jo.<\/p><\/blockquote>\nJa ho sabeu doncs esperem amb daler es posi ben bona, per acabar d’arreglar-ho tot i venir promte que tant temps fora, es fam de venir que tenim.<\/p>\nJa ens preparareu una habitaci\u00f3 per als dos oi?<\/p><\/blockquote>\nCom ja debeu saber per altres lletres, estic ben b\u00f2 i molt b\u00e8, no sofriu ni esteu ansioses quan tardeu a rebre noves meves. Hi ha guerra i tot va de b\u00f2lit.<\/p>\nEl paquet que per mitj\u00e0 de’n Vila v\u00e0reu donar-me, el vaig rebrer desseguida. I b\u00e9. Nom\u00e8s un ou trencat i els dem\u00e8s bons, per\u00f2 no me’n envieu mes puix es el que trobem mes per aci.<\/p>\nL’altre de correus no l’he rebut encara. Diuen que avui n’han arribat, potser ja hi ha el meu. Veiam dem\u00e0 ho anir\u00e9 a mirar.<\/p>\nEl gir de 250 pessetes darrer ja em direu si l’heu rebut.<\/p>\nL’estudiant de medecina ha rebut ja la lletra de l’Angelina i li ha enviat el retrat ja. En Vidal tamb\u00e9 ha tornat a rebre’n de la Carmeta. Ara nomes manca en Reig i Such que ja les esperen fa dies. A veure que conten de nou. Deixen llegir-me les seves lletres i digues-les-hi que estic content, perqu\u00e8 han fet quedar-me b\u00e9. Si podem venir tots amb perm\u00eds tenen moltes ganes de venir a aci Balsareny. Segur que vindr\u00e0n i allavors podr\u00e0n parlr-hi i con\u00e8ixer-los b\u00e9. Veiam si alguna s’enamora…<\/p>\nCom deveu veurer amb les cartes em torno rom\u00e0ntic com una posta de sol. Nom\u00e8s faig que cantar i llegir poemes i novel\u00b7les d’amor. Avui us envio una poesia<\/a> d’aquest setmanari que edita la Generalitat i ens l’envia.<\/p><\/blockquote>\nVeig que torna a haver-hi desertors. Es veu que el Marc de cal Riba no vol soroll i prou. Per\u00f2 si no els surt b\u00e9 com l’altra vegada, potser que se l’encarreguin ara. B\u00e9. Hi ha molts pensars.<\/p>\nL’Antonieta est\u00e0 malalta? La tema encara no s’ha afillat cap refugiada? Que no n’hi ha ja?<\/p>\nB\u00e9 per avui prou. Doneu molts records a casa del Lloren\u00e7. Pepet, Antonieta, Tema i dem\u00e8s que em recordin. Un petonet a la Rossa i vosaltres una abra\u00e7ada ben forta de la Maria-Rosa i del vostre Joan.<\/p>\nQuan m’envieu una altre paquet a dins poseu-m’hi aquests dos “quaderns literaris” que son junts all\u00e0 amb els altres “Dubrowski el bandoler” i “Teresa Desqueyroux”. Veiam tu Agn\u00e8s si els trobes.<\/p>\nJoan Griera<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 18 Mar\u00e7 del 1938\u00a0 \u00a0 (tarja postal)<\/p>\nEstimades mare i germana: Us escric aquestes ratlles, en primer lloc per a dir-vos que ja he rebut el paquet, que com els altres m’ha arribat tot b\u00e9. La mantega es molt bona!..<\/p>\nI amb la xocolata del altre paquet i el d’aquest d’ara en tindr\u00e9 per qui-sap-lo temps. D’aci uns dies si en voleu enviar un altre, poseu-m’hi aquelles novel\u00b7les que us deia amb l’altra carta, dels quaderns literaris “Dubrowski el bandoler” i “Teresa Desqueyroux”. Deuen estar junts amb els altres.<\/p><\/blockquote>\nEls bulls i les llangonisses les heu encertades com cada any ni massa pebre , ni massa poc. N’han participat com sempre els companys i tots diuen: Que son bones!…<\/p>\nI en segon lloc, com que fa uns dies no rebo carta de vosaltres, tarden tant! i de segur que vosaltres tampoc les rebeu com les haurieu de rebre, perqu\u00e8 no esteu impacientes, ho far\u00e9 sovint, encara que com ara, no hagi rebut lletra vostra.<\/p>\nTinc de dir-vos que segueixo estant al mateix lloc, i amb els mateixos companys de sempre. Estic molt b\u00e9, puix segueix essent tot quiet i mengem b\u00e9. I per arrodonir-ho fa uns dies de primavera, amb un sol que enamora. I aix\u00ed anem passant els dies!…<\/p>\nEsperant que aviat podrem retornar a la vostra vora.<\/p>\nUna forta abra\u00e7ada del nostre Joan. Un pet\u00f3 a la Rossa. Digueu-li que estic content d’ella, perqu\u00e8 veig que pensa amb mi. (He rebut la pinta)<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 22 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nAngela Carret\u00e9 i Agn\u00e8s Griera.\u00a0 \u00a0 Balsareny<\/p>\nEstimades mare i germana: Avui\u00a0 m’han donat dugues cartes vostres. L’una amb data 14 d’aquest mes i l’altra amb la del 23 del mes passat. Com veieu no es amb regularitat que venen i vosaltres debeu rebrer-les si fa no fa. Ja ho sabeu doncs si esteu alguns dies sense noves. No us hi amo\u00efneu i … paci\u00e8ncia.<\/p>\nAmb les dugues em parleu dels paquets, com ja debeu saber els he rebut fa dies tots dos. Tinc xocolata per un mes que amb la llet i caf\u00e8 que em donen cada dia fem uns bons esmorzars. Per ara no em manca gaire res de teca.<\/p>\nVeig que heu rebut el gir darrer. Quan haurem cobrat aquest mes us en far\u00e9 un altre. La revista si no la rebeu es igual no val gaire la pena. El qua\u00a1e us enviar\u00e9, despr\u00e9s d’haver vist en Vil\u00e0, es la roba d’hivern: guants, gersei i dem\u00e8s coses que ens fa nosa, diu que amb un cami\u00f3 que va a Barcelona sovint, segons com (ja mirar\u00e9 d’assabentar-me’n) s’ho emporta- Allavors per recader o per algun amic podrieu rebre-ho a les vostres mans. Si ho fes ja us ho diria.<\/p>\nLa Maria Rosa, com us deia, ha tornat a recaure, aix\u00f2 fa que ens hagi trencat els nostres progectes, que no poguem venir tan aviat com voldriem. La vaig a veure sovint, passo moltes estones a la vora seva. \u00a1Li agrada tant li fassin companyia!… Per\u00f2 si no hi ha res de nou es posar\u00e0 ben bona aviat. Amb aquest b\u00f2 que fa i amb aquest aire sanit\u00f3s del bosc que envolta el poble. Estic una mica de pega, per\u00f2 no hem de perdre l’esperan\u00e7a.<\/p><\/blockquote>\nEl xicot del Gilet s’ha casat dieu. Veus-aci perqu\u00e8 no escrivia feia dies. El germ\u00e0 del Lloren\u00e7 ahir vaig rebre una lletra seva, amb retard tamb\u00e9, contant-me la seva anada a Barcelona, el seu casament i la seva vida deliciosa que viu all\u00e0 baix al costat de l’estimada. Del Lloren\u00e7 fa dies que no he rebut lletra seva. Al igual que de’n Llimargues i del Mosoll. Veiam si quan escriviu en sabeu alguna cosa, perqu\u00e8 amb tot all\u00f2 de Terol fa mal pensar. Vaig rebrer carta ahir de’n Serarols diu que est\u00e0 junt amb el Juanito de Vilafruns i Rajoler, que estan bons i van fent.<\/p>\nI avui junt amb les vostres n’he rebut dels oncles Joan i Tonet, amb dat 21 i 22 del mes passat tamb\u00e9. Els hi escric avui tamb\u00e9. I l’oncle Joan em d\u00f2na l’adre\u00e7a del Francisco de Nav\u00e0s que li tornar\u00e9 a escriure.<\/p>\nHe rebut la foto aquella de la diada del infant. Tant temps sense veure cares conegudes, no us podeu pensar l’alegria que he tingut. I els companys Ibars i Such han pogut contemplar, les seves respectives padrinetes. Ll\u00e0stima que la Carmeta (oi que es aquella del darrera teu?) hagi quedat moguda. En Vidal no l’haur\u00e0 poguda con\u00e8ixer. I a Roser i Angelina no hi son oi? Almenys no les he sabudes veure.<\/p>\nAquella que riu (nom\u00e9s se li veu mitja cara, i est\u00e0 darrera la que penso es la Carmeta) qui es? i aquella nena que es al davant del “Pelusa”? Despr\u00e9s all\u00e0 al fons oi que hi ha l’Anita de cal Clau, i l’Antonieta? -ex xicota del Peret- La Teresina de cal Victori i la Merc\u00e8 de cal Pere, han estat les mes admirades. Si no fossin tan jovenetes, els altres companys que resten sense padrineta, volien escriure-les-hi. Els ho he tret del cap. I aquell est\u00e0 amb l’ajuntament no es el Meu? Que hi fa aqui? Te bronquitis? i la de prop del call \u00e9s una de cal Massana? Que es “regidor” aquesta tamb\u00e9. Els infants llevat del Joan de cal “Rosendo” i el Pere de la Maria de la Oliva i la de cal adroguer, no he conegut a cap mes. Quan tornarem gaireb\u00e9 no en coneixerem la meitat.<\/p>\nPer aci anem fent tamb\u00e9. Seguim amb la mateixa quietud de gaireb\u00e9 sempre, per ara. I ens ho prenem tot molt b\u00e9. Fins disfrutem bastant i tot. Vivim amb all\u00f2 que “qui dia passa amy empeny” a pesar del pesimisme que a vegades ens deixem portar, no deixem per\u00f2 de tenir esperances. De tot. Esperan\u00e7a que la darrera vict\u00f2ria ser\u00e0 la nostra. I la de poder assolir aviat la meva “il\u00b7lusi\u00f3” de fa molt temps.<\/p>\nEm sembla que dintre poc anirem a Madrid a passar-hi un parell de dies. Ja n’hi han dos, i de dos en dos, quan ens toqui, hi anirem tots, i com som poquets ens tocar\u00e0 aviat. Fa dies que ho esperem amb il\u00b7lusi\u00f3. Podrem veurer per fi algun espectacle que tant temps, ja ni recordem les cames de la Marlene ni els ulls de la Crawford.<\/p><\/blockquote>\nEsperant que anirem rebent les meves i les contestareu desseguida. Records a tots. Un pet\u00f2 a la Rossa i vosaltres una altra abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan que no us oblida.<\/p>\nP.D. Fa dies que em parleu de l’hortet, del presseguer, ni de les parres i el gat. Es que s’ha perdut tot? I les gallines i els conills que fan? No n’hi deu haver gaire amb tant poc menjar. El vostre fill i germ\u00e0 Joan Griera.<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 25 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nEstimades mare i germana: Tinc la vostra lletra datada el 17 d’aquest mes. Encara que alguns amb retard les vaig rebent totes. Veig que vosaltres tamb\u00e9. Els paquets com ja debeu saber-ho els he rebut tots dos b\u00e9.<\/p>\nSi voleu enviar-ne un altre podeu fer-ho i poseu-m’hi aquells dos quaderns literaris que us deia. Dieu que en Rodergues (Asep) s’assabentar\u00e0 de quan surt el cami\u00f3. De segur que li diran o li hauran dit ja que no n’admeten. Avui ha escrit un company que an\u00e0 fa pocs dies a Barcelona per a quedar-s’hi i diu que no n’admeten per cami\u00f3 ni per correu. Ara que aix\u00f2 ja ho fan com ja debeu saber. Passats uns quants dies tornaran a admetre’n. Despr\u00e9s si no hi poseu res que es pugui fer malb\u00e9, com tal arribi a les meves mans que arribi quan vulgui.<\/p>\nDieu que fa uns dies espl\u00e8ndits. A aci tamb\u00e9 ha fet uns quants dies igual que els vostres, llevat d’ara que en fa dos que plou. Es el costun d’aci. Quan comen\u00e7a a fer bo dura molts dies, per\u00f2 quan comen\u00e7a a ploure tamb\u00e9 sembla que no s’ha d’acabar mai. Per\u00f2 ja convenia que hi havia molta secada. Els pocs pagesos que hi ha per aci estan contents. I nosaltres tamb\u00e9 per aix\u00f2, aix\u00ed l’anyada ser\u00e0 mes abundant que ja conv\u00e9 oi?<\/p><\/blockquote>\nVeig tamb\u00e9 que no heu pas deixat morir l’hortet. Veiam si ja que no pogu\u00e9 esser el passat, si aquest any per la collita podem esser al costat vostre que en tenim unes ganes!… De tot, de la vostra companyia i de poguer almenys tastar la fruita vinenta. Les gallines les teniu tancades al mateix lloc? No s’escapen? Mireu de deixar-ne alguna de llavor per a quan vingui.<\/p>\nMentrestant anem vivint com sempre, d’il\u00b7lusions i esperances. Anem, -vaig- sovint a aquell poblet a fer companyia a la Maria Rosa que ho necessita!… Sembla que estigui una mica mes b\u00e9, per\u00f2 no ens podem fer gaires il\u00b7lusions. He estat tant de pega!…<\/p><\/blockquote>\nAhir vaig rebrer lletres del amic Cases que em demana si s\u00e9 res del Lloren\u00e7 doncs fa dies que a casa seva no en saben res. Li vaig contestar que com de fet, ahir hem retornaren una lletra meva adre\u00e7ada a ell el dia 2 d’aquest mes. Per\u00f2 avui junt amb la vostra m’han donat una tarja d’ell amb data 13 d’aquest mes que em diu que est\u00e0 impacient doncs no reb carta meva i que a casa seva li diuen que vosaltres est\u00e0veu amb \u00e0nsia de mi, per aix\u00f2 m’escriu aquesta tarja. Trobo molt estrany aix\u00f2 de que m’hagin retornat la lletra aquesta doncs l’adre\u00e7a es la mateixa que ara em dona i est\u00e0 al mateix lloc a la sastreria. Avui tamb\u00e9 li torno a escriure. Veiam si aquesta la reber\u00e0. El seu germ\u00e0 tamb\u00e9 m’escrigu\u00e9 i est\u00e0 b\u00e9 i trempat\u00a0 a costat de la dona. Ja ho direu a casa seva aix\u00f2. Del amic Llimargues tampoc en s\u00e9 res fa dies. Ja m’ho direu si en sabeu alguna cosa, igual que del Mosoll.<\/p>\nEstem assabentats dels darrers bombardeigs de la nostra Barcelona. Son criminals aquesta gent! Per\u00f2 se’ls acabar\u00e0. Seguim optimistes. Tothom v\u00e9 amb perm\u00eds menys nosaltres oi? Paci\u00e8ncia. Un dia o altre ens tocar\u00e0!<\/p><\/blockquote>\nN’he rebut de lletres fa poc dels oncles Tonet i Joan, del Serarols que est\u00e0 b\u00e9. Avui els amics Reig i Such han rebut lletra de les Roser i Guillema, ila de’n Zacarini que fa? i les altres dugues? Tots fa dies que esperen les seves respostes.<\/p>\nUna abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\nDe la Conxita i el Pepet no en sabeu res? Jo no, no m’han contestat la meva darrera que fa molts dies vaig adre\u00e7ar-los-hi.<\/p>\nI el fill gran de la dida que deien estava malalt que fa?<\/p>\nConteu-me forces coses, i fins la propera. Joan Griera<\/p>\n\n <\/p>\nMadrid, 27 Mar\u00e7 del 1938\u00a0 \u00a0(tarja postal)<\/p>\nEstimades mare i germana: Us escric des d’aci a Madrid des de la cambra d’un hotel. Del Hotel Ingl\u00e9s, un dels de mes confort i luxe. Arrib\u00e0rem ahir, jo junt amb l’amic Zacarini (el que sost\u00e9 correspond\u00e8ncia amb l’Angelina). Com que ell ja hi ha estat moltes vegades podeu estar segures que no ens perdrem pas.<\/p>\nEren per all\u00e0 les cinc de la tarda quan arrib\u00e0rem i com que a les sis son tancades totes les botigues ens afany\u00e0rem a comprar els enc\u00e0rrecs que ens havien fet. Despr\u00e9s com que estava n\u00favol i plovia una mica i desseguida es fosc ja an\u00e0rem a sopar i buscar allotjament a aci on estem. I una miqueta cansats del viatge i a la nit no hi ha espectacles, an\u00e0rem a dormir d’hora.<\/p>\nAvui son les 9 del mat\u00ed, quan us escric aquestes ratlles despr\u00e9s d’haver-nos llevat, he pensat deixa’m escriure a casa, quedaran sorpresos. Ara ens pujaran el caf\u00e8 aqui a la cambra mateixa, que com no hi ha gaire teca ens emport\u00e0rem un pot de llet i aix\u00ed esmorzarem b\u00e9. A dinar hi anirem a la “LLar del combatent catal\u00e0” que es menja molt b\u00e9. I anirem al cinema, fan “Suzi” per Franchot Tone i Jean Harlow i Gary Grant o b\u00e9 la del Manojo de Rosas. Dem\u00e0 veurem. Hi estarem pocs dies, ll\u00e0stima, perqu\u00e8 es bonic.<\/p><\/blockquote>\nQualsevol s’estigui all\u00e0 on hem vingut. Em sembla que dem\u00e0 passat marxarem altra vegada al nostre lloc, que deur\u00e9 tenir carta vostra all\u00e0.<\/p>\nUna abra\u00e7ada del vostre Joan que des de Madrid pensa amb vosaltres.<\/p>\n\n <\/p>\nMadrid, 28 de mar\u00e7 del 1938<\/p>\nEstimades\u00a0 mare i germana: Com veureu encara som aci, dem\u00e0 al mat\u00ed partirem. Altra vegada a la gris Alc\u00e0rria, qie podeu ben creurer no la trob\u00e0vem gens a faltar aquests dies, menys mal que despr\u00e9s de tants mesos, n’hem pogut fugir un parell de dies. Que han passat mes depressa!…<\/p>\nEns hem divertit molt, ahir al mat\u00ed a passeig i a la tarda el cinema. Est\u00e0 b\u00e9 “Suzi”<\/a> per la Jean Harlow, Gary Grant, Franchet Tone i Lewis Stone. Es d’actualitat d’aviaci\u00f3. Vols que et conti una mica per alt l’argument? Veur\u00e0s que Franchet Tone est\u00e0 treballant per la P\u00e0tria i coneix a la Jean. S’hi embolica una espia que un dia, el dia que s’acaben de casar la parella, entra al pis i pam!..pam!.. un parell de trets i fereix al xicot. La mestressa o ve\u00efna al sentir els trets demana socors i com queda la Jean o “Suzi” all\u00e0 agenollada prop d’ell i la policia ja puja, allavors (com que la mestressa diu cridant que ha sigut la Suzi l’assassina) per a no fer-se culpable fuig, i se’n va a Fran\u00e7a. Estalla la guerra i ella fa d'”estrella” en un cabaret, i un dia arriba Gary Grant, que es aviador, all\u00e0 al cabaret i s’enamora d’ella i s’hi casa. La porta a casa seva amb el seu pare (Lewis Stone) i t\u00e9 aquell dia mateix una ordre que t\u00e9 de partir a fer un servei amb l’avi\u00f3. Es queda ella amb el pare i ell degut a la seva valentia li fan homenatges i ascendeix, i com que es una pinta, t\u00e9 tantes dones com vol. I ella fa bondat a costat del vell. B\u00e9; mentres passa tot aix\u00f2 el Franchot Tone no es veu enlloc, fins que un dia fereixen al Gary i ella el va a veurer al hospital i es troben els dos, els tres, ella i Franchot que aquest -me’n descuidava- eren amics amb el Gary, companys d’aviaci\u00f3. Es queden parats tots dos al trobar-se. I el Gary segueix fent de les seves ara amb l’espia que fer\u00ed el Franchot. Ella la Jean, la coneix i ho xerra, i ell no s’ho vol creure fins que quan ho volen descobrir un c\u00f2mplice d’ella surt de trescant\u00f3 i pam! pam! mata al Gary i, (com que s’acaba el paper) Tinc d’acabar. Es tornen a casar la Jean i Franchot. Acaba b\u00e9, per els dos.<\/p>\nDoncs com us deia ahir el cinema, i avui al mat\u00ed hem anat a veurer la familia del metge, que per ell pogu\u00e9rem venir, i a la tarda a veurer “La del manojo de rosas”. Tamb\u00e9 est\u00e0 b\u00e9 la zarzuela. Quan arribi al lloc segur que deur\u00e9 trobar lletra vostra, la contesto i us contar\u00e9 mes coses. Prou. Una abra\u00e7ada del vostre Joan.<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 30 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nEstimades mare i germana: Ja torno a \u00e9sser a l’Alc\u00e0rria. Ahir al vespre arrib\u00e0rem. Pass\u00e0rem tres dies com no us podeu imaginar. Quin contrast amb la vida d’aci. Trobem a mancar el llit i els llen\u00e7ols de l’hotel, el cinema i dem\u00e8s espectacles, en fi tot el que em f\u00e9u passar aquells dies volant… Per\u00f2 del mal, al menys hem pogut tastar el que feia tant de temps desitj\u00e0vem i enyor\u00e0vem. B\u00e9, ara ja estem contents i ja em semblar\u00e0 que aquests mesos passats no han estat tan llargs. Espero que s’acabi aix\u00f2, i que poguem retornar a la vora vostra aviat es el que farem des d’avui.<\/p>\nAl arribar vaig trobar la vostra lletra amb data 19 d’aquest mes. Em parleu de la Maria Rosa. Em don\u00e0ren la nova, la mala nova de que s’havia empitjorat i que estava bastant greu, m’ho pensava. Al partir l’havia deixada molt abatuda i em dolia marxar i tot.<\/p>\nDem\u00e0 l’anir\u00e9 a veurer i us dir\u00e9 l’impressi\u00f3 que en tinc. Em dol a l’\u00e0nima! no us podeu pensar com!… Ara que, despr\u00e9s de no trobar cap companya comprensiva i que tingu\u00e9s les mateixes il\u00b7lusions, les mateixes aficions i afinitats, durant la meva vida, l’havia trobada; no s\u00e9 he tingut una gran desil\u00b7lusi\u00f3 al veurer que tamb\u00e9 s’esva\u00efa, en fugia quan mes meva era, quan mes me l’estimava… Us parlo d’aquesta manera, em fa parlar d’aquesta manera, els informes que em don\u00e0 el metge i els companys. La mala estrella m’ha perseguit sempre, ja ho sabeu. Per\u00f2 no hem de desesperar oi?\u00a0 Diuen que mentres hi ha vida hi ha esperan\u00e7a…<\/p><\/blockquote>\nDieu que aquest any no vagi tant a l’aigua, no ho podem fer, nom\u00e9s podem dutxar-nos, que o fem sovint puix amb la netedat els par\u00e0sits no hi volen tant res. Els amics han rebut les lletres que em dius. Penso que els hi han contestat ja.<\/p>\nEls refugiats veig segueixen com a tot arreu. Aci en alguns pobles n’hi han tamb\u00e9 d’altres llocs, i es una ll\u00e0stima que molts i moltes s’abandonin d’aquesta manera. Per\u00f2 hi ha guerra! I com totes, porta molts daltabaixos i molta prostituci\u00f3. Quines coses es veuen! Quantes coses hem vist durant aquest temps! A Madrid mateix es veia cada “quadro” que dieu.<\/p><\/blockquote>\nAra que parlo de Madrid. Sabeu qui vaig trobar? El “Pe\u00f3” estava prenent caf\u00e8 tranquilament amb dos o tres companys seus. Em digu\u00e9 que havia vist que estaven per all\u00e0 el xicot de la Fassina i el de cal Arep. Em don\u00e0 molts records per a la Rossa. Ja els hi podeu donar. Desseguida em digu\u00e9: I la Rossa? Es viva? Ja veus Rossa fins el Pe\u00f3 pensa amb tu. Digu\u00e9 tamb\u00e9 que sabia que la seva germana tenia un fill i que no s’escrivia amb ning\u00fa d’aci nomes amb la xicota. Li vaig dir tot el que sabia i li vaig ensenyar el retrat aquell que v\u00e0reu enviarme. La primera que va veure fou la Putxeta, la seva cosina i el Mag\u00ed. Els infants li passsa com a mi no en coneix gaireb\u00e9 cap. Parl\u00e0rem una estona i em don\u00e0 la seva adre\u00e7a per si volia escriure. Esta fent fortificacions i treballen de nit, i de dia poden anar per les seves. Est\u00e0 b\u00e9 tamb\u00e9 i diu que no t\u00e9 pas ganes de tornar a Balsareny.<\/p>\nDieu que teniu a punt els llibres i el paquet. No em ve d’aqui no. Al tornar uns companys que an\u00e0ren a un poble d’aquests de la vora, pogueren comprar un altre xai, l’hem mort avui i dem\u00e0 ens el menjarem. Ja ho sabeu que no patim gana. Amb ous, xais i pollastres es pot passar els dies millor!<\/p>\nLa guerra s’acaba? diuen. Jo dic: Tant de bo! Els feixistes estan a prop de la nostra terra, per\u00f2 no passaran! Eh que no?<\/p><\/blockquote>\nB\u00e9 doneu records a la Tema i dem\u00e8s i vosaltres una forta abra\u00e7ada del vostre Joan que us estima.<\/p>\nP:D. Ja em direu si heu rebut les dugues lletre que us vaig adre\u00e7ar des de Madrid. Prou, es fa fosc que ja gaireb\u00e9 no m’hi veig. Amb l’altra carta ja us contar\u00e9 mes coses de Madrid i d’aci. Sobretot vosaltres conteu-me’n moltes tamb\u00e9. Joan Griera<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Front de l’Alc\u00e0rria 6 Mar\u00e7 del 1938 Estimades mare i germana: Encara que no hagi rebut la contestaci\u00f3 de les meves lletres dels dies\u00a0 \u00a0 \u00a0 us escric aquesta altra. Almenys ja que nosaltres no en rebem, pogueu tenir noves de mi. Diuen que es degut a l’haver-hi pocs trens correus. Aix\u00ed es que potser […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72082,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":7,"footnotes":""},"class_list":["post-72094","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72094","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72094"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72094\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}](\"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2018\/02\/8marc\u032738.jpeg\"){kind=link}
![poesia<\/a> d’aquest setmanari que edita la Generalitat i ens l’envia.<\/p><\/blockquote>\nVeig que torna a haver-hi desertors. Es veu que el Marc de cal Riba no vol soroll i prou. Per\u00f2 si no els surt b\u00e9 com l’altra vegada, potser que se l’encarreguin ara. B\u00e9. Hi ha molts pensars.<\/p>\nL’Antonieta est\u00e0 malalta? La tema encara no s’ha afillat cap refugiada? Que no n’hi ha ja?<\/p>\nB\u00e9 per avui prou. Doneu molts records a casa del Lloren\u00e7. Pepet, Antonieta, Tema i dem\u00e8s que em recordin. Un petonet a la Rossa i vosaltres una abra\u00e7ada ben forta de la Maria-Rosa i del vostre Joan.<\/p>\nQuan m’envieu una altre paquet a dins poseu-m’hi aquests dos “quaderns literaris” que son junts all\u00e0 amb els altres “Dubrowski el bandoler” i “Teresa Desqueyroux”. Veiam tu Agn\u00e8s si els trobes.<\/p>\nJoan Griera<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 18 Mar\u00e7 del 1938\u00a0 \u00a0 (tarja postal)<\/p>\nEstimades mare i germana: Us escric aquestes ratlles, en primer lloc per a dir-vos que ja he rebut el paquet, que com els altres m’ha arribat tot b\u00e9. La mantega es molt bona!..<\/p>\nI amb la xocolata del altre paquet i el d’aquest d’ara en tindr\u00e9 per qui-sap-lo temps. D’aci uns dies si en voleu enviar un altre, poseu-m’hi aquelles novel\u00b7les que us deia amb l’altra carta, dels quaderns literaris “Dubrowski el bandoler” i “Teresa Desqueyroux”. Deuen estar junts amb els altres.<\/p><\/blockquote>\nEls bulls i les llangonisses les heu encertades com cada any ni massa pebre , ni massa poc. N’han participat com sempre els companys i tots diuen: Que son bones!…<\/p>\nI en segon lloc, com que fa uns dies no rebo carta de vosaltres, tarden tant! i de segur que vosaltres tampoc les rebeu com les haurieu de rebre, perqu\u00e8 no esteu impacientes, ho far\u00e9 sovint, encara que com ara, no hagi rebut lletra vostra.<\/p>\nTinc de dir-vos que segueixo estant al mateix lloc, i amb els mateixos companys de sempre. Estic molt b\u00e9, puix segueix essent tot quiet i mengem b\u00e9. I per arrodonir-ho fa uns dies de primavera, amb un sol que enamora. I aix\u00ed anem passant els dies!…<\/p>\nEsperant que aviat podrem retornar a la vostra vora.<\/p>\nUna forta abra\u00e7ada del nostre Joan. Un pet\u00f3 a la Rossa. Digueu-li que estic content d’ella, perqu\u00e8 veig que pensa amb mi. (He rebut la pinta)<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 22 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nAngela Carret\u00e9 i Agn\u00e8s Griera.\u00a0 \u00a0 Balsareny<\/p>\nEstimades mare i germana: Avui\u00a0 m’han donat dugues cartes vostres. L’una amb data 14 d’aquest mes i l’altra amb la del 23 del mes passat. Com veieu no es amb regularitat que venen i vosaltres debeu rebrer-les si fa no fa. Ja ho sabeu doncs si esteu alguns dies sense noves. No us hi amo\u00efneu i … paci\u00e8ncia.<\/p>\nAmb les dugues em parleu dels paquets, com ja debeu saber els he rebut fa dies tots dos. Tinc xocolata per un mes que amb la llet i caf\u00e8 que em donen cada dia fem uns bons esmorzars. Per ara no em manca gaire res de teca.<\/p>\nVeig que heu rebut el gir darrer. Quan haurem cobrat aquest mes us en far\u00e9 un altre. La revista si no la rebeu es igual no val gaire la pena. El qua\u00a1e us enviar\u00e9, despr\u00e9s d’haver vist en Vil\u00e0, es la roba d’hivern: guants, gersei i dem\u00e8s coses que ens fa nosa, diu que amb un cami\u00f3 que va a Barcelona sovint, segons com (ja mirar\u00e9 d’assabentar-me’n) s’ho emporta- Allavors per recader o per algun amic podrieu rebre-ho a les vostres mans. Si ho fes ja us ho diria.<\/p>\nLa Maria Rosa, com us deia, ha tornat a recaure, aix\u00f2 fa que ens hagi trencat els nostres progectes, que no poguem venir tan aviat com voldriem. La vaig a veure sovint, passo moltes estones a la vora seva. \u00a1Li agrada tant li fassin companyia!… Per\u00f2 si no hi ha res de nou es posar\u00e0 ben bona aviat. Amb aquest b\u00f2 que fa i amb aquest aire sanit\u00f3s del bosc que envolta el poble. Estic una mica de pega, per\u00f2 no hem de perdre l’esperan\u00e7a.<\/p><\/blockquote>\nEl xicot del Gilet s’ha casat dieu. Veus-aci perqu\u00e8 no escrivia feia dies. El germ\u00e0 del Lloren\u00e7 ahir vaig rebre una lletra seva, amb retard tamb\u00e9, contant-me la seva anada a Barcelona, el seu casament i la seva vida deliciosa que viu all\u00e0 baix al costat de l’estimada. Del Lloren\u00e7 fa dies que no he rebut lletra seva. Al igual que de’n Llimargues i del Mosoll. Veiam si quan escriviu en sabeu alguna cosa, perqu\u00e8 amb tot all\u00f2 de Terol fa mal pensar. Vaig rebrer carta ahir de’n Serarols diu que est\u00e0 junt amb el Juanito de Vilafruns i Rajoler, que estan bons i van fent.<\/p>\nI avui junt amb les vostres n’he rebut dels oncles Joan i Tonet, amb dat 21 i 22 del mes passat tamb\u00e9. Els hi escric avui tamb\u00e9. I l’oncle Joan em d\u00f2na l’adre\u00e7a del Francisco de Nav\u00e0s que li tornar\u00e9 a escriure.<\/p>\nHe rebut la foto aquella de la diada del infant. Tant temps sense veure cares conegudes, no us podeu pensar l’alegria que he tingut. I els companys Ibars i Such han pogut contemplar, les seves respectives padrinetes. Ll\u00e0stima que la Carmeta (oi que es aquella del darrera teu?) hagi quedat moguda. En Vidal no l’haur\u00e0 poguda con\u00e8ixer. I a Roser i Angelina no hi son oi? Almenys no les he sabudes veure.<\/p>\nAquella que riu (nom\u00e9s se li veu mitja cara, i est\u00e0 darrera la que penso es la Carmeta) qui es? i aquella nena que es al davant del “Pelusa”? Despr\u00e9s all\u00e0 al fons oi que hi ha l’Anita de cal Clau, i l’Antonieta? -ex xicota del Peret- La Teresina de cal Victori i la Merc\u00e8 de cal Pere, han estat les mes admirades. Si no fossin tan jovenetes, els altres companys que resten sense padrineta, volien escriure-les-hi. Els ho he tret del cap. I aquell est\u00e0 amb l’ajuntament no es el Meu? Que hi fa aqui? Te bronquitis? i la de prop del call \u00e9s una de cal Massana? Que es “regidor” aquesta tamb\u00e9. Els infants llevat del Joan de cal “Rosendo” i el Pere de la Maria de la Oliva i la de cal adroguer, no he conegut a cap mes. Quan tornarem gaireb\u00e9 no en coneixerem la meitat.<\/p>\nPer aci anem fent tamb\u00e9. Seguim amb la mateixa quietud de gaireb\u00e9 sempre, per ara. I ens ho prenem tot molt b\u00e9. Fins disfrutem bastant i tot. Vivim amb all\u00f2 que “qui dia passa amy empeny” a pesar del pesimisme que a vegades ens deixem portar, no deixem per\u00f2 de tenir esperances. De tot. Esperan\u00e7a que la darrera vict\u00f2ria ser\u00e0 la nostra. I la de poder assolir aviat la meva “il\u00b7lusi\u00f3” de fa molt temps.<\/p>\nEm sembla que dintre poc anirem a Madrid a passar-hi un parell de dies. Ja n’hi han dos, i de dos en dos, quan ens toqui, hi anirem tots, i com som poquets ens tocar\u00e0 aviat. Fa dies que ho esperem amb il\u00b7lusi\u00f3. Podrem veurer per fi algun espectacle que tant temps, ja ni recordem les cames de la Marlene ni els ulls de la Crawford.<\/p><\/blockquote>\nEsperant que anirem rebent les meves i les contestareu desseguida. Records a tots. Un pet\u00f2 a la Rossa i vosaltres una altra abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan que no us oblida.<\/p>\nP.D. Fa dies que em parleu de l’hortet, del presseguer, ni de les parres i el gat. Es que s’ha perdut tot? I les gallines i els conills que fan? No n’hi deu haver gaire amb tant poc menjar. El vostre fill i germ\u00e0 Joan Griera.<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 25 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nEstimades mare i germana: Tinc la vostra lletra datada el 17 d’aquest mes. Encara que alguns amb retard les vaig rebent totes. Veig que vosaltres tamb\u00e9. Els paquets com ja debeu saber-ho els he rebut tots dos b\u00e9.<\/p>\nSi voleu enviar-ne un altre podeu fer-ho i poseu-m’hi aquells dos quaderns literaris que us deia. Dieu que en Rodergues (Asep) s’assabentar\u00e0 de quan surt el cami\u00f3. De segur que li diran o li hauran dit ja que no n’admeten. Avui ha escrit un company que an\u00e0 fa pocs dies a Barcelona per a quedar-s’hi i diu que no n’admeten per cami\u00f3 ni per correu. Ara que aix\u00f2 ja ho fan com ja debeu saber. Passats uns quants dies tornaran a admetre’n. Despr\u00e9s si no hi poseu res que es pugui fer malb\u00e9, com tal arribi a les meves mans que arribi quan vulgui.<\/p>\nDieu que fa uns dies espl\u00e8ndits. A aci tamb\u00e9 ha fet uns quants dies igual que els vostres, llevat d’ara que en fa dos que plou. Es el costun d’aci. Quan comen\u00e7a a fer bo dura molts dies, per\u00f2 quan comen\u00e7a a ploure tamb\u00e9 sembla que no s’ha d’acabar mai. Per\u00f2 ja convenia que hi havia molta secada. Els pocs pagesos que hi ha per aci estan contents. I nosaltres tamb\u00e9 per aix\u00f2, aix\u00ed l’anyada ser\u00e0 mes abundant que ja conv\u00e9 oi?<\/p><\/blockquote>\nVeig tamb\u00e9 que no heu pas deixat morir l’hortet. Veiam si ja que no pogu\u00e9 esser el passat, si aquest any per la collita podem esser al costat vostre que en tenim unes ganes!… De tot, de la vostra companyia i de poguer almenys tastar la fruita vinenta. Les gallines les teniu tancades al mateix lloc? No s’escapen? Mireu de deixar-ne alguna de llavor per a quan vingui.<\/p>\nMentrestant anem vivint com sempre, d’il\u00b7lusions i esperances. Anem, -vaig- sovint a aquell poblet a fer companyia a la Maria Rosa que ho necessita!… Sembla que estigui una mica mes b\u00e9, per\u00f2 no ens podem fer gaires il\u00b7lusions. He estat tant de pega!…<\/p><\/blockquote>\nAhir vaig rebrer lletres del amic Cases que em demana si s\u00e9 res del Lloren\u00e7 doncs fa dies que a casa seva no en saben res. Li vaig contestar que com de fet, ahir hem retornaren una lletra meva adre\u00e7ada a ell el dia 2 d’aquest mes. Per\u00f2 avui junt amb la vostra m’han donat una tarja d’ell amb data 13 d’aquest mes que em diu que est\u00e0 impacient doncs no reb carta meva i que a casa seva li diuen que vosaltres est\u00e0veu amb \u00e0nsia de mi, per aix\u00f2 m’escriu aquesta tarja. Trobo molt estrany aix\u00f2 de que m’hagin retornat la lletra aquesta doncs l’adre\u00e7a es la mateixa que ara em dona i est\u00e0 al mateix lloc a la sastreria. Avui tamb\u00e9 li torno a escriure. Veiam si aquesta la reber\u00e0. El seu germ\u00e0 tamb\u00e9 m’escrigu\u00e9 i est\u00e0 b\u00e9 i trempat\u00a0 a costat de la dona. Ja ho direu a casa seva aix\u00f2. Del amic Llimargues tampoc en s\u00e9 res fa dies. Ja m’ho direu si en sabeu alguna cosa, igual que del Mosoll.<\/p>\nEstem assabentats dels darrers bombardeigs de la nostra Barcelona. Son criminals aquesta gent! Per\u00f2 se’ls acabar\u00e0. Seguim optimistes. Tothom v\u00e9 amb perm\u00eds menys nosaltres oi? Paci\u00e8ncia. Un dia o altre ens tocar\u00e0!<\/p><\/blockquote>\nN’he rebut de lletres fa poc dels oncles Tonet i Joan, del Serarols que est\u00e0 b\u00e9. Avui els amics Reig i Such han rebut lletra de les Roser i Guillema, ila de’n Zacarini que fa? i les altres dugues? Tots fa dies que esperen les seves respostes.<\/p>\nUna abra\u00e7ada ben forta del vostre Joan<\/p>\nDe la Conxita i el Pepet no en sabeu res? Jo no, no m’han contestat la meva darrera que fa molts dies vaig adre\u00e7ar-los-hi.<\/p>\nI el fill gran de la dida que deien estava malalt que fa?<\/p>\nConteu-me forces coses, i fins la propera. Joan Griera<\/p>\n\n <\/p>\nMadrid, 27 Mar\u00e7 del 1938\u00a0 \u00a0(tarja postal)<\/p>\nEstimades mare i germana: Us escric des d’aci a Madrid des de la cambra d’un hotel. Del Hotel Ingl\u00e9s, un dels de mes confort i luxe. Arrib\u00e0rem ahir, jo junt amb l’amic Zacarini (el que sost\u00e9 correspond\u00e8ncia amb l’Angelina). Com que ell ja hi ha estat moltes vegades podeu estar segures que no ens perdrem pas.<\/p>\nEren per all\u00e0 les cinc de la tarda quan arrib\u00e0rem i com que a les sis son tancades totes les botigues ens afany\u00e0rem a comprar els enc\u00e0rrecs que ens havien fet. Despr\u00e9s com que estava n\u00favol i plovia una mica i desseguida es fosc ja an\u00e0rem a sopar i buscar allotjament a aci on estem. I una miqueta cansats del viatge i a la nit no hi ha espectacles, an\u00e0rem a dormir d’hora.<\/p>\nAvui son les 9 del mat\u00ed, quan us escric aquestes ratlles despr\u00e9s d’haver-nos llevat, he pensat deixa’m escriure a casa, quedaran sorpresos. Ara ens pujaran el caf\u00e8 aqui a la cambra mateixa, que com no hi ha gaire teca ens emport\u00e0rem un pot de llet i aix\u00ed esmorzarem b\u00e9. A dinar hi anirem a la “LLar del combatent catal\u00e0” que es menja molt b\u00e9. I anirem al cinema, fan “Suzi” per Franchot Tone i Jean Harlow i Gary Grant o b\u00e9 la del Manojo de Rosas. Dem\u00e0 veurem. Hi estarem pocs dies, ll\u00e0stima, perqu\u00e8 es bonic.<\/p><\/blockquote>\nQualsevol s’estigui all\u00e0 on hem vingut. Em sembla que dem\u00e0 passat marxarem altra vegada al nostre lloc, que deur\u00e9 tenir carta vostra all\u00e0.<\/p>\nUna abra\u00e7ada del vostre Joan que des de Madrid pensa amb vosaltres.<\/p>\n\n <\/p>\nMadrid, 28 de mar\u00e7 del 1938<\/p>\nEstimades\u00a0 mare i germana: Com veureu encara som aci, dem\u00e0 al mat\u00ed partirem. Altra vegada a la gris Alc\u00e0rria, qie podeu ben creurer no la trob\u00e0vem gens a faltar aquests dies, menys mal que despr\u00e9s de tants mesos, n’hem pogut fugir un parell de dies. Que han passat mes depressa!…<\/p>\nEns hem divertit molt, ahir al mat\u00ed a passeig i a la tarda el cinema. Est\u00e0 b\u00e9 “Suzi”<\/a> per la Jean Harlow, Gary Grant, Franchet Tone i Lewis Stone. Es d’actualitat d’aviaci\u00f3. Vols que et conti una mica per alt l’argument? Veur\u00e0s que Franchet Tone est\u00e0 treballant per la P\u00e0tria i coneix a la Jean. S’hi embolica una espia que un dia, el dia que s’acaben de casar la parella, entra al pis i pam!..pam!.. un parell de trets i fereix al xicot. La mestressa o ve\u00efna al sentir els trets demana socors i com queda la Jean o “Suzi” all\u00e0 agenollada prop d’ell i la policia ja puja, allavors (com que la mestressa diu cridant que ha sigut la Suzi l’assassina) per a no fer-se culpable fuig, i se’n va a Fran\u00e7a. Estalla la guerra i ella fa d'”estrella” en un cabaret, i un dia arriba Gary Grant, que es aviador, all\u00e0 al cabaret i s’enamora d’ella i s’hi casa. La porta a casa seva amb el seu pare (Lewis Stone) i t\u00e9 aquell dia mateix una ordre que t\u00e9 de partir a fer un servei amb l’avi\u00f3. Es queda ella amb el pare i ell degut a la seva valentia li fan homenatges i ascendeix, i com que es una pinta, t\u00e9 tantes dones com vol. I ella fa bondat a costat del vell. B\u00e9; mentres passa tot aix\u00f2 el Franchot Tone no es veu enlloc, fins que un dia fereixen al Gary i ella el va a veurer al hospital i es troben els dos, els tres, ella i Franchot que aquest -me’n descuidava- eren amics amb el Gary, companys d’aviaci\u00f3. Es queden parats tots dos al trobar-se. I el Gary segueix fent de les seves ara amb l’espia que fer\u00ed el Franchot. Ella la Jean, la coneix i ho xerra, i ell no s’ho vol creure fins que quan ho volen descobrir un c\u00f2mplice d’ella surt de trescant\u00f3 i pam! pam! mata al Gary i, (com que s’acaba el paper) Tinc d’acabar. Es tornen a casar la Jean i Franchot. Acaba b\u00e9, per els dos.<\/p>\nDoncs com us deia ahir el cinema, i avui al mat\u00ed hem anat a veurer la familia del metge, que per ell pogu\u00e9rem venir, i a la tarda a veurer “La del manojo de rosas”. Tamb\u00e9 est\u00e0 b\u00e9 la zarzuela. Quan arribi al lloc segur que deur\u00e9 trobar lletra vostra, la contesto i us contar\u00e9 mes coses. Prou. Una abra\u00e7ada del vostre Joan.<\/p>\n\n <\/p>\nFront de l’Alc\u00e0rria 30 Mar\u00e7 del 1938<\/p>\nEstimades mare i germana: Ja torno a \u00e9sser a l’Alc\u00e0rria. Ahir al vespre arrib\u00e0rem. Pass\u00e0rem tres dies com no us podeu imaginar. Quin contrast amb la vida d’aci. Trobem a mancar el llit i els llen\u00e7ols de l’hotel, el cinema i dem\u00e8s espectacles, en fi tot el que em f\u00e9u passar aquells dies volant… Per\u00f2 del mal, al menys hem pogut tastar el que feia tant de temps desitj\u00e0vem i enyor\u00e0vem. B\u00e9, ara ja estem contents i ja em semblar\u00e0 que aquests mesos passats no han estat tan llargs. Espero que s’acabi aix\u00f2, i que poguem retornar a la vora vostra aviat es el que farem des d’avui.<\/p>\nAl arribar vaig trobar la vostra lletra amb data 19 d’aquest mes. Em parleu de la Maria Rosa. Em don\u00e0ren la nova, la mala nova de que s’havia empitjorat i que estava bastant greu, m’ho pensava. Al partir l’havia deixada molt abatuda i em dolia marxar i tot.<\/p>\nDem\u00e0 l’anir\u00e9 a veurer i us dir\u00e9 l’impressi\u00f3 que en tinc. Em dol a l’\u00e0nima! no us podeu pensar com!… Ara que, despr\u00e9s de no trobar cap companya comprensiva i que tingu\u00e9s les mateixes il\u00b7lusions, les mateixes aficions i afinitats, durant la meva vida, l’havia trobada; no s\u00e9 he tingut una gran desil\u00b7lusi\u00f3 al veurer que tamb\u00e9 s’esva\u00efa, en fugia quan mes meva era, quan mes me l’estimava… Us parlo d’aquesta manera, em fa parlar d’aquesta manera, els informes que em don\u00e0 el metge i els companys. La mala estrella m’ha perseguit sempre, ja ho sabeu. Per\u00f2 no hem de desesperar oi?\u00a0 Diuen que mentres hi ha vida hi ha esperan\u00e7a…<\/p><\/blockquote>\nDieu que aquest any no vagi tant a l’aigua, no ho podem fer, nom\u00e9s podem dutxar-nos, que o fem sovint puix amb la netedat els par\u00e0sits no hi volen tant res. Els amics han rebut les lletres que em dius. Penso que els hi han contestat ja.<\/p>\nEls refugiats veig segueixen com a tot arreu. Aci en alguns pobles n’hi han tamb\u00e9 d’altres llocs, i es una ll\u00e0stima que molts i moltes s’abandonin d’aquesta manera. Per\u00f2 hi ha guerra! I com totes, porta molts daltabaixos i molta prostituci\u00f3. Quines coses es veuen! Quantes coses hem vist durant aquest temps! A Madrid mateix es veia cada “quadro” que dieu.<\/p><\/blockquote>\nAra que parlo de Madrid. Sabeu qui vaig trobar? El “Pe\u00f3” estava prenent caf\u00e8 tranquilament amb dos o tres companys seus. Em digu\u00e9 que havia vist que estaven per all\u00e0 el xicot de la Fassina i el de cal Arep. Em don\u00e0 molts records per a la Rossa. Ja els hi podeu donar. Desseguida em digu\u00e9: I la Rossa? Es viva? Ja veus Rossa fins el Pe\u00f3 pensa amb tu. Digu\u00e9 tamb\u00e9 que sabia que la seva germana tenia un fill i que no s’escrivia amb ning\u00fa d’aci nomes amb la xicota. Li vaig dir tot el que sabia i li vaig ensenyar el retrat aquell que v\u00e0reu enviarme. La primera que va veure fou la Putxeta, la seva cosina i el Mag\u00ed. Els infants li passsa com a mi no en coneix gaireb\u00e9 cap. Parl\u00e0rem una estona i em don\u00e0 la seva adre\u00e7a per si volia escriure. Esta fent fortificacions i treballen de nit, i de dia poden anar per les seves. Est\u00e0 b\u00e9 tamb\u00e9 i diu que no t\u00e9 pas ganes de tornar a Balsareny.<\/p>\nDieu que teniu a punt els llibres i el paquet. No em ve d’aqui no. Al tornar uns companys que an\u00e0ren a un poble d’aquests de la vora, pogueren comprar un altre xai, l’hem mort avui i dem\u00e0 ens el menjarem. Ja ho sabeu que no patim gana. Amb ous, xais i pollastres es pot passar els dies millor!<\/p>\nLa guerra s’acaba? diuen. Jo dic: Tant de bo! Els feixistes estan a prop de la nostra terra, per\u00f2 no passaran! Eh que no?<\/p><\/blockquote>\nB\u00e9 doneu records a la Tema i dem\u00e8s i vosaltres una forta abra\u00e7ada del vostre Joan que us estima.<\/p>\nP:D. Ja em direu si heu rebut les dugues lletre que us vaig adre\u00e7ar des de Madrid. Prou, es fa fosc que ja gaireb\u00e9 no m’hi veig. Amb l’altra carta ja us contar\u00e9 mes coses de Madrid i d’aci. Sobretot vosaltres conteu-me’n moltes tamb\u00e9. Joan Griera<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Front de l’Alc\u00e0rria 6 Mar\u00e7 del 1938 Estimades mare i germana: Encara que no hagi rebut la contestaci\u00f3 de les meves lletres dels dies\u00a0 \u00a0 \u00a0 us escric aquesta altra. Almenys ja que nosaltres no en rebem, pogueu tenir noves de mi. Diuen que es degut a l’haver-hi pocs trens correus. Aix\u00ed es que potser […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72082,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":7,"footnotes":""},"class_list":["post-72094","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72094","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72094"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72094\/revisions"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72082"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}](\"https:\/\/www.memoria.cat\/epistolari-joan-griera\/wp-content\/uploads\/sites\/20\/2018\/02\/EllesBartra.jpeg\"){kind=link}