<\/p>\n
Fragments de les mem\u00f2ries in\u00e8dites de Miquel Serra Obradors (*)<\/strong><\/p>\n (facilitades per la seva n\u00e9ta Alba Alsina Serra)<\/strong><\/p>\n (*) Miquel Serra treball\u00e0 a l’empresa Carrosseries Obradors de Manresa amb l’Enric Bosch Tom\u00e0s. Del conjunt de les seves mem\u00f2ries, n’hem extret els fragments que fan refer\u00e8ncia als avatars d’aquells \u00faltims dies de la guerra, a la retirada dels treballadors del taller de Manresa cap a Ripoll, aix\u00ed com el retorn de la majoria de treballadors despr\u00e9s de la guerra)<\/p>\n <\/p>\n El 18 de juliol de l\u2019any 1936 jo tenia 15 anys…<\/p>\n Jo treballava d\u2019aprenent de planxista, feia un aprenentatge a casa de les carrosseries Obradors, una mica familiars meus…<\/p>\n Per\u00f2 amb aquestes circumst\u00e0ncies i amb aquestes coses va venir la guerra. Aquella revoluci\u00f3 que abans semblava que duraria vuit dies, es comen\u00e7ava a allargar. I all\u00f2 es va convertir en una guerra…<\/p>\n <\/p>\n … Al lloc on nosaltres treball\u00e0vem, les ind\u00fastries es van col\u00b7lectivitzar, els treballadors es van fer amos de les ind\u00fastries perqu\u00e8 no hi havia cap altre manera per aguantar la ind\u00fastria…<\/p>\n La col\u00b7lectivitzaci\u00f3 que es va fer amb nosaltres es va dir Carrosseries Manresa Ind\u00fastria Col\u00b7lectivitzada. All\u00e0 es van reunir els tallers de l\u2019Obradors, del Novell, del Quinto, del Moja, del Sen\u00e9s i d\u2019un altre que ara no me\u2019n recordo ben b\u00e9. Per\u00f2 aquests quatre o cinc tallers van unir-se en una sola ind\u00fastria.<\/p>\n Tots van posar-se a treballar per la ind\u00fastria de guerra que la Generalitat donava… Es van unificar els sous i aix\u00ed es va anar vivint i resistint fins el moment de les retirades, que l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica va venir i va militaritzar aquestes ind\u00fastries de guerra. Les va militaritzar com ind\u00fastries de guerra i les va passar de cop com a cos de tren a la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 que era Carrosseries Manresa Ind\u00fastria Col\u00b7lectivitzada.<\/p>\n Van donar una prioritat. Van dir que tots els que volguessin marxar tenien la llibertat de fer-ho, per\u00f2 tots els que s\u2019hi volguessin quedar quedaven autom\u00e0ticament militaritzats amb el sou del soldat, l\u2019horari del soldat i les disciplines del soldat.<\/p>\n All\u00f2, en aquell moment, va semblar que era una gran sort, i potser va ser-ho, perqu\u00e8 tota la gent que estava en aquelles circumst\u00e0ncies de moltes edats (hi havia persones grans, no tan grans i joves) tenien la por de que algun dia foren militaritzats.<\/p>\n Doncs b\u00e9, comen\u00e7at a formar ja l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica, comen\u00e7aven a cridar quintes, pel sol fet de treballar all\u00e0 passaves a formar part del cos de l\u2019ex\u00e8rcit i, autom\u00e0ticament, quedaves el que aleshores en d\u00e8iem \u201cenxufat\u201d. \u201cEnxufats\u201d a treballar a casa. \u00c9s veritat que hav\u00edem de treballar el diumenge, \u00e9s veritat que al mat\u00ed hav\u00edem de passar llista, \u00e9s veritat que hi havien uns caporals, \u00e9s veritat que hi havia el comandant, uns senyors que venien de fora, ens van portar uns comissaris pol\u00edtics; el que ens va tocar a nosaltres era m\u00e9s \u201cjuerguista\u201d que pol\u00edtic, per\u00f2 era comissari. I aix\u00ed es va fundar l\u2019ex\u00e8rcit; d\u2019una manera molt especial, per\u00f2 es va muntar b\u00e9.<\/p>\n I aix\u00ed, d\u2019aquesta manera, jo vaig passar a formar part de l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica…<\/p>\n Em van dir que havia d\u2019anar a unes hores a treballar; les feines que havia de fer les feia, les circumst\u00e0ncies que vaig haver de viure hi convivia, i, simplement, vaig passar de ser aprenent a soldat.<\/p>\n Tenia, fins i tot, un racionament de menjar, de tant en quant ens donaven mongetes i patates i d\u2019altres coses que \u00e9s el que en realitat hagu\u00e9ssim hagut de menjar en cas d\u2019estar en un \u201cquartel\u201d…<\/p>\n Aix\u00ed vaig anar vivint i aix\u00ed vaig anar passant els dies… Anava a les 8 del mat\u00ed a treballar al \u201cquartel\u201d, i all\u00e0 dins treball\u00e0vem fent ambul\u00e0ncies i camions. I de tant en tant ens feien anar a portar material des de Manresa fins a Igualada o a un altre lloc on el mateix cos d\u2019ex\u00e8rcit estava instal\u00b7lat. Els dies que aix\u00f2 passava ens deien \u201csoldat tal o qual\u201d aneu amb el cami\u00f3 tal amb el soldat x a carregar o descarregar aquests paquets de material de guerra, material de sanitat. Es tractava d\u2019equilibrar la intend\u00e8ncia entre Manresa, Igualada, Vic, …. Equilibrar-la vol dir que quan faltava alguna cosa i a Igualada o Manresa n\u2019hi havia, aquells senyors ho carregaven amb el cami\u00f3. I jo els acompanyava perqu\u00e8 coneixia la carretera. No hi havia les dificultats que hi ha ara per aparcar, per\u00f2 no deixava de ser una circumst\u00e0ncia m\u00e9s o menys especialitzada…<\/p>\n <\/p>\n … D\u2019aquesta manera va arribar Nadal. Els dies de Nadal, sense saber per qu\u00e8, van canviar molt les coses. Van comen\u00e7ar a venir refugiats de la retirada que s\u2019escapaven. Els nacionals van iniciar una ofensiva i els republicans, nosaltres, est\u00e0vem totalment desfets. All\u00e0 al taller nom\u00e9s feien que venir refugiats. M\u00e9s que soldats venien fam\u00edlies. El \u00a0treball no era fer coses sin\u00f3 reparar coses. Repar\u00e0vem cotxes. Treball\u00e0vem molt, per\u00f2 d\u2019una manera molt an\u00e0rquica i molt mal feta, i es notava que hi havia un malestar general …<\/p>\n Llavors va venir la notificaci\u00f3 que ens hav\u00edem de retirar de Manresa i anar cap a Ripoll. Aquesta notificaci\u00f3 la va fer personalment el comandant, \u00a0un basc, un home amb experi\u00e8ncia; ens va dir que quan reb\u00e9ssim les not\u00edcies, arribarien els camions i que hav\u00edem de deixar els tallers nets de totes les m\u00e0quines que poguessin ser \u00fatils per empaitar-nos….<\/p>\n Tothom estava conven\u00e7ud\u00edssim que en el seu dia, amb camions, ens portarien cap a Ripoll. I aix\u00ed s\u2019estava preparat i d\u2019aquesta manera vam anar passant els dies.<\/p>\n Va arribar el dia. Ens van dir: \u201cDem\u00e0 al mat\u00ed estigueu preparats per marxar\u201d. Els que vindran a darrera ja desmuntaran les m\u00e0quines, nom\u00e9s us heu d\u2019emportar les que pugueu.<\/p>\n Van donar unes not\u00edcies molt estranyes, per\u00f2 jo no les vaig sentir perqu\u00e8 estava en el cami\u00f3 que an\u00e0vem de Manresa a Igualada i d\u2019Igualada a Manresa, que hi an\u00e0vem molt sovint a portar material i a buscar farina, menjar, xuscos, aquestes coses que hi havia entre Igualada i nosaltres.<\/p>\n I ens van dir dem\u00e0 al mat\u00ed, a les vuit del mat\u00ed, s\u2019ha de ser aqu\u00ed que es marxar\u00e0 amb camions cap a Ripoll<\/p>\n El mat\u00ed a les 8 ens vam haver de trobar en els nostres corresponents tallers o llocs de mobilitzaci\u00f3 per comen\u00e7ar la retirada cap a Ripoll.<\/p>\n Vaig tenir una sorpresa perqu\u00e8 al mat\u00ed hi havia molts dels que havien de marxar i que eren treballadors o operaris d\u2019aquests tallers que incl\u00fas prenien a la seva fam\u00edlia; portaven a la seva dona i als fills.<\/p>\n S\u2019havia creat un rumor aqu\u00ed a Manresa i es deia que la resist\u00e8ncia es faria precisament aqu\u00ed, en l\u2019eix del riu Cardener i Llobregat, des de dalt de les muntanyes del Pirineu i fins a la desembocadura del Llobregat a Barcelona. Aix\u00f2 representava per Manresa el que deien que podia haver passat a Lleida o en altres llocs de retirada catalana, on s\u2019havien de quedar tancats molt temps i es passaven vertaderes calamitats.<\/p>\n La gent volia marxar de la guerra, estava molt cansada i volia que s\u2019acab\u00e9s aviat, i una de les maneres, que eren pr\u00f2pies del moment, era marxar.<\/p>\n Jo, com us dic, a les vuit del mat\u00ed vaig ser en el lloc assenyalat a la carretera de Vic i vaig pujar en uns camions. Vam tardar molta estona perqu\u00e8 els camions es posessin en marxa i vam marxar. Vam arribar a dalt al Guix i hi havia un emb\u00fas de camions extraordinari; i \u00e9s que all\u00e0 hi havia unes bateries de canons que disparaven en direcci\u00f3 al Collbaix.<\/p>\n Mentre aquells camions eren all\u00e0 representava un perill per tots nosaltres, per les repres\u00e0lies que podien prendre l\u2019altra artilleria que ens supos\u00e0vem nacionals o de l\u2019aviaci\u00f3, i alguns de les nostres unitats vam marxar cap a Ripoll en direcci\u00f3 a Vic i d\u2019altres van decidir fer-ho en direcci\u00f3 a Berga.<\/p>\n Vam marxar, i en els primers moments fins i tot es veia a la carretera gent afusellada o morta i amb \u201clletreros\u201d que deien o \u201cpor chivato\u201d, o per mentider, o per desertor… All\u00e0 tothom es podia prendre la just\u00edcia per les seves mans.<\/p>\n I aix\u00ed vam arribar, molt a poc a poc i amb molta estona de tr\u00e0nsit i moltes dificultats perqu\u00e8 a cada moment ens par\u00e0vem, cap a mitja tarda a Ripoll.<\/p>\n All\u00e0 el nostre dest\u00ed era l\u2019estaci\u00f3 i al costat hi havia uns magatzems de la telef\u00f2nica. All\u00ed hi havia instal\u00b7lat el quartel general de la nostra unitat.<\/p>\n En aquell primer moment i en aquells dos primers dies que vam estar all\u00e0, les dificultats de menjar i d\u2019avituallament eren bastant accentuades, per\u00f2 el segon o el tercer dia (estic una mica despistat aqu\u00ed perqu\u00e8 no s\u00e9 exactament els dies que va durar l\u2019assumpte, all\u00e0 a Ripoll em refereixo) ens vam tornar a organitzar, ens va tornar a venir a visitar el capit\u00e0 Esparsa, i ens va donar unes normes a seguir.<\/p>\n Els que eren cabos o sargentos de les nostres unitats van anar escoltant i despr\u00e9s van sortir a buscar les refer\u00e8ncies que ells els havia donat. En aquestes, Ripoll es va omplir de gent, de forces de gent que es retirava, de soldats, de ferits, de tot… tothom molt espantat.<\/p>\n Tota l\u2019arribada de la gent era en direcci\u00f3 a la frontera, en direcci\u00f3 Campdev\u00e0nol i en direcci\u00f3 a Camprodon. Nosaltres ens vam estar all\u00e0 no s\u00e9 si un o dos dies, tres potser, per\u00f2 un dels dies cap a la matinada, el dia que hav\u00edem destinat a marxar i que ten\u00edem cami\u00f3 per fer-ho (perqu\u00e8 no sempre el ten\u00edem), ens van bombardejar, i nosaltres amb el Santacreu, el Perell\u00f3 i jo que sempre m\u00e9s o menys an\u00e0vem junts, incl\u00fas dorm\u00edem junts, quan van sonar les sirenes ens vam enfilar un tros amunt cap a la muntanya.<\/p>\n Aquella muntanya era tota seca perqu\u00e8 no hi havia conreu en aquells moments. Tot d\u2019un plegat vam comen\u00e7ar a veure les ales, i els avions per sobre, i sense cap av\u00eds vam comen\u00e7ar a sentir que la bomba xiulava i per aquella manera de xiular anava a prop nostre.<\/p>\n Ens vam estirar tots com vam poder i jo em vaig arraconar molt fort a terra en un marge que hi havia i vaig quedar-me all\u00e0. Vaig sentir un terrabastall i va semblar que el vent m\u2019aixecava, vaig posar-me m\u00e9s pla a terra i vaig notar que em queien coses a sobre. Jo no s\u00e9 quanta estona hi vaig estar. El cas \u00e9s que al cap d\u2019una estona em vaig adonar que hi havia el Perell\u00f3, el Santacreu i dos homes m\u00e9s que m\u2019havien desenterrat perqu\u00e8 m\u2019havia quedat colgat de terra que m\u2019havia caigut a sobre en aquell bombardeig.<\/p>\n Diuen que vaig estar-hi bastanta estona i que em van localitzar r\u00e0pidament pel cant\u00f3 del cap perqu\u00e8 encara anava amb el bast\u00f3 a la m\u00e0. Jo no el deixava, no el podia deixar. Van tornar a tocar-me la cama esquerra. Van ferir-me lleument el peu esquerre i vam dir que ens n\u2019anir\u00edem a l\u2019altre cant\u00f3 de riu que hi havia un hospital, i que all\u00e0 em farien una cura.<\/p>\n Per\u00f2 no hi vam anar. No hi vam anar perqu\u00e8 la ferida no era forta i ens vam trobar un cami\u00f3 i ens van dir que era el moment de marxar cap amunt. Vam pujar al cami\u00f3.<\/p>\n Hi va haver molta gent que ja s\u2019escapava i procurava no pujar, que eren els que havien sortit amb la intenci\u00f3 de passar-se, per\u00f2 nosaltres tres i amb un altre, el Mart\u00ednez o Miguel i d\u2019altres, tots an\u00e0vem amb la intenci\u00f3 d\u2019anar cap a Fran\u00e7a. Encara ten\u00edem certa esperan\u00e7a que si la resist\u00e8ncia… b\u00e9, aquelles coses que passen.<\/p>\n Vam anar cap a Camprodon, per\u00f2 a Ripoll, mentre ens retir\u00e0vem hi va haver uns \u201cestruendos\u201c fabulosos, molt forts, molt forts, i \u00e9s que en aquells bombardejos van agafar uns camions de municions que van deixar tot el sud de Ripoll pr\u00e0cticament devastat i ensorrat. Van fer molt mal aquells bombardejos.<\/p>\n Nosaltres vam continuar anant direcci\u00f3 a Camprodon, i a Camprodon ens vam trobar en les mateixes circumst\u00e0ncies que ens vam trobar a Ripoll. Les carreteres estaven plenes de gent, la gent estava apilotonada, les tropes es retiraven per\u00f2 llavors all\u00e0 ja hi havia molt menjar. A cada cantonada, a cada bifurcaci\u00f3 de cam\u00ed hi havia quantitat de munici\u00f3 perqu\u00e8 les tropes en la retirada no s\u2019haguessin d\u2019esperar per defensar-se, i despr\u00e9s molt menjar.<\/p>\n La gent havia patit molta gana i aquell menjar estava all\u00e0, esperant que la gent els recoll\u00eds. Incl\u00fas hi va haver molta gent que els va fer mal i es van posar malalts, perqu\u00e8 els pots de llet, el bacall\u00e0, les mongetes, els cigrons, eren abundants… hi havia molt menjar. Tamb\u00e9 hi havia llaunes de carn russa, aquella carn que hi havia gent que no els agradava i que jo a Manresa havia menjat. Incl\u00fas hi havia pernils; hi havia, en fi, de tot, molt menjar.<\/p>\n Jo no sabria com explicar-vos-ho per\u00f2 all\u00f2 cridava extremadament l\u2019atenci\u00f3. All\u00e0 ens vam haver de refugiar cap on ens van dir els que ens portaven a nosaltres. Ens va dir que ens hav\u00edem d\u2019esperar a baix a Camprodon en uns plans que hi havia darrera unes f\u00e0briques. Hi havia restes de palla, perqu\u00e8 vam suposar que all\u00e0 era on a l\u2019estiu feien el blat i el segaven.<\/p>\n En aquestes va venir el capit\u00e0 Esparsa junt amb un altre militar. Va dir que hav\u00edem d\u2019agafar el cami\u00f3 que ten\u00edem, que all\u00e0 ja no el pod\u00edem tenir m\u00e9s amagat, i que amb aquest cami\u00f3 hav\u00edem d\u2019anar des de baix a Camprodon fins a dalt a Moll\u00f3 i cap a Setcases a procurar que la carretera qued\u00e9s ben lliure. Que tots els camions que trob\u00e9ssim a la carretera, tant de baixada com de pujada, els f\u00e9ssim baixar avall. Que les carreteres quedessin ben netes perqu\u00e8 les ambul\u00e0ncies poguessin passar-hi.<\/p>\n Nosaltres ens trob\u00e0vem que per aquell cami\u00f3 no hi havia cap conductor i va venir un home, que no s\u00e9 si tenia molta experi\u00e8ncia o sabia molt b\u00e9 el que es feia, que sempre ens desviava cap a camins per fer drecera. Quan ens hav\u00edem de parar, port\u00e0vem com una mena de pic a darrera, que tirar els camions cap avall d\u2019aquelles singles era facil\u00edssim. Tots anaven a parar daltabaix.<\/p>\n Les muntanyes aquelles cada vegada es feien m\u00e9s empinades i m\u00e9s altes i us haig de dir que el fred i la neu eren cada vegada m\u00e9s al nostre costat, per\u00f2 nosaltres cada dia, les dues o tres nits que vam ser all\u00e0, ens n\u2019an\u00e0vem cap al pla, en una casa de pag\u00e8s que hi havia all\u00e0 a la vora, que a tots tres ens havien acceptat i ens deixaven dormir a l\u2019estable.<\/p>\n A l\u2019estable no hi havia animals; nom\u00e9s hi havia palla pr\u00e0cticament, per\u00f2 estava cobert i ens deixaven foc, i nosaltres en agra\u00efment els vam portar dues caixes de pots de llet, un fardo de bacall\u00e0 i sacs de blat i aquella gent tot all\u00f2 ho anaven agafant i ho amagaven a diferents llocs.<\/p>\n Suposo que ens hav\u00edem preocupat que a partir d\u2019aquell dia no els falt\u00e9s menjar durant molt temps.<\/p>\n Tot d\u2019una, van dir que hav\u00edem d\u2019anar-nos-en direcci\u00f3 Olot, que havia arribat per la frontera de Portbou una quantitat de material que s\u2019havia d\u2019anar a buscar i portar cap a uns llocs determinats.<\/p>\n Nosaltres no hi vam anar, perqu\u00e8 quan est\u00e0vem a punt de marxar, van venir uns altres que van dir que no calia que hi an\u00e9ssim perqu\u00e8 a tots els avions que havien arribat els faltava una pe\u00e7a important\u00edssima i no es podien enlairar, i que totes les metralladores \u201cm\u00e0ximes\u201d (m\u00e0xima era una marca que era molt efica\u00e7 i era russa) tenien el disparador trinxat amb un martell i eren totalment inservibles. Tots deien que aix\u00f2 ja era degut a les forces que hi havia franceses que procuraven que no tingu\u00e9ssim \u00e8xit.<\/p>\n Vam tornar cap a Camprodon i pel cam\u00ed vam trobar uns oficials que marxaven del front, que ens van pujar al cami\u00f3 i ens volien fer baixar a nosaltres, per\u00f2 aquell conductor que va venir (no s\u00e9 com es deia) els va dir que nosaltres no pod\u00edem baixar del cami\u00f3. Que els portar\u00edem all\u00e0 on ells volguessin, per\u00f2 que aquell cami\u00f3 al vespre tornaria cap al camp, com era la seva obligaci\u00f3 fer-ho.<\/p>\n Hi va haver all\u00e0 unes amenaces, exhibici\u00f3 de pistoles, per\u00f2 a la llarga es va fer aix\u00ed. Vam portar aquells homes que anaven molt armats i que es veia que venien del front, a la vora de Camprodon, no me\u2019n recordo a on, per\u00f2 s\u00ed que s\u00e9 que hi havia una f\u00e0brica.<\/p>\n Vam continuar cap a Camprodon. Vam anar cap a dalt a Moll\u00f3 i llavors a la carretera que pujava, vam anar obrint cam\u00ed amb el cami\u00f3 que port\u00e0vem, per\u00f2 quan vam ser un tros amunt, la carretera es va tancar. Hi havia molta gent ferida a terra, campanyes de Creu Roja i una desorganitzaci\u00f3 total.<\/p>\n All\u00e0 la \u00fanica cosa que no faltava era menjar. Incl\u00fas mentre \u00e9rem all\u00e0 van pujar uns camions cisterna que portaven conyac i aquell altre licor blanc….an\u00eds. Anaves amb la cantimplora i te la omplien aix\u00ed a raig. El menjar es llen\u00e7ava. La gent estava emborratxada i d\u2019aquesta manera nosaltres vam decidir que passar\u00edem la nit amunt, all\u00e0 on s\u2019acabava la carretera.<\/p>\n Cap a l\u2019esquerra hi havia un poble que no s\u00e9 si era Moll\u00f3 o Setcases (suposo que era Moll\u00f3) i all\u00e0 al costat del cementiri vam passar nosaltres la nit, esperant que l\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed passar\u00edem la frontera i ens n\u2019anir\u00edem cap a Fran\u00e7a. All\u00e0 ens vam trobar les not\u00edcies (nosaltres esper\u00e0vem que nom\u00e9s fossin rumors per\u00f2 eren not\u00edcies) que el mateix dia que nosaltres vam marxar de Manresa van entrar les tropes nacionals i llavors vaig penedir-me d\u2019haver marxat.<\/p>\n Vaig suposar que si m\u2019hagu\u00e9s quedat a Manresa, al mat\u00ed hauria estat roig, i al vespre hauria sigut nacional, i aquell dia s\u2019hauria acabat la guerra.<\/p>\n Per\u00f2 llavors era fora de casa i vaig haver de suportar i esperar poder tornar-hi d\u2019una altra manera i seguint les circumst\u00e0ncies que la vida m\u2019anava portant.<\/p>\n Van donar-nos tamb\u00e9 la not\u00edcia que Barcelona havia caigut i que pr\u00e0cticament les tropes ja estaven als voltants de Girona i cap a Olot, \u00e9s a dir que all\u00e0 tot el que an\u00e0vem veient eren les tropes que resistien i anaven obrint pas pels que poguessin \u00a0marxar.<\/p>\n L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed, aix\u00ed que el dia es va aixecar una mica, vam menjar, vam agafar les tendes, les nostres maletes, els nostres paquets, les nostres motxilles, la nostra roba i les nostres coses i vam iniciar la baixada des de Moll\u00f3, cap baix, ja cap al cant\u00f3 de Fran\u00e7a.<\/p>\n All\u00e0 ja \u00e9rem a Fran\u00e7a; hi havia tot de neu gla\u00e7ada, males condicions per caminar, per\u00f2 al mateix passar, la gent ja havien fet uns camins, i aquests camins s\u00f3n els que aprofit\u00e0vem tots.<\/p>\n All\u00e0 hi baixaven homes, dones, ferits, soldats, tots marxaven de la mateixa manera. Uns anaven armats i els altres amb la roba que podien.<\/p>\n All\u00e0 vaig veure, a meitat de la baixada a unes dones que assistien a una dona, esperant que vinguessin de la Creu Roja, perqu\u00e8 havia parit. Jo a aquella dona la vaig veure, i vaig sentir com un nano que plorava; l\u2019abrigaven amb mantes, i cridaven.<\/p>\n <\/p>\n … Vaig anar, com tenia l\u2019obligaci\u00f3, a presentar-me per treballar. All\u00e0 hi vaig tornar a veure molta gent que havia marxat; aprenents com jo que ja treballaven. Tots els que hav\u00edem marxat cap a Fran\u00e7a i \u00e9rem de ca l\u2019Obradors vam anar a ca l\u2019Obradors, tots els que eren de Cal Novell van anar cap a cal Novell, els de Cal Quinto cap a Cal Quinto, els del Moya cap a cal Moya i els del Planell cap a Cal Planell… Aix\u00ed, d\u2019una manera indirecta ens van controlar a tots. Jo cada dissabte a les dotze del migdia havia d\u2019anar a presentar-me al Cuartel del Carme. A mi no em feia res. Anava all\u00e0, em presentava, em posaven el timbre all\u00e0 en un paper que m\u2019havien donat i ja me\u2019n podia tornar cap a casa. I aix\u00f2 cada setmana. Al cap de tres o quatre setmanes van dir-me que fos cada mes i llavors van enviar-me a buscar a l\u2019Ajuntament per anar a fer el servei militar, per\u00f2 el Santacreu em va dir que jo podia entrar segurament com a fill de viuda i que fes alguna gesti\u00f3 per no anar a fer el servei militar…<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fragments de les mem\u00f2ries in\u00e8dites de Miquel Serra Obradors (*) (facilitades per la seva n\u00e9ta Alba Alsina Serra) (*) Miquel Serra treball\u00e0 a l’empresa Carrosseries Obradors de Manresa amb l’Enric Bosch Tom\u00e0s. Del conjunt de les seves mem\u00f2ries, n’hem extret els fragments que fan refer\u00e8ncia als avatars d’aquells \u00faltims dies de la guerra, a […]<\/p>\n","protected":false},"author":66,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":7,"footnotes":""},"class_list":["post-74005","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/enric\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74005","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/enric\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/enric\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/enric\/wp-json\/wp\/v2\/users\/66"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/enric\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74005"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/enric\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74005\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/enric\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}INICI DE LA GUERRA<\/h2>\n
COL\u00b7LECTIVITZACI\u00d3 I ENTRADA A L\u2019EX\u00c8RCIT<\/h2>\n
RETIRADA A FRAN\u00c7A<\/h2>\n
TORNADA A CASA<\/h2>\n