{"id":83463,"date":"2026-04-06T18:00:08","date_gmt":"2026-04-06T17:00:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/?p=83463"},"modified":"2026-04-07T20:37:30","modified_gmt":"2026-04-07T19:37:30","slug":"repressio-i-oposicio-proposta-didactica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/repressio-i-oposicio-proposta-didactica\/","title":{"rendered":"Repressi\u00f3 i oposici\u00f3: proposta did\u00e0ctica"},"content":{"rendered":"

Presentaci\u00f3<\/strong><\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Aquestes imatges mostren alguns fets relacionats amb les activitats de l\u2019oposici\u00f3 antifranquista els \u00faltims anys de la dictadura i la dura repressi\u00f3 que va\u00a0 patir. Durant quaranta anys, l\u2019oposici\u00f3 a la dictadura va haver d\u2019actuar en la clandestinitat. Els partits pol\u00edtics i els sindicats eren il\u00b7legals, i qualsevol acci\u00f3 que el r\u00e8gim considerava que el podia posar en perill era perseguida i prohibida. El seu objectiu era\u00a0 eliminar qualsevol mostra d\u2019oposici\u00f3.<\/p>\n

Al llarg d\u2019aquest treball podrem respondre els seg\u00fcents interrogants:<\/p>\n

– Qu\u00e8 signifiquen els conceptes oposici\u00f3 i repressi\u00f3?<\/p>\n

– Qu\u00e8 significa el concepte clandestinitat? Per qu\u00e8 l\u2019oposici\u00f3 antifranquista actuava en la clandestinitat?<\/p>\n

– Quines van ser algunes de les accions m\u00e9s importants de l\u2019oposici\u00f3 al franquisme d\u2019aquells anys?<\/p>\n

– Quins van ser alguns dels fets repressius m\u00e9s importants?<\/p>\n

Us presentem una proposta que es pot portar a terme en la seva totalitat o parcialment: es pot treballar nom\u00e9s un dels dos blocs principals (repressi\u00f3 o oposici\u00f3) o escollir nom\u00e9s alguna de les tem\u00e0tiques que es treballen (moviment obrer, lluita ve\u00efnal…).<\/p>\n

 <\/p>\n

1. Observeu les imatges anteriors i fixeu-vos en els fets que expliquen.<\/p>\n

2. Creieu que poden ser importants les mobilitzacions i protestes contra les dictadures i els sistemes autoritaris, malgrat el risc que pot suposar per als seus participants? Per qu\u00e8? Feu una hip\u00f2tesi inicial que haureu de validar al final del treball.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

1. El context<\/span><\/strong><\/span><\/h2>\n

1.1. El context general (1939-1975)<\/strong><\/span><\/h3>\n

La vict\u00f2ria dels franquistes a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va posar fi a la Rep\u00fablica democr\u00e0tica (1931-1939) i va iniciar la dictadura franquista (1939-1975).<\/p>\n

L\u2019objectiu del r\u00e8gim era construir un nou estat que no fos democr\u00e0tic. Per aix\u00f2, va anul\u00b7lar els drets i les llibertats democr\u00e0tiques, les institucions republicanes i va suprimir l\u2019autonomia de Catalunya.<\/p>\n

Per mantenir la dictadura la repressi\u00f3 va ser\u00a0 fonamental. Aquesta es va mantenir durant els 40 anys i va ser m\u00e9s dura els primers i els darrers anys del franquisme. La repressi\u00f3 va conduir\u00a0 a la passivitat de la majoria de la poblaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 va fer apar\u00e8ixer una oposici\u00f3 que va cr\u00e9ixer, a partir de la d\u00e8cada dels seixanta, quan la societat va experimentar canvis econ\u00f2mics, socials i culturals, que contrastaven amb l\u2019immobilisme del r\u00e8gim.<\/p>\n

L\u2019augment de l\u2019oposici\u00f3\u00a0 antifranquista i la mobilitzaci\u00f3 contra el\u00a0 r\u00e8gim van influir en l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i van difondre una cultura democr\u00e0tica. L\u2019antifranquisme no va aconseguir fer caure la dictadura, per\u00f2 s\u00ed que va afeblir-la fins al punt de fer impossible la seva continu\u00eftat despr\u00e9s de la mort del dictador, Francisco Franco.<\/p>\n

1.2. La crisi de la\u00a0dictadura (1973-1975)<\/strong><\/span><\/h3>\n

L\u2019atemptat d\u2019ETA\u00b9 contra el president del govern, Lu\u00eds Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, va iniciar la descomposici\u00f3 del franquisme, ja que aquest era la m\u00e0 dreta del cap de l\u2019Estat, Francisco Franco, i\u00a0 la persona destinada a garantir la continu\u00eftat del franquisme despr\u00e9s de la mort del dictador.<\/p>\n

El seu substitut com a president del govern va ser \u00a0Carlos Arias Navarro. \u00a0Aquest va intentar fer petites reformes pol\u00edtiques davant la creixent oposici\u00f3 antifranquista i l\u2019amena\u00e7a d\u2019una greu crisi econ\u00f2mica. Les reformes d\u2019Arias Navarro van ser un frac\u00e0s i el seu govern va acabar exercint una forta repressi\u00f3 contra l\u2019oposici\u00f3.<\/p>\n

Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i dos dies m\u00e9s tard, va ser proclamat Joan Carles I, com a rei d\u2019Espanya.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

2. La repressi\u00f3<\/span> franquista<\/strong><\/span><\/h2>\n

A partir de 1969, la repressi\u00f3 que va exercir el r\u00e8gim franquista va ser especialment intensa i indiscriminada. Amb la finalitat de fer front a l\u2019augment de la conflictivitat pol\u00edtica i social, es va intensificar el\u00a0 control pol\u00edtic, policial i judicial contra qualsevol forma de dissid\u00e8ncia.<\/p>\n

El r\u00e8gim va actuar contra el moviment obrer, perseguint les vagues i les protestes laborals. Es van detenir, torturar i empresonar molts activistes antifranquistes, en especial,\u00a0 militants del PCE, del PSUC i de CCOO.<\/p>\n

Els tribunals militars que, a partir de la creaci\u00f3 del Tribunal Ordre P\u00fablic el 1963, havien deixat d\u2019intervenir en causes civils de car\u00e0cter pol\u00edtic, van tornar a jutjar persones civils, com va ser el cas del militant anarquista Salvador Puig Antich i de cinc activistes del FRAP\u00b2 i d\u2019ETA, els quals van ser condemnats a mort.<\/p>\n

Des de la d\u00e8cada dels anys seixanta, a les universitats, se celebraven assemblees, manifestacions i accions de protesta, s\u2019editaven publicacions il\u00b7legals… Les protestes s\u2019havien est\u00e8s entre els joves, sobretot a les grans ciutats. La policia va reprimir els estudiants universitaris perqu\u00e8 considerava la seva lluita com una amena\u00e7a a l\u2019ordre p\u00fablic i al r\u00e8gim.<\/p>\n

A m\u00e9s, es va perseguir el professorat universitari, persones del m\u00f3n de la cultura, nacionalistes i tamb\u00e9 cat\u00f2lics progressistes…<\/p>\n

Es van prohibir recitals de la \u201cNova Can\u00e7\u00f3\u201d, perqu\u00e8 aquests van esdevenir actes antifranquistes. Es van censurar can\u00e7ons de protesta, com \u201cL\u2019Estaca<\/em>\u201d de Llu\u00eds Llach, entre moltes altres.\u00a0 Tamb\u00e9, es va atacar la llibertat d\u2019expressi\u00f3 a trav\u00e9s de multes i censura de la premsa i, fins i tot, amb l\u2019empresonament d\u2019un periodista.<\/p>\n

Per estudiar la repressi\u00f3 que es va produir en els \u00faltims anys del franquisme ens centrarem en aquests aspectes.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

2.1. Les execucions de finals del franquisme<\/strong><\/span> \u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/h3>\n

2.1.1. L\u2019execuci\u00f3 de Salvador Puig Antich<\/strong><\/span><\/h4>\n

El 2 de mar\u00e7 de 1974 va ser executat a la pres\u00f3 Model de Barcelona el jove lluitador antifranquista Salvador Puig Antich.<\/p>\n

Llegiu la informaci\u00f3 sobre Salvador Puig Antich que trobareu en aquest enlla\u00e7<\/a> per con\u00e8ixer qu\u00e8 va succeir.<\/p>\n

 <\/p>\n

1. Qui era Salvador Puig Antich?<\/p>\n

2. Quina era la seva ideologia?<\/p>\n

3. Quin fet va contribuir a la seva condemna a mort?<\/p>\n

4. Per qu\u00e8 Salvador Puig Antich no va tenir un judici just?<\/p>\n

5. Com va ser executat?<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Monument dedicat a Salvador Puig Antich al barri de Roquetes de Barcelona. (Font: web vilaweb.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

Per saber-ne m\u00e9s: <\/strong><\/p>\n

– Hist\u00f2ries al descobert: Salvador Puig Antich (1948-1974).<\/a><\/p>\n

– Propostes de cinema: Salvador de Manuel Huerga.<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

2.1.2. Els afusellaments de setembre de 1975<\/strong><\/span><\/h4>\n

El dissabte 27 de setembre de 1975 es van executar els \u00faltims condemnats a mort del franquisme. A Madrid, van ser afusellats tres membres del FRAP: Jos\u00e9 Luis S\u00e1nchez Bravo, de 22 anys; Ram\u00f3n Garc\u00eda Sanz, de 27 anys i Jos\u00e9 Humberto Baena Alonso, de 24 anys. A Burgos, va ser afusellat \u00c1ngel Otaegui Etxeberria, de 33 anys i a Cerdanyola del Vall\u00e8s, Juan Paredes Manot, de 21 anys, tots dos militants d\u2019 ETA.<\/p>\n

Unes setmanes abans dels afusellaments s\u2019havien celebrat els consells de guerra corresponents. En total es van dictar onze condemnes a mort. El Consell de Ministres del divendres 26 de setembre va indultar sis dels condemnats a mort i va commutar les seves penes per la de reclusi\u00f3 mentre que va donar l'”enterado<\/em>“\u00b3 per als altres cinc condemnats.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Mural en record de Juan Paredes Manot \u201cTxiqui\u201d als murs de la pres\u00f3 Model de Barcelona. (Font: web directa.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

Un d\u2019ells, Juan Paredes Manot, \u00e0lies Txiqui,\u00a0 va ser jutjat, en consell de guerra sumar\u00edssim\u2074, el 19 de setembre al Govern Militar de Barcelona, per un atracament a la sucursal del Banc de Santander del carrer Casp de Barcelona, durant el qual i a causa d’un tiroteig, va morir un policia.<\/p>\n

El Papa Pau VI, el primer ministre suec, els presidents de Fran\u00e7a i de M\u00e8xic, entre d\u2019altres, van demanar a Franco la commutaci\u00f3 de les penes, per\u00f2 el dictador no va escoltar ni les s\u00fapliques internes ni les pressions exteriors que demanaven que no es portessin a terme.<\/p>\n

Arran de les execucions quinze pa\u00efsos occidentals van retirar els seus ambaixadors de Madrid i les ambaixades espanyoles de diverses ciutats van ser atacades per manifestants. Es van produir manifestacions de protesta a diverses ciutats europees i llatinoamericanes. \u00a0A Euskadi va comen\u00e7ar una vaga general de tres dies i \u00a0es van produir protestes a Catalunya i a Madrid.<\/p>\n

Les execucions van mostrar la brutalitat del r\u00e8gim franquista en la seva fase final i van accelerar el seu descr\u00e8dit internacional. Espanya va quedar a\u00efllada diplom\u00e0ticament. La dura repressi\u00f3 final va fer cr\u00e9ixer la pressi\u00f3 interna i externa per avan\u00e7ar cap a una transici\u00f3 pol\u00edtica, que comen\u00e7aria mesos despr\u00e9s de la mort de Franco.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Ress\u00f2 de les execucions a la premsa estrangera. (Font: web memoriaijusticia.org).<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

1. Quin ress\u00f2 internacional van tenir aquestes execucions?<\/p>\n

2. Si aquestes cinc persones no haguessin estat afusellades haurien sortit en llibertat amb l\u2019amnistia de l\u2019any 1977, com va passar als altres condemnats. Com valoreu aquest fet?<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

Per saber-ne m\u00e9s:<\/strong><\/p>\n

– Fem mem\u00f2ria\u2026 Els \u00faltims afusellaments del franquisme: setembre de 1975.<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

2.2. La repressi\u00f3<\/span> del moviment obrer <\/strong><\/span><\/h3>\n

2.2.1. Les detencions de militants del PSUC i CCOO al Bages<\/strong><\/span><\/h4>\n

Entre el 9 i el 17 d\u2019octubre de 1975, 25 activistes antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes i sobretot al PSUC i a CCOO, van ser detinguts per la Gu\u00e0rdia Civil de Manresa. Alguns d\u2019ells van ser empresonats a Manresa i cinc van ser traslladats a la pres\u00f3 Model de \u00a0Barcelona. Vuit militants del PSUC es van amagar per por a ser detinguts, quatre dels quals, en cerca i captura, finalment van ser interrogats per la Gu\u00e0rdia Civil. Aquestes detencions van ser l\u2019\u00faltima gran operaci\u00f3 repressiva de la dictadura a la Catalunya central.<\/p>\n

Llegiu el relat \u00a0sobre aquestes detencions que trobareu en aquest enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Pres\u00f3 Model de Barcelona on van estar empresonats cinc dels detinguts. (Font web lamodel.barcelona).<\/figcaption><\/figure>\n

1. A quins partits i sindicats clandestins militaven els detinguts? Quins c\u00e0rrecs sindicals tenien la majoria d\u2019ells a l\u2019empresa on treballaven?<\/p>\n

2. Per quin motiu concret els va detenir la Gu\u00e0rdia Civil? Quin objectiu tenia la seva detenci\u00f3?<\/p>\n

3. Com van ser els interrogatoris? Quina va ser la reacci\u00f3 del jutge instructor davant la den\u00fancia del tracte que havien rebut els detinguts durant la seva estada a la Caserna?<\/p>\n

4. Quan van sortir amb llibertat provisional els empresonats a la Model? Quant temps van romandre a la pres\u00f3? Quins fets pol\u00edtics van facilitar el seu alliberament?<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

El testimoni de Josep Fuentes Ribas\u00a0<\/span>\u00a0\u00a0<\/strong><\/h5>\n

\"\"Josep Fuentes Ribas, militant del PSUC i CCOO, va ser un dels detinguts que va ser traslladat a la Model de Barcelona. Tenia 25 anys en aquell moment. Va treballar durant 20 anys a la metal\u00b7l\u00fargica Lemmerz Espa\u00f1ola. Durant 12 anys va ser secretari general del sindicat de CCOO, primer al Bages i despr\u00e9s del Bages-Bergued\u00e0, i membre de la Comissi\u00f3 Executiva de la Comissi\u00f3 Obrera Nacional de Catalunya.<\/p>\n

Els interrogatoris i les tortures<\/strong><\/p>\n

Em demanaven si era de CCOO, si havia estat a reunions i amb qui, si havia fet i distribu\u00eft fulls informatius, si era del PSUC, si anava a reunions pol\u00edtiques, \u00a0<\/em>(…). A cada negativa meva, em queien un pilot de bufetades i de cops de puny a l\u2019est\u00f3mac.\u00a0 <\/em>(…)<\/p>\n

A mitja tarda van entrar set o vuit gu\u00e0rdies civils, vestits de pais\u00e0, em van emmanillar les mans darrera els genolls i em feien donar voltes acotat davant d\u2019ells, m\u2019anaven donant patades i cops per tot arreu i reien.<\/em><\/p>\n

La declaraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Estava conven\u00e7ut que lluitava per una causa justa i correcta, per la llibertat i la democr\u00e0cia i d\u2019aix\u00f2 no me\u2019n penediria, per\u00f2 tenia dubtes de <\/em>(…) \u00a0si valia la pena seguir resistint <\/em>(…).<\/p>\n

Em vaig ensorrar i vaig decidir parlar. <\/em>(…)<\/p>\n

Vaig recon\u00e8ixer ser de CCOO i <\/em>(…)\u00a0\u00a0 que havia participat en altres reunions en locals de l\u2019esgl\u00e9sia a la carretera de Vic i de la Sagrada Fam\u00edlia<\/em> (…).<\/p>\n

Vaig dir que era del PSUC i que vaig assistir convidat a una reuni\u00f3 del Comit\u00e8 Local. <\/em><\/p>\n

L\u2019estada a la pres\u00f3 Model de Barcelona<\/strong><\/p>\n

El viatge a la Model va ser trist i depriment. <\/em><\/p>\n

\u00a0La cel\u00b7la era petita i freda. <\/em>(…) \u00a0Hi havien quatre lliteres posades de dues en dues, un wc i una petita pica. <\/em>(…)<\/p>\n

Em vaig adonar de la import\u00e0ncia de la llibertat i de com la trobava a faltar.<\/em><\/p>\n

L\u2019advocat que em van assignar era l\u2019Albert Fina. Era un bon advocat, amb prestigi com a bon professional i defensor dels treballadors. La primera visita <\/em>(…) em va posar al corrent de la situaci\u00f3: ja ten\u00edem l\u2019auto de processament del Tribuna d\u2019Ordre P\u00fablic -m\u00e9s conegut pel TOP- que havia decretat pres\u00f3 provisional pr\u00e8via al judici. Em va comentar que podrien demanar-me uns vuit o deu anys per associaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita i propaganda il\u00b7legal. (…)<\/em><\/p>\n

(…) Vaig rebre una carta, que encara conservo, dels companys del Jurat d\u2019Empresa\u2075 de Lemmerz on m\u2019expressaven el seu suport, solidaritat i voluntat de continuar la lluita.<\/em><\/p>\n

La llibertat provisional<\/strong><\/p>\n

Van passar uns dies <\/em>(…).\u00a0 Els nostres advocats \u00a0ens van informar de que ens havien comunicat la llibertat provisional amb una fian\u00e7a de 50.000 pessetes per cadascun de nosaltres. <\/em>(…) Tamb\u00e9 ens van dir que estaven recollint els diners. En el meu cas les 50.000 es van recollir \u00edntegrament entre els treballadors i treballadores de Lemmerz. Al cap d\u2019uns anys amb l\u2019amnistia van tornar-me els diners i els vaig donar al fons del Comit\u00e8 d\u2019Empresa per activitats socials i sindicals. <\/em>(…)<\/p>\n

El 6 de desembre, <\/em>(…) al voltant de les dotze de la nit <\/em>(…) \u00a0ens van deixar sortir. <\/em><\/p>\n

Aquella nit vam anar a dormir a diversos domicilis de Barcelona <\/em>(…).\u00a0 Vam acordar tornar a Manresa el dia 8 de desembre ja que es preparava una concentraci\u00f3 solid\u00e0ria a l\u2019estaci\u00f3 de Manresa per celebrar la nostra tornada.<\/em><\/p>\n

\u00a0<\/strong>El\u00a0 retorn a la feina<\/strong><\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019aquell cap de setmana vaig tornar a la feina, a la Lemmerz. <\/em>(…) La direcci\u00f3 de l\u2019empresa amb seu social a Alemanya, <\/em>(…) havia comunicat a la direcci\u00f3 de Manresa i al Jurat d\u2019Empresa que no seria acomiadat i podria tornar a la feina. <\/em>(…)<\/p>\n

Vaig incorporar-me a la meva tasca laboral i al Jurat d\u2019Empresa<\/em>\u2075 al qual pertanyia, agraint-los <\/em>(al Comit\u00e8) el seu suport i les aportacions econ\u00f2miques per pagar la meva fian\u00e7a. <\/em>(…)<\/p>\n

El nostre judici al Tribunal d\u2019Ordre P\u00fablic\u00a0 -TOP- no es va arribar a realitzar. Primer hi va haver l\u2019indult, despr\u00e9s l\u2019amnistia i for\u00e7a anys despr\u00e9s vam rebre una carta de reconeixement i una modesta indemnitzaci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya per haver estat empresonats pel franquisme.<\/em><\/p>\n

(Font: Fuentes Ribas, Josep. Apunts sobre les detencions de Comissions Obreres i el PSUC del 1975 a Manresa<\/em><\/a>. Web memoria.cat\/records-personals).<\/p>\n

 <\/p>\n

1. Quines mostres de solidaritat va rebre Josep Fuentes?<\/p>\n

2. Per qu\u00e8 van actuar d\u2019aquesta manera els seus companys de treball? Quina import\u00e0ncia t\u00e9 la solidaritat per al conjunt del moviment obrer?<\/p>\n

3. Creieu que era justa la possible condemna de vuit o deu anys per associaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita i propaganda il\u00b7legal? Argumenteu la resposta.<\/p>\n

4. Quins drets i llibertats hi ha d\u2019haver en una democr\u00e0cia perqu\u00e8 aix\u00f2 no passi?<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

2.3. La privaci\u00f3<\/span> de la llibertat d\u2019expressi\u00f3<\/span> <\/strong><\/span><\/h3>\n

Durant tot el franquisme es va establir la censura com un instrument de control ideol\u00f2gic per part del r\u00e8gim, amb l\u2019objectiu d\u2019impedir la difusi\u00f3 d\u2019idees contr\u00e0ries a la dictadura.<\/p>\n

Aix\u00f2 volia dir que la premsa, el teatre, el cinema, els recitals de m\u00fasica i la literatura estaven sotmesos a censura pr\u00e8via i per tant, els articles de diari o revistes, les pel\u00b7l\u00edcules, els llibres, les can\u00e7ons… havien de tenir autoritzaci\u00f3 per publicar-se.<\/p>\n

L\u2019any 1966 es va suprimir la censura pr\u00e8via, per\u00f2 per por a rebre repres\u00e0lies, els propis autors se seguien autocensurant.<\/p>\n

A principis dels anys setanta, el r\u00e8gim franquista, davant una societat m\u00e9s oberta, amb menys autocensura i cada vegada m\u00e9s allunyada del conservadorisme de la dictadura, va intensificar la repressi\u00f3 pol\u00edtica i cultural. Els atacs contra la llibertat d\u2019expressi\u00f3 van culminar amb la detenci\u00f3 i empresonament del periodista Josep M. Huertas Claveria.<\/p>\n

La Nova Can\u00e7\u00f3 que s\u2019havia convertit en un moviment de protesta antifranquista, tamb\u00e9 va patir multes, censura i prohibicions, especialment contra cantants com Llu\u00eds Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat i altres.<\/p>\n

2.3.1. Tres exemples de censura<\/strong><\/span><\/h4>\n
La censura de novel\u00b7les<\/strong><\/span><\/h5>\n

L\u2019any 1972, el Ministerio de Informaci\u00f3n y Turismo<\/em> va comunicar a l\u2019editorial quins fragments de la novel\u00b7la De mica en mica s\u2019omple la pica<\/em> de l\u2019escriptor Jaume Fuster s\u2019havien de suprimir.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019any 1973 l\u2019editorial va presentar a censura pr\u00e8via la novel\u00b7la Si te dicen que ca\u00ed<\/em> de l\u2019escriptor Juan Mars\u00e9. La censura va denegar-ne la publicaci\u00f3. Aquest \u00e9s un fragment de l\u2019informe que concreta els motius de la denegaci\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/a>Consideramos esta novela, sencillamente, imposible de autorizar. Hemos se\u00f1alado insultos al yugo y las flechas a los que llama \u201cla ara\u00f1a negra\u201d en las p\u00e1ginas 17-21-75-155-178-202-252-274-291-309. Escenas de torturas por la Guardia Civil o por falangistas en las p\u00e1ginas 177-178-225-292-304-305-335. Alusiones inadmisibles a la Guardia Civil en p\u00e1ginas 277-278. Obscenidades y escenas pornogr\u00e1ficas en las p\u00e1ginas 15-21-25-26-27-29. Escenas pol\u00edticas en 29-30 e irreverencia grave en la 107. Pero despu\u00e9s de quitado todo esto, la novela sigue siendo una pura porquer\u00eda. Es la historia de unos chicos que en la postguerra viven de mala manera, (…) La consideramos por tanto DENEGABLE.<\/em><\/p>\n

(Font: Si te dicen que ca\u00ed. Blog d\u2019Ana Rodr\u00edguez Fischer, 9\/8\/2009).<\/p>\n

 <\/p>\n

La censura<\/span> a la Nova Can\u00e7\u00f3<\/strong><\/span><\/h5>\n
\"\"<\/a>
Portada de la revista Canig\u00f3 que denunciava la censura, 1975. (Font: Biblioteca de Montserrat).<\/figcaption><\/figure>\n

La\u00a0Nova Can\u00e7\u00f3 <\/em>va tenir un paper important en la difusi\u00f3 de la consci\u00e8ncia social en la lluita per la democr\u00e0cia. Per aquest motiu, molts dels seus cantants van patir censura, multes i prohibicions.<\/p>\n

Can\u00e7ons\u00a0com Diguem no\u00a0<\/em>de Raimon<\/strong>,<\/em> Qu\u00e8 volen aquesta gent\u00a0<\/strong><\/em>de Maria del Mar Bonet<\/strong> o L\u2019estaca\u00a0<\/strong><\/em>de Llu\u00eds Llach<\/strong> es van convertir en\u00a0s\u00edmbols de la lluita contra la dictadura franquista<\/strong>.<\/p>\n

Aquest document, que correspon a la resoluci\u00f3 del governador civil de Girona amb motiu de la sol\u00b7licitud d\u2019autoritzaci\u00f3 d\u2019un concert de Llu\u00eds Llach el 20 de mar\u00e7 de 1971, \u00e9s una mostra de l\u2019acci\u00f3 de la censura.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Resoluci\u00f3 del Gobierno Civil de Gerona, mar\u00e7 de 1971. (Font: Les can\u00e7ons autoritzades de Llu\u00eds Llach, document del mes. Web horanova.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019Estaca<\/em> va ser prohibida per primera vegada el 13 de desembre de 1969. Llu\u00eds Llach no va poder cantar a l\u2019Estat espanyol entre 1970-74.<\/p>\n

 <\/p>\n

La censura de premsa<\/strong><\/span><\/h5>\n

El 6 de juny de 1975 el periodista Josep M. Huertas Claveria va publicar al diari Tele\/eXpr\u00e9s<\/em> un reportatge titulat Vida er\u00f3tica subterr\u00e1nea<\/em>. Aquest feia un rep\u00e0s de la vida sexual barcelonina durant el segle XX. Als militars, per\u00f2, no els va agradar aquesta frase:<\/p>\n

\u201cUn buen n\u00famero de \u201cmeubl\u00e9s\u201d (casas de citas) est\u00e1n regentados por viudas de militares, al parecer por la dificultad que para obtener permiso para abrir algunos hubo despu\u00e9s de la guerra\u201d<\/em>.<\/p>\n

Huertas va ser detingut el 22 de juliol, i l\u2019endem\u00e0 de la detenci\u00f3 cinc diaris de Barcelona no van sortir al carrer en senyal de protesta. El periodista va ser processat en consell de guerra sumar\u00edssim i condemnat a dos anys de pres\u00f3 per inj\u00faries a l\u2019ex\u00e8rcit. Les protestes i les mobilitzacions a favor del periodista es van mantenir durant els 8 mesos i 20 dies que va restar empresonat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Manifestaci\u00f3 a Barcelona en defensa de Huertas Claveria i de la llibertat d\u2019expressi\u00f3, 18 de mar\u00e7 de 1976. (Fotografia: Manel Armengol. Font: web report.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

1. Quin era l\u2019objectiu de la censura?<\/p>\n

2. Per qu\u00e8 al r\u00e8gim franquista els feia tanta por la cultura i la llibertat d\u2019expressi\u00f3?<\/p>\n

3. Quines conseq\u00fc\u00e8ncies podia tenir per a un escriptor, artista, periodista… el fet de ser censurat?<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

3. L\u2019oposici\u00f3 antifranquista<\/strong><\/span><\/h2>\n

A finals dels anys seixanta i principis dels setanta va augmentar molt la conflictivitat laboral. Aquest creixement de la mobilitzaci\u00f3 obrera va ser fonamental per a \u00a0l\u2019expansi\u00f3 del moviment\u00a0 antifranquista, que es va ampliar a altres sectors: professorat de la universitat, cat\u00f2lics progressistes, associacions de ve\u00efns, moviment feminista, col\u00b7legis professionals, partits pol\u00edtics clandestins… Una part important de la societat catalana i espanyola es va mobilitzar per fer caure la dictadura.<\/p>\n

Un paper rellevant el van tenir les mobilitzacions dels estudiants universitaris, que, juntament amb la repressi\u00f3 que comportaven, van mostrar a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica que molts joves eren contraris a la dictadura.<\/p>\n

El r\u00e8gim va perdre el suport de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, fins aleshores un puntal de la dictadura. Membres de l\u2019alta jerarquia eclesi\u00e0stica i capellans de parr\u00f2quies van criticar la dictadura i van donar suport a activitats antifranquistes.<\/p>\n

Tamb\u00e9 va apar\u00e8ixer la dissid\u00e8ncia dins l\u2019ex\u00e8rcit franquista, en crear-se la Uni\u00f3n Militar Democr\u00e0tica<\/em>, nou membres de la qual van ser detinguts, jutjats i empresonats.<\/p>\n

A Catalunya, el 1971, es va fundar l\u2019Assemblea de Catalunya, un organisme democr\u00e0tic d\u2019oposici\u00f3 al r\u00e8gim franquista que, amb la seva lluita unit\u00e0ria, va contribuir a la sensibilitzaci\u00f3 democr\u00e0tica d\u2019amplis sectors de la societat.<\/p>\n

Per estudiar l\u2019oposici\u00f3 que es va produir en els \u00faltims anys del franquisme ens centrarem en aquests aspectes.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

3.1. La mobilitzaci\u00f3 del moviment obrer<\/strong><\/span><\/h3>\n

Durant la dictadura franquista els treballadors no van tenir reconegut ni el dret de vaga, ni la llibertat sindical, ni tampoc el dret de reuni\u00f3, el d\u2019associaci\u00f3 i el de manifestaci\u00f3.<\/p>\n

Els\u00a0 \u00faltims anys del franquisme la lluita obrera va augmentar considerablement, reivindicant millores laborals i\u00a0 drets sindicals. A les reivindicacions laborals s\u2019hi van afegir, tamb\u00e9, reivindicacions pol\u00edtiques democr\u00e0tiques.<\/p>\n

3.1.1. La vaga de 1971 a la SEAT<\/strong><\/span><\/h4>\n

El 18 d\u2019octubre de 1971 es va produir una vaga a la f\u00e0brica SEAT de la Zona Franca de Barcelona. La vaga es va convertir en un esdeveniment clau dins del moviment obrer dels \u00faltims anys de la dictadura franquista, tant pels milers de treballadors implicats com per la repressi\u00f3 que van patir els participants. Els fets, que van tenir una gran repercussi\u00f3, s\u00f3n considerats un s\u00edmbol de la resist\u00e8ncia obrera.<\/p>\n

Aquell dia al voltant de 6000 treballadors de la SEAT, mobilitzats per l\u2019organitzaci\u00f3 Comissions Obreres (CCOO), van ocupar pac\u00edficament la factoria per reclamar la readmissi\u00f3 d\u2019obrers acomiadats mesos abans.\u00a0 El governador civil de Barcelona, Tom\u00e1s Pelayo Ros, va ordenar el desallotjament dels vaguistes i la repressi\u00f3 policial va provocar la mort, a trets, d\u2019Antonio Ruiz Villalba, que tenia 33 anys.<\/p>\n

L\u2019origen del conflicte es trobava en les eleccions sindicals, convocades pel r\u00e8gim el 1971, en les quals les candidatures clandestines de CCOO van aconseguir un ampli suport. Aquests representants sindicals van presentar a l\u2019empresa reivindicacions laborals, per\u00f2 aquesta,\u00a0 en lloc de negociar,\u00a0 va acomiadar els sindicalistes. Els treballadors en van reclamar la readmissi\u00f3 i, com a acci\u00f3 de protesta, van decidir tancar-se dins la f\u00e0brica.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Policies a cavall a la porta de la f\u00e0brica Seat, 18 d\u2019octubre de 1971. (Font: Fons Memorial Seat, web catalunyaplural.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

El dia 18, set dels\u00a0 acomiadats, tots ells enlla\u00e7os sindicals, van entrar dins la f\u00e0brica, camuflats enmig dels altres obrers. Tal com havien acordat van ocupar la factoria i van iniciar una vaga.\u00a0 Una comissi\u00f3 de treballadors va intentar, sense \u00e8xit, iniciar una negociaci\u00f3 amb la direcci\u00f3 de l\u2019empresa. La Policia Nacional i la Gu\u00e0rdia Civil van entrar, a cavall, dins l\u2019empresa per reprimir els\u00a0 obrers. Van llan\u00e7ar gasos lacrim\u00f2gens i van disparar trets contra els vaguistes. Els treballadors van respondre amb duresa a la repressi\u00f3 policial. Els trets policials van ferir de gravetat Antonio Ruiz Villalba, que va morir dies m\u00e9s tard a l\u2019hospital. A m\u00e9s, es van produir desenes de ferits i centenars de detencions.<\/p>\n

Aquests fets van ser l’inici d’un per\u00edode de conflictivitat permanent a la SEAT: m\u00e9s vagues, marxes i manifestacions, que van provocar m\u00e9s acomiadaments. Per\u00f2 els treballadors de la SEAT van continuar protestant i\u00a0 lluitant pels seus drets laborals i la readmissi\u00f3 dels acomiadats.\u00a0 Molts d\u2019ells van ser readmesos davant la pressi\u00f3 dels seus companys, altres no ho van aconseguir fins despr\u00e9s de l\u2019amnistia laboral del 1977.<\/p>\n

Van comptar amb la solidaritat dels treballadors d\u2019altres empreses que reconeixien l\u2019alt grau d\u2019implicaci\u00f3 dels obrers de la SEAT en la lluita del moviment obrer.<\/p>\n

La SEAT es va convertir en un s\u00edmbol de la lluita obrera<\/strong>. L\u2019actitud de la seva plantilla va contribuir a la presa de consci\u00e8ncia de molts treballadors que, a partir d\u2019aquell moment, van lluitar tamb\u00e9 per obtenir millores laborals i per\u00a0 fer caure la dictadura franquista.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Assemblea dels treballadors de la Seat els anys 1977-78. (Font: Fons Memorial Seat, web catalunyaplural.cat).<\/figcaption><\/figure>\n
\"\"<\/a>
Manifestaci\u00f3 dels treballadors de la Seat els anys 1977-78. (Font: Fons Memorial Seat, web catalunyaplural.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

1. Quins van ser els motius de la vaga de la SEAT?<\/p>\n

2. Per qu\u00e8 el moviment obrer, a m\u00e9s de reivindicar millores laborals, reivindicava tamb\u00e9 drets democr\u00e0tics? Raoneu la resposta.<\/p>\n

3. Per qu\u00e8 aquesta vaga es considera un esdeveniment clau dins del moviment obrer d\u2019aquells anys? Argumenteu la resposta utilitzant alguns dels conceptes seg\u00fcents: repressi\u00f3, oposici\u00f3, actuaci\u00f3 oberta dels l\u00edders sindicals, milers de treballadors mobilitzats i moltes fam\u00edlies implicades, sensibilitzaci\u00f3 obrera, expansi\u00f3 de l\u2019antifranquisme.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

3.2. L\u2019oposici\u00f3 pol\u00edtica<\/strong><\/span><\/h3>\n

3.2.1. L\u2019Assemblea de Catalunya<\/strong><\/span><\/h4>\n

Llegiu la informaci\u00f3 sobre l\u2019Assemblea de Catalunya que trobareu en aquest enlla\u00e7<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Reuni\u00f3 de l\u2019Assemblea de Catalunya al monestir de Pedralbes, 1976. (Font: Fundaci\u00f3 Rafael Campalans, web politicaprosa.com).<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

1. Quan es va fundar l\u2019Assemblea de Catalunya?<\/p>\n

2. Qu\u00e8 va ser l\u2019Assemblea de Catalunya?<\/p>\n

3. Quins quatre punts reivindicava l\u2019Assemblea de Catalunya? Per qu\u00e8 els reivindicaven?<\/p>\n

4. Quina va ser la import\u00e0ncia de l\u2019Assemblea de Catalunya?<\/p>\n

5. Si viviu a la comarca del Bages, responeu: Qu\u00e8 era l\u2019Assemblea del Bages? Quan es va fundar? Quin era el seu objectiu?<\/p>\n

6. Si viviu a altres comarques de Catalunya: Busqueu informaci\u00f3, si \u00e9s possible, sobre algun personatge nascut o resident a la vostra comarca que tingu\u00e9s un paper rellevant a l\u2019Assemblea de Catalunya.<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

\"\"El testimoni de Ramon Maj\u00f3 Lluch <\/span>\u00a0\u00a0<\/strong><\/h5>\n

El 28 d\u2019octubre de 1973, l\u2019Assemblea de Catalunya es va reunir, de manera clandestina, a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. La policia va detenir 113 membres de l\u2019Assemblea que hi havia en aquella reuni\u00f3. Despr\u00e9s de passar per la Jefatura de Policia a Via Laietana els detinguts van ingressar a la pres\u00f3, la Model\u00a0 per als homes i\u00a0 la Trinitat per a les dones. A la pres\u00f3 van passar-hi uns mesos enmig de moltes mostres de solidaritat.<\/p>\n

El manres\u00e0 Ramon Maj\u00f3 Lluch va ser un dels detinguts, va estar tres mesos empresonat i va haver de pagar una multa de 350.000 pessetes.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fitxa policial de Ramon Maj\u00f3. (Font: Revista Sapiens n\u00ba 203. Web Entrevista al manres\u00e0 Ram\u00f3n Maj\u00f3 Lluch, memoria.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

En aquesta entrevista ell mateix explica com va ser la detenci\u00f3 de Santa Maria Mitjancera (minuts 11:50 a 20:12).<\/p>\n