{"id":83019,"date":"2025-10-04T18:36:19","date_gmt":"2025-10-04T17:36:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/?p=83019"},"modified":"2026-02-22T20:29:39","modified_gmt":"2026-02-22T19:29:39","slug":"fem-memoria-les-ultimes-detencions-del-franquisme-al-bages-octubre-de-1975","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/fem-memoria-les-ultimes-detencions-del-franquisme-al-bages-octubre-de-1975\/","title":{"rendered":"Fem mem\u00f2ria… Les \u00faltimes detencions del franquisme al Bages: octubre de 1975"},"content":{"rendered":"

Entre el 9 i el 17 d\u2019octubre de 1975, vint-i-cinc militants antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes i, sobretot al PSUC i a CCOO, van ser detinguts per la Gu\u00e0rdia Civil de Manresa. Posteriorment, catorze van ser traslladats a la pres\u00f3 de Manresa i, finalment, cinc van ser empresonats a la pres\u00f3 Model de Barcelona. Uns deu militants del PSUC es van amagar per por de ser detinguts, quatre dels quals, que estaven en cerca i captura, finalment van ser interrogats per la Gu\u00e0rdia Civil.<\/strong><\/p>\n

Aquestes detencions van ser l\u2019\u00faltima gran operaci\u00f3 repressiva de la dictadura a la Catalunya Central.<\/strong><\/p>\n

En quin context se situen aquestes detencions?<\/span><\/h3>\n

Les detencions es produeixen a les acaballes del franquisme, concretament unes setmanes abans de la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975, i poques setmanes despr\u00e9s de les execucions de dos militants d\u2019ETA i tres del FRAP, el 27 de setembre.<\/p>\n

La dictadura, que havia exercit una dura repressi\u00f3 durant tota l\u2019etapa, sobretot a la d\u00e8cada dels anys quaranta, es va endurir els \u00faltims anys, coincidint amb l\u2019augment de l\u2019oposici\u00f3 antifranquista, que lluitava per aconseguir un estat democr\u00e0tic. Concretament, a Manresa, el PSUC es va reestructurar a partir del 1970 i, juntament amb CCOO, va tenir una pres\u00e8ncia activa en el moviment obrer i antifranquista de la comarca.<\/p>\n

Qu\u00e8 va motivar les detencions?<\/span><\/h3>\n

Una de les causes que probablement va portar a les detencions va ser la troballa, per part de la Gu\u00e0rdia Civil, d\u2019una octaveta signada per CCOO. El seu contingut s\u2019havia consensuat en una reuni\u00f3 clandestina a la qual van assistir entre dotze i quinze persones, militants de les Plataformes Anticapitalistes, del PSUC i de CCOO.<\/p>\n

La reuni\u00f3 va tenir lloc el dia 1 d\u2019octubre, a la casa de Joan Sala Fain\u00e9. El full, redactat per Ruf\u00ed Cerd\u00e1n, Josep Fuentes i Josep Ramon Mora, es posicionava contra la pena de mort i les execucions del 27 de setembre. Aquest document es va repartir per moltes f\u00e0briques de la ciutat el 4 d\u2019octubre.<\/p>\n

La Gu\u00e0rdia Civil, que des de feia dies seguia militants vinculats al PSUC i CCOO, sabia qui havia assistit a aquesta reuni\u00f3. El seu objectiu era desmantellar aquestes organitzacions i el seu aparell de propaganda, ja que les darreres setmanes havien tingut lloc moltes protestes a f\u00e0briques de Manresa.<\/p>\n

A qui van detenir?<\/span><\/h3>\n

Les persones detingudes eren militants de les Plataformes Anticapitalistes i sobretot del\u00a0 PSUC i de CCOO. Tamb\u00e9 n\u2019hi havia de l\u2019HOAC, de la JOC i \u00a0de la Uni\u00f3 Socialista del Bages. La majoria eren sindicalistes i tenien c\u00e0rrecs sindicals a les empreses on treballaven (Pirelli, Lemmerz, Maquin\u00e0ria Industrial, Societat An\u00f2nima Foneria, Banc Mercantil de Manresa, …).<\/p>\n

\"\"<\/a>
Not\u00edcia sobre les detencions al diari Manresa, 13\/10\/1975. (Font: Web Les \u00faltimes detencions del franquisme a Manresa).<\/figcaption><\/figure>\n

El 9 d\u2019octubre de 1975<\/strong> van detenir Teresa Vilajeliu Roig, militant de les Plataformes Anticapitalistes\u00a0 i secret\u00e0ria de l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del barri del Xup. Va ser sotmesa, durant l\u2019interrogatori, a tortures, humiliacions i vexacions. Com ella, la majoria de detinguts van patir tortures per part dels gu\u00e0rdies civils que els van interrogar, com van denunciar posteriorment.<\/p>\n

L\u2019endem\u00e0, dia 10<\/strong>, van ser detinguts a Manresa i interrogats a la Caserna de la Gu\u00e0rdia Civil Carme Cots Sanlleh\u00ed i Josep Subirana Clusells, i a Berga, Josep Armengou Fern\u00e1ndez\u00a0 i Enric Guti\u00e9rrez. Van ser acusats de pert\u00e0nyer a les Plataformes Anticapitalistes. Tamb\u00e9 van detenir Josep Fuentes Ribas, militant del PSUC i de CCOO, i\u00a0 van retenir, durant unes hores, Imma Trigo.<\/p>\n

L\u201911 d\u2019octubre<\/strong> van ser arrestats Joan Sala Fain\u00e9, Josep C\u00f2nsola Cots i Manuel Pardillo del PSUC i de CCOO, i Josep Ramon Mora Villamate de l\u2019HOAC i de CCOO. C\u00f2nsola era el responsable de l\u2019aparell de propaganda del PSUC, situat al carrer Cantarell, 11, de Manresa, la desmantel\u00b7laci\u00f3 del qual era un dels objectius de la Gu\u00e0rdia Civil.<\/p>\n

El 13 d\u2019octubre<\/strong> van ser detinguts Llu\u00efsa Batlle Sanpere, de la Uni\u00f3 Socialista del Bages; Ruf\u00ed Cerd\u00e1n Heredia, de l\u2019HOAC i de CCOO; i Marcelino Iglesias Marcuello, del PSUC i CCOO. Aquell mateix dia tamb\u00e9 van retenir Josep Bar\u00f3n.<\/p>\n

El dia 14<\/strong> van detenir Antonio Alcaide Galiot, tamb\u00e9 del PSUC i de CCOO.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Not\u00edcia sobre les detencions al diari Manresa, 28\/10\/1975. (Font: Web Les \u00faltimes detencions del franquisme a Manresa).<\/figcaption><\/figure>\n

El dia 15<\/strong> van detenir Fernando Mart\u00ednez, Jer\u00f3nimo Rodr\u00edguez, de CCOO; i \u00a0Manuel Pay\u00e1n, Jos\u00e9 Samaniego i Jaume Sala Alegre, del PSUC i CCOO.<\/p>\n

El dia 16<\/strong> van detenir Antonio Pradas Radr\u00edguez i, l\u2019endem\u00e0, Manuel Ramos G\u00f3mez, tamb\u00e9 militants del PSUC i de CCOO. Finalment, tamb\u00e9 van ser interrogats Jaume Pint\u00f3 Casanovas i Carolina Codinasaltes Verdaguer.<\/p>\n

Els militants del PSUC, Llu\u00eds Maruny Curto, Francesc Padull\u00e9s Esteban, Joaquin Vizcaino Grima i Sebasti\u00e0 Vives Ant\u00fanez es van amagar a\u00a0 Barcelona perqu\u00e8 la Gu\u00e0rdia Civil havia decretat la seva cerca i captura.<\/p>\n

Quants dies van estar detinguts?<\/span><\/h3>\n

Alguns dels arrestats van estar unes hores o uns quants dies detinguts i, finalment, despr\u00e9s de declarar davant del jutge d\u2019instrucci\u00f3, Antonio L\u00f3pez-Carrasco, van ser posats en llibertat. A altres, se\u2019ls va aplicar, amb l\u2019autoritzaci\u00f3 del jutge, el Decret Llei de Prevenci\u00f3 del Terrorisme de 1975 i van romandre entre sis i deu dies a la Caserna de la Gu\u00e0rdia Civil, sotmesos a dures tortures f\u00edsiques, amenaces de mort i maltractaments psicol\u00f2gics.<\/p>\n

Finalment, \u00a0despr\u00e9s de declarar davant del jutge, la majoria van ser posats en llibertat. En canvi, Josep Fuentes, Josep C\u00f2nsola, Joan Sala, Jaume Sala i Manel Ramos van ser traslladats a la pres\u00f3 Model de Barcelona, ja que el jutge en va decretar pres\u00f3 sense fian\u00e7a i el pagament d\u2019una multa de 30.000 pessetes cadascun.<\/p>\n

Qui van ser els seus advocats?<\/span><\/h3>\n

Marc Viader, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Santos Valladolid i Xavier Sitjes, van ser els principals advocats que van defensar i donar suport als detinguts, quan van ser a Manresa.<\/p>\n

En ser traslladats a la pres\u00f3 Model de Barcelona, un grup d\u2019advocats laboralistes de Barcelona (Albert Fina, Montserrat Avil\u00e9s, Josep Sol\u00e9 Barber\u00e0, Leopoldo Espuny\u2026) va prendre el relleu dels advocats manresans per assistir els cinc empresonats.<\/p>\n

Quant temps van estar a la Model?<\/span><\/h3>\n

Des de la Caserna de la Gu\u00e0rdia Civil, els van portar a la pres\u00f3 de Manresa. Des d\u2019all\u00e0, el 25 d\u2019octubre, els cinc empresonats van redactar una carta d\u2019agra\u00efment a l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica per les mostres de solidaritat rebudes durant tots aquells dies.<\/p>\n

El dia 28 els van traslladar a la pres\u00f3 Model de Barcelona, on van romandre fins al seu alliberament el 6 de desembre de 1975, arran de l\u2019indult del rei Joan Carles I el 25 de novembre. La mort del dictador, cinc dies abans, va fer possible l\u2019alliberament.<\/p>\n

Per poder sortir en llibertat, van haver d\u2019afrontar el pagament d\u2019una fian\u00e7a de 50.000 pessetes cadascun d\u2019ells, diners que van ser recollits a trav\u00e9s del Comit\u00e8 de Solidaritat.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Pres\u00f3 Model de Barcelona on van estar empresonats cinc dels detinguts. (Font web beteve.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

Com va ser l\u2019arribada a Manresa?<\/span><\/h3>\n

El dilluns 8 de desembre, a quarts de nou del vespre, els cinc alliberats i els altres quatre que s\u2019havien amagat a Barcelona, van tornar a la capital del Bages.<\/p>\n

A l\u2019estaci\u00f3 de la Renfe de Manresa, centenars de persones els van donar la benvinguda. Com que hi havia molta gent esperant la seva arribada, la policia va acordonar la zona i nom\u00e9s va permetre acostar-s’hi els familiars.<\/p>\n

Els qui havien marxat a Barcelona tamb\u00e9 van tornar, per\u00f2 van baixar a l\u2019estaci\u00f3 de Sant Vicen\u00e7 de Castellet, per evitar ser detinguts.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a>
Not\u00edcia sobre l\u2019arribada a Manresa dels cinc empresonats a la Model al diari Manresa, 9\/12\/1975. (Font: Web Les \u00faltimes detencions del franquisme a Manresa).<\/figcaption><\/figure>\n

Qu\u00e8 els va passar als qui s\u2019havien amagat?<\/span><\/h3>\n

El 10 de desembre, els quatre membres del PSUC que estaven en ordre de cerca i captura van ser rebuts a l\u2019Ajuntament per l\u2019alcalde, Ramon Roqueta. A la sortida de l\u2019Ajuntament, la Gu\u00e0rdia Civil els va detenir i els va portar a la Caserna per ser interrogats. Aquesta vegada no hi va haver maltractes. Aquell mateix dia, el jutge d\u2019instrucci\u00f3, Antonio L\u00f3pez-Carrasco, els va prendre declaraci\u00f3 i els va concedir la llibertat provisional sense fian\u00e7a.<\/p>\n

Quines mostres de solidaritat van rebre?<\/span><\/h3>\n
\"\"<\/a>
Not\u00edcia sobre les gestions dels familiars i els suports rebuts al diari \u201cTele\/expr\u00e9s\u201d, novembre 1975. (Font: Col\u00b7lecci\u00f3 Llu\u00efsa Batlle. Web Les \u00faltimes detencions del franquisme a Manresa).<\/figcaption><\/figure>\n

Els detinguts van rebre el suport dels representants sindicals de les empreses on treballaven i tamb\u00e9 de la majoria dels seus companys. A m\u00e9s, alguns van rebre el suport de la direcci\u00f3 de l\u2019empresa on treballaven.<\/p>\n

Els enlla\u00e7os sindicals del Bages i diferents representants de la societat civil manresana van demanar, p\u00fablicament, l\u2019amnistia per als cinc detinguts a la Model.<\/p>\n

Un Comit\u00e8 de Solidaritat va coordinar i gestionar els diferents moviments de suport i tamb\u00e9 la recollida de diners per fer front a les multes i fiances.<\/p>\n

Tamb\u00e9 van rebre el suport i la solidaritat de capellans progressistes de les parr\u00f2quies de Manresa (Josep Junyent, Joan Aurich, F\u00e8lix Gu\u00e0rdia, Josep Jubells, Ramon Mata, Jacint Medina, Pere Soldevila, Florenci Costa, Salvador Bardolet, Jaume Franquesa, Josep Codinach, Valent\u00ed Casals, Ramon Boixader i Marcel\u00b7l\u00ed Carreras). Diversos capellans van llegir una homilia de suport als detinguts i van presentar peticions de llibertat, defensant la bona conducta de tots ells.<\/p>\n

Un dels actes m\u00e9s significatius va ser la preg\u00e0ria de solidaritat convocada pel Moviment de Cursets de Cristiandat a l\u2019esgl\u00e9sia de Casa Caritat, amb la participaci\u00f3 de m\u00e9s de dues-centes persones.<\/p>\n

Com va ser el retorn a la feina?<\/span><\/h3>\n

Tots els detinguts van poder tornar a les seves feines, excepte Manuel Ramos que va ser acomiadat de Telef\u00f2nica. Tampoc Francesc Padull\u00e9s va ser readm\u00e8s a Maquin\u00e0ria Industrial ni Sebasti\u00e0 Vives a T\u00e8xtils Bertrand i Serra. Tamb\u00e9 va ser acomiadat Ramon Maj\u00f3, que s\u2019havia amagat a Barcelona. Malgrat rec\u00f3rrer judicialment els acomiadaments, les sent\u00e8ncies els van ser desfavorables.<\/p>\n

Qu\u00e8 va passar amb l\u2019amnistia del 1977? <\/span><\/h3>\n

L\u2019oposici\u00f3 antifranquista va reclamar, des de principis dels anys setanta, l\u2019amnistia pol\u00edtica i laboral per a tots els perseguits pel franquisme. Finalment, aquesta va arribar l\u2019octubre de 1977. Malgrat\u00a0 no ser la intenci\u00f3 de l\u2019oposici\u00f3 al r\u00e8gim, l\u2019amnistia va establir, tamb\u00e9, el perd\u00f3 legal per a tots els repressors (autoritats, funcionaris i agents de l\u2019ordre p\u00fablic) que havien signat penes de mort i\u00a0 infringit tortures, vexacions i maltractes als detinguts.<\/p>\n

Els torturadors dels detinguts del Bages mai no van ser jutjats. Quan van denunciar tortures al jutge instructor, aquest les va desestimar i quan Teresa Vilajeliu va portar el seu cas als tribunals tamb\u00e9 va ser desestimat per falta de proves. Amb l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019amnistia, els torturadors van quedat impunes i els detinguts no han pogut reclamar\u00a0 just\u00edcia.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Aprobaci\u00f3 de la Llei d\u2019Amnistia pel Congr\u00e9s de Diputats, 1977. (Fotografia: EFE. Font: Web ara.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

Quina \u00e9s la import\u00e0ncia hist\u00f2rica d\u2019aquests fets? <\/span><\/h3>\n

Malgrat tot el que havia passat, els detinguts no van abandonar les seves conviccions ni les lluites socials. Al contrari, van continuar reclamant m\u00e9s llibertats, millores socials i un estat democr\u00e0tic.<\/p>\n

Aquestes detencions van comportar la sortida a la llum p\u00fablica del PSUC, partit il\u00b7legal i en la clandestinitat en aquells moments. Uns mesos despr\u00e9s, el 3 de juliol de 1976, el PSUC va fer la seva presentaci\u00f3 p\u00fablica a la ciutat, en un m\u00edting a la Sala Loiola.<\/p>\n

La lluita d\u2019aquests homes i dones, com la de molts altres, per millorar les condicions socials i pol\u00edtiques dels treballadors i per protestar contra la dictadura va fer impossible, conjuntament amb la mobilitzaci\u00f3 de tota l\u2019oposici\u00f3 antifranquista, la continu\u00eftat del franquisme despr\u00e9s de la mort el dictador.<\/strong><\/p>\n

\n

 <\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

– Web Les \u00faltimes detencions del franquisme a Manresa<\/em><\/a>, 2024. Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa.<\/p>\n

– Web Les \u00faltimes detencions del franquisme a Manresa: material de suport<\/em><\/a>, 2025. Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa.<\/p>\n

– Aloy, Joaquim; Gasol, Pere. Web Entrevista al manres\u00e0 Ramon Maj\u00f3 Lluch<\/em><\/a>, 2025. Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Autors<\/strong>: Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofr\u00e9 i Rosa M. L\u00f3bez Rosell<\/p>\n

Manresa, octubre de 2025<\/p>\n

\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entre el 9 i el 17 d\u2019octubre de 1975, vint-i-cinc militants antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes i, sobretot al PSUC i a CCOO, van ser detinguts per la Gu\u00e0rdia Civil de Manresa. Posteriorment, catorze van ser traslladats a la pres\u00f3 de Manresa i, finalment, cinc van ser empresonats a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":83023,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":30,"footnotes":""},"categories":[94],"tags":[115,134],"nivell":[106,107],"tema":[110],"class_list":["post-83019","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fem-memoria","tag-repressio","tag-oposicio-antifranquista","nivell-eso","nivell-batxillerat","tema-franquisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/83019","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=83019"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/83019\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":83214,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/83019\/revisions\/83214"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/83023"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=83019"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=83019"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=83019"},{"taxonomy":"nivell","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/nivell?post=83019"},{"taxonomy":"tema","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/tema?post=83019"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}