{"id":81938,"date":"2024-06-16T19:40:58","date_gmt":"2024-06-16T18:40:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/?p=81938"},"modified":"2024-06-17T09:27:46","modified_gmt":"2024-06-17T08:27:46","slug":"personatge-del-mes-angel-guimera-i-jorge-1845-1924","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/personatge-del-mes-angel-guimera-i-jorge-1845-1924\/","title":{"rendered":"Personatge del mes: \u00c0ngel Guimer\u00e0 i Jorge (1845-1924)"},"content":{"rendered":"

\u00c0ngel Guimer\u00e0, dramaturg, poeta i pol\u00edtic<\/span><\/h3>\n
\"\"<\/a>
Casa Museu \u00c0ngel Guimer\u00e0 al Vendrell. (Font: web turismebaixpenedes.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c0ngel Guimer\u00e0 va n\u00e9ixer el 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife<\/strong>. La seva fam\u00edlia paterna era del Vendrell, per\u00f2 els negocis familiars van fer que el seu pare, Agust\u00ed Guimer\u00e0, an\u00e9s a viure a l\u2019illa deTenerife on va con\u00e8ixer Margarita Jorge. All\u00e0 van tenir dos fills: \u00c0ngel i Juli. El 1854, quan \u00c0ngel tenia nou anys, van tornar a Catalunya i es van establir al Vendrell<\/strong>.<\/p>\n

El 1859, \u00c0ngel Guimer\u00e0 va marxar a Barcelona<\/strong> on va seguir els seus estudis i la seva formaci\u00f3 liter\u00e0ria. Ben aviat es va iniciar com a poeta. Tot i que en l\u2019\u00e0mbit familiar es parlava en castell\u00e0, a partir de 1869 va adoptar el catal\u00e0 com a llengua liter\u00e0ria. Va formar part del grup La Jove Catalunya<\/em> i va comen\u00e7ar a publicar a la revista La Gramalla<\/em>, vinculada a joves catalanistes.<\/p>\n

El 1871 es va instal\u00b7lar definitivament a Barcelona on va desenvolupar una intensa activitat en el camp de la poesia<\/strong>, el teatre<\/strong>, el periodisme<\/strong> i la pol\u00edtica<\/strong>. La seva activitat es va desplegar en el marc del corrent cultural i pol\u00edtic que coneixem com la Renaixen\u00e7a<\/strong>.<\/p>\n

Va publicar en diverses revistes <\/strong>com\u00a0La Rondalla<\/em>\u00a0(1874), el\u00a0Calendari Catal\u00e0<\/em>\u00a0(1874-77) o la\u00a0Revista de Gerona<\/em>\u00a0(1878). Tamb\u00e9 es va presentar a cert\u00e0mens literaris i va participar en els Jocs Florals<\/strong>. El 1877 va ser proclamat Mestre en Gai Saber<\/em> als Jocs Florals de Barcelona. El 1887 va aplegar bona part de la seva producci\u00f3 en el volum\u00a0Poesies<\/em>\u00a0i, uns anys m\u00e9s tard, va publicar el\u00a0Segon llibre de poesies<\/em>\u00a0(1920).<\/p>\n

Amb l\u2019estrena de l\u2019obra Gala Plac\u00eddia<\/em> (1879) va iniciar la seva producci\u00f3 teatral<\/strong>. Les seves obres van tenir un\u00a0 gran \u00e8xit a Catalunya, i tamb\u00e9 a Espanya i a altres pa\u00efsos. Cal destacar Mar i cel<\/em>\u00a0(1888), En P\u00f3lvora<\/em> (1893), Maria Rosa<\/em> (1894), Terra Baixa<\/em> (1897) o La filla del mar<\/em>\u00a0(1900), entre moltes altres.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Representaci\u00f3 de l\u2019obra Mar i cel, 2014. (Font: web maricelelmusical.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

Juntament amb Pere Adavert, va impulsar la revista, i posteriorment diari, La Renaixen\u00e7a<\/em><\/strong>, portaveu del pensament catalanista del moment, en el qual va col\u00b7laborar durant vint-i-quatre anys (1873-1896).<\/p>\n

Com a pol\u00edtic, va participar en fets importants del moviment catalanista<\/strong> de finals del segle XIX. El 1885, va col\u00b7laborar en la redacci\u00f3 del Memorial de Greuges<\/strong> que es va lliurar, a Madrid, al rei Alfons XII. Va participar en la creaci\u00f3 de la Lliga de Catalunya<\/strong> i el 1889 en va ser elegit president. El 1892 vas ser ponent de les Bases de Manresa<\/strong>. El 1895 va ser elegit president de l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s<\/strong>, en el seu discurs inaugural va reivindicar l\u2019\u00fas literari i oficial de la llengua catalana. El llibre Cants a la P\u00e0tria<\/strong>, publicat el 1906, recull els seus discursos pol\u00edtics.<\/p>\n

Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos reconeixements <\/strong>i distincions. Per\u00f2 l\u2019homentatge m\u00e9s destacable \u00e9s el que se li va dedicar el maig de 1909 a Barcelona<\/strong> com a agra\u00efment a la seva aportaci\u00f3 a la llengua i la cultura catalanes i que va esdevenir un acte multitudinari.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Acte d\u2019homentage a \u00c0ngel Guimera a la Pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona, 23 de maig de 1909. (Fotografia: Josep Brangul\u00ed. Font: Arxiu Nacional de Catalunya).<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c0ngel Guimer\u00e0 va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924<\/strong>. El seu enterrament es va convertir en una manifestaci\u00f3 massiva de dol<\/strong> per part de nombrosos ciutadans, malgrat que la dictadura de Primo de Rivera va prohibir assistir-hi.<\/p>\n

Homenatge de la ciutat de Manresa <\/span><\/h3>\n

En el marc dels actes de reconeixement que va rebre el maig de 1909 a Barcelona, Manresa i la comarca del Bages, li van retre el seu propi homenatge, tal i com es va fer tamb\u00e9 en altres pobles i ciutats de Catalunya.<\/p>\n

El 26 de maig de 1909, l\u2019Ajuntament de la ciutat va acordar canviar el nom del Carrer o Pas de Cardona pel d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0, un dels carrers m\u00e9s c\u00e8ntrics de la ciutat.<\/p>\n

El 20 de juny de 1909<\/strong>, \u00c0ngel Guimer\u00e0 va venir a Manresa. Va tenir una rebuda multitudin\u00e0ria i va rebre nombroses mostres d\u2019afecte durant tot el dia.<\/p>\n

L\u2019acte central de la diada va ser la inauguraci\u00f3 del carrer<\/strong> que, encara avui, porta el seu nom. \u00a0A l\u2019inici del mateix carrer es va col\u00b7locar una placa recordat\u00f2ria<\/strong> d\u2019aquell esdeveniment amb el seg\u00fcent text: \u201cRecord de l\u2019homenatge a l\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0. 1909\u201d.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Acte central de l\u2019homenatge a \u00c0ngel Guimer\u00e0 amb la inauguraci\u00f3 del carrer que porta el seu nom, 20 de juny de 1909 (Font: web memoria.cat).<\/figcaption><\/figure>\n

La jornada es va completar amb tot un seguit d\u2019actes: un concert al Teatre Nou, una trobada a l\u2019Ajuntament organitzada per la Comissi\u00f3 organitzadora i l\u2019Orfe\u00f3 Manres\u00e0, un festival de ballets populars a la Pla\u00e7a Major, un sopar d\u2019honor al mateix Ajuntament i la representaci\u00f3 de l\u2019obra \u201cMar i Cel\u201d al Teatre Conservatori.<\/p>\n

L\u2019esdeveniment va tenir un ampli ress\u00f3 al diari local El Pla de Bages<\/em> dels dies 19 i 21 de juny de 1909.<\/p>\n

El 1939, la dictadura franquista<\/strong> va retirar la placa commemorativa que s\u2019havia col\u00b7locat al carrer i la va fer desapar\u00e8ixer.<\/p>\n

Restituci\u00f3 de la placa d\u2019homentage a \u00c0ngel Guimer\u00e0<\/span><\/h3>\n

El 4 de maig de 2009, l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa<\/strong> va presentar una inst\u00e0ncia a l\u2019Ajuntament<\/strong> en qu\u00e8 demanava la restituci\u00f3 de la placa que la ciutat i la comarca van dedicar a \u00c0ngel Guimer\u00e0 amb motiu de l\u2019homenatge del 20 de juny de 1909.<\/p>\n

L\u2019Associaci\u00f3 va demanar a l\u2019Ajuntament que, com a acte de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, organitz\u00e9s un nou acte d\u2019homenatge a \u00c0ngel Guimer\u00e0 que inclogu\u00e9s la col\u00b7locaci\u00f3, al mateix indret on hi havia l\u2019anterior, d\u2019una placa recordat\u00f2ria<\/strong> que fes refer\u00e8ncia tant a l\u2019homenatge com a l\u2019acci\u00f3 de la dictadura franquista de retirar-la.<\/p>\n

La proposta va tenir un ampli suport social<\/strong> i va ser ben acollida per l\u2019Ajuntament, que va decidir restituir-la. 100 anys despres, el diumenge 15 de novembre de 2009<\/strong>, es va inaugurar una nova placa, ara amb aquest text:. \u201cManresa i el Bages tributaren homenatge a l\u2019escriptor \u00c0ngel Guimer\u00e0 el dia 20 de juny de 1909. La ciutat renova l\u2019homenatge i, amb aquesta placa, restitueix la que fou retirada per la dictadura franquista\u201d.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>
Placa al carrer d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0 de Manresa, 2024. (Fotografia: Rosa L\u00f3bez).<\/figcaption><\/figure>\n
\n

Ara fa 100 anys, el 19 de juliol de 1924, amb motiu de la mort d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0, l\u2019escriptor manres\u00e0 Josep Maria Planes<\/strong> va publicar el seu primer article signat al diari El Pla de Bages<\/em><\/strong>, que comen\u00e7ava amb aquestes paraules:<\/p>\n

\"\"<\/a>
Retrat d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0 realitzat pel pintor Ramon Casas, 1903. (Font: web MNAC).<\/figcaption><\/figure>\n

\u201cUn dels aspectes m\u00e9s interessants de la personalitat de don \u00c0ngel Guimer\u00e0, fou la seva gran popularitat. Rarament, el p\u00fablic, el gran p\u00fablic, coneix, venera i estima a un home de lletres. En Guimer\u00e0 era conegut, venerat i estimat a tot arreu. Sobretot el poble de Barcelona, li professava una verdadera idolatr\u00eda\u201d.\u00a0 <\/em>(Font: web memoria.cat\/josep-maria-planes)<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

M\u00e9s informaci\u00f3:<\/strong><\/p>\n

Web memoria.cat. Documents de l’Arxiu Comarcal del Bages<\/a>.<\/p>\n

Web memoria.cat. Ress\u00f2 de l’acte d’homenatge a \u00c0ngel Guimer\u00e0<\/a>.<\/p>\n

Web memoria.cat. Restituci\u00f3 de la placa d’\u00c0ngel Guimer\u00e0<\/a>.<\/p>\n

Web memoria.cat. Acte de restituci\u00f3 de la placa d’\u00c0ngel Guimer\u00e0<\/a>.<\/p>\n

Web memoria.cat\/josep-maria-planes<\/a>.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c0ngel Guimer\u00e0, dramaturg, poeta i pol\u00edtic \u00c0ngel Guimer\u00e0 va n\u00e9ixer el 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife. La seva fam\u00edlia paterna era del Vendrell, per\u00f2 els negocis familiars van fer que el seu pare, Agust\u00ed Guimer\u00e0, an\u00e9s a viure a l\u2019illa deTenerife on va con\u00e8ixer Margarita Jorge. All\u00e0 van tenir dos […]<\/p>\n","protected":false},"author":12,"featured_media":81945,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":59,"footnotes":""},"categories":[96],"tags":[],"nivell":[107,106],"tema":[129],"class_list":["post-81938","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-personatge-del-mes","nivell-batxillerat","nivell-eso","tema-primer-terc-s-xx"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81938","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/12"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81938"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81938\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/media\/81945"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81938"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=81938"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=81938"},{"taxonomy":"nivell","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/nivell?post=81938"},{"taxonomy":"tema","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/edu\/wp-json\/wp\/v2\/tema?post=81938"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}