Introducció
La memòria històrica permet recordar els fets del passat i els espais on aquests van tenir lloc. Són fets esdevinguts en uns escenaris que formen part de la nostra vida quotidiana, però dels quals sovint en desconeixem la seva significació, ja que, amb el pas dels anys, els pobles i les ciutats han experimentat uns canvis urbanístics, que han influït en l’oblit d’allò que hi va succeir.
Aquesta proposta vol contribuir a la recuperació de la memòria democràtica d’uns fets històrics situant-los, concretament, en els llocs on van passar. L’objectiu és preservar la memòria del nostre passat per no oblidar qui som; i, en definitiva, per preservar la nostra identitat com a poble.
InCORdis és un cor de protesta, que des de l’any 2013, ha fet seu un repertori de cançons que han estat significatives en la lluita per la justícia i la millora de la societat.
Conjuntament amb InCORdis, us presentem aquesta proposta centrada en el període de la República i la Guerra Civil. Us proposem fer un recorregut, a través de cançons, pels llocs de la vostra ciutat o poble, que van ser l’escenari d’esdeveniments rellevants durant aquells anys.
1. La proclamació de la República
El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la II República espanyola. El mateix dia, el rei Alfons XIII abandonava l’Estat espanyol. La proclamació es va dur a terme després de la victòria dels partits republicans i socialistes a les eleccions municipals del 12 d’abril. Es posava fi, així, al període de la Restauració Borbònica i de la Dictadura de Primo de Rivera.
En quin lloc de la vostra població us trobeu en aquest moment, de manera real o virtual? Indiqueu el nom del carrer o plaça i de l’edifici, si escau.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
Serà un dia que durarà anys
Serà un dia que durarà anys va ser escrita pel cantautor valencià Ovidi Montllor i publicada l’any 1977 en el disc Crònica d’un temps. És una de les seves peces més compromeses i polítiques. Sense voler fer referència a un lloc o temps concret, aquesta cançó reivindica la vida i l’emancipació, i ha agafat força de nou arran de les mobilitzacions dels darrers anys al Principat.
Serà un dia que durarà anys (pdf)
- Busqueu fotografies de la vostra població que ho puguin il·lustrar.
La música té una estructura ABA, igual que el text. Com expressarieu les diferències musicals que hi ha entre la part A i la part B. Són de tempo? De volum? De melodia? De ritme?
- Considereu que la cadència (el final) sobre el text “dona’t tot tu” és una cadència suspensiva o conclusiva? Penseu que acabar amb aquest tipus de cadència té alguna relació amb el sentit del text?
2. Les reformes socials. Vagues i revoltes
La proclamació de la República va crear esperances d’un canvi social a la classe obrera. El Govern va impulsar reformes econòmiques, laborals i socials. Però, la lentitud en l’aplicació de les millores va provocar conflictes i vagues al llarg de tot el període, promogudes pels grups i partits de l’esquerra més radical.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
A la huelga
A la huelga és una cançó del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio composta l’any 1963, i publicada a Suècia l’any següent dins d’un disc titulat “Canciones de la resistencia española”. Es va divulgar sobretot a través de Radio Pirenaica, l’emissora clandestina del Partit Comunista d’Espanya. Els primers anys de la dictadura, aquest partit, creia que una vaga general podria enderrocar el franquisme.
- Creieu que a principis del període de la República era oportú fer vagues? Doneu arguments a favor o en contra.
- La cançó diu també “yo por ellos, madre, y ellos por mi”. Valoreu la importància de la solidaritat i la unitat durant una vaga.
- Busqueu informació sobre si es van produir vagues en aquella època, a la vostra població.
- De quina manera la música subratlla l’augment numèric (diez, cien, mil) que hi ha en el text?
3. Els avenços en els drets i les llibertats de les dones
La II República va reconèixer la igualtat entre sexes i un seguit de drets, com el dret al sufragi femení. També es va implantar el matrimoni civil i es va aprovar el divorci. Es va facilitar la incorporació de les dones a l’educació i a la feina remunerada.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
Cançó de fer camí
Cançó de fer camí va ser escrita per Borja Penalba i Mireia Vives, membres del grup musical Ovidi4. El text es basa en un dels poemes més reconeguts de la poeta Maria Mercè Marçal (1952-1998). Representa un cant a la germanor entre dones, i ha esdevingut un himne de la lluita feminista.
- Creieu que devia ser fàcil durant la República que les dones aconseguissin drets i llibertats? Qui s’hi oposava? Per què? Consulteu Fem memòria… novembre de 1933: les dones voten per primera vegada.
- Expliqueu de quines maneres el canvi de to es vincula amb les melodies i el contingut del text: com són les melodies del fragment en major? I què hi diu el text? Diu coses semblants en el fragment en menor? I les melodies són semblants?
4. L’escola catalana
La República va establir un model de societat democràtica, igualitària, laica i descentralitzada. Basant-se en aquests principis la República va fomentar l’ensenyament públic i gratuït, va introduir un model educatiu basat en la innovació pedagògica, la coeducació i l’ensenyament laic. A més, a Catalunya, la Generalitat va fomentar l’ensenyament en català i el coneixement de l’entorn. Aquesta aposta per l’educació va fer reduir la taxa d’analfabetisme de les nenes i va permetre la incorporació de les dones a treballs qualificats com el de mestres.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
I tu sols tu
I tu sols tu, és un cant feminista del grup valencià El Diluvi, aparegut en el seu disc Alegria, de l’any 2015. Basat en el poema Divisa de Maria Mercè Marçal reivindica el paper de les dones en la història i denuncia la discriminació que han patit.
- Quines escoles hi havia a la vostra població durant la República? Se’n van construir de noves? Com es deien? Encara existeixen? Podeu obtenir alguna fotografia?
- En quins punts del text hi ha preguntes i respostes? Quines veus fan la pregunta i quines la resposta? En quins casos la resposta entra abans que acabi la pregunta?
5. El cop d’estat
El 18 de juliol de 1936 una facció de l’exèrcit va portar a terme un cop d’estat per suprimir la República democràtica. Aquest va fracassar en el seu intent de fer caure de manera immediata el govern republicà, ja que tant el govern de la República com el de la Generalitat, i la militància dels partits i sindicats d’esquerres, sobretot, anarquistes i comunistes, hi van oposar una forta resistència. Començava, així, la Guerra Civil espanyola.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
Què volen aquesta gent?
Rafael Guijarro, estudiant madrileny de 23 anys, va ser detingut l’any 1967 i conduït a casa seva per fer-hi un escorcoll. Mentre es duia a terme, el noi s’hauria llençat o l’haurien llençat per la finestra. La notícia va ser silenciada per la premsa. L’any següent, Lluís Serrahima (lletra) i Maria del Mar Bonet (música) van crear aquesta cançó, que va ser prohibida tot seguit i que denuncia el paper repressor exercit tant per la policia com per l’exèrcit, així com la seva impunitat.
- Quina resposta podríem donar a la mare quan diu: Què volen aquesta gent que truquen de matinada?
- Quin sentiment es desprèn d’aquestes frases: Dies fa que parla poc i cada nit s’agitava. Li venia un tremolor tement un truc a trenc d’alba?
6. L’anticlericalisme
El cop d’estat va desencadenar una revolució a Catalunya, i també va fer ressorgir l’anticlericalisme. Aquest considerava que l’Església sempre estava al costat dels poderosos i que donava suport als militars rebels. Es van produir saqueigs i enderrocament d’esglésies i convents, i grups radicals van perseguir i assassinar religiosos.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
La setmana sagnant
S’anomena La setmana sagnant als fets ocorreguts entre el 21 i el 28 de maig de 1871, quan, a França, les tropes de Versalles van acabar amb la Comuna de París, primer intent reeixit de construir una alternativa popular al capitalisme. Durant aquells dies, la repressió va causar 30.000 morts. El text de la cançó és de Jean Baptiste Clément i la música de Pierre Dupont. El text en català és de Miquel Pujadó.
- La cançó també fa un crit a l’esperança i a la revolució. En quines frases ho podem veure?
- Com es va manifestar l’anticlericalisme d’una part de la població a l’estiu del 1936, a Catalunya?
- A la vostra població es van produir actes anticlericals durant la Guerra Civil? Quin tipus d’actes es van produir?
- A quantes veus diríeu que és aquesta harmonització?
- Senyaleu sobre el text d’una de les estrofes polifòniques els breus moments en què hi ha una textura contrapuntística.
7. El moviment revolucionari
El cop militar va provocar la pèrdua de poder del govern de la República, del govern de la Generalitat i dels ajuntaments i l’inici d’un moviment revolucionari. Es va formar un poder popular al voltant dels sindicats i dels partits d’esquerres que comportà el reconeixement del lideratge dels organismes –comitès locals- que s’havien anat formant en esclatar la guerra.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
A les barricades
A les barricades és l’himne de la CNT i l’himne internacional dels anarquistes. Basant-se en una melodia popular, el poeta polonès Waclaw Swiecicki va compondre La Varsoviana a la presó l’any 1883. La cançó, que es va popularitzar a Europa, homenatjava la lluita dels obrers polonesos contra l’ocupació russa. El primer enregistrament a l’Estat espanyol el va fer l’Orfeó Català, l’any 1936.
- Quines van ser les conseqüències d’aquest enfrontament el maig de 1937? Quina de les dues creieu que era la millor estratègia per vèncer el feixisme? Justifiqueu la resposta.
8. Els bombardeigs
Moltes ciutats catalanes van patir els bombardeigs de l’aviació del bàndol franquista amb el resultat de milers de morts. Per protegir-se dels bombardeigs, que volien destruir infraestructures i atemorir la població civil, moltes ciutats van construir refugis antiaeris.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
Palabras para Julia
Una de les moltes víctimes civils dels bombardejos feixistes a Barcelona va ser Julia Gay. Va deixar tres fills: Luís, Juan i José Agustín Goytisolo, tots tres escriptors. Aquest últim va posar el nom de Julia a la seva filla en record de la mare, i li va dedicar el poema Palabras para Julia. El cantautor Paco Ibáñez va musicar aquest text i el va presentar al teatre Olympia de París l’any 1970. És, sobretot, un cant a la vida i, per tant, a la resistència.
- Es van construir refugis a la vostra població? Quants? On es van construir? Encara es conserven? Es poden visitar?
- Les estrofes i la tornada tenen unes textures molt contrastades. Les sabríeu identificar i explicar-les i/o posar-hi noms?
9. L’exili
Amb la derrota del bàndol republicà molts dels seus partidaris van marxar cap a l’exili, sobretot cap a França, on van ser internats en camps de refugiats. En començar la II Guerra Mundial molts republicans exiliats van unir-se a la Resistència francesa i per això, molts d’ells, van ser deportats a camps de concentració nazis. Alguns van retornar al cap dels anys, altres, en canvi, van morir a l’exili.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
Corrandes d’exili
Una de les persones que va emprendre el camí de l’exili va ser el poeta Joan Oliver, conegut com Pere Quart. Sempre inquiet, innovador i compromès, Oliver es va alinear clarament amb el govern de la República des de l’inici de l’alçament feixista. Per això, l’any 1939 es va exiliar, i no va tornar a Catalunya fins l’any 1948. El poema Corrandes d’exili (1947) expressa precisament el moment de l’exili. Van musicar-lo Ovidi Montllor (1974) i Lluís Llach (1984). InCORdis canta la versió de Lluís Llach.
- Per commemorar els exiliats que van morir als camps de concentració nazis, a moltes poblacions s’han posat stolpersteine. Sabeu què són? Se n’han posat a la vostra població? Poseu-ne alguns exemples.
- Quines situacions semblants de persones que es veuen obligades a fugir del seu país es donen a l’actualitat?
- En aquesta versió de la cançó hi ha diverses textures. Subratlleu, sobre el text de la cançó, utilitzant un color diferent per a cada textura, en quins moments es dona cadascuna d’aquestes: una veu i acompanyament, dues veus i acompanyament, tres veus, uníson.
10. La repressió franquista
La victòria dels franquistes va instaurar un Estat dictatorial que va necessitar la repressió per mantenir-se en el poder durant quaranta anys.
- Quin fet històric rellevant va passar en aquest lloc?
Gallo rojo, gallo negro
Chicho Sánchez Ferlosio va escriure Gallo rojo, gallo negro cap a l’any 1962 i la va cantar per primera vegada a la Universitat de Madrid, en una manifestació que es va produir a causa de la detenció d’un estudiant. Es va publicar a Suècia i a Itàlia els anys 60, i no va arribar a Espanya, pels canals comercials, fins l’any 1978, dins del disc “A contratiempo“. Durant el franquisme va ser un himne de combat comparable a La Internacional o A les barricades.
- Uns dels objectius de la repressió era provocar la passivitat de la població i acabar amb l’oposició antifranquista. Creieu que es va aconseguir?
- Quina estructura interna tenen les estrofes? I la tornada?
- Quines estrofes estan narrades en tercera persona i quines en primera? Per què creieu que l’autor fa això? La música ho reforça d’alguna manera?
11. El final de la ruta
Ay Carmela
Acabem aquesta ruta amb l’emblemàtica Ay Carmela. Sembla ser que aquesta cançó va aparèixer entre les tropes espanyoles que s’enfrontaven als francesos durant la Guerra del Francès (1808-1814). Sigui com sigui, es va fer especialment famosa com a cançó preferida per l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil.
La melodia té dues variants de lletra. La primera comença amb “El ejército del Ebro” i fa referència a aquesta batalla. La segona, que diu “Viva la XV Brigada”, es relaciona sobretot amb la Batalla del Jarama.
InCORdis canta la primera versió, probablement més coneguda, i que, bàsicament, dona ànims als combatents.
Una part de les cançons d’aquesta ruta van ser creades per cantautors durant el franquisme. Eren cançons protesta contra la dictadura i, per això, alguns cantants van patir repressió: algunes de les seves cançons van ser prohibides i altres censurades. També se’ls va prohibir fer recitals o editar discos. Els últims anys de la dictadura aquests recitals es van convertir en veritables manifestacions antifranquistes.
- D’alguns d’ells, busqueu una cançó de caràcter antifranquista o revolucionari.
Al llarg de la ruta heu escoltat cançons que són del mateix període en què es van produir els fets dels quals fem memòria, però també cançons que són anteriors o posteriors.
De manera semblant, hi heu trobat cançons originades a l’Estat espanyol, i altres de foranes.
La música té molt poder per expressar sensacions i emocions en relació a fets que es produeixen en un moment determinat. Alhora, també té el poder d’evocar, al llarg del temps, molts altres fets que, d’alguna manera, són semblants o comparables. En aquesta ruta n’hem vist exemples.
- Feu-ne dos grups segons el seu origen geogràfic: de l’Estat espanyol i d’altres llocs.
Orientacions didàctiques
Aquesta activitat està pensada per a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat. Es pot treballar des de l’àrea de Ciències Socials i des de l’àrea de Música, conjuntament o per separat.
L’activitat es pot fer seguint una ruta pel poble o ciutat on hi ha ubicada l’escola o l’institut, o bé es pot portar a terme des de l’aula.
La proposta està dividida en 10 temàtiques relacionades amb la II República i la Guerra Civil. A cadascun d’aquests apartats hi trobareu el vídeo de la cançó corresponent cantada pel grup InCORdis, el text de la cançó i, finalment, dos blocs de preguntes, unes de l’àrea de Ciències Socials i les altres corresponents a l’àrea de Música . Per acabar, hi ha un últim apartat que fa la funció de cloenda i que, pel que fa a la temàtica, entronca amb el franquisme.
El professorat pot optar per:
- Buscar, a la seva població, els llocs on situar els esdeveniments històrics esmentats i aleshores amb tot el grup classe fer la ruta a peu. A cadascun dels llocs s’haurien de llegir els textos introductoris – tant els referits a la temàtica històrica com a la cançó- i escoltar la cançó corresponent. En aquest cas, cal fer una feina prèvia, de cerca del lloc, i de concreció del fet històric ocorregut en aquest lloc. També, cal preveure quina serà la millor manera per escoltar la cançó. Cal tenir en compte que per fer l’itinerari més curt i àgil potser serà necessari canviar, en algun cas, l’ordre cronològic dels esdeveniments o si cal, prescindir d’alguns d’ells.
- Fer tota l’activitat dins l’aula. Es pot realitzar en una o més sessions. En el cas de l’àrea de Ciències Socials, es pot optar per introduir les cançons, a mesura que l’alumnat estudiï la temàtica corresponent.
- Es pot decidir realitzar un treball conjunt de l’àrea de Ciències Socials i de l’àrea de Música o bé, es pot treballar des de cada àrea per separat. Des de l’àrea de Música, el professorat pot ensenyar als estudiants algunes de les cançons perquè siguin els mateixos alumnes els que les cantin.
A tall d’exemple, especifiquem els indrets de la ciutat de Manresa on es poden situar els fets esmentats en aquesta ruta, de manera cronològica:
- La proclamació de la República: Plaça Major, davant de l’Ajuntament.
- Les reformes socials. Vagues i revoltes: Portal de Sobrerroca, al carrer de Sobrerroca, per la proximitat a la plaça Major, escenari de revoltes.
- Els avenços en els drets i llibertats de les dones: Hospital de Sant Andreu, on moltes dones van treballar d’infermeres durant la guerra.
- L’escola catalana: Escola La Renaixença, inaugurada durant la II República.
- El cop d’estat: Plaça del Mil Centenari, on hi havia l’edifici de la Caserna del Carme.
- L’anticlericalisme: Carrer de Sant Miquel, on hi havia hagut una església enderrocada als inicis de la guerra.
- El moviment revolucionari: Carrer d’Urgell, on hi havia la seu de la CNT durant la guerra.
- Els bombardeigs: Refugi antiaeri de la Renaixença.
- L’exili: Plaça de Sant Domènec, davant la placa d’homenatge als manresans deportats als camps nazis.
- La repressió franquista: Passeig de Pere III, davant el monument a Joaquim Amat-Piniella, exiliat i deportat a un camp nazi.
També adjuntem un possible itinerari, evidentment més factible i àgil si és que es vol fer tota la ruta, encara que no mantigui l’ordre cronològic dels fets.
Crèdits
Autors: Carme Botifoll i Benasat, Jaume Esquius i Jofré, Rosa M. Lóbez i Rosell i Josep M. Vilar i Torrens.
Cançons: Cor InCORdis, sota la direcció de Josep M. Vilar i Torrens.
Vídeos: Cor InCORdis.
Agraïments: Neus Montserrat Golsa.
Manresa, novembre de 2022
