3. L’impacte dels bombardeigs
París, 1 de maig de 1938
El matí ha tingut lloc una gran manifestació als carrers de París. Encara que, en principi, la convocatòria era per celebrar el Dia Internacional del Treball, en realitat s’ha convertit en un acte de denúncia i de rebuig de l’atac que ha patit Guernica. Hi han participat nombrosos intel.lectuals i artistes, entre ells Pablo Picasso.
Gràcies a la premsa estrangera, el bombardeig de Guernica també es va conèixer fora de l’Estat espanyol i va causar una gran commoció internacional, com ho demostra la manifestació que va tenir lloc a París pocs dies després.
Però, òbviament, les conseqüències més importants dels bombardeigs les viu la població que els pateix.
A Catalunya, 1936-1939
Els bombardeigs van tenir un gran impacte entre la població. A més de les conseqüències materials (cases i edificis enderrocats, pèrdues econòmiques…), van provocar, sobretot, un important nombre de persones mortes i ferides. Més enllà de les xifres, van suposar un alt cost personal en les persones que els van patir i en els familiars de les víctimes.
A través de la informació que podem obtenir d’entrevistes fetes a familiars de les víctimes mortals, en aquest cas de Manresa, i de testimonis dels fets intentarem comprendre el patiment que els va suposar i com els van afectar.
1. Escolteu les vivències de dos testimonis dels fets (Maria Farré Riera i Montserrat Camprubí Rovira) i de dos familiars de víctimes (Genís García Cano i Joan Falcó Gras).
2. Quins sentiments van provocar en les persones que els van patir?
3. De quina manera va canviar la vida d’aquestes persones després dels bombardeigs?
Al món, segle XXI
Alep (Síria), dissabte 28 d’octubre de 2017
Gabriel Garroum acaba d’arribar a Alep. Després de sis anys, ha tornat a Síria i a la ciutat d’Alep on encara viuen els seus familiars que, malgrat la guerra, no han marxat de la ciutat.
El Gabriel va néixer a Barcelona l’any 1991. El seu pare és sirià (Alep) i la seva mare catalana (Barcelona). És politòleg expert en el Pròxim Orient.
Crònica d’un retorn: Síria després de l’Estat Islàmic
Un sirianocatalà viatja a Alep i relata les sensacions en una ciutat que va conèixer abans de la guerra
Gabriel Garroum, Alep (Síria)
Més de sis hores de viatge per carretera vorejant fronts de guerra i 18 checkpoints del govern és el que separa físicament Damasc d’Alep, a pesar que les seves experiències de la guerra ben bé podrien estar separades per una eternitat. Amb aquest trajecte vaig començar el meu viatge per una Síria molt diferent de la que recordo per últim cop, pels volts del desembre del 2010. Una Síria on tinc part de les meves arrels i que actualment projecta una superposició de realitats que, com a mínim, és difícil de processar: barris d’Alep destruïts gairebé totalment, famílies esquinçades i edificis buits, però també joves decidits a tirar endavant, encoratjadors exemples de resistència a la més cruenta de les violències i molts brins d’esperança. Si els sabem buscar.
Alep, la ciutat on va néixer el meu pare i on tenim la casa familiar, s’assembla poc a aquella ciutat vibrant, cosmopolita i profunda que recordo d’abans de la guerra. “Aquest és un país de viudes, no hi queden famílies. Al nostre edifici, de 49 apartaments, només 5 segueixen habitats”, comentava el meu oncle avi, Joseph, als seus 95 anys, després d’haver-ne vist de tots colors. Allà on no trobes la més brutal de les destruccions, la ciutat és directament inconcebible. Allà on encara pots veure estructura, costa veure-hi contingut.
El plat fort va ser la visita a casa, un pati àrab tradicional situat al barri de Jdeideh, de la ciutat antiga d’Alep, que va ser saquejada durant la guerra, ocupada per milícies i malmesa per l’impacte de dos morters. Segons dades de les Nacions Unides del 2016, més de 33.000 cases han sigut totalment destruïdes com a conseqüència de la brutal guerra patida a Alep. Jdeideh i la ciutat antiga són, sens dubte, escenaris on aquesta realitat es pot copsar directament. La destrucció és tan gran que és processada primer somàticament (pell de gallina, llàgrimes, mareig…) abans que el cap sigui capaç d’entendre-la i interpretar-la. Retornar a casa teva després de més de sis anys de guerra i poder calibrar el que hi ha passat és sens dubte un experiment en què les emocions, l’ull analític i les memòries es fonen en un sol pla.
1. Busqueu fotos de la ciutat d’Alep durant la guerra.
2. Busqueu fotos que mostrin com era la ciutat d’Alep abans de la guerra. Podeu consultar aquest web.
3. Feu una o més fotos que expressin el que és més essencial per vosaltres de la vostra ciutat i que estaria en perill en el cas de patir un bombardeig.
4. Creieu que els bombardeigs que ha patit la població de Síria són gaire diferents dels que va patir la de Catalunya? Reflexioneu sobre el fet i el perquè, al segle XXI, encara hi ha llocs on es bombardeja la població civil.