Presentació

Edificis destruïts pel bombardeig de Barcelona. 17 de març de 1938. Fotografia: Josep Brangulí. (Font: Arxiu Nacional de Catalunya).

El juliol de 1936, a Catalunya i a l’Estat Espanyol, comença una guerra civil. A més dels ideals polítics que estaven en joc, la guerra suposarà, com totes, fam, mort, destrucció…

 

Bombardeig de Lleida. 2 de novembre de 1937. Fotografia: Agustí Centelles. (Font: La Guerra Civil Espanyola. Fotògrafs per a la història. Barcelona: MNAC, 2001).

Després de tres llargs anys, l’1 d’abril de 1939 s’acaba la guerra amb la victòria del bàndol franquista. Molts hauran perdut la vida, a molts altres els espera el dur exili…

Refugiats de camí cap a la frontera amb França. 25-27 de gener de 1939. Fotografia: Robert Capa. (Font: Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia).
Dona fent la salutació feixista l’endemà de l’entrada de les tropes franquistes a Tarragona, el 16 de gener de 1939. (Fotografia: EFE).¹

 

 

Com serà la vida quotidiana per a la majoria de la població, durant els primers anys del franquisme?

 

 

 

Què suposarà Viure la postguerra?

Cua per recollir menjar en un local de l’Auxilio Social de Barcelona, 1939.²

Escoltem la veu d’algunes dones que, des del record, ens parlen de com van viure aquells anys tan durs i difícils, quan eren només unes nenes.

A la dictadura franquista la resumiria amb una època gris, amb fred, amb gana i amb por. (vídeo)
Maria Antònia Terme Costa.³
  1. Fixeu-vos bé en cadascuna de les fotografies. Quines trobeu més impactants? Per què?
  2. Quina paraula definiria el sentiment que us transmet cadascuna d’elles?
  3. Informeu-vos sobre qui eren aquests fotògrafs: Agustí Centelles, Josep Brangulí, Robert Capa.
  4. Les fotografies són una font molt útil que ens permet apropar-nos a moments concrets de la història. Analitzeu la fotografia “Refugiats de camí cap a la frontera amb França” seguint les pautes proposades.
  5. Busqueu una fotografia d’aquest període que il·lustri el record que expressa la Maria Antònia Terme sobre el franquisme.

segueix >>>

Notes:
¹ Font: Som una nació. Volum 3, Catalunya oprimida (segles XVIII-XX). Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 221.
² Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995. Pàg. 121. (Borja de Riquer i Permanyer director).
³ Font: web El primer franquisme a Manresa en un clic.