Introducció

“Viure la postguerra” és una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d’aquest nivell educatiu. L’activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d’aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general.

“Viure la postguerra” té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Amb aquesta vinculació entre passat i present es pretén que l’alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l’envolta i que d’aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.

L’activitat també pretén apropar l’alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l’alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.

A “Viure la postguerra” s’utilitza documentació relacionada amb Manresa i amb altres llocs de Catalunya. A més, el professorat pot utilitzar o afegir altres fonts o documents històrics relacionats amb altres poblacions properes a l’alumnat.

Per la manera com està dissenyada l’activitat, es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l’alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Aquesta proposta forma part del Projecte didàctic memòria.cat/edu, vinculat a l’Associació Memòria i Història de Manresa i al seu web memoria.cat.

Objectius

El conjunt d’activitats proposades pretenen proporcionar eines que facilitin i contribueixin a l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’Educació Secundària, especialment de l’àmbit social. També, permeten treballar de manera sistemàtica i rigorosa els procediments relatius als diferents tipus de fonts històriques. A més, volen incentivar el gust per la recerca històrica i proporcionar eines als estudiants en aquest sentit.

A nivell més concret els objectius bàsics són els següents:

• Situar els esdeveniments estudiats en el seu context històric.
• Identificar i analitzar les característiques econòmiques de l’autarquia i les seves conseqüències socials.
• Analitzar les condicions laborals de la postguerra i la lluita per millorar les condicions de vida i de treball.
• Fer un treball d’empatia a través d’una dramatització de testimonis històrics.
• Reflexionar i valorar l’aportació de diferents testimonis orals per facilitar la comprensió de la vida quotidiana de la postguerra.
• Definir i emprar correctament el vocabulari històric i identificar les fonts de la història que s’han utilitzat.

A més, es treballen especialment alguns procediments com l’anàlisi d’una fotografia històrica, la confecció d’una cronologia, l’elaboració d’un informe sobre un fet històric, la realització d’entrevistes, l’anàlisi i la resolució d’un conflicte social, i la dramatització de textos.

Competències bàsiques de l’àmbit social

Competències bàsiques que es treballen en cada apartat.

Metodologia i orientacions didàctiques

Tal i com el mateix títol indica, es pretén que l’alumnat es pugui situar, d’alguna manera, com a protagonista dels esdeveniments i es pugui fer càrrec, en la mesura que sigui possible, del que pot suposar viure la postguerra.

En general, el treball es pot realitzar en petits grups, tot i que algunes activitats és millor treballar-les amb tot el grup-classe i algunes altres s’hauran de fer individualment.

Caldria  disposar d’ordinadors o de tauletes a l’aula per poder consultar els webs que s’indiquen.

Testimonis de les dones

A l’inici de cada apartat hi ha el testimoni d’una dona que ens serveix, en primer lloc de motivació i, en segon lloc, per treballar valors: empatia, solidaritat… La primera activitat de cada apartat fa reflexionar sobre el que explica el testimoni. El professorat pot portar a terme aquesta activitat amb tot el grup classe de forma oral.

Presentació

Es recomana projectar la fotografia “Refugiats camí cap a la frontera amb França” a l’aula i realitzar l’activitat amb tot el grup-classe.

 El context

La barra cronològica es pot fer a mà, o es poden utilitzar aplicacions com Dipity o Timeline.

Cobrint les necessitats bàsiques

Totes les activitats es poden realitzar amb la documentació que es troba al web memoria.cat. En cada activitat s’indiquen els enllaços corresponents.

Per a la redacció de l’informe de l’activitat 5 (apartat 2.1. El racionament i l’estraperlo), cal seguir les indicacions de “Com s’elabora un informe sobre un fet històric”.

Per preparar l’entrevista de l’activitat 3 (apartat 2.2. Les condicions laborals), cal consultar les indicacions de “Com fer una entrevista”.

Patint privacions i malalties

En aquest apartat és important que el professorat faci reflexionar sobre l’alimentació que tenim a l’actualitat i el malbaratament dels aliments.

 Lluitant per millorar les condicions de vida

L’esquema que es proposa per treballar el conflicte de la Fàbrica Nova de Manresa serveix per analitzar qualsevol conflicte social del passat i de l’actualitat.

L’activitat de la negociació d’un conflicte ha de servir perquè l’alumnat porti a terme un debat per treballar: l’empatia, el respecte per les opinions dels altres, la tolerància i la capacitat d’arribar a acords.

A l’activitat de valoració de la importància històrica que va tenir el boicot dels tramvies, el professorat ha de posar èmfasi en la importància de la mobilització ciutadana per protestar davant les injustícies i en la incidència que el boicot als tramvies va tenir per posar fi a l’autarquia.

Activitat final

La dramatització es pot realitzar només a la classe de socials o bé es pot fer en el marc d’un projecte o d’una activitat interdisciplinar que englobi altres àrees com visual i plàstica, tecnologia i català… En funció de l’activitat que es vulgui portar a terme es pot fer escenografia, vestits…

En un PDF es poden trobar tots els textos dels testimonis; però, també, es poden buscar nous testimonis. L’objectiu és fer un treball d’empatia per poder transmetre què va suposar viure la postguerra.

Avaluació

Es proposa fer una avaluació global de l’activitat valorant si l’alumnat ha assolit o no les competències que es treballen. Les propostes de l’activitat final  van en aquesta direcció. Són activitats d’avaluació que permeten comprovar el diferent grau d’assoliment dels objectius i de les competències, així com la reflexió sobre el treball fet.

L’activitat sobre “el vocabulari utilitzat” i sobre “les fonts de la història” permet avaluar individualment si l’alumnat ha entès el vocabulari  que s’ha utilitzat i si sap identificar correctament les fonts de la història.

També es poden avaluar alguns procediments en concret com són: l’anàlisi d’una fotografia, la confecció d’una cronologia, l’elaboració d’un informe sobre un fet històric, la realització d’entrevistes, l’anàlisi i la resolució d’un conflicte social, i la dramatització de textos.

Altres recursos

– Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959) [DVD]. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2006. (Memòria de Manresa; 2).

– Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2011.

Autores: Carme Botifoll Benasat i Rosa M. Lóbez Rosell