Orientacions didàctiques
Introducció
“Patir la repressió“ és una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d’aquest nivell educatiu. L’activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d’aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general. Algunes de les activitats també es poden utilitzar a les classes d’Història de Batxillerat.
Aquesta proposta complementa “Viure la postguerra I” i “Viure la postguerra II” pel fet que en aquelles es treballen aspectes econòmics, socials i ideològics. Tanmateix, les tres es poden treballar per separat.
“Patir la repressió” té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Amb aquesta vinculació entre passat i present es pretén que l’alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l’envolta i que d’aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.
Així mateix, l’activitat pretén apropar l’alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l’alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.
Encara que d’entrada “Patir la repressió” té molta documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades a qualsevol centre de Catalunya. La utilització de documentació sobre Manresa ens serveix d’exemple del que va passar arreu de Catalunya. Això no és incompatible amb el fet que el professorat pugui utilitzar o afegir altres fonts o documents històrics relacionats amb altres poblacions més properes a l’alumnat. Es més, a cadascun dels apartats hi ha activitats pensades per ser portades a terme des de qualsevol escola de Catalunya.
Per la manera com està dissenyada la proposta didàctica, es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l’alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia. De la mateixa manera es pot plantejar la possibilitat de fer únicament l’activitat relacionada amb els personatges (presentació i vídeo final) si el professorat considera que els continguts ja s’han treballat a classe.
Aquesta proposta forma part del Projecte didàctic memòria.cat/edu, vinculat a l’Associació Memòria i Història de Manresa i al seu web memoria.cat.
Objectius
El conjunt d’activitats proposades pretenen proporcionar eines que facilitin i contribueixin a l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’Educació Secundària, especialment de l’àmbit social. Igualment, permeten treballar de manera sistemàtica i rigorosa els procediments relatius als diferents tipus de fonts històriques. A més, volen incentivar el gust per la recerca històrica i proporcionar eines als estudiants en aquest sentit. I també, potenciar el treball en grup.
A nivell més concret els objectius bàsics són els següents:
- Situar els esdeveniments en el seu context històric.
- Analitzar quins eren els objectius i la finalitat de la repressió franquista.
- Conèixer les diferents formes de repressió i les conseqüències que van tenir per a les persones que la van patir.
- Aprendre a fer un treball de recerca de caràcter històric i a presentar les seves conclusions en forma d’un vídeo resum.
- Valorar la importància dels documents primaris per facilitar la comprensió del que va significar la repressió.
- Definir i emprar correctament el vocabulari històric i identificar les fonts de la història que s’han utilitzat.
Competències bàsiques de l’àmbit social
Competències bàsiques que es treballen en cada apartat.
Metodologia i orientacions didàctiques
“Patir la repressió” pretén que l’alumnat es pugui situar en el que va significar la repressió i es pugui fer càrrec, en la mesura que és possible, de les conseqüències que aquesta va tenir per a la persones que la van patir i les seves famílies.
En general, el treball es pot realitzar en petits grups, tot i que algunes activitats és millor treballar-les amb tot el grup-classe i algunes altres s’hauran de fer individualment.
Caldria disposar d’ordinadors o de tauletes a l’aula per poder consultar els webs que s’indiquen.
“Patir la repressió” té diferents personatges reals que van patir la repressió franquista com a fil conductor del treball. Són persones de Manresa sobre les quals es pot trobar molta informació al web memòria.cat. La vida d’aquestes persones i la repressió que van patir ens serveix per entendre totes les formes de repressió que va portar a terme l’Estat franquista. L’alumnat, dividit en petit grups, treballarà una de les formes de la repressió a través de l’estudi de la vida de diferents personatges. Com a activitat de síntesi elaborarà un vídeo resum.
A més, el professorat pot proposar a l’alumnat que faci el treball sobre persones, vinculades a la seva població o comarca, que van patir repressió i de les quals es pot aconseguir documentació.
A cada apartat hi ha diferents tipus d’activitats:
-
- Les activitats que ajuden a comprendre cada document i que es troben al final del mateix.
- Les activitats de síntesi al final de l’apartat 2 (Posant en marxa la repressió), que s’identifiquen amb aquest símbol.
- Una activitat, al final de cada apartat, pensada perquè es pugui dur a terme amb la informació de què es disposi a cada poble o comarca. S’identifica amb aquest símbol.
- Les activitats pensades per realitzar el vídeo resum final. Es troben a la presentació i a l’activitat final, i s’identifiquen amb aquest símbol.
La intenció de l’activitat de presentació és mostrar diferents persones que van patir la repressió. S’agrupen en els següents apartats: els camps de concentració i els batallons de treballadors, els empresonaments, les execucions, la depuració i l’exili i la deportació. Cada grup d’alumnes ha de triar un apartat i confeccionar una fitxa biogràfica dels personatges corresponents.
Es recomana fer una lectura en veu alta a la classe de les activitats: “Un armari petit pintat de blanc”, “Una recerca sorprenent” i “El cas de l’enginyer municipal”.
Per a l’activitat final de confecció d’un vídeo resum es donen totes les instruccions necessàries per dur-lo a terme, a l’apartat corresponent.
Avaluació
L’activitat sobre el vocabulari permet avaluar individualment si l’alumnat ha entès el vocabulari que s’ha utilitzat.
L’avaluació de la proposta es fa a partir de valorar els vídeos realitzats. Aquesta s’ha de fer tenint en compte si s’han seguit totes les instruccions que es donen per a la seva confecció: recerca de la informació, elaboració del guió del contingut del vídeo, recerca i tria d’imatges o d’altres elements de suport i realització de la filmació i de l’edició del vídeo. Finalment, també s’ha de tenir en compte si el vídeo consta d’una introducció que expliqui els trets més rellevants del tipus de repressió que cada grup ha triat, d’una explicació de la biografia dels personatges i de la repressió que van patir i d’una valoració final a tall de conclusió.
Altres recursos
- Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959) [DVD]. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2006. (Memòria de Manresa; 2).
- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2011.
- Web Els mestres de la República a Manresa. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2012.
- Web Cens de manresans privats de llibertat. Noms i xifres de la repressió franquista (1939-1975). Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2012.
- Web Les repressions de la guerra i la postguerra a Manresa. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2008.
- Web Cens de depurats pel franquisme a l’Ajuntament de Manresa. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2018.
- Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2009.
- Web Dones manresanes. Guerra civil i repressió. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2022.
Autors: Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofré i Rosa M. Lóbez Rosell