Orientacions didàctiques

Introducció

Viure la postguerra II és una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d’aquest nivell educatiu. L’activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d’aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general.

Aquesta proposta complementa “Viure la postguerra I” ja que, en aquella es treballen aspectes econòmics i socials i en aquesta es treballen aspectes més ideològics. Tanmateix, les dues es poden treballar per separat.

Viure la postguerra II” té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Amb aquesta vinculació entre passat i present es pretén que l’alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que l’alumnat desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l’envolta i que d’aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.

L’activitat també pretén apropar l’alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l’alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.

Encara que d’entrada “Viure la postguerra II” té documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades en qualsevol centre de Catalunya. La utilització de documentació sobre Manresa ens serveix d’exemple del que va passar arreu de Catalunya. Això no és incompatible amb el fet que el professorat pugui utilitzar o afegir altres fonts o documents històrics relacionats amb altres poblacions més properes a l’alumnat.

Per la manera com està dissenyada l’activitat, es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l’alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Aquesta proposta forma part del Projecte didàctic memòria.cat/edu, vinculat a l’Associació Memòria i Història de Manresa i al seu web memoria.cat.


Objectius

El conjunt d’activitats proposades pretenen proporcionar eines que facilitin i contribueixin a l’assoliment de les Competències Bàsiques de l’Educació Secundària, especialment de l’àmbit social. També, permeten treballar de manera sistemàtica i rigorosa els procediments relatius als diferents tipus de fonts històriques. A més, volen incentivar el gust per la recerca històrica i proporcionar eines als estudiants en aquest sentit.

A nivell més concret els objectius bàsics són els següents:

  • Situar els esdeveniments en el seu context històric.
  • Analitzar els aspectes més rellevants de la ideologia franquista i el paper de l’Església catòlica.
  • Analitzar els nous valors que s’imposen en relació al paper de les dones i l’adoctrinament a les escoles.
  • Aprendre a fer un treball de recerca de caràcter històric.
  • Reflexionar i valorar l’aportació de documents primaris i material fotogràfic per facilitar la comprensió de la vida quotidiana de la postguerra.
  • Definir i emprar correctament el vocabulari històric i identificar les fonts de la història que s’han utilitzat.

Competències bàsiques de l’àmbit social

Competències bàsiques que es treballen en cada apartat.


Metodologia i orientacions didàctiques

Tal i com el mateix títol indica, es pretén que l’alumnat es pugui situar en el que van significar els esdeveniments i es pugui fer càrrec, en la mesura que sigui possible, del que pot suposar viure la postguerra.

En general, el treball es pot realitzar en petits grups, tot i que algunes activitats és millor treballar-les amb tot el grup-classe i algunes altres s’hauran de fer individualment.

Caldria  disposar d’ordinadors o de tauletes a l’aula per poder consultar els webs que s’indiquen.

Viure la postguerra II” té com a fil conductor que dona unitat al treball: la realització d’un treball de recerca. A Elaboració d’un treball de recerca de Ciències Socials es pot trobar el procediment per dur-lo a terme. A més, a cadascun dels apartats hi consta detallat tots els passos que l’alumnat ha de seguir per realitzar la recerca.

A cada apartat hi ha tres tipus d’activitats diferents:

  1. Les activitats que ajuden a comprendre cada document i que es troben al final del mateix.
  2. Les activitats de síntesi de cada apartat, que s’identifiquen amb aquest símbol:   
  3. Les activitats pensades per anar realitzant el treball de recerca, que s’identifiquen amb aquest símbol:   

La intenció de l’activitat de presentació és contrastar la situació en la qual es va viure durant la República i el canvi que va suposar viure durant el franquisme. Aquesta activitat ha de servir de motivació de l’alumnat.  Igualment, serveix per iniciar l’alumnat en el treball de recerca i els primers passos que cal fer per dur-lo a terme.

En l’apartat Imposant nous valors, l’activitat 1 de l’apartat 4.2.1. té la finalitat que l’alumnat s’adoni que a més de les modificacions ideològiques de l’Estat que vol que la tasca principal de les dones es centri a les llars, hi ha també la motivació econòmica de propiciar que no augmenti l’atur de la població masculina.


Avaluació

L’activitat sobre el vocabulari permet avaluar individualment si l’alumnat ha entès el vocabulari  que s’ha utilitzat.

L’avaluació del treball de recerca s’ha de fer tenint en compte si s’ha seguit tot el procediment d’elaboració d’un treball de recerca de Ciències socials: el procés realitzat, la identificació i ús correcte de les fonts, les hipòtesis formulades, la recollida d’informació, la síntesi i les conclusions, l’elaboració definitiva de la memòria i la comunicació de la recerca.


Altres recursos

Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959) [DVD]. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2006. (Memòria de Manresa; 2).

– Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2011.

– Web Els quaderns escolars d’una noia manresana entre 1946 i 1951. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa.

– Web Els mestres de la República a Manresa. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2012.

A més, es poden trobar testimonis de persones que van estudiar a les escoles franquistes en els següents enllaços:

L’educació de les noies a Manresa als anys 60-70. Finals del franquisme. Part I

L’educació de les noies a Manresa als anys 60-70. Finals del franquisme. Part II

La preparatòria del senyor Vidal.

Els meus records de l’Acadèmia Vilajosana.

Instituto Luis de Peguera.


Autores: Carme Botifoll Benasat i Rosa M. Lóbez Rosell