Com treballar a l’aula "Fem memòria" i el "Personatge del mes"

Memòria.cat/edu publica amb periodicitat mensual Fem memòria i/o el  Personatge del mes amb la intenció de recordar o donar a conèixer tant fets com personatges rellevants o històries personals interessants per les circumstàncies viscudes.

Amb aquest recurs també es vol estimular l’interès pel passat i veure la relació que té amb el present.

Fem memòria i el Personatge del mes són un recurs fàcil d’utilitzar a l’aula per la seva brevetat. Tot i que no inclouen cap proposta de treball concreta, es poden generar fàcilment activitats diverses.

Suggerim algunes possibilitats didàctiques que ofereixen.


Personatge del mes: Ramona Soldevila Cirés (1896 - ?)

Ramona Soldevila, miliciana i manresana.

Ramona Soldevila en una foto familiar (detall). (Fotografia: arxiu familiar de Remei Sallés).¹

Qui era Ramona Soldevila?

Ramona Soldevila va ser una  miliciana que va anar al front de les Balears,  l’agost de 1936, amb l’expedició republicana del capità Alberto Bayo Giraud amb l’objectiu de recuperar l’illa de Mallorca que es trobava a mans dels nacionals.

L’expedició va fracassar, i amb el reembarcament sobtat i ràpid d’aquestes tropes, ordenat pel Govern de la República, 40 milicians i 5 milicianes van ser abandonats a l'illa.

Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats pels feixistes a Manacor, el 5 de setembre de 1936. No se sap segur que Ramona Soldevila Cirés fos una d’aquestes 5 milicianes.

Grup de les cinc milicianes afusellades a Manacor. Ramona Soldevila seria la primera a l’esquerra. (Fotografia: arxiu particular). ¹

Què sabem de la seva relació amb Manresa?

Ramona Soldevila va néixer a Florència l'any 1898, filla de pares catalans. Es va casar amb el manresà Josep Sallés Merly i cap al 1920 es va instal·lar a Manresa.

Amb la mort del marit, el 1925,  va heretar el quiosc de la plaça Sant Domènec, que pertanyia a la família Sallés. L'any 1929 feia de corresponsal del diari La Vanguardia a Manresa.

Era una dona d’idees avançades, combativa i d’ideologia republicana. L'any 1932 va començar a militar a ERC.

L'any 1934 va vendre, sembla que per motius de salut, el quiosc a Miquel Arpa i a partir de l’any 1936 va començar a treballar per l’Ajuntament de Manresa.

Ramona Soldevila com a corresponsal del diari la Vanguardia a Manresa. (Font: arxiu de la Vanguardia).¹

El documental “Milicianes

L'existència d'un diari escrit, suposadament per una miliciana, on es relaten els dies de campanya a Mallorca, i una foto del grup feta poc després de ser detingudes és el punt de partida de la recerca que inicien Gonzalo Berger i Tània Balló per esbrinar qui eren i què els va passar a les milicianes. El resultat de la recerca és el documental “Milicianes”.

La investigació va portar a identificar les milicianes: les germanes Daria i Mercè Buxadé, Maria Garcia Sanchis i Teresa Bellera Cemeli. Pertanyien a les milícies femenines impulsades pel PSUC.

Les fotografies realitzades durant l’embarcament de les tropes i durant l’entrenament de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona han permès la identificació de quatre de les milicianes.

La recerca porta a creure que l’autora del diari i, per tant, la cinquena miliciana podria ser Ramona Soldevila Cirés, tot i que no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies.

Imatge de la presentació del documental. (Font: web memòria.cat).

Què eren les milícies?

Les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya ².

Les milícies catalanes van estar formades per un 82,5% de combatents de les províncies catalanes, un 13% de combatents de la resta de l’Estat espanyol i un 4,5% de voluntaris estrangers.

La incorporació de la dona a la lluita va ser un fet espontani de totes les organitzacions antifeixistes. Un 3% (unes 1200) dels components de les milícies organitzades a Barcelona eren dones.

Les milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC amb una doble finalitat, fer serveis a la rereguarda i la creació d’un exèrcit de dones. Malgrat ser liderades pel PSUC, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des d’ERC, UGT, POUM, CNT,  FAI. Tenien un objectiu comú: derrotar el feixisme.

Milicianes als afores de Barcelona, agost de 1936. (Fotografia: Gerda Taro).³        

Una recerca oberta?

L’Associació Memòria i Història de Manresa, amb motiu d’una altra recerca, troba documentació sobre Ramona Soldevila que la situaria treballant a Manresa a finals de 1936 i durant els anys 1937 i 1938.

Aquesta informació, juntament amb el fet que no s’hagi pogut identificar clarament en les fotografies de les milicianes, fa que la recerca sobre Ramona Soldevila presenti alguns interrogants per poder confirmar, amb tota seguretat, que és l’autora del diari manuscrit i que és la cinquena miliciana de la fotografia. La recerca resta, doncs, oberta.

Encara resten alguns interrogants. (Font: web Ib3.org, 28/09/2018).

Més informació:

Milicianes. Dirigit per Tània Balló, Jaume Miró [documental]. Tània Balló, Lluis Ortas, Gonzalo Berger (productors). Barcelona: Nina Produccions i altres, 2017.


Notes:
¹ Aquesta fotografia ha estat facilitada pels autors del documental “Milicianes”.
² Gonzalo Berger. Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Vic, Eumo Editorial, 2018.
³ Font: Gerda Taro. Barcelona. MNAC, 2007.

 


Viure un bombardeig: proposta didàctica

Viure un bombardeig és una proposta adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. Es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general.

Encara que es parteix d'una documentació molt lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades a qualsevol centre de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.