Nova app col·laborativa sobre la Guerra Civil

Una nova app  col·laborativa permet recuperar vestigis de la Guerra Civil.

Des de fa unes setmanes es pot trobar una nova app col·laborativa que té com a objectiu recuperar la memòria dels nombrosos espais o fets que van succeir durant la Guerra Civil Espanyola, deixant l’empremta de la història en un mapa interactiu.

L’app s'anomena Vestigios de la Guerra Civil i ha estat creada per l’historiador Daniel Rodríguez i el programador informàtic José Ignacio Naranjo.

Remarquen que la col·laboració dels usuaris és el principal actiu de l’aplicació, ja que són els mateixos usuaris qui geolocalitzen les restes amb el mòbil i les comparteixen a l’app. Per tal d’evitar errors, el mateix Daniel Rodríguez s’encarrega de revisar les troballes.

L’app no només té un gran valor en la recuperació del patrimoni i de la memòria històrica sinó que també ens permet descobrir edificis o indrets que van tenir un paper destacat durant la guerra i que ara 80 anys després potser es desconeix.

En l’àmbit educatiu, permet organitzar recorreguts sobre indrets o esdeveniments que ja estiguin penjats a l’aplicació, però també es pot treballar amb grups classe com una activitat de recerca i de treball en la zona que es decideixi buscar.

L’aplicació és gratuïta i està disponible en el sistema Android i properament ho estarà en el sistema IOS.

 


 


Històries al descobert: Una recerca sorprenent

La història que llegireu a continuació és real. Tots els protagonistes són personatges reals, només se'ls ha canviat el nom amb l'objectiu de preservar la seva identitat, ja que, el que és veritablement important en aquesta història és  donar visibilitat a unes pràctiques que, malauradament, van tenir lloc durant la dictadura franquista. Tota la informació per reconstruir aquesta història està treta d’expedients judicials i de documents relacionats amb la repressió franquista a la Catalunya Central. El personatge de la investigadora és l'únic que és fictici i serveix de fil conductor per explicar com es pot portar a terme una recerca històrica.


Es va quedar glaçada, tot i que era un calorós dia d'estiu. No hi havia ningú més a l'arxiu,  les mesures que s'aplicaven amb motiu de la pandèmia de la Còvid-19 obligaven a restringir les visites. Es va treure un moment la mascareta per respirar profundament.

(Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

La Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, acabava de veure, mentre estava consultant un expedient judicial de finals dels anys 40, el nom del seu avi. Evidentment li va cridar l'atenció i va començar a llegir. L'avi, home de dretes que havia donat suport al règim franquista,  era un dels testimonis favorables a l'adopció d’Emilio Zamora Navarro. És "útil la adopción" testificava davant el jutge.

• • • • • • • 

Procediment judicial, anys 40. (Font: Arxiu Comarcal de Manresa).

Emilio Zamora Navarro no era un nen quan va ser adoptat legalment, sinó que tenia 23 anys i ja estava casat. Els pares adoptius, que van iniciar els tràmits a finals de la dècada dels 40 eren Salvador Corsell Riera i Teresa Lay Casas, un matrimoni nascut a Catalunya, que tenien aleshores més de quaranta anys i no havien tingut fills.  Argumentaven que el volien adoptar "impulsados por el (...) afecto que mútuamente se profesan (...) para que disfrute de todos los beneficios inherentes a los hijos adoptivos" ja que "poseen bienes e ingresos para vivir con holgura, y no tienen descendiente alguno". El jove manifestava el seu acord a ser adoptat.

• • • • • • • 

Però, i els pares biològics? -es va preguntar la Maria. La seva curiositat anava en augment i quan va arribar a casa va començar a llegir amb molt d’interès tot l'expedient que havia fotografiat. El document només deia que Emilio Zamora Navarro era fill d'Alfonso Zamora, "fallecido" i de Narcisa Navarro.

Li va cridar l'atenció la data a la qual feien referència els pares adoptius "A últimos de Enero de mil novecientos treinta y nueve, decidieron los solicitantes de acuerdo con los padres del expresado joven, quedárselo (...) teniéndolo en su casa y compañia, tratándolo como si fuera hijo propio". A més va constatar que en l'expedient d'adopció no hi havia el consentiment de la mare.

Com era possible que la mare biològica no hagués de donar el consentiment legal a l'adopció del seu fill?  Va consultar la legislació vigent d'aquella época, la qual afirmava que no era necessari el consentiment dels pares si l'adoptat era major d'edat. I aquest era el cas de l'Emilio. Tenia 23 anys en aquell moment.

• • • • • • • 

La data clau en aquesta història -va pensar- era finals de gener de 1939. La data en la qual, segons afirmaven els pares adoptius, es van posar d'acord amb els pares legítims per quedar-se el fill. Immediatament, ella va relacionar la data amb el final de la Guerra Civil a Catalunya, amb l'entrada i l'ocupació de les tropes franquistes  i, per tant, amb l'inici de la repressió franquista a Catalunya.

Els pares legítims tenien por de patir represàlies? Van buscar algú que pogués tenir cura del fill perquè tenien por de ser detinguts? -es va preguntar.

Web on es poden consultar els sumaris dels Consells de Guerra o sumaríssims. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

Aleshores la Maria va iniciar una recerca històrica consultant diferents webs relacionats amb la memòria històrica, principalment el web memòria.cat1, va llegir llibres sobre la repressió franquista i va consultar diferents sumaris dels Consells de Guerra2 i també expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques3.

Aquesta recerca li va permetre  identificar els pares de l'Emilio Zamora Navarro. Aquest era fill d'Alfonso Zamora Campos i de Narcisa Navarro Lorente. Havien nascut fora de Catalunya i tenien 2 fills, Emilio i Ramona, de 14 i 7 anys, respectivament, a inicis de 1939. Alfonso Zamora havia estat acusat de “Rebelión militar” i afusellat al Camp de la Bota el 1939 i la Narcisa havia estat acusada d'”Auxilio a la Rebelión” i condemnada a 8 anys de presó.

• • • • • • • 

Alfonso Zamora Campos havia estat detingut i empresonat a principis d’abril de 1939. Se'l va acusar d’estar afiliat a la CNT, d'haver format part de patrulles de control i d'haver anat a lluitar al front de Madrid. Alfonso va admetre aquests fets en la seva declaració, segons consta en el sumari judicial, però en canvi, no va admetre la resta d'acusacions: saqueig de l'església de la seva localitat i  participació en la detenció d'uns religiosos que posteriorment van ser assassinats.

De la lectura del sumari es desprèn que els fets no van ser provats ja que els testimonis de l'acusació van declarar fent suposicions sobre el que havia pogut passar perquè cap d'ells havia estat testimoni directe dels fets. Va consultar, també, la  Causa General4 de la localitat i, curiosament, Alfonso Zamora no hi apareixia esmentat en cap moment ni era acusat de  cap delicte.

Narcisa Navarro Lorente va ser detinguda i empresonada unes setmanes més tard que el seu marit, després d'haver estat denunciada per un veí de la població. Va ser acusada de ser d'esquerres i contrària al “Movimiento Nacional”. També la van acusar d'haver-se emportat fusta de l'església i altres objectes. La resta d'acusacions (participació en l'incendi de l'església, haver passejat amb una arma per la població, haver presenciat la mort d'un capellà) només van ser formulades per un únic testimoni i negades per la resta de testimonis. Així i tot, el jutge va considerar totes les imputacions com a fets provats. Narcisa va romandre a la presó de dones de Barcelona fins al 1941 quan va obtenir la llibertat condicional.

Recluses de la presó de les Corts de Barcelona treballant al taller de confecció. (Font: web Memòria de la presó de les Corts de Barcelona).

• • • • • • • 

La Maria va considerar que, en aquell punt de la recerca, era important esbrinar qui era el pare adoptiu, Salvador Corsell Riera. Va iniciar una recerca exhaustiva i, consultant diversos sumaris de persones represaliades de la comarca,  va trobar informes de la Falange5 en relació a dones empresonades, que anaven signats  pel "Jefe de Información Local de FET-JONS". I aleshores va quedar molt impactada. La signatura era totalment llegible: Salvador Corsell Riera.

En aquell moment, es va adonar que els fets prenien una nova dimensió. Un membre de la Falange adoptant legalment el fill d'un anarquista?  Va tornar a llegir amb atenció el sumari de l’Alfonso Zamora. El primer document que apareixia en el sumari era un informe de FET-JONS denunciant Alfonso a partir de "los datos que nos han ido facilitando por esta Junta de Información Local". No s'ho podia creure ja que el cap de la Junta era, ni més ni menys,  Salvador Corsell Riera.

• • • • • • • 

I què va passar amb la germana de l'Emilio, la Ramona?

Segons documents de l'arxiu municipal, una família de la població va tenir cura dels dos germans l'any 1939. Però, per quin motiu, els Corsell només adopten el noi a finals de la dècada dels 1940? A la filla, la Ramona, la va acollir una altra família de la població?  O, en canvi, va anar a viure amb la mare quan aquesta va obtenir la llibertat condicional?

Va consultar l'expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de la mare, la Narcisa i, tal com sospitava, va constatar que no tenia recursos econòmics. Era aquest el motiu pel qual no es va poder fer càrrec del fill? -es va preguntar. La Narcisa va tornar a viure a la mateixa localitat quan li van concedir la llibertat condicional? La Maria no podia evitar fer-se totes aquestes preguntes.

De moment només sap que a la mare li van concedir l'indult l’any 1946. I un any i mig més tard es va legalitzar l'adopció del seu fill.

El camí que van seguir la Narcisa i la seva filla, Ramona, continua sent una incògnita per a ella.

• • • • • • • 

I què va passar amb l'Emilio Zamora Navarro? Malgrat que el jutge, en el document d'adopció deia que podia fer servir els cognoms dels adoptants, curiosament, ell no se'ls va canviar.

A partir de persones que l'havien conegut, va poder esbrinar que l'Emilio havia treballat d'agutzil6 durant el franquisme. Va iniciar, aleshores, una recerca fotogràfica.  Va tenir sort.  I la troballa la va deixar, de nou,  fortament impactada. Tenia a les mans una fotografia dels últims anys del franquisme.  A la imatge s'hi veia l'alcalde de la població i autoritats del règim en un esdeveniment local.  I en primer terme, acompanyant-los, Emilio Zamora Navarro.

Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

• • • • • • • 

A la Maria li van venir a la memòria els treballs de l'historiador Ricard Vinyes sobre les dones empresonades. Aquest  parla de la  voluntat del règim franquista d’apropiar-se dels fills de pares republicans empresonats. Es tractava "de separar els nens dels ambients democràtics, segregar-los de les mares republicanes"7 per reeducar-los en uns valors diferents dels que tenien els seus pares.

Era això el que havia passat en aquest cas?


Notes:
1 Portal de webs de l'Associació Memòria i Història de Manresa, que vol contribuir a recuperar la memòria històrica.
2 Procediments i resolucions judicials militars (sumaríssims) de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona contra persones represaliades pel franquisme entre 1937 i 1980.
3 Procediments judicials que, d'acord amb la Llei de Responsabilitats Polítiques, penalitzava les actituds polítiques des de 1934 i imposava sancions econòmiques. Els expedients es conserven a l'Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
4 Extens procés d'investigació instruït pel Ministeri Fiscal el 1940 amb l'objectiu d'esbrinar els fets delictius comesos durant "la dominación roja". La recopilació d'aquesta informació va servir per l'obertura de nombrosos processos judicials.
5 Partit únic durant el franquisme. Tot i que es més conegut com a Falange el nom complert és Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET-JONS).
6 Oficial municipal que executa els manaments de l'alcalde.
7 Entrevista de Marta Carnicé. TV3, 2009.

Reflexioneu:

  1. Llegiu les paraules de l’historiador Ricard Vinyes i valoreu si el què ell explica podia haver passat en aquest cas, tal com es pregunta la Maria.
  2. Poseu-vos al lloc dels protagonistes d’aquesta història (els pares legítims, els pares adoptius, el fill adoptat, la filla). Intenteu entendre la seva situació personal, les seves motivacions, els seus sentiments, les seves contradiccions... Feu un debat entorn de cadascun d’ells.

Material de suport:

- Els nens perduts del franquisme (1a part). Un reportatge de Montserrat Armengou, Ricard Belis. Barcelona: Televisió de Catalunya, 2002. (30 minuts).

- Els nens perduts del franquisme (2a part). Un reportatge de Montserrat Armengou, Ricard Belis. Barcelona: Televisió de Catalunya, 2002. (30 minuts).


Autora: Carme Botifoll Benasat

Novembre, 2020



Històries al descobert

Històries al descobert vol aplegar relats protagonitzats per persones anònimes que van viure durant els anys de la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista i que van patir els efectes de la guerra, la dictadura i la repressió. Les seves vivències van ser sovint silenciades.  Aquestes històries, explicades com una narració, estan adreçades als joves estudiants de secundària amb la finalitat que l’alumnat conegui i reflexioni sobre els fets passats. Per facilitar-ho, al final de cada relat, es fan propostes de reflexió.

Com diu Walter Benjamin “És una tasca més difícil honorar la memòria dels éssers anònims  que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica s’ha de consagrar a la memòria dels que no tenen nom”.


 


S'ha realitzat el taller "Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central"

El passat dimarts 14 de juliol va tenir lloc el quart i darrer Taller d’Història i Educació del curs 2019-2020 organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

El taller va anar a càrrec de Josep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i de Pilar Alonso  del Museu de la Tècnica de Manresa.

El taller va constar de dues parts: la primera va consistir en una conferència de Josep Oliveras sobre Paisatge Industrial i patrimoni a la Catalunya central, en la qual va analitzar el paisatge preindustrial, el paisatge industrial del vapor, el paisatge ferroviari i el de la mineria, destacant la importància de la conservació del patrimoni industrial. A la segona part es va realitzar una visita guiada a les exposicions permanents sobre la Sèquia i l’aigua, i sobre la cinteria del Museu de la Tècnica de Manresa.

La jornada va ser ben interessant tant per a les persones interessades en aquesta temàtica com per al professorat de secundària.

(Fotografia: Carme Botifoll).

 

 


14 de juliol: Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central (Taller Història i Educació)

Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central

(Tallers Història i Educació - mòdul 4)

El proper dimarts 14 de juliol es realitzarà el taller “Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central” que es va haver d’ajornar a causa de la Covid-19.

El taller serà presencial i tindrà dues parts. La primera serà a la FUB i anirà a càrrec de Josep Oliveras i Samitier.  Després ens desplaçarem al Museu de la Tècnica de Manresa on es visitarà l’exposició permanent De la Sèquia a la Cinteria. L’explicació anirà a càrrec de Pilar Alonso.

El taller es portarà a terme tenint en compte totes les normes de seguretat que requereix la situació actual.

Aquest és el darrer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació realitzats durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


Data: 14 de juliol de 2020

Horari: de 10 a 14 hores

Lloc: FUB, Manresa

A càrrec deJosep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia (IEC); i de Pilar Alonso, conservadora del Museu de la Tècnica de Manresa.

Preu: 15€

Us podeu inscriure al taller a través d’aquest enllaç:
Inscripció online Mòdul 4


 


Propostes de treballs de recerca

Aquestes propostes de treballs de recerca van adreçades a l’alumnat i al professorat de Batxillerat amb la finalitat que sigui un punt de partida perquè l’alumnat desenvolupi el seu propi projecte i iniciï la seva recerca.

Proposem temes de treballs de recerca de Batxillerat amb indicacions dels objectius de la recerca, el contingut, les orientacions metodològiques, les fonts d’informació, la  bibliogràfica bàsica i altres recursos.


 


15 de febrer: Eines digitals per a les Ciències Socials (Taller Història i Educació)

Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials

(Tallers Història i Educació - mòdul 3)

Taller per conèixer l’ampli abast que tenen avui les Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l’entorn educatiu i per familiaritzar-se amb algunes de les eines digitals per gestionar temes relacionats amb les ciències socials i d’un accés i desenvolupament fàcil. Eines com Google Maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mendeley, Canva... També el fons de MDC (Memòria Digital de Catalunya) com a eina cooperativa des d’on consultar col·leccions (de textos, imatges, audiovisuals, de cartografia, publicacions, etc...) digitalitzades i disponibles a la xarxa relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 15 de febrer de 2020.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec dePep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera, historiadors i membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el tercer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


 


Fem memòria... gener de 1946: la vaga de la Fàbrica Nova

Instal·lacions de la Fàbrica Nova. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Sabies que la vaga de la Fàbrica Nova de Manresa del 1946, es considera la primera vaga important en els primers anys del franquisme?


La primera vaga important a l’Estat espanyol durant el franquisme  va tenir lloc a Manresa, el gener de 1946. Va ser a la Fàbrica Nova o Fàbrica Bertrand i Serra, i la van protagonitzar, principalment, les obreres d’aquesta fàbrica tèxtil.

El conflicte va començar quan les treballadores (la majoria de la plantilla eren dones) es van negar a recuperar les hores de treball perdudes a causa de les restriccions elèctriques que sovint es produïen. La protesta es va resoldre a favor de les obreres i se’ls van abonar les hores sense necessitat de recuperar-les. Després, les treballadores van demanar un augment de salari i es van declarar en vaga de braços caiguts. La patronal i les autoritats els van oferir un augment de 45 pessetes al mes i la vaga es va acabar.

Instal·lacions de la Fàbrica Nova on va tenir lloc la vaga. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Uns dies més tard, el dissabte 25 de gener, quan van anar a cobrar la setmanada, les treballadores es van trobar un  descompte del dia 24 de gener que no van treballar perquè era la “Fiesta de la Liberación” (les tropes franquistes havien entrat a Manresa el 24 de gener i era un dia festiu a la ciutat). Aleshores, van decidir ocupar les naus de l’empresa i van iniciar una vaga que es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la comarca. Comerços i bars de Manresa també van tancar en solidaritat amb la Fàbrica Nova.

Malgrat la repressió, la vaga va durar 8 dies. Aquesta va finalitzar quan els obrers i les obreres van acceptar l’oferta de la patronal: pagament del jornal del dia no treballat, un augment del salari de 75 pessetes al mes i millores en el racionament.

Més enllà d’aconseguir unes millores importants de les seves condicions laborals, aquesta i altres protestes que es van anar produint en altres poblacions i les pressions de sectors financers i industrials, que veien perillar els seus beneficis, van acabar obligant el govern del general Franco a canviar la seva política econòmica i a introduir mesures liberalitzadores, a partir de 1951.

L’acció decidida i valenta de les dones de la Fàbrica Nova va ser un fet sense precedents en uns anys de misèria i de repressió, i va significar una fita en la història del moviment obrer de la comarca.


(Fàbrica Bertrand i Serra o Fàbrica Nova de Manresa. Fotografia: web elpou.cat, 25/07/2018).

La Fàbrica Nova, propietat de la família Bertrand i Serra, va ser una de les indústries tèxtils més importants de Catalunya. A la dècada dels anys 50 va arribar a tenir gairebé 3.000 treballadors i, en alguns moments, va donar feina al 10% de la població activa de la ciutat.

A finals dels anys 60, va patir la crisi del sector tèxtil a Catalunya i, més endavant, la crisi general dels anys 70. Malgrat les reestructuracions i els intents de renovació, l’acumulació de deutes va portar finalment al seu tancament definitiu que es va produir l’any 1990, ara fa justament 30 anys.

Actualment, l’entorn de la Fàbrica Nova està en una fase d’urbanització i de millora. Resta però pendent la realització d’un projecte que doti de nous usos unes instal·lacions i un espai que, tant a nivell econòmic com social, han estat un escenari important de la història recent de la ciutat.

(Obres a l’entorn de la Fàbrica Nova de Manresa, 2019. Fotografia: web regió7.cat, 10/10/2019).

Més informació:

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959).

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova.

- Web Viure la postguerra (inclou propostes didàctiques).


 


S’ha realitzat el taller “Instamaps i Catalunya Offline"

El passat dissabte 16 de novembre va tenir lloc el segon Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

Fotografia: Rosa Lóbez

El taller va anar a càrrec de Marc Torres Saura, geògraf i enginyer tècnic en topografia, el qual desenvolupa la seva tasca professional a l’Institut de Cartografia i Geologia de Catalunya.

El ponent va explicar el funcionament de la plataforma Instamaps, que permet a l’usuari crear la seva pròpia geoinformació i l’aplicació per a mòbil Catalunya Offline, la qual cosa fa possible moure’s pel territori català, prendre punts i gravar rutes i excursions amb el GPS, encara que no es tingui cobertura de dades al mòbil. Es va realitzar, també, una part pràctica a l’entorn de la FUB.

Fotografia: Rosa Lóbez.

El taller va permetre conèixer el funcionament d’aquestes eines i també les possibilitats que ens ofereixen, en general i per fer itineraris històrics. Va ser molt útil i interessant.

El proper taller serà el 15 de febrer. Té com a títol Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials. Inscripcions aquí.


 


Fem memòria... novembre de 1933: les dones voten per primera vegada

Probablement, aquesta imatge no ens crida l’atenció. Correspon a les eleccions generals del passat 10 de novembre, en un col·legi electoral de Catalunya.

Ciutadans votant a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. (Font: Diari Vilaweb, 10/11/2019).

Que té, en canvi, d’excepcional aquesta altra?

Fent cua per votar al col·legi electoral de sant Domènec a Manresa, el 19 de novembre de 1933. (Font: web memoria.cat/republica).

Correspon a les eleccions al Parlament espanyol celebrades el 19 de novembre de 1933 durant la Segona República.


A Catalunya i a l’Estat espanyol, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions legislatives celebrades el 19 de novembre de 1933, ara fa 86 anys.

No va ser fàcil; va caldre superar molts obstacles, oposicions i reticències. Però avui fem memòria de com, durant la Segona República (1931-1939), es va aconseguir el sufragi femení.

El primer pas important va ser la promulgació del decret del maig de 1931 que permetia que les dones poguessin ser elegides, tot i que encara no podien votar.

A les Corts Constituents, formades arran de les eleccions del juny de 1931, hi haurà, per primera vegada, tres dones diputades: Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical, Victoria Kent, del Partit Republicà Radical Socialista i Margarita Nelken, del Partit Socialista Obrer Espanyol, tot i que no podrà ocupar el seu escó fins més endavant.

En aquestes Corts i en el marc de la redacció de la Constitució republicana es debatrà sobre els drets electorals. Encara que el vot femení no formava part dels programes dels diferents  partits, la pressió d’alguns sectors per construir un país realment democràtic va comportar que, per primera vegada, es plantegés l’aprovació del sufragi universal masculí i femení.

El debat sobre el reconeixement del dret de les dones a votar va ser molt dur, i amb contradiccions per part d’alguns partits entre els seus ideals i la conveniència política. Clara Campoamor defensava aferrissadament que calia aprovar ja aquest dret, mentre que Victòria Kent considerava que calia esperar un temps perquè les dones no estaven prou preparades i estaven massa influenciades per l’Església.

Finalment, a la sessió de l’1 d’octubre de 1931, amb 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions, es va aprovar l’article 36 que deia:

Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales, conforme determinen las leyes”.

El desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana que, per primera vegada, establia el sufragi universal i, per tant, també el sufragi femení.

A Catalunya, a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, les dones encara no van poder votar per problemes en la confecció del cens electoral.

Serà dos anys després, el 19 de novembre de 1933, quan més de sis milions de dones van poder exercir el dret a vot per primera vegada en la història de Catalunya i de l’Estat espanyol.


El sufragi femení va arribar aquí uns trenta anys més tard que als països pioners. El primer estat on les dones van poder votar va ser Nova Zelanda (1893), seguida de països com Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), Regne Unit (1917), Alemanya (1919) o els Estats Units (1920). La República, però, es va avançar molts anys a països ben propers a nosaltres com França (1944), Itàlia (1945) o Suïssa (1971).

Encara que a les eleccions del novembre de 1933, a Catalunya  cap dona no va sortir elegida, la seva participació en la vida política ja no tindria marxa enrere.