Josep Calmet i la seva lluita pel català: treball de recerca

Títol del treball: Josep Calmet i la seva lluita pel català.

Autora: Marta Macià Bruch.

Tutor: César López.

Institut: Institut Miquel Bosch i Jover d'Artés.

Any: 2021-2022.

Aquest és un treball de recerca de caràcter biogràfic, que té com a objectiu explicar la vida del besavi de l’autora. Josep Calmet i Safont (1908-1993) va ser un mestre amb una gran vocació per la seva professió i també un gran defensor de la cultura i la llengua catalanes. El treball presenta la seva contribució en la defensa del català durant els difícils anys de la dictadura franquista i la tasca que va fer per Manresa, la seva ciutat.

Josep Calmet i la seva lluita pel català (pdf)


 


Estudiants d'instituts de Manresa parlen del viatge a Mauthausen

El 20 de juny, Dia Mundial dels Refugiats, el professor Josep Castilla, membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, i els estudiants Senna Sabater, Abril Rodríguez, Judit Budia i Pol Gibert dels instituts Lluís de Peguera, Lacetània i Pius Font i Quer de Manresa van participar en el programa Barra lliure del Canal Taronja i van parlar de l'experiència del viatge que van realitzar al camp de concentració de Mauthausen.

 

https://vimeo.com/724255857


 

 


Personatge del mes: Montserrat Planas Carbí (1907-1987)

Montserrat Planas el 1981. (Fotografia: Josep M. Aloy Bosch. Font: web memòria.cat/manresanes).

 

Montserrat Planas, primera regidora de l’Ajuntament de Manresa.

 

 

 

 


La militància sindical i política

Montserrat Planas va néixer a Sant Martí de Maldà, a la comarca de l’Urgell, el 1907.

Ja a Manresa, va treballar a la fàbrica Bertrand i Serra com a teixidora. El 1937, quan la fàbrica va ser col·lectivitzada i va passar a ser gestionada pels treballadors, va formar part del Consell d’Empresa.

Es va implicar en l’activitat sindical i va ser membre del sindicat UGT (Unió General de Treballadors).

Des de la seva fundació, el juliol de 1936, va ser militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Va exercicir diversos càrrecs com el de secretària femenina del PSUC de Manresa o el de secretària sindical del Comitè Comarcal del PSUC. En aquell moment no hi havia gaires dones que es dediquessin activament a la política.

Logotip del PSUC, partit del qual Montserrat Planas va ser militant.

L’activitat política

Durant la República, Montserrat Planas va formar part del Consell Municipal constituït el 3 de maig de 1938, que va ser el darrer ajuntament republicà de la ciutat.

En el ple del 30 d’abril del mateix any, sis dels regidors del PSUC van presentar la seva dimissió perquè marxaven al front i ella va ser una de les persones que els va substituir.

Montserrat Planas es va convertir així en la primera dona regidora de l’Ajuntament de Manresa. Va treballar a la regidoria de la Propietat Urbana i es va haver d’ocupar, entre altres, de buscar allotjament pels refugiats del nord d’Espanya que arribaven a la ciutat durant aquells mesos.

Durant la guerra, va col·laborar intensament amb el Socors Roig Internacional (SRI), una organització vinculada als partits comunistes creada per ajudar els soldats republicans que lluitaven al front.

També va treballar en l’organització de la Unió de Dones de Catalunya (UDC) a Manresa. La UDC era una associació creada el novembre de 1937 amb la finalitat d’agrupar totes les dones antifeixistes de Catalunya per treballar conjuntament a la rereguarda. A Manresa es va constituir l’abril de 1938 i va agrupar unes 500 dones.

Encara el 6 de gener de 1939, ja al final de la guerra, va participar en un míting del PSUC al Teatre Conservatori de la ciutat, fent una crida a la població a resistir davant l’avanç de l’exèrcit franquista.  Va ser el darrer míting comunista que es va celebrar a Manresa.

Anunci del míting en el qual va participar Montserrat Planas, 6 de gener de 1939. ¹

L’exili

El 23 de gener de 1936, Montserrat Planas va marxar a l’exili juntament amb el seu marit Enric Castellà, i van deixar el seu fill aquí a càrrec d’uns familiars.

Va viure a França durant uns quants mesos, però, va ser reclamada des de Rússia pel seu partit i no va dubtar a marxar. Va fer el viatge en vaixell amb unes 300 persones més, pràcticament totes del mateix partit. Enric Castellà hi havia d’anar més endavant, però va esclatar la Segona Guerra Mundial i, amb les fronteres tancades, no va poder sortir de França. Va morir en un camp de concentració.

A Rússia va viure en diferents ciutats i va treballar al sector industrial durant gairebé vint anys.

El gener de 1957, va retornar a Manresa, amb una filla del seu segon matrimoni. De nou aquí va tornar a treballar a la Fàbrica Bertrand i Serra. Va morir a Manresa el 1987.

Montserrat Planas va ser una dona decidida, activa i combativa tant a nivell sindical com polític i social. El 1938, ella va ser la primera i única dona del consistori manresà. Avui, el 2022, està constituït per 13 homes i 11 dones.

Resum de l’ntrevista que va concedir a l’historiador Joaquim Aloy el 1981. (Font: web Dones manresanes. Guerra civil i repressió).

Més informació:

Web Dones manresanes. Guerra civil i repressió.


Notes:

¹ Font: ALOY,Joaquim ; GASOL, Pere ; SARDANS, Jordi. La Guerra Civil. Volum 1. Manresa: Parcir, 1992. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa). Pàgina 79.

 


Patir la repressió: proposta didàctica

Refugiats a la carretera de Barcelona, de camí cap a la frontera amb França, gener de 1939. (Fotografia: Robert Capa).

"Patir la repressió" és una proposta didàctica adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. Es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general. Algunes de les activitats també es poden utilitzar a les classes d’Història de Batxillerat.

Aquesta proposta complementa “Viure la postguerra I i “Viure la postguerra II” pel fet que en aquelles es treballen aspectes econòmics, socials i ideològics. Tanmateix, les tres es poden treballar per separat.

"Patir la repressió" té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. També es pretén apropar l'alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l'alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.

Encara que té documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades a qualsevol centre de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l'alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.


Proposta de recerca: els anys seixanta a Manresa (1959-73): una dècada prodigiosa?

Plaça Sant Domènec, any 1969. (Fotografia: Antoni Quintana Torres. Font: web Fotografies de les obres públiques de la Manresa dels anys 60 i 70).

La plaça Sant Domènec  plena d’anuncis lluminosos, la Muralla aixecada per les obres, els automòbils circulant per la ciutat… Aquesta imatge vol ser el reflex d’un període de la història de Manresa: els anys seixanta.

Va ser un moment de canvis socials molt profunds. L’economia va prosperar i la ciutat i els ciutadans ho van notar en les grans obres públiques que es van realitzar. També ho van notar en les seves vides que, en general, van millorar amb un important increment del consum familiar.

Afegim una nova proposta de treball de recerca sobre els anys seixanta a Manresa (1959-73 adreçada a l’alumnat i al professorat de Batxillerat.


 


Proposta de recerca: l'evolució urbana de la ciutat. La Manresa del segle XX a través de fotografies

Vista general de Manresa, fa algunes dècades. (Font: web Passeig per la Manresa del passat).

La transformació de  Manresa és fruit dels impulsos econòmics, polítics i socials que ha viscut. Les fotografies de la ciutat són testimonis d’aquesta evolució i ens ajuden a entendre-la.

Afegim una nova proposta de treball de recerca sobre l’evolució urbana de la ciutat: la Manresa del segle XX a través de fotografies adreçada a l’alumnat i al professorat de Batxillerat.


 


Històries al descobert: El cas de l'enginyer municipal

La història que llegireu a continuació és real i als seus protagonistes se’ls ha mantingut el nom i els cognoms. Tanmateix,  el que és veritablement important en aquesta història, més enllà del cas concret, és  donar visibilitat a la depuració que van patir molts treballadors durant  els primers anys de la dictadura franquista. Tota la informació per reconstruir aquesta història està treta de l’expedient de depuració i d’altres  documents relacionats amb la repressió franquista a Manresa. El personatge de la investigadora és l'únic que és fictici.


1

El que suscribe, (Jaume Mas Giribet) funcionario jubilado del Ayuntamiento de dicha ciudad, (...) acude ante V.E. solicitando la revisión del expediente de depuración”. 

(Font: web Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).

El que va sorprendre la Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, no va ser trobar-se a l’Arxiu del Govern Civil de Barcelona una instància d’un treballador de l’Ajuntament de Manresa adreçada al governador civil demanant una nova revisió del seu expedient de depuració, sinó que el que la va impactar va ser la data de la instància, juny de 1952 i  que la persona que la feia, Jaume Mas Giribet, tenia 66 anys i ja estava jubilada.

Per què 13 anys després d’haver-se produït els processos de depuració1 , Jaume Mas, ja jubilat,  encara demanava una revisió del seu expedient?  I en especial, perquè sol·licitava una “reparación moral”? Qui era Jaume Mas Giribet? Què havia passat amb la seva feina?

2

El primer que va fer la Maria va ser documentar-se sobre la depuració  efectuada per les autoritats franquistes i, en especial, la que van patir els treballadors municipals. A l’Ajuntament de Manresa, com a la resta d’administracions, la depuració anava destinada a acomiadar de la feina tots els treballadors i treballadores que no eren considerats favorables al règim franquista i, alhora, premiar, amb les noves contractacions, les persones afectes al nou règim.

Web sobre les persones depurades pel franquisme a l’Ajuntament de Manresa. (Font: web memoria.cat).

Tots els treballadors de l’Administració s’havien de sotmetre a un procés de depuració. Un jutge instructor, després d’analitzar la declaració jurada de l’empleat i els  informes de la Guàrdia Municipal, de la Guàrdia Civil i de la Policia resolia a favor de l’admissió, novament, al lloc de treball o; en cas contrari, de la separació o destitució; és a dir, de l’acomiadament del lloc de treball.

Un cop obtinguda aquesta informació va investigar qui era i què havia passat amb Jaume Mas.

3

Jaume Mas va ser l’enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa durant 24 anys. (Font: web Ajuntament de Manresa).

Jaume Mas Giribet era, des de l’any 1916,  l’enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa. Compaginava aquesta feina treballant, també,  a l’empresa d’electricitat Fuerza y Alumbrado S.A. Durant  la Guerra Civil va formar part, com a tècnic municipal, de la Junta de Defensa Passiva2  portant a terme, entre d’altres, la tasca de construcció dels refugis antiaeris per salvar  la població civil dels bombardejos de l’aviació franquista.

Acabada la guerra, com la resta de funcionaris i treballadors municipals, es va haver de sotmetre a la depuració. Com era obligatori, va presentar, el maig de 1939,  una declaració jurada de les seves activitats durant la guerra. L’Ajuntament de Manresa li va obrir un expedient de depuració i després de  demanar els informes pertinents sobre la seva persona va decidir admetre’l sense cap sanció.

Però, aquell expedient que s’havia resolt amb l’admissió al lloc de treball va acabar, a partir d’una denúncia anònima, amb la DESTITUCIÓ, el gener de 1940,  de Jaume Mas com a enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa, càrrec en el qual portava 24 anys.

La Maria es va formular moltes preguntes:  qui havia fet la denúncia anònima? I per què?  Quins van ser els motius que van portar a la seva destitució? De què l’acusaven? Què havia passat perquè el 1952 Jaume Mas, encara,  sol·licités una nova revisió?

La recerca s’havia de centrar ara en la consulta de l’expedient de depuració i com esperava, aquest li va permetre  respondre a moltes d’aquestes qüestions.

4

El 30 de gener de 1940 l’Ajuntament va acordar DESTITUIR l’enginyer després que el jutge instructor de l’expedient, el regidor de l’Ajuntament Juan Ferrer Folch, dictaminés que (...) existe culpabilidad, (...)(i) propone que se le instruya expediente formal para la imposición de la sanción que proceda”.

Els càrrecs pels quals es va acordar la seva destitució eren, entre d’altres, que l’enginyer era d’esquerres i separatista, que havia format part de la Junta de Defensa Passiva i que tornant d’un Congrés, al qual va assistir a París, no hagués intentat passar-se a la zona nacional.

Mas Giribet no va admetre cap d’aquestes acusacions, al contrari, va desmentir que fos d’esquerres i separatista i va aportar testimonis que van declarar al seu favor.

Però el que més va cridar l’atenció a la Maria va ser les acusacions de formar part de la Junta de Defensa Passiva i d’assistir a un Congrés.

De què anava aquest Congrés? Per què hi va anar?

5

Els anys 1935 i 1937 Jaume Mas Giribet havia assistit, com a representant de l’empresa “Fuerza y Alumbrado S.A”, a la “Conferencia Internacional de Grandes Redes Eléctricas” que es celebrava a París. Durant la Guerra Civil, aquesta empresa havia estat controlada pels anarquistes, els quals li van demanar que s’incorporés, com a tècnic,  al Comitè Directiu. Mas ho va acceptar i, segons diversos testimonis, aquest fet va ser cabdal perquè l’empresa continués funcionant correctament durant la guerra.

L’acusació que el jutge instructor va fer a Mas en relació a l’assistència al Congrés de 1937 va deixar sorpresa a la Maria. El jutge instructor li recriminava  que no hagués  aprofitat l’avinentesa per passar-se a la zona nacional “por no querer dejar a su familia en Manresa”, la qual cosa demostrava segons l’instructor “ la cobardía, (...) y la ausencia de abnegación y espíritu de sacrificio (...).”

6

Però, la més sorprenent de les acusacions era la d’haver format part de la Junta de Defensa Passiva de la ciutat, que entre d’altres tasques, havia construït refugis antiaeris per a la població civil.

Com es podia acusar a una persona per aquest motiu?

La perplexitat de la Maria era la mateixa que demostrava Mas Giribet quan, respecte a aquesta acusació, escrivia al jutge instructor i li deia que “(...) era para mi obligatorio el aceptar dicho cargo. (...) Además dado el carácter humanitario de la misión que me incumbía, procurar refugio a mis conciudadanos en caso de posibles bombardeos, no me pasó nunca por la imaginación pudiese llegar un día, en que el desempeño de dicho cargo pudiese ser motivo de acusación”.

Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa construït per la Junta de Defensa Passiva durant la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat).

 7

Llegint l’expedient quedava clar que el jutge instructor va determinar la culpabilitat i, per tant, la destitució sense cap prova consistent en contra de l’enginyer ja que ni els informes de la Guàrdia Municipal, de la Guàrdia Civil ni el  de la Comissaria de Policia van aportar cap prova de la seva culpabilitat. Al contrari, com deia el mateix Jaume Mas eren “acusaciones de carácter genérico e impreciso”.  

 Pel que feia als testimonis la majoria van testificar a favor de Mas Giribet, però, el jutge instructor no en va tenir en compte cap perquè segons la seva opinió eren “apreciaciones personales (de) carácter subjetivo.”. En canvi sí que va tenir en compte l’aportació d’un testimoni clarament hostil a Jaume Mas.

Quin era aquest testimoni en contra? Era el mateix que havia fet inicialment la denúncia anònima? Era la persona de la qual sospitava Jaume Mas?  “He de manifestar que creo tener datos suficientes para poder conocer al que ha formulado las presentes denuncias o ha contribuido a que se me formulen.”- havia dit ell mateix al jutge instructor.

 8

El testimoni que va acusar Mas Giribet era un militant de la Comunión Tradicionalista i, també,  treballador de la mateixa empresa on treballava Mas, Fuerza y Alumbrado S.A.

Va testificar davant el jutge que havia patit persecució per part dels revolucionaris durant la Guerra Civil. Havia estat detingut, jutjat per un tribunal popular i empresonat. I, per aquest motiu, afirmava que el Comitè Directiu de Fuerza y Alumbrado S.A. va decidir suspendre’l de sou i li va retirar el racionament que li corresponia, per la qual cosa la seva esposa i el seu fill van quedar en una situació desesperada.

Culpava Jaume Mas Giribet de la seva situació en considerar que “La persona que más influyó y que todavía no acierto a comprender su animadversión contra mi pobre persona fué  (... ) Jaime Mas Giribet (...).

 9

Jaume Mas no es va resignar amb la destitució, ja que la considerava una gran injustícia i va presentar una reclamació a l’Ajuntament. El jutge instructor va demanar nous informes, va escoltar més testimonis i, finalment, el 18 d’agost de 1941, va redactar un informe on deia que “A la luz de los nuevos elementos aportados y realizado un nuevo análisis crítico de las actuaciones anteriores, no puede menos de observarse la falta de consistencia e incluso verdadera contradicción que contiene el informe de la Policía Gubernativa y la imprecisión desde la Policia municipal i va proposar l’anul·lació de la destitució.

L’Ajuntament va decidir admetre sense cap sanció l’enginyer, però va sotmetre la decisió a l’autoritat superior.

Què havia motivat aquest canvi radical d’opinió? I, a partir d’aquest moment, què havia passat? es preguntava la Maria.

Es va iniciar aleshores un llarg camí de revisió de tot el procés per part del Ministerio de la Gobernación, que va obligar, l’any 1943, a l’Ajuntament de Manresa a revisar tota la documentació, demanar nous informes i cridar, novament, els testimonis. Aquest procés va durar molts mesos perquè  l’any 1944 es va nomenar un nou Alcalde de la ciutat, José Montardit García i, per tant, va canviar el jutge instructor del cas que seria, a partir d’ara, Àngel Badia Torrabadella.

Aquesta vegada els informes de la Guàrdia Civil i de la Comissaria de Policia van ser, clarament, favorables a Mas i també la majoria de testimonis. Tanmateix, inexplicablement, a la resolució final, el jutge instructor es va fer enrere del que s’havia acordat l’any 1941 i es va reafirmar, el 27 d’octubre de 1944,  amb la destitució, considerant “que tampoco puede hablarse de injusticia notoria, por tratarse de una resolución que libre y voluntariamente adoptó la Corporación municipal (...).”

10

El testimoni que l’havia acusat anteriorment va tornar a declarar però,  aquesta vegada va canviar radicalment el que havia dit la primera vegada. Ara afirmava que quan va ser detingut i empresonat durant la guerra, tot i que en principi l’empresa no volia pagar-li el sou; finalment, va acabar pagant-li,  gràcies, entre d’altres, a l’actitud que va tenir Jame Mas Giribet a favor que rebés el salari que li corresponia.  

Quedava clar que aquest company de feina havia mentit en la seva primera declaració per perjudicar l’enginyer. Però, per què?

I el que era més rellevant, perquè l’Ajuntament de Manresa, vistos els nous informes i testimonis, va continuar ratificant la DESTITUCIÓ?

11

Finalment, el 24 de febrer de 1945,  el Ministerio de la Gobernación va confirmar l’acord de l’Ajuntament de Manresa ratificant la destitució de l’enginyer Jaume Mas Giribet.

Amb la destitució confirmada,  el 10 d'abril de 1945, es va obrir un concurs per cobrir la plaça d'enginyer municipal, que va recaure en una persona més propera al règim.

Mas Giribet va continuar lluitant pel que ell considerava just: l’anul·lació de la seva destitució. El 25 de juny de 1952, quan tenia 66 anys i, per tant, ja estava jubilat, va fer una nova instància al governador civil en la qual demanava la revisió del seu expedient perquè considerava necessària un reparació moral per tot el dany que li havien ocasionat.

No va tenir cap efecte. El 14 d'octubre de 1952 el Govern Civil va donar per arxivat el seu cas.

Jaume Mas Giribet no va aconseguir mai anul·lar la seva destitució  i tampoc no va obtenir cap reparació moral.

12

Després de conèixer tots els fets, alguns dels interrogants que s’havia plantejat continuaven encara sense resposta, però quedava clar que tot el procés de depuració havia estat arbitrari i la resolució de destitució havia estat motivada per interessos polítics.  El que no tenia clar era el pes que els odis i les rancúnies personals havien tingut en tot el procés.

La Maria no podia deixar de pensar en la importància de la justícia perquè, com diu la mateixa paraula, aquesta ha de ser justa en les accions i les decisions, ha de ser racional i ha d’aportar confiança i seguretat a la població.

Després de tot,  ella es preguntava:  Quins havien estat els factors que havien influït en la decisió o veredicte final?


Notes:
1 Sanció o acomiadament del lloc de treball per motius polítics.
2 Organisme creat pel Consell Municipal de Manresa, l’any 1936, amb la finalitat de protegir els ciutadans en cas de bombardeigs.

Reflexioneu:

1. Discutiu sobre els factors que van influir en el veredicte final del cas i valoreu la influència que hi van tenir els odis i les rancúnies personals.

2. Valoreu les conseqüències que pot tenir per a la ciutadania i per el propi sistema que la justícia no sigui justa ni racional.


Material de suport:


Autora: Carme Botifoll Benasat

Maig 2021


 


Elaboració d’un treball de recerca de Ciències Socials

A l'hora de fer una recerca històrica és important treballar de manera rigorosa i metòdica.
Proposem unes pautes sobre el procediment o passos a seguir per elaborar un treball de recerca de Ciències Socials.


 


Viure la postguerra II: proposta didàctica

Viure la postguerra II és una proposta didàctica adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO, atès que el contingut que es treballa té relació amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. L'activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general.

Aquesta proposta complementa Viure la postguerra I. En aquella es treballen aspectes econòmics i socials, i en aquesta aspectes més ideològics. Tanmateix, les dues es poden treballar per separat.

"Viure la postguerra II" té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. També pretén apropar l'alumnat a la recerca històrica i a la interpretació i l’anàlisi de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l'alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.

Encara que recull documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades en qualsevol centre de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l'alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.


Visites al refugi de la Renaixença de Manresa per als centres de secundària

Entre els mesos de març i maig l’Ajuntament de Manresa ofereix als centres educatius de la ciutat unes visites guiades a l’interior del refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença.

Les visites seran guiades per membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa. Els centres que vulguin apuntar-s’hi han d’escriure a patrimonicultural@ajmanresa.cat per acordar el dia i l’hora de la visita.

L’alumnat podrà visitar els plafons de l’exposició “I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa” que està instal·lada al mateix refugi.

Adjuntem un material de suport per treballar aquest tema a l’aula.

Refugi antiaeri de la Renaixença, a Manresa (Fotografia: web memoria.cat/ilamortvacauredelcel).