Propostes de treballs de recerca

Aquestes propostes de treballs de recerca van adreçades a l’alumnat i al professorat de Batxillerat amb la finalitat que sigui un punt de partida perquè l’alumnat desenvolupi el seu propi projecte i iniciï la seva recerca.

Proposem temes de treballs de recerca de Batxillerat amb indicacions dels objectius de la recerca, el contingut, les orientacions metodològiques, les fonts d’informació, la  bibliogràfica bàsica i altres recursos.


 


15 de febrer: Eines digitals per a les Ciències Socials (Taller Història i Educació)

Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials

(Tallers Història i Educació - mòdul 3)

Taller per conèixer l’ampli abast que tenen avui les Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l’entorn educatiu i per familiaritzar-se amb algunes de les eines digitals per gestionar temes relacionats amb les ciències socials i d’un accés i desenvolupament fàcil. Eines com Google Maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mendeley, Canva... També el fons de MDC (Memòria Digital de Catalunya) com a eina cooperativa des d’on consultar col·leccions (de textos, imatges, audiovisuals, de cartografia, publicacions, etc...) digitalitzades i disponibles a la xarxa relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 15 de febrer de 2020.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec dePep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera, historiadors i membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el tercer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


 


Fem memòria... gener de 1946: la vaga de la Fàbrica Nova

Instal·lacions de la Fàbrica Nova. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Sabies que la vaga de la Fàbrica Nova de Manresa del 1946, es considera la primera vaga important en els primers anys del franquisme?


La primera vaga important a l’Estat espanyol durant el franquisme  va tenir lloc a Manresa, el gener de 1946. Va ser a la Fàbrica Nova o Fàbrica Bertrand i Serra, i la van protagonitzar, principalment, les obreres d’aquesta fàbrica tèxtil.

El conflicte va començar quan les treballadores (la majoria de la plantilla eren dones) es van negar a recuperar les hores de treball perdudes a causa de les restriccions elèctriques que sovint es produïen. La protesta es va resoldre a favor de les obreres i se’ls van abonar les hores sense necessitat de recuperar-les. Després, les treballadores van demanar un augment de salari i es van declarar en vaga de braços caiguts. La patronal i les autoritats els van oferir un augment de 45 pessetes al mes i la vaga es va acabar.

Instal·lacions de la Fàbrica Nova on va tenir lloc la vaga. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Uns dies més tard, el dissabte 25 de gener, quan van anar a cobrar la setmanada, les treballadores es van trobar un  descompte del dia 24 de gener que no van treballar perquè era la “Fiesta de la Liberación” (les tropes franquistes havien entrat a Manresa el 24 de gener i era un dia festiu a la ciutat). Aleshores, van decidir ocupar les naus de l’empresa i van iniciar una vaga que es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la comarca. Comerços i bars de Manresa també van tancar en solidaritat amb la Fàbrica Nova.

Malgrat la repressió, la vaga va durar 8 dies. Aquesta va finalitzar quan els obrers i les obreres van acceptar l’oferta de la patronal: pagament del jornal del dia no treballat, un augment del salari de 75 pessetes al mes i millores en el racionament.

Més enllà d’aconseguir unes millores importants de les seves condicions laborals, aquesta i altres protestes que es van anar produint en altres poblacions i les pressions de sectors financers i industrials, que veien perillar els seus beneficis, van acabar obligant el govern del general Franco a canviar la seva política econòmica i a introduir mesures liberalitzadores, a partir de 1951.

L’acció decidida i valenta de les dones de la Fàbrica Nova va ser un fet sense precedents en uns anys de misèria i de repressió, i va significar una fita en la història del moviment obrer de la comarca.


(Fàbrica Bertrand i Serra o Fàbrica Nova de Manresa. Fotografia: web elpou.cat, 25/07/2018).

La Fàbrica Nova, propietat de la família Bertrand i Serra, va ser una de les indústries tèxtils més importants de Catalunya. A la dècada dels anys 50 va arribar a tenir gairebé 3.000 treballadors i, en alguns moments, va donar feina al 10% de la població activa de la ciutat.

A finals dels anys 60, va patir la crisi del sector tèxtil a Catalunya i, més endavant, la crisi general dels anys 70. Malgrat les reestructuracions i els intents de renovació, l’acumulació de deutes va portar finalment al seu tancament definitiu que es va produir l’any 1990, ara fa justament 30 anys.

Actualment, l’entorn de la Fàbrica Nova està en una fase d’urbanització i de millora. Resta però pendent la realització d’un projecte que doti de nous usos unes instal·lacions i un espai que, tant a nivell econòmic com social, han estat un escenari important de la història recent de la ciutat.

(Obres a l’entorn de la Fàbrica Nova de Manresa, 2019. Fotografia: web regió7.cat, 10/10/2019).

Més informació:

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959).

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova.

- Web Viure la postguerra (inclou propostes didàctiques).


 


S’ha realitzat el taller “Instamaps i Catalunya Offline"

El passat dissabte 16 de novembre va tenir lloc el segon Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

Fotografia: Rosa Lóbez

El taller va anar a càrrec de Marc Torres Saura, geògraf i enginyer tècnic en topografia, el qual desenvolupa la seva tasca professional a l’Institut de Cartografia i Geologia de Catalunya.

El ponent va explicar el funcionament de la plataforma Instamaps, que permet a l’usuari crear la seva pròpia geoinformació i l’aplicació per a mòbil Catalunya Offline, la qual cosa fa possible moure’s pel territori català, prendre punts i gravar rutes i excursions amb el GPS, encara que no es tingui cobertura de dades al mòbil. Es va realitzar, també, una part pràctica a l’entorn de la FUB.

Fotografia: Rosa Lóbez.

El taller va permetre conèixer el funcionament d’aquestes eines i també les possibilitats que ens ofereixen, en general i per fer itineraris històrics. Va ser molt útil i interessant.

El proper taller serà el 15 de febrer. Té com a títol Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials. Inscripcions aquí.


 


Fem memòria... novembre de 1933: les dones voten per primera vegada

Probablement, aquesta imatge no ens crida l’atenció. Correspon a les eleccions generals del passat 10 de novembre, en un col·legi electoral de Catalunya.

Ciutadans votant a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. (Font: Diari Vilaweb, 10/11/2019).

Que té, en canvi, d’excepcional aquesta altra?

Fent cua per votar al col·legi electoral de sant Domènec a Manresa, el 19 de novembre de 1933. (Font: web memoria.cat/republica).

Correspon a les eleccions al Parlament espanyol celebrades el 19 de novembre de 1933 durant la Segona República.


A Catalunya i a l’Estat espanyol, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions legislatives celebrades el 19 de novembre de 1933, ara fa 86 anys.

No va ser fàcil; va caldre superar molts obstacles, oposicions i reticències. Però avui fem memòria de com, durant la Segona República (1931-1939), es va aconseguir el sufragi femení.

El primer pas important va ser la promulgació del decret del maig de 1931 que permetia que les dones poguessin ser elegides, tot i que encara no podien votar.

A les Corts Constituents, formades arran de les eleccions del juny de 1931, hi haurà, per primera vegada, tres dones diputades: Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical, Victoria Kent, del Partit Republicà Radical Socialista i Margarita Nelken, del Partit Socialista Obrer Espanyol, tot i que no podrà ocupar el seu escó fins més endavant.

En aquestes Corts i en el marc de la redacció de la Constitució republicana es debatrà sobre els drets electorals. Encara que el vot femení no formava part dels programes dels diferents  partits, la pressió d’alguns sectors per construir un país realment democràtic va comportar que, per primera vegada, es plantegés l’aprovació del sufragi universal masculí i femení.

El debat sobre el reconeixement del dret de les dones a votar va ser molt dur, i amb contradiccions per part d’alguns partits entre els seus ideals i la conveniència política. Clara Campoamor defensava aferrissadament que calia aprovar ja aquest dret, mentre que Victòria Kent considerava que calia esperar un temps perquè les dones no estaven prou preparades i estaven massa influenciades per l’Església.

Finalment, a la sessió de l’1 d’octubre de 1931, amb 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions, es va aprovar l’article 36 que deia:

Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales, conforme determinen las leyes”.

El desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana que, per primera vegada, establia el sufragi universal i, per tant, també el sufragi femení.

A Catalunya, a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, les dones encara no van poder votar per problemes en la confecció del cens electoral.

Serà dos anys després, el 19 de novembre de 1933, quan més de sis milions de dones van poder exercir el dret a vot per primera vegada en la història de Catalunya i de l’Estat espanyol.


El sufragi femení va arribar aquí uns trenta anys més tard que als països pioners. El primer estat on les dones van poder votar va ser Nova Zelanda (1893), seguida de països com Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), Regne Unit (1917), Alemanya (1919) o els Estats Units (1920). La República, però, es va avançar molts anys a països ben propers a nosaltres com França (1944), Itàlia (1945) o Suïssa (1971).

Encara que a les eleccions del novembre de 1933, a Catalunya  cap dona no va sortir elegida, la seva participació en la vida política ja no tindria marxa enrere. 


Exposició “Supervivents i resistents. Catalunya 1939-1959. El cas de Manresa”

Del 7 al 29 de novembre es pot veure l’exposició “Supervivents i resistents. Catalunya (1939-1959). El cas de Manresa”, al Cercle Artístic de Manresa.

Ha estat organitzada per la Fundació Independència i Progrés, amb el suport de la Fundació Irla i la col·laboració de Memòria.Cat i Memorial Democràtic.

A través de 12 plafons s’explica “com, en les pitjors condicions que es van viure als primers vint anys de la dictadura, la gent va trobar formes de sobreviure i de resistir”, i es posa com exemple el cas de Manresa, amb algunes referències al Bages.

Aquesta exposició es complementa amb una altra de Memorial Democràtic sobre la lluita antifranquista que es pot visitar, durant els mateixos dies, a la Biblioteca del Casino, amb el títol  PSST ... PASSA-HO. La Lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975).

Tant l’una com l’altra formen part d’un conjunt d’actes que la Fundació Independència i Progrés ha organitzat, durant el mes de novembre, a Manresa, en el marc dels 80 anys de l'inici del franquisme.


SUPERVIVENTS I RESISTENTS. Catalunya (1939-1959). El cas de Manresa.

Lloc: Cercle Artístic de Manresa (carrer Barreres, 1)

Dates: del 7 al 29 de novembre de 2019

Horari: de dilluns a dissabte de 18h a 20.30h

 

PSST ... PASSA-HO. La Lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)

Lloc: Biblioteca del Casino de Manresa

Dates: del 7 al 29 de novembre de 2019

Horari: de dimarts a dissabte de 10h a 20.30h, dilluns tarda


 


Viure la postguerra: proposta didàctica

Viure la postguerra és una proposta didàctica adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO. El contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. L'activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general.

Té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Es pretén que l'alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l'envolta i que d'aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.

Així mateix, es pretén apropar l'alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història.

A Viure la postguerra s’utilitza documentació relacionada amb Manresa i amb altres llocs de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.


 


16 de novembre: Instamaps i Catalunya Offline (Taller Història i Educació)

Instamaps i Catalunya Offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics

(Tallers Història i Educació - mòdul 2)

Realització d’itineraris històrics i mapes municipals o comarcals amb les aplicacions Catalunya offline, aplicació per a mòbil que permet moure’s sobre el territori català i Instamaps, que permet crear, publicar i compartir informació geogràfica a través de mapes.

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 16 de novembre de 2019.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec de: Marc Torres Saura, geògraf i enginyer tècnic en topografia; membre de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el segon dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


Com treballar a l’aula "Fem memòria" i el "Personatge del mes"

Memòria.cat/edu publica amb periodicitat mensual Fem memòria i/o el  Personatge del mes amb la intenció de recordar o donar a conèixer tant fets com personatges rellevants o històries personals interessants per les circumstàncies viscudes.

Amb aquest recurs també es vol estimular l’interès pel passat i veure la relació que té amb el present.

Fem memòria i el Personatge del mes són un recurs fàcil d’utilitzar a l’aula per la seva brevetat. Tot i que no inclouen cap proposta de treball concreta, es poden generar fàcilment activitats diverses.

Suggerim algunes possibilitats didàctiques que ofereixen.


Personatge del mes: Ramona Soldevila Cirés (1896 - ?)

Ramona Soldevila, miliciana i manresana.

Ramona Soldevila en una foto familiar (detall). (Fotografia: arxiu familiar de Remei Sallés).¹

Qui era Ramona Soldevila?

Ramona Soldevila va ser una  miliciana que va anar al front de les Balears,  l’agost de 1936, amb l’expedició republicana del capità Alberto Bayo Giraud amb l’objectiu de recuperar l’illa de Mallorca que es trobava a mans dels nacionals.

L’expedició va fracassar, i amb el reembarcament sobtat i ràpid d’aquestes tropes, ordenat pel Govern de la República, 40 milicians i 5 milicianes van ser abandonats a l'illa.

Unes hores més tard van ser detinguts i, finalment, van ser afusellats pels feixistes a Manacor, el 5 de setembre de 1936. No se sap segur que Ramona Soldevila Cirés fos una d’aquestes 5 milicianes.

Grup de les cinc milicianes afusellades a Manacor. Ramona Soldevila seria la primera a l’esquerra. (Fotografia: arxiu particular). ¹

Què sabem de la seva relació amb Manresa?

Ramona Soldevila va néixer a Florència l'any 1898, filla de pares catalans. Es va casar amb el manresà Josep Sallés Merly i cap al 1920 es va instal·lar a Manresa.

Amb la mort del marit, el 1925,  va heretar el quiosc de la plaça Sant Domènec, que pertanyia a la família Sallés. L'any 1929 feia de corresponsal del diari La Vanguardia a Manresa.

Era una dona d’idees avançades, combativa i d’ideologia republicana. L'any 1932 va començar a militar a ERC.

L'any 1934 va vendre, sembla que per motius de salut, el quiosc a Miquel Arpa i a partir de l’any 1936 va començar a treballar per l’Ajuntament de Manresa.

Ramona Soldevila com a corresponsal del diari la Vanguardia a Manresa. (Font: arxiu de la Vanguardia).¹

El documental “Milicianes

L'existència d'un diari escrit, suposadament per una miliciana, on es relaten els dies de campanya a Mallorca, i una foto del grup feta poc després de ser detingudes és el punt de partida de la recerca que inicien Gonzalo Berger i Tània Balló per esbrinar qui eren i què els va passar a les milicianes. El resultat de la recerca és el documental “Milicianes”.

La investigació va portar a identificar les milicianes: les germanes Daria i Mercè Buxadé, Maria Garcia Sanchis i Teresa Bellera Cemeli. Pertanyien a les milícies femenines impulsades pel PSUC.

Les fotografies realitzades durant l’embarcament de les tropes i durant l’entrenament de les milícies femenines al Camp de la Bota a Barcelona han permès la identificació de quatre de les milicianes.

La recerca porta a creure que l’autora del diari i, per tant, la cinquena miliciana podria ser Ramona Soldevila Cirés, tot i que no es pot identificar amb claredat en cap de les fotografies.

Imatge de la presentació del documental. (Font: web memòria.cat).

Què eren les milícies?

Les milícies van ser unes forces militars formades per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya ².

Les milícies catalanes van estar formades per un 82,5% de combatents de les províncies catalanes, un 13% de combatents de la resta de l’Estat espanyol i un 4,5% de voluntaris estrangers.

La incorporació de la dona a la lluita va ser un fet espontani de totes les organitzacions antifeixistes. Un 3% (unes 1200) dels components de les milícies organitzades a Barcelona eren dones.

Les milícies femenines van respondre a una crida feta pel PSUC amb una doble finalitat, fer serveis a la rereguarda i la creació d’un exèrcit de dones. Malgrat ser liderades pel PSUC, van aplegar dones de totes les formacions polítiques antifeixistes: des d’ERC, UGT, POUM, CNT,  FAI. Tenien un objectiu comú: derrotar el feixisme.

Milicianes als afores de Barcelona, agost de 1936. (Fotografia: Gerda Taro).³        

Una recerca oberta?

L’Associació Memòria i Història de Manresa, amb motiu d’una altra recerca, troba documentació sobre Ramona Soldevila que la situaria treballant a Manresa a finals de 1936 i durant els anys 1937 i 1938.

Aquesta informació, juntament amb el fet que no s’hagi pogut identificar clarament en les fotografies de les milicianes, fa que la recerca sobre Ramona Soldevila presenti alguns interrogants per poder confirmar, amb tota seguretat, que és l’autora del diari manuscrit i que és la cinquena miliciana de la fotografia. La recerca resta, doncs, oberta.

Encara resten alguns interrogants. (Font: web Ib3.org, 28/09/2018).

Més informació:

Milicianes. Dirigit per Tània Balló, Jaume Miró [documental]. Tània Balló, Lluis Ortas, Gonzalo Berger (productors). Barcelona: Nina Produccions i altres, 2017.


Notes:
¹ Aquesta fotografia ha estat facilitada pels autors del documental “Milicianes”.
² Gonzalo Berger. Les milícies antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Vic, Eumo Editorial, 2018.
³ Font: Gerda Taro. Barcelona. MNAC, 2007.