Personatge del mes: Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000)

Jacint Carrió, 1998. (Font: web memòria.cat/jacint-carrio).

Jacint Carrió, manresà deportat als camps nazis

 

 

 

 

 


La vida a Manresa

Jacint Carrió amb la seva família, 1930. És el segon a la dreta. (Font: web memòria.cat/jacint-carrio).

Jacint Carrió i Vilaseca va néixer a Manresa el 16 de setembre del 1916. Vivia al barri de les Escodines amb la seva família. Amb tretze anys, va entrar a treballar de dependent a la ferreteria Sol. Va ser un actiu sindicalista del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) del qual va arribar a ser-ne el vicepresident.

Políticament va ser membre de les Joventuts d’Estat Català i, arran de la desfeta del 6 d’octubre de 1934, va passar a militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Involucrat en el món cultural de la ciutat, l’any 1935 va ser el tresorer de l’entitat Foment de la Sardana.

L’any 1937, amb 20 anys, va ser cridat per anar al front a lluitar en la Guerra Civil Espanyola com a soldat de lleva. Va participar a la Batalla de l’Ebre com a enllaç de la XIV Brigada Mixta Internacional. Va formar part de la “retirada”, important moviment de població provocat per la derrota de l’exèrcit republicà i l’entrada progressiva de l’exèrcit franquista a Catalunya, en el qual milers de catalans van iniciar la fugida cap a França, el febrer de 1939.


L’exili i la deportació

Després de travessar la frontera, va ser reclòs al camp d’Argelers. En va poder sortir gràcies a uns familiars que tenia a França que el van acollir. Va viure uns mesos amb ells fins que, en esclatar la Segona Guerra Mundial, el govern francès el va tornar a recloure al camp de Sant Cebrià. Allà va coincidir amb altres manresans: Bernat Toran, Josep Pons i Francesc Playà.

Amb ells va ser incorporat a la 115a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) que va ser enviada al nord del país per fortificar la Línia Maginot (construcció defensiva francesa a la frontera amb Alemanya).

Després de la desfeta francesa davant l’ofensiva germànica, el 22 de juny van ser capturats pels alemanys que els van recloure al camp de presoners de guerra número 210 a Estrasburg, on es van trobar amb el també manresà Pere Parés.

El 13 de desembre de 1940, van ser deportats al Camp de Concentració de Mauthausen, conjuntament amb 846 republicans espanyols més. Allà es va trobar amb Enric Cunill i Maurici Ribas, també manresans.

Va treballar com a picapedrer a la malauradament famosa “Pedrera de Mauthausen” i també va estar al Camp de Gusen. Allà va viure i va patir situacions límit. Va sobreviure gràcies a les xarxes de solidaritat que es van crear entre els presoners espanyols.

El 5 de maig de l’any 1945, els aliats van alliberar el camp. Després d’unes setmanes d’incertesa, va ser acollit pel govern francès i va residir a la ciutat de Périgueux on va treballar en dues botigues de queviures.

Carta d’identificació de Jacint Carrió al Camp de Concentració de Gusen, 1941. (Font: web memòria.cat/deportats).

El retorn a Catalunya

L’any 1949, va  decidir tornar a Manresa. Aquí va ser vigilat per les autoritats franquistes i va haver de mantenir-se en silenci.

El 5 de maig del 1950 es va casar amb Maria Grau Sisquella  amb qui va tenir un fill, Joan. De nou va treballar a la Ferreteria Sol Germans fins que van tancar el 1964. De seguida, però, va trobar feina a la Ferreteria i Accessoris  de Vilarmau i Freixa, on va treballar fins a la seva jubilació l’any 1981.

El 1962 va participar en la fundació de l’entitat Amical de Mauthausen, encarregada  de difondre la memòria dels fets ocorreguts als camps nazis. Com a membre d’aquesta entitat, legalitzada pel govern espanyol  l’any 1976, va participar en molts actes, fent visites a escoles i instituts de secundària, entrevistes en programes de ràdio, publicant articles de premsa i col·laborant amb diverses institucions.

L’any 1976 va reingressar a Esquerra Republicana de Catalunya i l’any següent va col·laborar amb la periodista Montserrat Roig en l’obra Catalans als camps nazis publicada el 1977.

L’any 1991 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Manresa com a independent dins la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya, i va formar part de la Comissió de Medi Ambient. Des del 1995 fins al 1999 va ser regidor de la Gent Gran.

Jacint Carrió a l’acte d’homenatge de la ciutat de Manresa a Joaquim Amat i Piniella, 1985. (Font: web memòria.cat/jacint-carrio).

Poc temps abans de morir va publicar les seves memòries en el llibre titulat Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat, publicat pel Centre d’Estudis del Bages. En aquest llibre fa un relat de la seva experiència vital i del seu compromís amb la lluita pel respecte als drets humans i contra el feixisme.

Paraules introductòries de Jacint Carrió a les seves memòries.

Coberta de les seves memòries publicades l’any 2000 pel Centre d’Estudis del Bages.

Deixar per escrit aquestes memòries personals suposa fer realitat una il·lusió de molts anys i alhora un deure d’homenatge a la memòria de familiars i conciutadans morts a la Guerra Civil del 1936-39, a l’exili o a la deportació als camps d’extermini nazi; persones que van lluitar contra tota mena de feixisme, sense importar-los fronteres; que van pagar amb tortures i fins i tot amb la pròpia vida la seva fidelitat als ideals de llibertat i democràcia.

I passat el sofriment, la història ens ha donat la raó. Els esforços per amagar o silenciar el crim que vam patir, van fracassar en el seu dia. La meva preocupació, ara, és que la nostra experiència caigui en l’oblit i se’n perdi el record i, amb ell, la seva lliçó. Massa sovint, he pogut comprovar que hi ha molta gent, adulta i jove, que desconeix la realitat dels camps d’extermini nazis. Afortunadament, alguns vam poder sobreviure per explicar-ho; i encara ara, alguns tenim forces per deixar el nostre testimoni per escrit. Tant de bo aquest esforç, junt amb el d’altres, serveixi per combatre la ignorància i estendre actituds crítiques cap a tota mena de violació dels drets humans.

Jacint Carrió i Vilaseca

Manresa, setembre 2000


L’any 2001, en honor seu, l’Ajuntament de Manresa  va anomenar el Centre de Formació d’Adults de la ciutat, “Escola Jacint Carrió”.

El 2017 l’Associació Memòria i Història i l’Ajuntament de Manresa van impulsar la col·locació d’una llamborda stolpersteine en la seva memòria.

Stolpersteine en homenatge a Jacint Carrió al carrer de l’Aiguader de Manresa, 2017.. (Font: web memòria.cat/deportats).

Més informació:

  • Sobre Jacint Carrió:

Web Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000). Manresà deportat a Mauthausen i Gusen.

Web Manresans deportats als camps nazis.

  • Sobre els camps de concentració i extermini nazis:

 Web Auschwitz, Mauthausen i les victims del nazisme (4ESO).

Documentals: Borrallons de neu i Manresa-Mauthausen. Una experiència pedagògica.


 


L’hora dels infants: treball sobre el documental

Cada any molts infants i adolescents van de colònies amb l’escola o els esplais. Però quin és l’origen d’aquesta activitat a Catalunya? La resposta la podem trobar en el documental “L’hora dels infants. Colònies i escoles a l’aire lliure. La revolta educativa a Catalunya” d’Eduard Miguel i Martí Boneta, emès a TV3, l’any 2022, dins del programa “El documental”.

El documental explica l’aparició de noves experiències pedagògiques, emmarcades dins el moviment “Escola Nova”,  a finals del segle XIX a Catalunya. Mostra les colònies i les escoles a l’aire lliure que es van crear a diferents llocs del país i com aquestes experiències  van servir de base per al canvi educatiu innovador que va experimentar l’escola durant la II República. A partir d’aquí es veu el retrocés que va patir l’ensenyament durant el franquisme fins al ressorgiment, a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, de les experiències innovadores i la seva evolució fins a l’actualitat.

Adjuntem una proposta per treballar el documental que es pot portar a terme en la seva totalitat o treballar només algun dels apartats.


 


Misha i els Llops: treball sobre el documental

(Font. Web filmaffinity.com).

Els documentals relacionats amb l’Holocaust mai ens deixen indiferents. Si, a més, relaten les vivències d’alguns dels supervivents en primera persona, aleshores l’impacte emocional és encara més fort, sobretot si, alhora, mostren el millor i el pitjor de l’ésser humà.

El documental Misha i els Llops ens explica l’experiència de Misha, una nena  jueva que va viure a la Bèlgica sotmesa pels nazis a principis de la II Guerra Mundial. El relat sobre el seu periple, ple de situacions terribles i desconcertants, és colpidor i d’un dramatisme que commou.

Però, el documental no és només això. També fa un recorregut des que Misha explica la seva història a alguns amics, fins que la publica en forma de llibre que arriba a ser un best-seller i, fins i tot, se’n fa una pel·lícula.

I encara més, el documental ens mostra també un procés d’investigació històrica.

Tant el relat que ens explica Misha, com el seu procés de difusió amb les conseqüències que tindrà i tota la investigació que en resulta, fan que aquest documental ens interpel·li amb força i d’una manera totalment inesperada.

Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l’alumnat.


 


Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra: proposta didàctica

Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra és una proposta pensada per a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat.

Conjuntament amb el cor InCORdis de Manresa, us presentem  un recorregut, a través de cançons, pels llocs de la vostra ciutat o poble, que van ser l’escenari d’esdeveniments rellevants durant el període de la República i la Guerra Civil.

L’activitat es pot fer seguint una ruta pel poble o ciutat on hi ha ubicada l’escola o l’institut, o bé es pot portar a terme des de l’aula.  Es pot treballar des de l’àrea de Ciències Socials i des de l’àrea de Música, conjuntament o per separat.

Està dividida en 10 temàtiques relacionades amb la II República i la Guerra Civil. A cadascun d’aquests apartats hi trobareu el vídeo de la cançó corresponent cantada pel grup InCORdis, el text de la cançó i, finalment, dos blocs de preguntes, unes de l’àrea de Ciències Socials  i les altres corresponents a l’àrea de Música. Hi ha també un últim apartat que fa la funció de cloenda i que, pel que fa a la temàtica, entronca amb el franquisme.

Aquesta Ruta de cançons a l'entorn d'una guerra vol contribuir a la recuperació de la memòria democràtica d’uns fets històrics situant-los, concretament, en els llocs on van passar. L’objectiu és preservar la memòria del nostre passat per no oblidar qui som; i, en definitiva, per preservar la nostra identitat com a poble.

Inclou unes orientacions didàctiques.


S'ha celebrat la Jornada Literatura i camps de concentració nazis

Els passats 10 i 11 de novembre va tenir lloc la Jornada Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada, organitzada pel Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

A Manresa es va celebrar el divendres 11, a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, i va comptar amb l’assistència d’una seixantena de persones.

La Jornada va començar amb una ruta guiada per diversos llocs significatius de la vida de Joaquím Amat-Piniella. Després, ja a l’institut, va començar la Jornada amb la ponència “La literatura concentracionaria española y catalana: las voces de los supervivientes” a càrrec de la Dra. Sara Brenneis. Seguidament, “Parlem de Joaquim Amat-Piniella” a càrrec Josep Alert, coordinador de l’any Amat- Piniella. Després d’una breu pausa, David Serrano Blanquer va fer la ponència “Parlem de K.L. Reich”. Les intervencions van acabar amb una taula rodona “Pedagogia i Literatura concentracionària”, a càrrec de Sara Brenneis, David Serrano i Josep Castilla, actuant com a moderador, Emigdi Subirats.

Com a cloenda de l’acte es va projectar l’audiovisual “Borrallons de neu”.

Un moment de la intervenció de la Dra. Sara Brenneis. (Fotografia: Rosina Ramírez)

Perseguits i salvats. Camins de nit i boira: treball sobre el documental

Durant la II Guerra Mundial els Pirineus van ser l’escenari d’un dels episodis més dramàtics del conflicte: la fugida de milers de persones de cultura jueva de l’horror nazi. Una fugida que va tenir lloc a través de les muntanyes, per camins escarpats i difícils, amb el fred i la neu i el perill de trobar-se amb alguns dels vigilants. Van ser unes accions d’una duresa extrema.

Les comarques d’alta muntanya com la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, els Pallars i el mateix Estat Andorrà van ser-ne l’escenari i els seus habitants anònims, els herois que van participar i ajudar en l’evasió d’aquella gent que escapava d’una mort segura als camps de concentració nazis.

Una de les escenes del documental. (Font: web ccma.cat).

Aquest documental explica com s’organitzaven les expedicions i conté entrevistes a testimonis directes que van viure els fets en primera persona. També conté reconstruccions d’aquestes expedicions protagonitzades pels jueus i els seus passadors que van sobreviure a la duresa de les muntanyes i al risc de ser detinguts i deportats.

Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l’alumnat.


 


Josep Calmet i la seva lluita pel català: treball de recerca

Títol del treball: Josep Calmet i la seva lluita pel català.

Autora: Marta Macià Bruch.

Tutor: César López.

Institut: Institut Miquel Bosch i Jover d'Artés.

Any: 2021-2022.

Aquest és un treball de recerca de caràcter biogràfic, que té com a objectiu explicar la vida del besavi de l’autora. Josep Calmet i Safont (1908-1993) va ser un mestre amb una gran vocació per la seva professió i també un gran defensor de la cultura i la llengua catalanes. El treball presenta la seva contribució en la defensa del català durant els difícils anys de la dictadura franquista i la tasca que va fer per Manresa, la seva ciutat.

Josep Calmet i la seva lluita pel català (pdf)


 


Estudiants d'instituts de Manresa parlen del viatge a Mauthausen

El 20 de juny, Dia Mundial dels Refugiats, el professor Josep Castilla, membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, i els estudiants Senna Sabater, Abril Rodríguez, Judit Budia i Pol Gibert dels instituts Lluís de Peguera, Lacetània i Pius Font i Quer de Manresa van participar en el programa Barra lliure del Canal Taronja i van parlar de l'experiència del viatge que van realitzar al camp de concentració de Mauthausen.

 

https://vimeo.com/724255857


 

 


Personatge del mes: Montserrat Planas Carbí (1907-1987)

Montserrat Planas el 1981. (Fotografia: Josep M. Aloy Bosch. Font: web memòria.cat/manresanes).

 

Montserrat Planas, primera regidora de l’Ajuntament de Manresa.

 

 

 

 


La militància sindical i política

Montserrat Planas va néixer a Sant Martí de Maldà, a la comarca de l’Urgell, el 1907.

Ja a Manresa, va treballar a la fàbrica Bertrand i Serra com a teixidora. El 1937, quan la fàbrica va ser col·lectivitzada i va passar a ser gestionada pels treballadors, va formar part del Consell d’Empresa.

Es va implicar en l’activitat sindical i va ser membre del sindicat UGT (Unió General de Treballadors).

Des de la seva fundació, el juliol de 1936, va ser militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Va exercicir diversos càrrecs com el de secretària femenina del PSUC de Manresa o el de secretària sindical del Comitè Comarcal del PSUC. En aquell moment no hi havia gaires dones que es dediquessin activament a la política.

Logotip del PSUC, partit del qual Montserrat Planas va ser militant.

L’activitat política

Durant la República, Montserrat Planas va formar part del Consell Municipal constituït el 3 de maig de 1938, que va ser el darrer ajuntament republicà de la ciutat.

En el ple del 30 d’abril del mateix any, sis dels regidors del PSUC van presentar la seva dimissió perquè marxaven al front i ella va ser una de les persones que els va substituir.

Montserrat Planas es va convertir així en la primera dona regidora de l’Ajuntament de Manresa. Va treballar a la regidoria de la Propietat Urbana i es va haver d’ocupar, entre altres, de buscar allotjament pels refugiats del nord d’Espanya que arribaven a la ciutat durant aquells mesos.

Durant la guerra, va col·laborar intensament amb el Socors Roig Internacional (SRI), una organització vinculada als partits comunistes creada per ajudar els soldats republicans que lluitaven al front.

També va treballar en l’organització de la Unió de Dones de Catalunya (UDC) a Manresa. La UDC era una associació creada el novembre de 1937 amb la finalitat d’agrupar totes les dones antifeixistes de Catalunya per treballar conjuntament a la rereguarda. A Manresa es va constituir l’abril de 1938 i va agrupar unes 500 dones.

Encara el 6 de gener de 1939, ja al final de la guerra, va participar en un míting del PSUC al Teatre Conservatori de la ciutat, fent una crida a la població a resistir davant l’avanç de l’exèrcit franquista.  Va ser el darrer míting comunista que es va celebrar a Manresa.

Anunci del míting en el qual va participar Montserrat Planas, 6 de gener de 1939. ¹

L’exili

El 23 de gener de 1936, Montserrat Planas va marxar a l’exili juntament amb el seu marit Enric Castellà, i van deixar el seu fill aquí a càrrec d’uns familiars.

Va viure a França durant uns quants mesos, però, va ser reclamada des de Rússia pel seu partit i no va dubtar a marxar. Va fer el viatge en vaixell amb unes 300 persones més, pràcticament totes del mateix partit. Enric Castellà hi havia d’anar més endavant, però va esclatar la Segona Guerra Mundial i, amb les fronteres tancades, no va poder sortir de França. Va morir en un camp de concentració.

A Rússia va viure en diferents ciutats i va treballar al sector industrial durant gairebé vint anys.

El gener de 1957, va retornar a Manresa, amb una filla del seu segon matrimoni. De nou aquí va tornar a treballar a la Fàbrica Bertrand i Serra. Va morir a Manresa el 1987.

Montserrat Planas va ser una dona decidida, activa i combativa tant a nivell sindical com polític i social. El 1938, ella va ser la primera i única dona del consistori manresà. Avui, el 2022, està constituït per 13 homes i 11 dones.

Resum de l’ntrevista que va concedir a l’historiador Joaquim Aloy el 1981. (Font: web Dones manresanes. Guerra civil i repressió).

Més informació:

Web Dones manresanes. Guerra civil i repressió.


Notes:

¹ Font: ALOY,Joaquim ; GASOL, Pere ; SARDANS, Jordi. La Guerra Civil. Volum 1. Manresa: Parcir, 1992. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa). Pàgina 79.

 


Patir la repressió: proposta didàctica

Refugiats a la carretera de Barcelona, de camí cap a la frontera amb França, gener de 1939. (Fotografia: Robert Capa).

"Patir la repressió" és una proposta didàctica adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO, atès que el contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. Es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general. Algunes de les activitats també es poden utilitzar a les classes d’Història de Batxillerat.

Aquesta proposta complementa “Viure la postguerra I i “Viure la postguerra II” pel fet que en aquelles es treballen aspectes econòmics, socials i ideològics. Tanmateix, les tres es poden treballar per separat.

"Patir la repressió" té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. També es pretén apropar l'alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l'alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.

Encara que té documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades a qualsevol centre de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l'alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.