Proposta de recerca: l'evolució urbana de la ciutat. La Manresa del segle XX a través de fotografies

Vista general de Manresa, fa algunes dècades. (Font: web Passeig per la Manresa del passat).

La transformació de  Manresa és fruit dels impulsos econòmics, polítics i socials que ha viscut. Les fotografies de la ciutat són testimonis d’aquesta evolució i ens ajuden a entendre-la.

Afegim una nova proposta de treball de recerca sobre l’evolució urbana de la ciutat: la Manresa del segle XX a través de fotografies adreçada a l’alumnat i al professorat de Batxillerat.


 


Històries al descobert: El cas de l'enginyer municipal

La història que llegireu a continuació és real i als seus protagonistes se’ls ha mantingut el nom i els cognoms. Tanmateix,  el que és veritablement important en aquesta història, més enllà del cas concret, és  donar visibilitat a la depuració que van patir molts treballadors durant  els primers anys de la dictadura franquista. Tota la informació per reconstruir aquesta història està treta de l’expedient de depuració i d’altres  documents relacionats amb la repressió franquista a Manresa. El personatge de la investigadora és l'únic que és fictici.


1

El que suscribe, (Jaume Mas Giribet) funcionario jubilado del Ayuntamiento de dicha ciudad, (...) acude ante V.E. solicitando la revisión del expediente de depuración”. 

(Font: web Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).

El que va sorprendre la Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, no va ser trobar-se a l’Arxiu del Govern Civil de Barcelona una instància d’un treballador de l’Ajuntament de Manresa adreçada al governador civil demanant una nova revisió del seu expedient de depuració, sinó que el que la va impactar va ser la data de la instància, juny de 1952 i  que la persona que la feia, Jaume Mas Giribet, tenia 66 anys i ja estava jubilada.

Per què 13 anys després d’haver-se produït els processos de depuració1 , Jaume Mas, ja jubilat,  encara demanava una revisió del seu expedient?  I en especial, perquè sol·licitava una “reparación moral”? Qui era Jaume Mas Giribet? Què havia passat amb la seva feina?

2

El primer que va fer la Maria va ser documentar-se sobre la depuració  efectuada per les autoritats franquistes i, en especial, la que van patir els treballadors municipals. A l’Ajuntament de Manresa, com a la resta d’administracions, la depuració anava destinada a acomiadar de la feina tots els treballadors i treballadores que no eren considerats favorables al règim franquista i, alhora, premiar, amb les noves contractacions, les persones afectes al nou règim.

Web sobre les persones depurades pel franquisme a l’Ajuntament de Manresa. (Font: web memoria.cat).

Tots els treballadors de l’Administració s’havien de sotmetre a un procés de depuració. Un jutge instructor, després d’analitzar la declaració jurada de l’empleat i els  informes de la Guàrdia Municipal, de la Guàrdia Civil i de la Policia resolia a favor de l’admissió, novament, al lloc de treball o; en cas contrari, de la separació o destitució; és a dir, de l’acomiadament del lloc de treball.

Un cop obtinguda aquesta informació va investigar qui era i què havia passat amb Jaume Mas.

3

Jaume Mas va ser l’enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa durant 24 anys. (Font: web Ajuntament de Manresa).

Jaume Mas Giribet era, des de l’any 1916,  l’enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa. Compaginava aquesta feina treballant, també,  a l’empresa d’electricitat Fuerza y Alumbrado S.A. Durant  la Guerra Civil va formar part, com a tècnic municipal, de la Junta de Defensa Passiva2  portant a terme, entre d’altres, la tasca de construcció dels refugis antiaeris per salvar  la població civil dels bombardejos de l’aviació franquista.

Acabada la guerra, com la resta de funcionaris i treballadors municipals, es va haver de sotmetre a la depuració. Com era obligatori, va presentar, el maig de 1939,  una declaració jurada de les seves activitats durant la guerra. L’Ajuntament de Manresa li va obrir un expedient de depuració i després de  demanar els informes pertinents sobre la seva persona va decidir admetre’l sense cap sanció.

Però, aquell expedient que s’havia resolt amb l’admissió al lloc de treball va acabar, a partir d’una denúncia anònima, amb la DESTITUCIÓ, el gener de 1940,  de Jaume Mas com a enginyer municipal de l’Ajuntament de Manresa, càrrec en el qual portava 24 anys.

La Maria es va formular moltes preguntes:  qui havia fet la denúncia anònima? I per què?  Quins van ser els motius que van portar a la seva destitució? De què l’acusaven? Què havia passat perquè el 1952 Jaume Mas, encara,  sol·licités una nova revisió?

La recerca s’havia de centrar ara en la consulta de l’expedient de depuració i com esperava, aquest li va permetre  respondre a moltes d’aquestes qüestions.

4

El 30 de gener de 1940 l’Ajuntament va acordar DESTITUIR l’enginyer després que el jutge instructor de l’expedient, el regidor de l’Ajuntament Juan Ferrer Folch, dictaminés que (...) existe culpabilidad, (...)(i) propone que se le instruya expediente formal para la imposición de la sanción que proceda”.

Els càrrecs pels quals es va acordar la seva destitució eren, entre d’altres, que l’enginyer era d’esquerres i separatista, que havia format part de la Junta de Defensa Passiva i que tornant d’un Congrés, al qual va assistir a París, no hagués intentat passar-se a la zona nacional.

Mas Giribet no va admetre cap d’aquestes acusacions, al contrari, va desmentir que fos d’esquerres i separatista i va aportar testimonis que van declarar al seu favor.

Però el que més va cridar l’atenció a la Maria va ser les acusacions de formar part de la Junta de Defensa Passiva i d’assistir a un Congrés.

De què anava aquest Congrés? Per què hi va anar?

5

Els anys 1935 i 1937 Jaume Mas Giribet havia assistit, com a representant de l’empresa “Fuerza y Alumbrado S.A”, a la “Conferencia Internacional de Grandes Redes Eléctricas” que es celebrava a París. Durant la Guerra Civil, aquesta empresa havia estat controlada pels anarquistes, els quals li van demanar que s’incorporés, com a tècnic,  al Comitè Directiu. Mas ho va acceptar i, segons diversos testimonis, aquest fet va ser cabdal perquè l’empresa continués funcionant correctament durant la guerra.

L’acusació que el jutge instructor va fer a Mas en relació a l’assistència al Congrés de 1937 va deixar sorpresa a la Maria. El jutge instructor li recriminava  que no hagués  aprofitat l’avinentesa per passar-se a la zona nacional “por no querer dejar a su familia en Manresa”, la qual cosa demostrava segons l’instructor “ la cobardía, (...) y la ausencia de abnegación y espíritu de sacrificio (...).”

6

Però, la més sorprenent de les acusacions era la d’haver format part de la Junta de Defensa Passiva de la ciutat, que entre d’altres tasques, havia construït refugis antiaeris per a la població civil.

Com es podia acusar a una persona per aquest motiu?

La perplexitat de la Maria era la mateixa que demostrava Mas Giribet quan, respecte a aquesta acusació, escrivia al jutge instructor i li deia que “(...) era para mi obligatorio el aceptar dicho cargo. (...) Además dado el carácter humanitario de la misión que me incumbía, procurar refugio a mis conciudadanos en caso de posibles bombardeos, no me pasó nunca por la imaginación pudiese llegar un día, en que el desempeño de dicho cargo pudiese ser motivo de acusación”.

Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa construït per la Junta de Defensa Passiva durant la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat).

 7

Llegint l’expedient quedava clar que el jutge instructor va determinar la culpabilitat i, per tant, la destitució sense cap prova consistent en contra de l’enginyer ja que ni els informes de la Guàrdia Municipal, de la Guàrdia Civil ni el  de la Comissaria de Policia van aportar cap prova de la seva culpabilitat. Al contrari, com deia el mateix Jaume Mas eren “acusaciones de carácter genérico e impreciso”.  

 Pel que feia als testimonis la majoria van testificar a favor de Mas Giribet, però, el jutge instructor no en va tenir en compte cap perquè segons la seva opinió eren “apreciaciones personales (de) carácter subjetivo.”. En canvi sí que va tenir en compte l’aportació d’un testimoni clarament hostil a Jaume Mas.

Quin era aquest testimoni en contra? Era el mateix que havia fet inicialment la denúncia anònima? Era la persona de la qual sospitava Jaume Mas?  “He de manifestar que creo tener datos suficientes para poder conocer al que ha formulado las presentes denuncias o ha contribuido a que se me formulen.”- havia dit ell mateix al jutge instructor.

 8

El testimoni que va acusar Mas Giribet era un militant de la Comunión Tradicionalista i, també,  treballador de la mateixa empresa on treballava Mas, Fuerza y Alumbrado S.A.

Va testificar davant el jutge que havia patit persecució per part dels revolucionaris durant la Guerra Civil. Havia estat detingut, jutjat per un tribunal popular i empresonat. I, per aquest motiu, afirmava que el Comitè Directiu de Fuerza y Alumbrado S.A. va decidir suspendre’l de sou i li va retirar el racionament que li corresponia, per la qual cosa la seva esposa i el seu fill van quedar en una situació desesperada.

Culpava Jaume Mas Giribet de la seva situació en considerar que “La persona que más influyó y que todavía no acierto a comprender su animadversión contra mi pobre persona fué  (... ) Jaime Mas Giribet (...).

 9

Jaume Mas no es va resignar amb la destitució, ja que la considerava una gran injustícia i va presentar una reclamació a l’Ajuntament. El jutge instructor va demanar nous informes, va escoltar més testimonis i, finalment, el 18 d’agost de 1941, va redactar un informe on deia que “A la luz de los nuevos elementos aportados y realizado un nuevo análisis crítico de las actuaciones anteriores, no puede menos de observarse la falta de consistencia e incluso verdadera contradicción que contiene el informe de la Policía Gubernativa y la imprecisión desde la Policia municipal i va proposar l’anul·lació de la destitució.

L’Ajuntament va decidir admetre sense cap sanció l’enginyer, però va sotmetre la decisió a l’autoritat superior.

Què havia motivat aquest canvi radical d’opinió? I, a partir d’aquest moment, què havia passat? es preguntava la Maria.

Es va iniciar aleshores un llarg camí de revisió de tot el procés per part del Ministerio de la Gobernación, que va obligar, l’any 1943, a l’Ajuntament de Manresa a revisar tota la documentació, demanar nous informes i cridar, novament, els testimonis. Aquest procés va durar molts mesos perquè  l’any 1944 es va nomenar un nou Alcalde de la ciutat, José Montardit García i, per tant, va canviar el jutge instructor del cas que seria, a partir d’ara, Àngel Badia Torrabadella.

Aquesta vegada els informes de la Guàrdia Civil i de la Comissaria de Policia van ser, clarament, favorables a Mas i també la majoria de testimonis. Tanmateix, inexplicablement, a la resolució final, el jutge instructor es va fer enrere del que s’havia acordat l’any 1941 i es va reafirmar, el 27 d’octubre de 1944,  amb la destitució, considerant “que tampoco puede hablarse de injusticia notoria, por tratarse de una resolución que libre y voluntariamente adoptó la Corporación municipal (...).”

10

El testimoni que l’havia acusat anteriorment va tornar a declarar però,  aquesta vegada va canviar radicalment el que havia dit la primera vegada. Ara afirmava que quan va ser detingut i empresonat durant la guerra, tot i que en principi l’empresa no volia pagar-li el sou; finalment, va acabar pagant-li,  gràcies, entre d’altres, a l’actitud que va tenir Jame Mas Giribet a favor que rebés el salari que li corresponia.  

Quedava clar que aquest company de feina havia mentit en la seva primera declaració per perjudicar l’enginyer. Però, per què?

I el que era més rellevant, perquè l’Ajuntament de Manresa, vistos els nous informes i testimonis, va continuar ratificant la DESTITUCIÓ?

11

Finalment, el 24 de febrer de 1945,  el Ministerio de la Gobernación va confirmar l’acord de l’Ajuntament de Manresa ratificant la destitució de l’enginyer Jaume Mas Giribet.

Amb la destitució confirmada,  el 10 d'abril de 1945, es va obrir un concurs per cobrir la plaça d'enginyer municipal, que va recaure en una persona més propera al règim.

Mas Giribet va continuar lluitant pel que ell considerava just: l’anul·lació de la seva destitució. El 25 de juny de 1952, quan tenia 66 anys i, per tant, ja estava jubilat, va fer una nova instància al governador civil en la qual demanava la revisió del seu expedient perquè considerava necessària un reparació moral per tot el dany que li havien ocasionat.

No va tenir cap efecte. El 14 d'octubre de 1952 el Govern Civil va donar per arxivat el seu cas.

Jaume Mas Giribet no va aconseguir mai anul·lar la seva destitució  i tampoc no va obtenir cap reparació moral.

12

Després de conèixer tots els fets, alguns dels interrogants que s’havia plantejat continuaven encara sense resposta, però quedava clar que tot el procés de depuració havia estat arbitrari i la resolució de destitució havia estat motivada per interessos polítics.  El que no tenia clar era el pes que els odis i les rancúnies personals havien tingut en tot el procés.

La Maria no podia deixar de pensar en la importància de la justícia perquè, com diu la mateixa paraula, aquesta ha de ser justa en les accions i les decisions, ha de ser racional i ha d’aportar confiança i seguretat a la població.

Després de tot,  ella es preguntava:  Quins havien estat els factors que havien influït en la decisió o veredicte final?


Notes:
1 Sanció o acomiadament del lloc de treball per motius polítics.
2 Organisme creat pel Consell Municipal de Manresa, l’any 1936, amb la finalitat de protegir els ciutadans en cas de bombardeigs.

Reflexioneu:

1. Discutiu sobre els factors que van influir en el veredicte final del cas i valoreu la influència que hi van tenir els odis i les rancúnies personals.

2. Valoreu les conseqüències que pot tenir per a la ciutadania i per el propi sistema que la justícia no sigui justa ni racional.


Material de suport:


Autora: Carme Botifoll Benasat

Maig 2021


 


Elaboració d’un treball de recerca de Ciències Socials

A l'hora de fer una recerca històrica és important treballar de manera rigorosa i metòdica.
Proposem unes pautes sobre el procediment o passos a seguir per elaborar un treball de recerca de Ciències Socials.


 


Viure la postguerra II: proposta didàctica

Viure la postguerra II és una proposta didàctica adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO, atès que el contingut que es treballa té relació amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. L'activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general.

Aquesta proposta complementa Viure la postguerra I. En aquella es treballen aspectes econòmics i socials, i en aquesta aspectes més ideològics. Tanmateix, les dues es poden treballar per separat.

"Viure la postguerra II" té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. També pretén apropar l'alumnat a la recerca històrica i a la interpretació i l’anàlisi de les fonts de la història. A través del web memòria.cat, l'alumnat té fàcil accés a documents de fonts primàries i secundàries.

Encara que recull documentació lligada a Manresa, totes les propostes tenen un contingut més ampli i poden ser utilitzades en qualsevol centre de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment. Es pot optar perquè l'alumnat realitzi totes les activitats o perquè només treballi uns apartats determinats, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.


Visites al refugi de la Renaixença de Manresa per als centres de secundària

Entre els mesos de març i maig l’Ajuntament de Manresa ofereix als centres educatius de la ciutat unes visites guiades a l’interior del refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença.

Les visites seran guiades per membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa. Els centres que vulguin apuntar-s’hi han d’escriure a patrimonicultural@ajmanresa.cat per acordar el dia i l’hora de la visita.

L’alumnat podrà visitar els plafons de l’exposició “I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa” que està instal·lada al mateix refugi.

Adjuntem un material de suport per treballar aquest tema a l’aula.

Refugi antiaeri de la Renaixença, a Manresa (Fotografia: web memoria.cat/ilamortvacauredelcel).

Audioguia dels refugis antiaeris i els bombardeigs franquistes a Manresa

Ja es disposa d’un nou itinerari audioguiat que porta per títol “Els bombardeigs de l’aviació franquista sobre Manresa”.

Promogut per l’Ajuntament de Manresa, ha estat realitzat per l’Associació Memòria i Història de Manresa i ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Placa informativa del refugi antiaeri de l’antic parc dels bombers, un dels punts de l’itinerari. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Aquest itinerari proposa un recorregut pels diferents espais que conserven la memòria de la Manresa bombardejada i també dels diferents esforços que els manresans i les manresanes van realitzar per protegir-se de les bombes.

Es proposen 24 localitzacions i, per cadascuna d’elles, una extensa informació històrica que permet conèixer els fets i les seves conseqüències.

S’han instal·lat plaques identificatives i informatives dels refugis i espais bombardejats en diferents indrets del recorregut. Totes elles contenen un codi QR que remet a l’audioguia.

L’enllaç a l’audioguia es pot trobar al web de l’Ajuntament de Manresa o directament al portal d’izi.travel.

Aquesta audioguia es suma a les dels tres Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa.

 


 


Fem memòria...100 anys de la Volta Ciclista a Catalunya

1967: arribada a Manresa de la 4a etapa de la XLVII Volta. (Font: web memoria.cat/jorba).

 

La Volta, present a Manresa en 92 ocasions

 

 

 

 


Logotip de la 100 edició de la Volta. (Font: web voltacatalunya.cat).

Del 22 al 28 d’aquest mes de març, es celebrarà l’edició número 100 de la Volta Ciclista a Catalunya. La Volta és la tercera prova ciclista per etapes amb més edicions del món, després del Tour de França i del Giro d’Itàlia.

La primera edició es va celebrar l’any 1911 i només s’ha aturat en tres ocasions: del 1914 al 1919, a causa de la I Guerra Mundial; del 1937 al 1938 durant la Guerra Civil espanyola; i el 2020 per la pandèmia de la Covid-19.

La relació de Manresa amb la Volta és molt estreta i ve de lluny. Comença amb la segona edició el 1912, quan va acollir una de les seves tres etapes: Barcelona-Manresa, Manresa-Lleida i Lleida-Barcelona.

1912: sortida de la 2a etapa de la II Volta a la pujada de la Catalana de Manresa. ¹

Des d’aleshores, la Volta ha estat present a la ciutat, d’una manera o altra, en 92 ocasions. Després de Barcelona, és la ciutat que ha estat més vegades inici o final de la competició. S’hi han viscut dos inicis de la prova, el 1970 i el 1991; i tres finals, el 1969, el 1974 i el 1981. I ha acollit 48 arribades i 39 sortides d’etapa.

Durant aquests anys, l’afició manresana ha vist pujar al podi ciclistes emblemàtics com el navarrès Mariano Cañardo, el 1936 (guanyador de la Volta d’aquell any, la darrera abans de la Guerra Civil); el català Miquel Poblet, el 1948 i el 1949; el basc Domingo Perurena, el 1971 i el 1975; l’irlandès Sean Kelly, el 1984 (guanyador de la Volta d’aquell any); o el  corredor de Cantàbria Óscar Freire, el 2003, entre molts altres.

La Volta també ha comptat amb la presència dels ciclistes manresans Josep Pesarrodona, guanyador el 1974 de la 6a etapa (Campdevànol–Andorra la Vella) i de la Vuelta a Espanya el 1976; i Francesc Sala que hi va participar en cinc edicions entre els anys 1980 i 1985.

La població de Manresa i comarca sempre ha donat molt bona acollida a aquest esdeveniment. El 1931, se li va atorgar el Trofeu Macià per ser la ciutat que va acollir més bé els ciclistes en la Volta d’aquell any.

Recorregut de la 100a edició de la Volta. (Font: web voltacatalunya.cat).

El proper 26 de març, Manresa rebrà la final de la cinquena etapa (Pobla de Segur-Manresa) i serà present així en aquesta edició especial del 100 aniversari.


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

- Web Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba.

- Web Volta Ciclista a Catalunya.


Notes:
¹ Font: La memòria de les imatges. Regió 7. (Biblioteca Comarcal de Catalunya. Sèrie gràfica I).
² Font: GONZÁLEZ, Felip ; SARDANS, Jordi. La Transició. Volum 2. Manresa: Parcir, 1997. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
³ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1991. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

 


Nova app col·laborativa sobre la Guerra Civil

Una nova app  col·laborativa permet recuperar vestigis de la Guerra Civil.

Des de fa unes setmanes es pot trobar una nova app col·laborativa que té com a objectiu recuperar la memòria dels nombrosos espais o fets que van succeir durant la Guerra Civil Espanyola, deixant l’empremta de la història en un mapa interactiu.

L’app s'anomena Vestigios de la Guerra Civil i ha estat creada per l’historiador Daniel Rodríguez i el programador informàtic José Ignacio Naranjo.

Remarquen que la col·laboració dels usuaris és el principal actiu de l’aplicació, ja que són els mateixos usuaris qui geolocalitzen les restes amb el mòbil i les comparteixen a l’app. Per tal d’evitar errors, el mateix Daniel Rodríguez s’encarrega de revisar les troballes.

L’app no només té un gran valor en la recuperació del patrimoni i de la memòria històrica sinó que també ens permet descobrir edificis o indrets que van tenir un paper destacat durant la guerra i que ara 80 anys després potser es desconeix.

En l’àmbit educatiu, permet organitzar recorreguts sobre indrets o esdeveniments que ja estiguin penjats a l’aplicació, però també es pot treballar amb grups classe com una activitat de recerca i de treball en la zona que es decideixi buscar.

L’aplicació és gratuïta i està disponible en el sistema Android i properament ho estarà en el sistema IOS.

 


 


Històries al descobert: Una recerca sorprenent

La història que llegireu a continuació és real. Tots els protagonistes són personatges reals, només se'ls ha canviat el nom amb l'objectiu de preservar la seva identitat, ja que, el que és veritablement important en aquesta història és  donar visibilitat a unes pràctiques que, malauradament, van tenir lloc durant la dictadura franquista. Tota la informació per reconstruir aquesta història està treta d’expedients judicials i de documents relacionats amb la repressió franquista a la Catalunya Central. El personatge de la investigadora és l'únic que és fictici i serveix de fil conductor per explicar com es pot portar a terme una recerca històrica.


Es va quedar glaçada, tot i que era un calorós dia d'estiu. No hi havia ningú més a l'arxiu,  les mesures que s'aplicaven amb motiu de la pandèmia de la Còvid-19 obligaven a restringir les visites. Es va treure un moment la mascareta per respirar profundament.

(Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

La Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, acabava de veure, mentre estava consultant un expedient judicial de finals dels anys 40, el nom del seu avi. Evidentment li va cridar l'atenció i va començar a llegir. L'avi, home de dretes que havia donat suport al règim franquista,  era un dels testimonis favorables a l'adopció d’Emilio Zamora Navarro. És "útil la adopción" testificava davant el jutge.

• • • • • • • 

Procediment judicial, anys 40. (Font: Arxiu Comarcal de Manresa).

Emilio Zamora Navarro no era un nen quan va ser adoptat legalment, sinó que tenia 23 anys i ja estava casat. Els pares adoptius, que van iniciar els tràmits a finals de la dècada dels 40 eren Salvador Corsell Riera i Teresa Lay Casas, un matrimoni nascut a Catalunya, que tenien aleshores més de quaranta anys i no havien tingut fills.  Argumentaven que el volien adoptar "impulsados por el (...) afecto que mútuamente se profesan (...) para que disfrute de todos los beneficios inherentes a los hijos adoptivos" ja que "poseen bienes e ingresos para vivir con holgura, y no tienen descendiente alguno". El jove manifestava el seu acord a ser adoptat.

• • • • • • • 

Però, i els pares biològics? -es va preguntar la Maria. La seva curiositat anava en augment i quan va arribar a casa va començar a llegir amb molt d’interès tot l'expedient que havia fotografiat. El document només deia que Emilio Zamora Navarro era fill d'Alfonso Zamora, "fallecido" i de Narcisa Navarro.

Li va cridar l'atenció la data a la qual feien referència els pares adoptius "A últimos de Enero de mil novecientos treinta y nueve, decidieron los solicitantes de acuerdo con los padres del expresado joven, quedárselo (...) teniéndolo en su casa y compañia, tratándolo como si fuera hijo propio". A més va constatar que en l'expedient d'adopció no hi havia el consentiment de la mare.

Com era possible que la mare biològica no hagués de donar el consentiment legal a l'adopció del seu fill?  Va consultar la legislació vigent d'aquella época, la qual afirmava que no era necessari el consentiment dels pares si l'adoptat era major d'edat. I aquest era el cas de l'Emilio. Tenia 23 anys en aquell moment.

• • • • • • • 

La data clau en aquesta història -va pensar- era finals de gener de 1939. La data en la qual, segons afirmaven els pares adoptius, es van posar d'acord amb els pares legítims per quedar-se el fill. Immediatament, ella va relacionar la data amb el final de la Guerra Civil a Catalunya, amb l'entrada i l'ocupació de les tropes franquistes  i, per tant, amb l'inici de la repressió franquista a Catalunya.

Els pares legítims tenien por de patir represàlies? Van buscar algú que pogués tenir cura del fill perquè tenien por de ser detinguts? -es va preguntar.

Web on es poden consultar els sumaris dels Consells de Guerra o sumaríssims. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

Aleshores la Maria va iniciar una recerca històrica consultant diferents webs relacionats amb la memòria històrica, principalment el web memòria.cat1, va llegir llibres sobre la repressió franquista i va consultar diferents sumaris dels Consells de Guerra2 i també expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques3.

Aquesta recerca li va permetre  identificar els pares de l'Emilio Zamora Navarro. Aquest era fill d'Alfonso Zamora Campos i de Narcisa Navarro Lorente. Havien nascut fora de Catalunya i tenien 2 fills, Emilio i Ramona, de 14 i 7 anys, respectivament, a inicis de 1939. Alfonso Zamora havia estat acusat de “Rebelión militar” i afusellat al Camp de la Bota el 1939 i la Narcisa havia estat acusada d'”Auxilio a la Rebelión” i condemnada a 8 anys de presó.

• • • • • • • 

Alfonso Zamora Campos havia estat detingut i empresonat a principis d’abril de 1939. Se'l va acusar d’estar afiliat a la CNT, d'haver format part de patrulles de control i d'haver anat a lluitar al front de Madrid. Alfonso va admetre aquests fets en la seva declaració, segons consta en el sumari judicial, però en canvi, no va admetre la resta d'acusacions: saqueig de l'església de la seva localitat i  participació en la detenció d'uns religiosos que posteriorment van ser assassinats.

De la lectura del sumari es desprèn que els fets no van ser provats ja que els testimonis de l'acusació van declarar fent suposicions sobre el que havia pogut passar perquè cap d'ells havia estat testimoni directe dels fets. Va consultar, també, la  Causa General4 de la localitat i, curiosament, Alfonso Zamora no hi apareixia esmentat en cap moment ni era acusat de  cap delicte.

Narcisa Navarro Lorente va ser detinguda i empresonada unes setmanes més tard que el seu marit, després d'haver estat denunciada per un veí de la població. Va ser acusada de ser d'esquerres i contrària al “Movimiento Nacional”. També la van acusar d'haver-se emportat fusta de l'església i altres objectes. La resta d'acusacions (participació en l'incendi de l'església, haver passejat amb una arma per la població, haver presenciat la mort d'un capellà) només van ser formulades per un únic testimoni i negades per la resta de testimonis. Així i tot, el jutge va considerar totes les imputacions com a fets provats. Narcisa va romandre a la presó de dones de Barcelona fins al 1941 quan va obtenir la llibertat condicional.

Recluses de la presó de les Corts de Barcelona treballant al taller de confecció. (Font: web Memòria de la presó de les Corts de Barcelona).

• • • • • • • 

La Maria va considerar que, en aquell punt de la recerca, era important esbrinar qui era el pare adoptiu, Salvador Corsell Riera. Va iniciar una recerca exhaustiva i, consultant diversos sumaris de persones represaliades de la comarca,  va trobar informes de la Falange5 en relació a dones empresonades, que anaven signats  pel "Jefe de Información Local de FET-JONS". I aleshores va quedar molt impactada. La signatura era totalment llegible: Salvador Corsell Riera.

En aquell moment, es va adonar que els fets prenien una nova dimensió. Un membre de la Falange adoptant legalment el fill d'un anarquista?  Va tornar a llegir amb atenció el sumari de l’Alfonso Zamora. El primer document que apareixia en el sumari era un informe de FET-JONS denunciant Alfonso a partir de "los datos que nos han ido facilitando por esta Junta de Información Local". No s'ho podia creure ja que el cap de la Junta era, ni més ni menys,  Salvador Corsell Riera.

• • • • • • • 

I què va passar amb la germana de l'Emilio, la Ramona?

Segons documents de l'arxiu municipal, una família de la població va tenir cura dels dos germans l'any 1939. Però, per quin motiu, els Corsell només adopten el noi a finals de la dècada dels 1940? A la filla, la Ramona, la va acollir una altra família de la població?  O, en canvi, va anar a viure amb la mare quan aquesta va obtenir la llibertat condicional?

Va consultar l'expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de la mare, la Narcisa i, tal com sospitava, va constatar que no tenia recursos econòmics. Era aquest el motiu pel qual no es va poder fer càrrec del fill? -es va preguntar. La Narcisa va tornar a viure a la mateixa localitat quan li van concedir la llibertat condicional? La Maria no podia evitar fer-se totes aquestes preguntes.

De moment només sap que a la mare li van concedir l'indult l’any 1946. I un any i mig més tard es va legalitzar l'adopció del seu fill.

El camí que van seguir la Narcisa i la seva filla, Ramona, continua sent una incògnita per a ella.

• • • • • • • 

I què va passar amb l'Emilio Zamora Navarro? Malgrat que el jutge, en el document d'adopció deia que podia fer servir els cognoms dels adoptants, curiosament, ell no se'ls va canviar.

A partir de persones que l'havien conegut, va poder esbrinar que l'Emilio havia treballat d'agutzil6 durant el franquisme. Va iniciar, aleshores, una recerca fotogràfica.  Va tenir sort.  I la troballa la va deixar, de nou,  fortament impactada. Tenia a les mans una fotografia dels últims anys del franquisme.  A la imatge s'hi veia l'alcalde de la població i autoritats del règim en un esdeveniment local.  I en primer terme, acompanyant-los, Emilio Zamora Navarro.

Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

• • • • • • • 

A la Maria li van venir a la memòria els treballs de l'historiador Ricard Vinyes sobre les dones empresonades. Aquest  parla de la  voluntat del règim franquista d’apropiar-se dels fills de pares republicans empresonats. Es tractava "de separar els nens dels ambients democràtics, segregar-los de les mares republicanes"7 per reeducar-los en uns valors diferents dels que tenien els seus pares.

Era això el que havia passat en aquest cas?


Notes:
1 Portal de webs de l'Associació Memòria i Història de Manresa, que vol contribuir a recuperar la memòria històrica.
2 Procediments i resolucions judicials militars (sumaríssims) de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona contra persones represaliades pel franquisme entre 1937 i 1980.
3 Procediments judicials que, d'acord amb la Llei de Responsabilitats Polítiques, penalitzava les actituds polítiques des de 1934 i imposava sancions econòmiques. Els expedients es conserven a l'Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
4 Extens procés d'investigació instruït pel Ministeri Fiscal el 1940 amb l'objectiu d'esbrinar els fets delictius comesos durant "la dominación roja". La recopilació d'aquesta informació va servir per l'obertura de nombrosos processos judicials.
5 Partit únic durant el franquisme. Tot i que es més conegut com a Falange el nom complert és Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET-JONS).
6 Oficial municipal que executa els manaments de l'alcalde.
7 Entrevista de Marta Carnicé. TV3, 2009.

Reflexioneu:

  1. Llegiu les paraules de l’historiador Ricard Vinyes i valoreu si el què ell explica podia haver passat en aquest cas, tal com es pregunta la Maria.
  2. Poseu-vos al lloc dels protagonistes d’aquesta història (els pares legítims, els pares adoptius, el fill adoptat, la filla). Intenteu entendre la seva situació personal, les seves motivacions, els seus sentiments, les seves contradiccions... Feu un debat entorn de cadascun d’ells.

Material de suport:


Autora: Carme Botifoll Benasat

Novembre, 2020



Històries al descobert

Històries al descobert vol aplegar relats protagonitzats per persones anònimes que van viure durant els anys de la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista i que van patir els efectes de la guerra, la dictadura i la repressió. Les seves vivències van ser sovint silenciades.  Aquestes històries, explicades com una narració, estan adreçades als joves estudiants de secundària amb la finalitat que l’alumnat conegui i reflexioni sobre els fets passats. Per facilitar-ho, al final de cada relat, es fan propostes de reflexió.

Com diu Walter Benjamin “És una tasca més difícil honorar la memòria dels éssers anònims  que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica s’ha de consagrar a la memòria dels que no tenen nom”.